Lloc inici caminada: Sant Julià d'Altura, Carretera Matadepera, Sabadell
Hora d'inici caminada: 08:07:22
Hora d'arribada: 13:05:23
Duració: 04:58:01
Alçada punt de sortida: 254 m
Alçada mínima assolida: 144 m
Alçada màxima assolida: 307 m
Desnivell màxim: 163 m
Guany:53 m
Ascensió acumulada:756 m
Descens acumulat:780 m
Distancia recorreguda: 15.500 Km
Velocitat mitja: 3 Km/h (sense descomptar parades)
Ahir diumenge, m'adono que immers en el brogit de la Festa Major no he preparat cap ruta per avui, em poso a pensar on anar i de seguida em ve al cap la ultima ruta portada a terme pels amics de Senderismo Elvis, decideixo ferla servir com a base per a una caminada amb una mica mes de recorregut.
Sant Julià d'AlturaAixi dons aquest mati em llevo i després d'un petit desdejuni surto al carrer, agafo el vehicle i enfilo envers Sabadell, vaig a trobar la Carretera de Matadepera i arribat a l'entrada a l'àrea de lleure de Sant Julià d'Altura, m'endinso i aparco e inicio la caminada quan passen set minuts de les vuit, primer de res, dono un tomb pels voltans de l'església.
àrea de lleure de Sant Julià d'Altura
creu de terme a Sant Julià d'AlturaAra ja enfilo a trobar el Torrent de Ribatallada, fets no encara sis-cents metres trobo la Font dels Capellans que recull l'aigua del torrent del mateix nom i semble que no s'esgota casi mai. Uns metres mes i trobo la Font del Suro, font que recull les aigües que vesen de la Font dels Capellans. Quan porto fet un quilometre aproximadament trobo una bifurcació de camins, per l'esquerra seguiria a trobar el Torrent de Gotelles, un pal indicador diu que el de la dreta porta a la Font dels Gossos i al Ripoll, al Ripoll no tinc gaire interes en arribar, però m'hi endinso per veure de trobar la font.
Font dels CapellansDesprés de fer uns mil tres-cents metres, la font no la he vist, però vaig a espetegar al Eix del Ripoll, ja que soc aquí, decideixo visitar la Font dels Plàtans i el Forn de Calç de Ribatallada, ara torno a refer el camí que m'ha portar fins aquí, arribat a la bifurcació ara si segueixo a trobar el Torrent de Gotelles passant per de sota el tossal on es troben les restes del Castell de Ribatallada. En un revol del sender i allà on conflueixen els torrents de Can Font i Gotelles per donar pas al Torrent de Ribatallada, em crida l'atenció una lapida, es pot dir que únic vestigi visible del Pantà de Ribatallada.
lapida commemorativa de la construcció del pantà de RibatalladaEs va construir l’any 1895, tal com ens recorda la làpida encara existent. Tenia 4 metres de fondària i una capacitat de 10.000 m3 i es nodria de les aigües de la mina de Ribatallada. A partir de 1901 també començà a nodrir-se de la mina del torrent de Gotelles. Va ser una de les principals fonts de proveïment d'aigua a Sabadell, fins que les fortes riuades del setembre de 1962 en van esbotzar la paret. Estava format per un mur de contenció que retenia l'aigua i una comporta de ferro que permetia regular-ne la sortida cap a Sabadell. Avui en dia esta fora d'us i colgat de vegetació.
Torrent de GotellesUns pocs metres mes endavant abandono la pista i m'endinso per un corriol que per l'esquerra s'enfila tot resseguint el Torrent de Gotelles, aquest torrent neix al Pla de Can Sales i a les alçades de l'any que som, encara porta un petit cabdal d'aigua que fa que aquest tram del recorregut sigui el mes agradable de fer de tot el mati, per la frescor, per la cantarella de l'aigua i per l'ombra produïda pel bosc de ribera que l'acompanya. Seguint el corriol trobo la Font de la Moreria, semble que deu el seu nom a una torre de guaita que havia pels voltans i que com tantes d'aquestes torres rebia el nom de Torre del Moro o de la Moreria.
Font de la MoreriaUns cinquanta metres mes i em trobo la Font de Gotelles, semble que la llera del torrent es tant rica en aigua que nomes escarbant una mica es fàcil trobar una surgència d'aigua, amb pesar veig que el camí s'allunya del torrent, fent un lleuger gir a l'esquerra es dirigeix a trobar la carretera de Matadepera, la creuo i segueixo de front entre camps de conreu i clapes de bosc, de tant en tant trobo alguna edificació, semble que son equipaments com residencies per a gent gran i centres d'educació especial, vaig sempre de front fins que arribo a l'àrea de lleure de Mossèn Homs, arribat aprofito i en una de les taules faig el mos preceptiu.
torre-Masia de Mossèn HomsFet el mos reinicio la caminada, abans de res faig un vol pels voltans de la Torre de Mossèn Homs convertida en escola d'hostaleria, la casa va ser construïda en el segle XIV encara que per troballes fetes, te antecedents al segle X, a tocar de l'era de la casa es troba la petita ermita del Sagrat Cor de Jesús, d'aquí vaig a trobar l'antic Camí de Sant Quirze del Vallés a Matadepera, fets uns quants metres em crida l'atenció un edifici que es troba a l'esquerra de la pista, es de línies modernes i de color blanc, m'apropo i constato que es tracta de un convent de clausura de l'odre de les carmelites descalces.
ermita del Sagrat Cor de Jesús al costat de l'era de Mossèn HomsTorno al camí i uns quants metres mes endavant passo per la zona d'horts municipals de Mossèn Homs, aquest tram de la caminada es de un gran contrast amb el del Torrent de Gotelles, aquí no hi ha gens d'ombra, aixi que faig mes viu el ritme i no m'aturo fins que arribo al pont que creua la línia fèrria de Barcelona a Manresa a l'alçada del baixador de Torrebonica, ultrapassada la via, giro envers l'esquerra, creuo el torrent de la Betzuca i arribo a tocar de la bassa d'aigua que fa de reserva hídrica de les instal·lacions del camp de golf, torno a girar envers l'esquerra creuo altre cop la línia fèrria agafo un sender que transcorre entre el camp de golf a la dreta i el torrent de la Betzuca a l'esquerra.
camp de golf de TorrebonicaSegueixo pel sender que en èpoques mes plujoses te que estar de bon transitar, quan porto fets aproximadament un tretze quilometres, arribo a l'àrea de lleure de Can Bonvilar, semble que tant aquesta com l'arranjament d'alguns senders com el que he portat fins aquí, son part de les contraprestacions que el real club de Golf del Prat va fer a l'Ajuntament de Terrassa, pocs metres mes endavant giro envers la dreta per un corriol que per l'orientació em semble que em pot conduir a trobar la Font de Ca n'Argelaguer, l'encerto, ja que en una mica mes d'un quilometre arribo a la font.
Font de Ca n'ArgelaguetArribat que hi soc, ompl l'ampolla, em refresco i prenc un petit descans a l'ombra, reinicio la caminada, en principi portava l'idea de resseguir La Riereta degut a lo be que posa aquest sender el Luis al seu bloc, mes com he dit a la dona que arribaria a dinar i veient que ja es tard, decideixo cercar un camí que em torni a Sant Julià en menys temps, aixi dons segueixo pel sender que porta a la casa de Ca n'Argelaguer, passo pel costat i quan la pista arriba a la carretera de Matadepera trobo que el pas esta tancat per una porta, no he creuat cap tanca ni filat, ni cap senyal de prohit el pas, crec que hauria de haver una sortida, entre desfer camí fins arribar a la font i cercar altre opció o saltar la tanca, opto per saltar, per l'estat de la tanca no soc el primer.
Sant Julià d'Altura vist de la carretera de MatadeperaCreuo la carretera, arribo a la zona d'aparcaments de Sant Julià d'Altura, agafo el cotxe i ja poso rumb envers Martorelles, aquest ultim incident de la tanca m'ha deixat mal regust, si no fos per aixo hauria estat un mati ben aprofitat i molt agradable.
al punt de partida (foto cortesia del Gino)Per fer-la una mica diferent, el Gino diu de agafar per Can Sunyer, dit i fet, pel carrer Primavera anem a trobar el Torrent de Can Sunyer, arribats al carrer de la Timba ens desviem per anar resseguint el Torrent de les Llicorelles fins arribar a la Font de Can Camp, aquí ens trobem que possiblement algun brètol a trencat part d'una de les parets i pel forat, s'escapoleix l'aigua, pel petit pont creuem el torrent i per les escales anem a sortir al carrer Anselm Clave, d'aquest al carrer Montseny i ja agafem el Camí de Can Girona.
el grup a la bassa de Can Camp (foto cortesia del Gino)A l'alçada del viver s'incorpora la Rosa al grup, passem per Can Girona i pel Camí de Can Barbeta anem fent via, fins que poc abans d'arribar a la Font de la Mercè ens desviem pel sender que mena a Les Vinyes de Can Barbeta, arribats al Coll de Can Corbera agafem el sender que entre vinyes i cirerers i en constant pujada ens porta a la petita esplanada on es troben les restes del poblat ibèric i d'on surt el corriol que salva els últims metres que ens separen del cim del turo i de les restes de l'ermita i castell de Sant Miquel.
dalt de Sant Miquel amb el Vallés al fons (foto cortesia del Gino)Després de fer la visita i omplir-nos els ulls amb les vistes i els pulmons amb l'aire que si respira, tornem a l'esplanada on ens aposentem i omplim altre cosa amb el preceptiu mos, enllestit aquest, reiniciem la caminada tornant al Coll de Can Corbera, aquí i altre cop fent cas als suggeriments del Gino, en lloc de tornar pel mateix camí,seguim pel sender que va rodejant el turo, tenim a l'esquerra el Turo de Sant Miquel i a la dreta l'urbanització de Can Corbera.
de tornada a Martorelles (foto cortesia del Gino)Seguin el sender, anem a sortir al Camí Antic de Martorelles a Vallromanes que agafem envers l'esquerra, passem a tocar de Can Oliveres on a instancies de la Rosa els que volen agafen una mica de raïm, arribem al Camí de Can Girona i ja desfem l'itinerari que hem portar a l'anada fins que arribem altre cop al punt de partida quan manquen pocs segons per dos quarts d'una.
al punt de partida (foto cortesia del Gino)
el grup a la bassa de Can Camp (foto cortesia del Gino)
dalt de Sant Miquel amb el Vallés al fons (foto cortesia del Gino)
de tornada a Martorelles (foto cortesia del Gino)
