PLÀ DE LLUC-CARTOIXA DE PORTA COELI-FONT DEL MARGE-FONT DE L'OLLA-CARTOIXA DE PORTA COELI-PLÀ DE LLUC (Parc Natural Serra Calderona)

Lloc inici caminada: Pla de Lluc, CV-331, Serra, Camp del Túria, País València
Caminants: Francesc
Data: 14-01-2016
Hora d’inici caminada: 08:29:04
Hora d’arribada: 13:17:58
Duració: 04:48:54
Alçada punt de sortida: 212 m
Alçada mínima assolida: 207,5 m
Alçada Màxima assolida: 416,5 m
Desnivell màxim: 209 m
Ascensió acumulada: 435 m
Descens acumulat: 433 m
Guany: 204,5 m
Distancia recorreguda: 13.700 m
Velocitat mitjana: 2,85 km/h (sense descomptar parades).
Velocitat mitjana en moviment: 3,37 km/h

Cartoixa de Porta Coeli

Ahir de vesprada decidisc fer una caminada, ho comente amb la gent amb qui eixim entre setmana i ningú pot, com no tinc res preparat, gire els ulls cap a La Calderona, fa temps que pense a visitar la Cartoixa de Porta Coeli, així doncs, cerque una ruta que transcórrega per la zona, en trobe una que em pareix prou interessant, la carregue al mòbil, prepare la motxilla i ho deixe tot preparat. Aquest matí m'alce, prenc un te calentet, puge al cotxe i em dirigisc a Bétera. Ací agarre la CV-331 fins a arribar a la zona de lleure del Pla de Lluc, aparque i done inici a la caminada.

Pi de la Bassa

La pista de terra per on done inici a la caminada, va paral·lela a la CV-331 fins que fets 750 m. arribe al Pi de la Bassa, arbre de grans dimensions i catalogat com a arbre monumental i amb una edat aprop de 175 anys. Ara la pista s'aparta de la carretera per apropar-se al Barranc de Porta Coeli que travessa de nord a sud tota la Vall de Llullen, fets uns 2 km. i donat que el barranc baixa eixut, decidisc caminar un tram per la seua llera deixant la pista, un poquet més endavant torne a la pista per continuar per aquesta.

ermita de santa Barbara de Porta Coeli

Entretingut amb això, passe per alt la fita de pedres que marca la senda per on he de deixar la pista, uns metres més endavant gire a l'esquerra i he de fer un tram camp a través, creue un barranc i inicie una xicoteta pujada per senda rocosa fins a arribar a l'Ermita de Santa Bàrbara, aquesta te totes les portes tapiades, per l'altre vessant del turo baixe a la carreta per on transite els pocs metres que falten per arribar davant de l'entrada a la cartoixa de Porta Coeli quan porte fets 3,8 km.

Porta Coeli, aqüeducte segle XIV

La Cartoixa de Porta Coeli. És un monestir cartoixà fundat el 1272 a la vall de Lullén, al terme municipal de Serra (Camp de Túria, País Valencià). És l'única que segueix habitada de totes les que es fundaren a l'antic Regne de València. La seua fundació se situa entre el 1272 i el 1274. Es deu a la iniciativa d'Andreu d'Albalat, dominicà i tercer bisbe de la diòcesi de València, a més de confident del rei Jaume I, ambaixador, canceller i agent de la corona a Roma. La primera comunitat vindrà d'Escala Dei, dos monjos i sis conversos.

Cartoixa de Porta Coeli

Entre els seus priors, destaca Bonifaci Ferrer, germà de qui després seria Sant Vicenç Ferrer, un dels compromissaris que en el Compromís de Casp decantaran l'elecció del nou rei envers Ferran d'Antequera. L'any 1939, després de la Guerra Civil Espanyola, els terrenys de la cartoixa van allotjar un camp de concentració amb fins a 4.400 presos republicans. Es calcula que 2.238 persones van ser afusellades allà. Portaceli tornarà a ser habitada ja de manera ininterrompuda per monjos a partir del 1943.

cartoixa de Porta Coeli

Ací la carretera perd l'asfalt i segueix com a ampla pista de terra, coneguda com a Camí de La Pobleta, passa per dessota de l'antic aqüeducte del segle XIV que bastia d'aigua el convent, a partir d'ací la pendent es fa més pronunciada, 1,2 km. més i sóc davant d'una porta metàl·lica que veient-la, ningú diria que al final del camí, es troba La Pobleta. "En este campo, silencio absoluto, sol mediterráneo, olor a flores. Parece que no ocurre nada en el mundo" Un 20 de maig de 1937 el president de la República, Manuel Azaña, descrivia així l'ambient de La Pobletà.

La Pobleta, torre del pou

 Aquesta és una antiga alqueria àrab repoblada amb "cristianos viejos" que treballaven en regim de vassallatge per als monjos de la cartoixa i que va anar passant de mà en mà fins al dia de hui, tot allò que es pot albirar, és la torre del pou d'aigua que sobresurt per damunt dels arbres. Continue pujant i quan porte fets un total de 5,75 km. arribe al punt més alt de la caminada, a la Font del Marge. La font es troba en un revolt de la pista i a l'aixopluc d'uns eucaliptus que hi fan ombra, fa goig de veure la quantitat d'aigua que treu i que va passant de bassa en bassa.

Font del Marge

Vist el lloc, torne sobre les meues passes fins que em trobe altre colp davant de l'entrada a La Pobleta, creue el Barranc de la Font del Marge per un xicotet pont i només creuar, deixe la pista per una poc visible senda, que s'enlaira per damunt de la pista fins a arribar a unes basses d'aigua, aquestes sembla que proveeixen d'aigua els camps de la cartoixa. A partir d'ací la ruta transita per damunt d'un antic i estret aqüeducte que porta l'aigua de la Font de l'Olla fins a les basses.

Font de l'Olla

 Seguint l'aqüeducte i damunt d'aquest, surt al pas allò que sembla un aljub fora d'ús, uns 500 m. seguint la traça i amb uns últims metres fent equilibris, arribe a la Font de l'Olla, aquesta és una font de mina i sense broc encara que obrint la porta, tens accés a l'aigua, vist el lloc seguisc ruta, ara transite per una pista que sembla en desús, ja que la vegetació l'invadeix, passe per un abeurador pels animalons, el track ara deixa la pista per una senda que ix per la dreta, jo decidisc seguir de front, ja que abans m'he quedat amb ganes de visitar la cartoixa si es pot.

avinguda d'entrada a la cartoixa

La pista em porta a eixir davant mateix de l'entrada a la cartoixa on he parat aquest matí, però........... m'hi separa una tanca metàl·lica, gire a dreta i vaig resseguint la tanca fins que s'acaba i dóna pas a una filera de xiprers, per la carretera torne a l'entrada i m'endinse per l'ampla avinguda, creue per damunt del pont i arribe a una plaça amb una creu de terme al mig, ací s'acaba la zona visitable, torne sobre les meues passes i isc altre colp a la carretera. Ara desfaig el camí fet fa unes hores.

possibles restes d'una "poteta de bou"

 Passe altre colp per l'ermita de Santa Barbara i ja vaig a trobar la pista que ressegueix el Barranc de Porta Coeli, quan porte un total de 12 km. deixe la pista per seguir les fites de l'itinerari 1 del parc que s'aparta per l'esquerra. Uns 700 m. i creuat el barranc torne a la pista, ja faig els últims metres per arribar a l'inici, a la dreta del camí veig les restes de el que podria haver estat una "poteta de bou" o forn de cal.

casa forestal o casa del guarda

Arribat al cotxe decidisc apropar-me a visitar una casa forestal que ve indicada al mapa, m'hi arribe i quan estic fent unes fotos, ix un estadant i em diu que allò és particular i no hi puc estar, gire cua i torne a on tinc el vehicle donant per acabada la caminada de hui. Puge al cotxe i ja pose rumb envers Vilamarxant, ha estat un matí en contacte amb la natura i l'historia per aquesta Calderona sempre tan a prop per fer-hi una escapada.

RUTA DELS TRES TERMES (Vilamarxant-Benaguasil-Lliria) Camp del Turia

Lloc inici caminada: Llavador, Vilamarxant, Camp del Túria, País Valencià
Caminants:  20 senderistes
Data: 10-01-2016
Hora d’inici caminada: 07:37:46
Hora d’arribada: 12:49:06
Duració: 05:11:20
Alçada punt de sortida: 104,4 m
Alçada mínima assolida: 90,5 m
Alçada Màxima assolida: 288,5 m
Desnivell màxim: 198 m
Ascensió acumulada: 437 m
Descens acumulat: 436 m
Guany: 184,1 m
Distancia recorreguda: 16.100 m
Velocitat mitjana: 3,10 km/h (sense descomptar parades).
Velocitat mitjana en moviment: 4,0 km/h

el grup al llavador abans d'iniciar la caminada

Hui tal com es digué en l'assemblea del proppassat dia 8, es donava inici a la modalitat de "Rutes locals amb l'esmorzar a l'esquena", obertes a tothom i fora de les activitats i calendari oficial del club. La idea d'eixes rutes és fer caminades un poquet més llargues de les que es porten a terme pràcticament tots els diumenges de l'any expecte quan hi ha activitat oficial del club i que solen durar entre 2 hores i 2 1/2. Això done opció a allargar-les i poder conéixer sendes i racons no gaire visitats per les preses de tornar prompte.

el matinar permet gaudir de coses tan boniques

 La ruta de hui és resultat del treball de Porrina i de Jose Miguel d'enllaçar sendes i pistes per eixir de Vilamarxant i arribar dalt del pic de La Buitrera en terme de Llíria, sense pràcticament haver trepitjat l'asfalt. Eixim del llavador encara en plena foscor i quan passen uns set minuts de l'hora prevista, anem a trobar la rotonda de l'entrada del poble, ací agafem el passeig per a vianants que va paral·lel a la CV-50, arribats al Pont de La Barca baixem a trobar el Túria que creuem per la passera de fusta i resseguim el riu aigües amunt.

primeres pendents

Entre camps i bosc de ribera, anem fent camí fins que fets 3,1 km; creuem el Camí de la Nahora que per la dreta ens portaria al Mas del Riu, nosaltres seguim rectes i anem a buscar el rebaix per on té que transitar la prolongació de la CV-50, per una pista paral·lela, fem uns poquets metres i ja girem a l'esquerra, per endinsar-nos en una senda que comença pujar. Deixem a l'esquerra el Puntal d'Estevenet i comencem a caminar per la part alta de la Gravera d'Ariven de la que prenem alguna imatge amb molt de compte per l'alçada que hi ha i el perill de despreniments.

bassa d'aigua al fons de la gravera

Ara la senda perd un poquet d'altura i ens porta dalt del Cabeço, una xicoteta elevació damunt la qual es troba un catxirulo en bastant bon estat, foto de grup i continuem descendint fins que arribem a la CV-364, la creuem i segui, durant uns 800 m. una senda que coincideix amb l'antiga Calzada Real d'Alcubles a Benaguasil. Deixem la calzada i girant a la dreta anem a trobar unes galeries excavades en la pared on en temps passat s'extreia algun tipus de mineral, possiblement caolí, també conegut com a argila blanca, tréiem de les motxilles els frontals i ens endinsem per fer una somera visita.

"soy minero................."

Vist el lloc continuem caminat, ara ve potser el tram amb més pendent de la ruta, en uns 1000 m. aprop. salvem un desnivell de 110 metres fins a arribar dalt del Pic de La Buitrera, i fets 8,6 km. Arribats ací dalt teníem pensat fer el mos, a causa del fort vent descendim un poquet per l'altre vessant i a resguard del vent ens apliquem en el sempre esperat moment del mos. Com sempre aprofitem per a riure, fer broma i relaxar-nos abans de reemprendre la caminada. També aprofitem per a fer alguna foto del grup i de les vistes que d'ací dalt s'albiren.

fent el mos a resguard del vent

Per arribar  dalt del cim, hem seguit les marques grogues i blanques del PR, ara per baixar seguim les verdes i blanques del Sender Local que ens porten als carrers de la urbanització La Buitrera, girem a dreta i deixem les cases arrere, tornem a creuar la CV-364 i anem a buscar el rebaix de la CV-50 per on caminarem fins a eixir altre colp al Camí de la Nahora  fets 13 km. Ara ja es tracta de desfer el camí fet aquest matí fins a arribar al llavador i posar punt final a la caminada quan portem fets 16 km. Semble que la inauguració d'aquesta nova modalitat ha estat del gust de tots.

GATOVA-FONFRIA-MARMALÉ-FUENTE REBOLLO-FUENTE ALAMEDA-GATOVA

Lloc inici caminada: Carrer Monte Rodeno, Gàtova, Camp del Túria, País Valencià
Caminants:  Francesc

Data: 06-01-2016

Hora d’inici caminada: 08:35:40
Hora d’arribada: 12:47:02
Duració: 04:11:22
Alçada punt de sortida: 581 m
Alçada mínima assolida: 564,5 m
Alçada Màxima assolida: 765,5 m
Desnivell màxim: 201 m
Ascensió acumulada: 432 m
Descens acumulat: 433 m
Guany: 184,5 m
Distancia recorreguda: 13055 m
Velocitat mitjana: 2.68 km/h (sense descomptar parades).

restes del poblat morisc de Marmalé, leitmotiv de la ruta

Quan el passat mes de desembre, el Pepe i jo vàrem apropar-nos a Gàtova per pujar al Pic de l'Àguila, i en acabar ens aproparem a comprar oli al molí, vàrem albirar les marques del GR-10 i les d'un Sender Local, vaig pensar que havia de cercar informació, es tracta del SL-CV129 o Ruta de Marmalé, trobe el track oficial i un altre que es desvia d'aquest per passar per les restes de l'antic poblat morisc de Marmalé que done nom a la ruta, guarde els dos en el bagul d'eixides pendents.

Gátova des del mirador de l'Era del Pi

Nit de Reis, sol a casa amb aquella sensació de melangia que em produeixen aquestes festes, decidisc que he d'eixir a caminar, recupere els tracks i prepare les coses per a eixir l'endemà. Em lleve, carregue els trastos al cotxe i ja pose rumb envers Gàtova, arribe, deixe el vehicle al mateix lloc que l'altra ocasió i comence a caminar quan passen cinc minuts de dos quarts de nou.

Pic de l'Aguila amb els primers raigs de sol

Ho faig per la CV-25 en direcció a Altura, 250 m. i em desvie per l'esquerra per la pista que baixa al molí, creue el Barranc del Carraixet i ja la senda inicia una pujada pronunciada encara que de bon fer. Als poquets metres es troba el Mirador de l'Era del Pi des d'on se té una bona visió del poble i els seus rodals, continue ascendint per una senda en mig de bosc mediterrani, fets uns 1,5 km, la pujada s'endolceix al mateix temps que a la dreta del camí trobe les restes dels Corrals de l'Alto, 150 m. mes i arribe a la Fuente de la Fonfria.

font de La Fonfria

 Aquesta es troba protegida per una coberta a la qual donen suport tres arcs de mig punt i presenta dos brocs per on ix l'aigua, als voltants es troba una zona de lleure amb taules, bancs i paellers. Al seu costat trobe paletes indicadores del GR-10 i del sender local, per ací dalt els camps plens d'ametlers han substituït el bosc. Seguisc les marques del sender local, fets uns 600 m. des de la font arribe a una cruïlla de camins a tocar de restes d'una edificació, ací és on les dues rutes que porte se separen, la "oficial" segueix de front per pista i l'altre gira a l'esquerra per una senda.

paletes indicadores

El fet de poder visitar les restes del despoblat morisc, em fan decidir, a seguir eixa ultima, al poquet trobe uns cartells que avisen d'estar entrant en zona militar, dubte si seguir, però el mal estat dels cartells, el no haver creuat cap tanca i el fet de seguir un track recent, em decideixen a continuar. Haguera estat una pena no fer-ho, ara té inici el tram més aventurer del dia, per un estret sender i amb algun tram força aeri, vaig descendint seguint la traça del Barranco de los Cinglos. Tinc en tot moment a la dreta les cingleres conegudes com Los Cinglos.

Los Cinglos

Malgrat estar el sender mig colgat per la vegetació i que a prou feines i passa una persona, queda algun tram on s'endevinen restes d'un antic camí empedrat, que supose portaria fins al poblat. En ple descens passe per la Fuente de Los Cinglos que no deixa anar gens d'aigua, seguisc baixant fins que fets 4,1 km arribe a les restes de Marmalé, antic poblat morisc, només queden en peus uns quants trams de paret i un forn en bastant bon estat.

Marmalé, forn morisc

 Feta la parada per prendre algunes imatges, reinicie ruta, uns pocs metres i el sender es transforma en pista, ara toca pujar allò que he descendit, pel Camino de Marmalé vaig pujant fins que fets 1000 m; m'ix per la dreta el Camino de Las Lomas on em retrobe amb les marques del sender local. Supose que el sender local ha obviat el poblat per què en el seu moment, les instal·lacions militars ho impedirien, des de l'encreuament, el camí coincideix amb els límits del Parc de la Serra Calderona.

Fuente El Rebollo

Sense deixar el Camino de Las Lomas i quan porte fets un total de 6,3 km; arribe a la Fuente del Rebollo, aquesta també consta de paellers, bancs i taules i de la font, brolla un bonic raig de líquid element, ara agarre el Camino del Rebollo que ressegueix en tot moment el Barranco de la Fuente del Rebollo, a partir de la font la pista és asfaltada, cosa que queda compensada per transcórrer per zona densament arbrada. Fets 2,3 km; mes, arribe a la Fuente de La Alameda.

Fuente de la Alameda

Igual que les altres, disposa de zona de lleure amb paellers, taules i bancs, personalment de totes les que he trobat hui, és la que més m'agrada malgrat estar a tocar de la pista asfaltada, el fet d'estar a tocar del barranc, que per arribar a la font hages de creuar per un pont damunt el barranc, la integració dins de la zona arbrada......., tot junt li donen un aire bucòlic i natural o naturalitzat. En veien que són quasi les 12 i que encara estic en dejú, aprofite per a fer un ràpid mos.

Fuente de la Alameda

Reinicie la marxa deixant als pocs metres l'asfalt, per agarrar una senda que ix per la dreta i que s'aparta del barranc, entre camps i clapes de bosc vaig caminant sense deixar la senda, a poc a poc aquesta, es va apropant altre colp al barranc que ací ha canviat el nom per Barranco de Gatova o Barranc del Carraixet. Passades les Piscines Municipals, la senda em porta a eixir a la CV-25 per on faig els últims metres fins a arribar a Gatova i anar a trobar el vehicle

Fuente de san Isidro o de los 15 caños

Passant pel davant de la Fuente de San Isidro, no puc deixar, de fer les ultimes fotos del dia, tant a la font com al llavador annexe, arribe al vehicle, puge i ja em dirigisc a trobar la CV-25 que no deixe fins a arribar a Llíria, i d'ací ja directe a Vilamarxant on arribe satisfet del matí i amb estat més optimista que quan he eixit fa unes hores.

MONTSERRAT: CAN MAÇANA-PORTELL ESTRET-LES AGULLES-LA PORTELLA-CAN MAÇANA

Lloc inici caminada:Can Massana, km.1,5 BP-1101, El Bruc, L'Anoia, Catalunya
Caminants:  Salva, Jose Maria i Francesc 
Data: 30-12-2015
Hora d’inici caminada:08:43:18
Hora d’arribada: 14:12:44
Duració: 05:29:26
Alçada punt de sortida: 717 m
Alçada mínima assolida: 710 m
Alçada Màxima assolida: 1053 m
Desnivell màxim: 342 m
Ascensió acumulada: 760 m
Descens acumulat:764 m
Guany: 335 m
Distancia recorreguda: 8.300 m
Velocitat mitjana: 1.4 km/h (sense descomptar parades)

Les Agulles

Tal com havíem quedat el proppassat 24, hui estava previst fer una eixida per les entranyes de Montserrat, mes en concret, per la zona coneguda com Les Agulles. A la fi, el Salva ens pot acompanyar, així doncs, a dos quarts de huit ens trobem el tres davant de casa seua, pugem al cotxe del Jose Maria i ens dirigim a Can Massana, zona d'acampada i àrea de lleure del municipi del Bruc, en la confluència de les BP-1101 i BP-1103. Arribats, aparquem el vehicle i donem inici a la caminada dos minuts abans de tres quarts de nou.

Can Massana, inici de la ruta

Comencem a caminar pel Camí de la Roca Foradada que s'inicia com a pista ampla i a poquet es va convertint en estret sender, aquest camí, si no el deixarem, en unes quantes hores ens portaria fins al Monestir de Montserrat, cosa que no entre dintre dels nostres plans, bé, millor dit, dels Plans del Jose Maria. Fets uns 800 m. ix per la dreta un sender que porta fins a les restes del Castell de la Guàrdia i de l'ermita annexe de Sant Pau Vell, documentats ja en el segle X. Hui en dia resten totalment en ruïnes. Dubtem entre apropar-nos o no, a la fi ho deixem per si de tornada anem bé de temps.

La Roca Foradada i a l'esquerra, La Trona

Uns 100 m. més i arribem al Coll de Guirló, on ens aturem per a prendre unes imatges no tant de les muntanyes com de la boira que ho envaeix tot, a partir d'ací ja se'ns fa evident una de les estampes característiques de la zona, la Roca Foradada i al seu costat, La Cadireta. Seguim endavant sempre portant a la nostra dreta la paret de Les Agulles, quan portem fets 2,1 km. Som sota mateix del sortint que fa La cadireta, ací ens passa pel cap: mira que si hui és el dia que li toca caure......... i passem ràpid.

La Trona vista des d'avall

Fem uns 300 m. més i deixem el Camí de la Roca Foradada i agarrem un sender que com no podia estar d'altra manera, comença amb una no menyspreable pendent, fets 1,1 km. sempre de pujada, i amb alguns trams on les mans són imprescindibles, arribem al Portell Estret, un pal amb indicacions ens mostra les tres rutes que ixen des d'ací, de les tres, només una té un annexe que diu: "ATENCIÓ: Ruta tècnica, trams amb cordes fixes". Quina creieu que agafarem?? doncs si, aquesta, això si, el Jose Maria té la "delicadesa" de dir de fer el mos de mig matí,

pujant cap el Portell Estret

Enllestit el mos donem inici a la veritable Travessa de Les Agulles, ací comença un tram, no ho puc negar, bastant dur per a mi, amb constants pujades i baixades per canals per on principi et ve al cap que tu no hi passes, amb grimpades, amb aprofitar totes les rames i arrels que trobàvem per ajudar-nos, amb pujades i baixades on és necessari fer servir les cordes fixes, alguna, quasi amb categoria de rappel, però si alguna cosa destaca entre totes, és l'espectacularitat de l'entorn. Agulles com la Triroca, La Corona de la Reina, La Bola de la Partió, Les Bessones, L'Esquelet......... i tantes i tantes mes.

pujant per una canal

Tot s'acaba i això no podia estar una excepció, quan portem fets 6,8 km. arribem a la Roca Gran de La Portella i al seu costat La Portella, una ultima i espectacular canal que marca l'inici o el final, segons d'on vingues de la Travessa de Les Agulles. Pel Camí de La Portella fem els 800 m. que ens porten a eixir altre colp al Camí de la Roca Foradada, quasi a tocar del Coll de Guirló, ara ja és qüestió de fer els últims metres que ens separen de Can Massana, donat que hem estat més temps del previst, obviem la visita al Castell de la Guàrdia i a Sant Pau Vell.

baixant per un altre........ quasi fent rapel

Arribem on hem deixat els vehicles aquest matí fets uns 8,4 km. cansats però satisfets, Personalment per a mi, Montserrat era una assignatura pendent en el vessant senderista, aquest primer tast m'ha deixat amb ganes de tornar malgrat que en alguns moments, m'he preguntat que hi feia allí......, ara em penediria de no haver-hi estat. Pugem al cotxe i ja posem rumb envers Hostalets de Balenyà no sense abans parar pel camí per premiar-nos amb unes begudes ben fresques. Arribats, ens acomiadem i desitgem bon any, puge al cotxe i ja pose rumb envers Martorelles.