I MARXA SOLIDARIA VILAMARXANT, CAMP DEL TURIA

Caritas de Vilamarxant amb la col·laboració del Club d'Atletisme VILAMARXANT i Senderistes LES RODANES en la preparació i realització, i  de l'Ajuntament de Vilamarxant en el tema intendència i seguretat viaria, han organitzat la I Marxa Senderista Solidaria, en quan vaig vore els cartells tingué clar que m'hi apuntava, l'eixida estava prevista per avui a dos quarts de nou del mati, encara que es tenia que estar al lloc una mica abans per confirmar assistència i fer entrega de l'aportació tant en especies com monetària. La inscripció prèvia donava una quantitat de 179 persones, encara que abans de eixir, s'havien apuntat bastants mes participants.

punt d'inici

Mes o menys a l'hora prevista hem eixit del punt de trobada i sota l'atenta vigilància de la Policia Local i baix el guiatge de l'incombustible "Porrina" i l'altre gent de Senderistes LES RODANES, hem anat a trobar el sender que porta al paratge del Cavallo dels Forners, per aquest hem anat a eixir a la carretera de Xest on te l'inici el sender de Les Rodanes. A partir d'ací ja ens hem endinsat en zona arbrada i amb un ritme bastant rapit hem salvat el desnivell que ens ha portat dalt La Rodana Gran amb els seus 350 m. Arribats dalt, hem fet una parada per reagrupar-nos ja que la gran quantitat de gent, l'amplada del sender, i les diverses aptituds han fet que la distancia entre el cap i la cua fos considerable.

el grup dalt La Rodana Gran

Reagrupats, hem donat inici al descens fins anar a eixir al Camí de Bassa Barreta, fets els pocs metres que menen a la bassa i aixoplugats sota l'acollidora ombra del Pi de Bassa Barreta, em procedit a fer el mos, Protecció Civil  ha posat al nostre abast aigua per a beure. Ací i després de matar el cuc, era previst que es separaven els dos recorreguts, jo he optat pel recorregut llarg, aixi dons, ens hem separat i nosaltres hem anat a trobar el Camí del Massis, pista ample de terra que va a eixir al Camí de Porxinos. Arribats a l'alçada on es troba l'Aljub dels Caçadors ens hem endinsat en la senda que puja a trobar La Rodana del Pic d'Àguila amb els seus 326 m.

dalt La Rodana del Pic d'Àguila

Arribats dalt i després de fer les fotos de rigor, hem donat inici a la davallada per la pista que ens ha portat fins el paratge d'El Clau, ací comença el tram del recorregut que va resseguint les trinxeres de la Guerra in-Civil, arribats al bunker he decidit que, donat que aquest era el punt on mes proper estava de casa, en lloc de seguir fins al final, m'acomiadava del grup i posava rumb a eixa. L'organització tenia prevista una picaeta en arribar al punt d'inici i final, però s'haguera fet massa tard per a mi. Ha estat un mati agradable i sense res important a destacar, cosa que ha estat possible gracies al desinteressat treball de la gent de Senderistes LES RODANES als que vull felicitar i agrair la seua feina.

VALENCIA EN FALLES

Diumenge al migdia truca el Salva i pregunta que si tenim plans per al pont i si no es el cas, si els podem donar aixopluc, no tenim plans i si els podem acollir hospitalàriament, aixi es que allà per les nou de la nit arriben, que si hola que si quines novetats....... enllestides les salutacions, planegem la visita a València per fer un tast de l'ambient  i visitar algunes de les nombroses falles.

carrer il·luminat

Dilluns ens llevem aviat i després d'un lleuger desdejuni agarrem el cotxe i ens dirigim envers València, alli ens trobem amb carrers tallats que ens fan variar d'itinerari un parell de cops, però a la fi deixem el vehicle i ens endinsem en el brogit humà que es València en falles. Per la hora tan primerenca encara es pot transitar amb comoditat, com el Salva i la Joaquina solen baixar a falles amb certa assiduïtat, es coneixen bastant be la localització dels monuments, aixi dons, ens deixem guiar per ells i donem inici a la caminada fallera.

la verge en proces de bastir el mantell de flors

Alla per la una del migdia decidim que es bon hora per parar i dinar abans que la gent ho envaeixi tot, acabat el dinar, reiniciem altre cop la visita, ja anem dirigint les passes envers on hem deixat el vehicle, poc abans d'arribar hi, ens porten a visitar un petit jardí annex al palauet dels Monfort, lloc encisador de veritat i tot un recés de pau dins el caos que es València per aquestes dades.

entrada als Jardins de Monfort

Aquesta visita juntament amb la que varem fer dissabte per la nit amb la gent de Xirivella ens han donat una visió bastant complerta de València en falles. Les imatges estan presses amb el movil i la qualitat deixa molt que desitjar.

A LA RECERCA DE LA COVA DEL COLOM 1er intent (fallit)

Lloc inici caminada: urbanització Mullo de Crusa, Vilamarxant

Caminants:Francesc
Data:14-03-2013

Hora d’inici caminada: 07:09:24
Hora d’arribada: 11:59:00
Duració: 04:49:36
Temps en moviment: 04:20
Temps parat: 00:29:36
Alçada punt de sortida: 107 m
Alçada mínima assolida: 60 m
Alçada Màxima assolida: 244 m
Desnivell màxim: 184 m
Ascensió acumulada: 480 m
Descens acumulat: 435 m
Guany: 136 m
Distancia recorreguda: 18.13 Km
Velocitat mitjana: 3.7 Km/h
Velocitat en moviment:4.1 Km/h

Camp del Túria i al fons, la Serra Calderona des de el Pic de l'Aguila

Feia temps que tenia en ment intentar trobar la Cova del Colom en terme de Riba-roja del Túria,  encara que no tinc la localització exacta si tinc alguna referencia, aixi es que decideixo que avui ho intentaré. Aquest mati ixo de casa i vaig a trobar el sender PR-V 175 que m'ha de dur fins a la Bassa Barreta, passat l'Arborètum giro a l'esquerra pel Camí del Massis, ampla pista de terra apta per a vehicles. Quan porto fets cinc quilometres i soc al punt  on s'ajunta la pista amb el sender que baixa de la Rodana del Pic, trobo un aljub en molt bon estat de conservació, fets uns cinc-cents metres mes m'ix al pas per l'esquerra el corriol que puja a trobar el cim del Pic de l'Àguila, decideixo que no tinc cap pressa i que m'abelleix arribar-mi. El Pic de l'Àguila es un cim de uns 240 m. que es podria dir que es l'estrep mes oriental del massis de Les Rodanes, no es el mes alt ni molt menys, però el seu perfil el fa destacar i les vistes, tambe son dignes de ser gaudides.

aljub

Visitat el cim, davallo altre cop i m'incorporo a la pista, als set quilometres de caminada arribo a una cruïlla de camins, pots escollir entre anar a Vilamarxant, a Riba-roja o dirigir-te envers Xest,  agafo aquesta ultima opció i vaig a trobar el Camí de Xest a Riba-roja, ja que les meues referencies situen la cova en aquesta direcció, fets uns tres-cents metres deixo el camí i m'endinso per un corriol que ix per la meua esquerra i que després de rodejar el tancat d'un xalet, semble començar a enfilar-se per les vessants del Colom, el corriol es va esvaint i ja per on puc i com puc, vaig faldejant, tinc com a referencia que la entrada a la cova resta tapada per un garrofer. Faldejant faldejant, arribo dalt el cim, embrancat en la cerca, m'oblido de gaudir de les vistes i prendre alguna imatge. 

Pic de l'Aguila vist del Camí del Massis

Després d'una bona estona de recerca pujant i baixant per la vessant, em dono per vençut i davallant com bonament puc, vaig a trobar altre cop el Camí de Xest, per aquest torno a la cruïlla de camins i en lloc de retornar pel Camí del Massis, decideixo seguir la pista que segons l'indicador, porta envers Vilamarxant i que suposo anirà a sortir a la CV-370, la pista en bona part del seu recorregut fa de limit entre els camps de cítrics i el bosc, per la qual cosa i malgrat ser una pista ample i assolellada, fa de bon caminar. Tal i com jo m'imaginava, quan porto fets un poc menys de quinze quilometres vaig a eixir a la carretera a fregar de la subestació elèctrica.

passera de fusta damunt el Túria

Creuo la carretera i en uns cinc-cents metres ja soc al sender que va resseguint el Túria, sender que agafo aigües amunt, ara ja es qüestió de fer els dos quilometres i mig que em separen del Pont de Ferro, una de les imatges inconfusibles de Vilamarxant, ara nomes resta fer els poquets metres que resten per arribar a casa i donar per conclosa l'eixida de avui. Torno una mica decepcionat per no haver trobat la cova, malgrat lo qual, ha estat un mati ben aprofitat, he descobert nous camins i "escalat" nous cims, he gaudit de bones vistes, del sol i de l'aire, sobre tot molt d'aire, aixo si, amb ganes de tornar a intentar trobar la esmunyedissa  cova.

VILAMARXANT, NATURA EN MIG DE RECORDS D'UNA GUERRA inCIVIL

Lloc inici caminada: urbanització Mullo de Crusa, Vilamarxant
Caminants:Francesc
Data: 21-02-2013
Hora d'inici caminada: 07:47
Hora d'arribada: 11:50
Duració: 04:02
Temps en moviment: 03:24
Temps parat: 00:38
Alçada punt de sortida: 104 m
Alçada mínima assolida: 94 m
Alçada Màxima assolida:318 m
Desnivell màxim: 224 m
Ascensió acumulada 420 m
Descens acumulat:376 m m
Guany:219 m m
Distancia recorreguda: 12.87 Km
Velocitat mitjana: 3.2 Km/h
Velocitat en moviment: 3.7 Km/h
IBP index

Vilamarxant amb les primeres llums del dia

Dilluns en una de les eixides rutinàries de entrenament que solc fer un parell de cops a la setmana, vaig decidir deixar tranquil durant un temps al Túria i cercar nous camins, per la qual cosa eixint de casa vaig anar a trobar el Camí de les Plantades, d'aquest anar a trobar el Camí de Bassa Barreta, camí poc concorregut i amb baix index de pendent, ideal per agarrar fondo. 

A la tornada i per no repetir vaig agarrar pel Itinerari Eqüestre recentment inaugurat, ara no em sortiu amb les conyes de rigor eh, mentre caminava a bon ritme vaig entreveure algun que altre corriol amb molt bona pinta. Aquest fet em va fer venir records de les eixides matinals que fèiem a Martorelles i vaig decidir reprendre aquell vell costum e iniciar la descoberta dels voltants de Vilamarxant i les seues rodalies, en el ben entès que res podrà omplir el vuit deixat pels meus companys de camins: el Jose de Santa Perpetua, el Francesc de Granollers, el Salva, Julio, Joan i Jordi de Martorelles...... Aixi es que avui començo aquesta nova etapa.

trinxera de la guerra del 36

Aquest mati a tres quarts de huit, ixo de casa i vaig a trobar el Camí de les Plantades, que deixo en quan trobo les primeres marques de l'itinerari eqüestre, els primers dos quilometres i mig son tots ells per carretera asfaltada i per entre mig de camps de cítrics i xalets aïllats, ara ja entro en pista de terra i amb un entorn mes natural, fets uns quatre-cents metres arribo a l'encreuament amb un dels corriols que vaig entreveure  el dilluns, el corriol te les marques d'un PR, m'hi endinso i en molts pocs metres soc davant de un bunker de la guerra del 36, resulta que per casualitat he anat a espetegar a la variant del PR-V175 coneguda com a Variant de les Trinxeres o PR-V175-1.

entrada al bunker

Ara i durant una mica mes d'un quilometre es qüestió d'anar resseguint el corriol que no deixa en cap moment  la llarga ferida de les trinxeres, vaig trobant refugis excavats a la muntanya, nius de metralladores i llocs on s'assentaren els morters, prova irrefutable de que aquestes contrades visqueren l'enfrontament entre germans mal anomenat guerra civil. El sender, millor dit el corriol, ara comença un tram en forta pujada que fa que guany casi 200 m. en poc mes de quilometre i mig, travesso un tram de bosc cremat l'estiu passat, on els margallons que sembla resistisquen el foc, comencen a donar un color verd a l'ocre del bosc cremat.

primers símptomes de recuperació del bosc després de l'incendi

Fets uns cinc quilometres i mig, em trobo amb un encreuament de corriols, tinc dos opcions, si segueixo recte eixiria al Camí de Bassa Barreta, si agafo el que ix per l'esquerra faré els pocs metres que resten per fer el cim de la Rodana del Pic, opto per la segona evidentment, arribo dalt el cim i decideixo que mentre albiro el paisatge, es bon moment per menjar el plàtan que porto i fer un glop de cafè amb llet. Ara toca donar inici a la baixada, com m'agraden les baixades !! arribat a l'encreuament de corriols, giro envers l'esquerra i per un corriol força pedregós vaig desfent tot lo que he pujat. Fets ben be set quilometres ixo altre cop a l'itinerari eqüestre, d'ací vaig a trobar el Camí de la Bassa Barreta.

Bassa Barreta

Arribat al camí giro envers l'esquerra i en cinc cents metres mes, soc davant de la Bassa Barreta. La bassa i el corral que s'hi troba a tocar, son testimoni dels usos tradicionals que han tingut les Rodanes al llarg del temps, entre ells el pasturatge intensiu, la bassa es va excavar fa segles per recollir l'aigua de pluja per que el ramat que dormia al corral poguera beure. d'altra banda la bassa es un lloc de referencia per al poble, sent tradicional la foia nadalenca que es dina ací. També semble que va servir com a punt  de reunió de maquis durant el franquisme. A tocar de la bassa es troba l'emblemàtic Pi de Bassa Barreta, arbre de considerables dimensions considerat Be d'Interès Local.

Pi de Bassa barreta declarat Be d'Interès Local

Segueixo endavant uns minsos cent metres i arribo al Corral de Bassa Barreta, semble que esta en fase de restauració per a convertir-lo en punt d'interpretació del paratge  natural. Al seu costat es troba una zona adequada com a Arborètum amb mostres de la majoria d'espècies mediterrànies, el lloc esta adaptat per a persones discapacitades, tot el recorregut es fa per passera de fusta i els cartells a banda d'en valencià, i castellà, també estan escrits en braille. A l'altre banda de la pista es troba una senda adaptada també per a persones amb discapacitats, aquesta consta de una passera de fusta de un quilometre i mig i diferents cartells indicadors que igual que  al arborètum. no els hi manca el llenguatge braille.

Arboretum

Ara ja dono inici a la tornada e igual que vaig  fer dilluns, en lloc de seguir pel Camí de Bassa Barreta,  agarro per l'itinerari eqüestre donat que es mes agradable de transitar, arribat a on aquest mati m'he desviat a trobar el bunker, ja es qüestió de refer en sentit contrari el mateix camí que a l'anada, arribo altre cop a la zona asfaltada, quan porto fets uns dotze quilometres i ja diviso casa, m'adono que les marques taronges de l'itinerari eqüestre giren envers la dreta deixant la ruta prevista, esperonat per la curiositat, decideixo seguir-les i quina serà la meua sorpresa quan m'adono que em porten al tall o trinxera per on anys enrere circulava el tren i que passa per dessota de casa mateix, trobo que l'han netejat, amb la d'esgarrinxades que m'he portat intentant obrir-me pas.

camí de tornada, no m'he pogut estar de menjar-me una taronja

Arribo a casa i dono per acabada la primera eixida de descoberta dels rodals, ha estat una experiència molt agradable i que m'ha deixat amb ganes de repetir amb tots els avantatges e inconvenients, avantatges, que pots eixir des de casa mateix sense necessitat de vehicle a banda de anar coneixent el teu entorn, inconvenients que hi trobo...........els mes de dos quilometres per pistes asfaltades que es te que fer abans no arribes a trepitjar senders i corriols.