DIUMENGE DE CARRETERA, PANORAMIQUES, AIGUA I BON MENJAR

 Feia temps que comentàvem de fer una sortida "dominguera" amb el Salva i la Joaquina, a la fi decidim que serà aquest diumenge, quedem a les vuit del mati a Hostalets de Balenyà on deixem el nostre vehicle i agafem el del Salva ja que ell serà el guia de la sortida, decidim que el primer lloc on anirem serà al Santuari de Queralt, arribem a Berga i agafem la carretera que porta al santuari, deixem el cotxe a tocar de l'estació inferior del funicular i pugem per les escales, visitem el lloc i gaudim de les panoràmiques, el dia es clar i assolellat i la visibilitat quasi perfecta.

Santuari de Queralt

 El Santuari de Queralt, també anomenat de Santa Maria de Queralt o de la Mare de Déu de Queralt, es troba al nord-oest de la ciutat de Berga (Berguedà).

El Santuari està situat al vessant oriental del Castellberguedà, cim de la serra de Queralt, a una alçada de 1200 metres. L'indret on avui s'aixeca el santuari correspon, segons sembla, a l'espai que hauria ocupat el castell de Guillem de Berguedà.

El conjunt de Queralt l'integren el Santuari on es venera la imatge de la Mare de Déu de Queralt i un edifici annex que acollí al seu moment l'hostaleria del santuari, on avui hi ha el restaurant i l'estació del funicular que hi accedeix des dels aparcaments. Hom considera igualment part del Santuari l'església de La Cova on, segons la llegenda, un pastor de Vilaforniu trobà la imatge de la Mare de Déu el segle XIV

El primitiu santuari fou construït el1386 pel mercader berguedà Francesc Garreta. L'actual església és un edifici construït al segle XVIII, d'estil renaixentista, i es compon d'una nau central amb dues de laterals. La portalada que dóna accés al temple data de 1966. Als anys setanta s'acabà el campanar, de torre circular, que s'aixeca independent al costat de l'església. Als anys 90 es va escometre una restauració definitiva de l'interior de l'església i el cambril sota la direcció de l'arquitecte berguedà Lluís Boixader.

                                          cambril de la verge

Originàriament, al santuari hi hagué un monumental retaule barroc fet per en Pere Costa, que fou destruït el 1936. L'actual retaule data del 1958 i es obra de l'arquitecte Ramon Masferrer. Damunt la sagristia hi ha el cambril de la Mare de Déu, un exemplar gòtic que conserva trets romànics molt marcats. Es tracta d'una talla de fusta d'uns cinquanta centímetres d'alçada que representa la Mare de Déu asseguda. Amb la mà esquerra agafa el seu fill situat dret damunt el genoll el qual sosté un llibre amb la mà esquerra mentre beneeix amb la dreta. Amb la mà dreta sosté una oreneta, animal que ha esdevingut el símbol de Queralt.

Vist el lloc agafem el vehicle i ens dirigim a visitar Les Fonts del Bastareny al municipi de Gisclareny, arribats ens trobem que la sort ens segueix acompanyant, si ja hem ensopegat amb un dia amb visibilitat d'allò mes, aquí ens trobem que la quantitat d'aigua que surt de les fonts es extraordinària lo que fa que l'espectacle sigui superb, 

Fonts del Bastareny

El Bastareny. Riu del Berguedà, afluent de capçalera de la dreta del Llobregat. Neix al municipi de Gisclareny a sis quilometres de Bagà.

És de règim nivopluvial, amb fortes oscil·lacions estacionals. Neix a les fonts càrstiques de la Dou, situades a 1077 metres d'altitud també anomenades fonts del Bastareny, i recull les aigües de la serra de Molnell, les del coll de Tancalaporta i les de la baga de Murcurols. El riu forma una vall que flueix en direcció NW-SE per terrenys secundaris i terciaris. Per la dreta rep el torrent de Turbians i per l'esquerra el riu de Gréixer; passa per Bagà i desguassa al Llobregat per Guardiola de Berguedà. En són aprofitades les aigües per a la indústria. El seu naixement es una de les principals atraccions turístiques de la zona. El salt surt fotografiat en innumerables postals. A principis de segle XX, aquí hi havia una serradora i els troncs eren transportats en telefèric fins a Bagà.

riu Bastareny

 Després d'una acurada visita i molt al nostre pesar,  tornem al vehicle per continuar la excursió, després de parar a Baga per fer un frugal esmorzar, de parar en algun que altre mirador per gaudir de les panoràmiques i de trobar-nos alguna font digna de fotografiar, arribem a Gósol, bonic i petit poble on el Salva a reservat taula per dinar a cal Moixó, petit i acollidor restaurant. Tracte agradable, quantitats  i qualitat de restaurant de muntanya dels de tota la vida, presentació amb tocs de nouvelle cuisine i un preu mes que ajustat fan que gaudim d'un dinar quasi perfecte.

Gósol amb el Pedraforca al fons

Donem un petit tomb pel poble per no ficar-nos al vehicle nomes aixecats de la taula, gaudeixo de les vistes al Pedraforca, que fins avui nomes havia mig entrevist des de la distancia, ara ja ens acomodem en el vehicle i decidim iniciar la tornada amb l'idea aixo si, de parar sempre que veiem quelcom interessant, després de parar en algun mirador dels que trobes en qualsevol revol de la carretera, arribem al municipi de La Pedra i La Coma, aquí veig un cartell que que indica el camí a Les Fots del Cardener, em ve a la ment imatges que he vist del lloc i dic d'apropar-nos, cosa que fem recorrent els pocs metres que ens separen de la zona d'aparcament.

Lo primer que ens crida l'atenció es la munió de gent, es motivat per l'existència de una zona d'oci amb graelles, taules i ombra per passar un bon dia de camp. El lloc ens captiva per la seva gran bellesa, molt diferent de Les Fonts del Bastareny aixo si.

Fonts del Cardener

  El Cardener. és un riu del Prepirineu. Recull les aigües de les serres del Port del Comte i del Verd, de la Serra de les Comes, del Pedraforca i la Serra d'Ensija. Neix a les Fonts del Cardener, situades al municipi de la Coma i la Pedra, al peu del Port del Comte. Aquestes fonts ja li proporcionen un cabal relativament important. La seva conca de 1.400 km² inclou la meitat occidental del Solsonès, part oriental del Berguedà i algunes zones del Bages i l'Anoia.

En el seu recorregut es troben els embassaments de la Llosa del Cavall (situat els termes municipals de Guixers i Navès) i el de Sant Ponç (situat als termes d'Olius i Clariana de Cardener). Aquest últim ja va ser projectat l'any 1921 i s'hi poden practicar esports aquàtics.
Després d'haver recorregut uns 106 km, finalment desemboca al Llobregat a Castellgalí, 8 km aigües avall de Manresa

 Les Fonts del Cardener. en èpoques de desglaç ofereixen un espectacle majestuós: dolls d'aigua brollen d'entre les roques per tots costats, molt sovint en forma de cascada.Segons l'opinió de Torras, són precisament d'aquestes roques o quers del seu naixement d'on prové el nom del riu: dels quers o "cars" se'n derivaria "Cardener". Aquest excursionista descriu a la seva obra l'espectacularitat de l'indret: "El riu al nàixer forma ja una forta y ampla corrent que's llença tumultuosa, escumejanta, brunzenta, joguinejant entre grosses roques, formant escaients, saltants i sovintamagada sota sostre de verdor. El lloc és atraient. L'Aigua és molt freda i bona...".L'entorn del naixement del Cardener és avui un acollidor espai de pícnic. Preparat de tal manera que el visitant pot gaudir d'un dia especial amb la família i amics, coent a les graelles instal·lades a la zona, uns bons talls de carn i botifarres típiques d'aquest bonic indret.

riu Cardener

embasament de La llosa del cavall

 Visitat el lloc tornem al vehicle i carretera avall fins que som a tocar de la presa de l'embassament de La Llosa del Cavall on fem una ultima parada per gaudir de la bellesa del lloc, ara si que ja posem rumb envers Hostalets de Balenyà, arribats ens acomiadem felicitat-nos pel dia tan bonic del que hem gaudit. Agafem el nostre vehicle i ens dirigim envers Martorelles on arribem quan son casi les 21,00 hores.

PUJADA NOCTURNA A LES MALESES DELS TROTACAMINS DE MARTORELLES

Aquest cop si, aquest cop, tal com estava previst sortim de Can Carrancà quan passen uns pocs minuts de les 21,00 h. som pocs, però valents, sortim de la masia deu esforçats expedicionaris encara que uns pocs metres mes endavant s'afegeixen la Paula i la "mama de la Paula" la Paula es una simpàtica nina de nomes set anys que malgrat semblar al principi que no serà capaç, arriba  dalt Les Maleses i torna a baixar mes fresca que un gínjol.

el grup a can Carrancà (foto propietat de l'Antonio)

 Encarem a trobar Sant Fost, creuem la carretera de Badalona i per la pista de terra que hi va paral·lela comencem la primera pujada de la nit......per obrir boca com diu algú. Tornem a la carretera poc abans d'arribar al camí de l'Església Vella per on girem, arribats davant el cementiri ens endinsem en el bosc per un sender que ens porta a sortit a prop de Can Torrens Vell, seguim endavant pel sender fins arribar a la cruïlla de camins on si continuem endavant arribaríem a Sant Cebrià de Cabanyes. aquí girem envers l'esquerra i per la pista tancada per una cadena donem inici a la part feixuga de la caminada.

pujada a Les Maleses

Xino Xano i fent alguna que altre parada per recuperar l'ale, arribem dalt el Coll de Lliça, aquí ens endinsem pel corriol que entre mig d'una densa vegetació i després de deixar enrere el Turó del Pi Candeler ens porta a trobar les restes del poblat ibèric de Les Maleses, arribats que hi som ens acomodem i donem inici a un sopar que si be no es del mes refinats, es pot dir que el marc, es insuperable, acabant el frugal sopar ja surten la Pepi i la Manuela que han pujat carregades, l'una amb un tapper ple de deliciosa coca de Sant Joan i l'altre amb unes capses de galletes Birba de Camprodon, per a mi, després de les Tries de Santa Coloma de Farners, les millors.

sopar a la llum de la lluna   

Ens veiem obligats a deixar els envasos ben buits ja que diuen que no estant disposades a baixar carregades altre cop. ens hi apliquem de bon grat......per fer-lis un favor mes que res, ara el Julio, l'Antonio i jo ens repartim l'us d'un trípode que he portat per poder fer alguna foto de les panoràmiques que d'aquí dalt es divisen.  Enllestits tan el tema mes prosaic del jalar com el cultural de les fotos, ja donem inici a la davallada no sense poder gaudir uns moments de la lluna que ha tret el cap per entre mig dels núvols com si ens volgués agrair la visita que l'hem fet.

el Vallés il·luminat

Desfem fil per randa el camí que hem portat a la pujada fins arribar a Sant Fost, aquí en lloc de agafar la pista de terra seguim per la carretera, arribats al carrer del pont nou ens acomiadem de la Paula i de la "mama de la Paula" la resta seguim, traspassat el pont ens deixen la Manuela i l'Antonio, la resta ens dirigim a trobar Can Carrancà ja que la majoria han deixat els vehicles allí, ens acomiadem i donem per acabada una caminada diferent per l'horari però com sempre, envoltada de simpatia I bon ambient com es marca de la casa dels "Trotacamins" de Martorelles

FOTOS DE L'ANTONIO

CAMINADA JUNY TROTACAMINS DE MARTORELLES- VALL D'OLZINELLES

Aquest mati a les vuit ens trobem davant la masia de Can Carrancà, després d'esperar uns minuts per que s'incorpori un ressagat...... no es diu el pecador, pugem als vehicles i ens desplacem a Sant Celoni, arribats cerquem el pas que per dessota de l'AP-7  creua a l'altre banda, deixem el vehicles a tocar de Can Draper i donem inici a la caminada seguin les marques blanques i verdes del sender local. Fets uns vuit-cens metres ens desviem del sender per visitar el Pou de Glaç de Can Draper, de petites dimensions però en mol bon estat de conservació, vist el lloc tornem al sender.

el grup abans de donar inici a la caminada

 Fets uns dos quilometres creuem la BV-5112 Carretera d'Olzinelles i seguim les marques del sender que va paral·lel a aquesta com també a la Riera d'Olzinelles lo que fa que en tot moment caminem pel mig d'un bosc de ribera ombrívol  i exuberant, mig quilometre mes i arribem al Pont de Can Plana, una mica mes endavant es troba el Pollancre d'Olzinelles primer de un conjunt d'arbres de grans dimensions que anirem trobat al llarg del sender. Seguim caminant sempre a tocar de la riera lo que ens permet gaudir de la visió d'algun que altre petit salt d'aigua i del so d'aquesta al saltar per les pedres.

creuant la Riera d'Olzinelles

Quan portem fets uns quatre quilometres arribem al conjunt d'interès de La Pega format per, la font, la bassa una plantació d'immensos plàtans i l'Alzina de Can Valls, aquí fem la parada per fer el mos i descansar una mica. enllestit el tema pugem a la carretera, la creuem i ens arribem a visitar els Forns de La Pega de Can Valls, tornem a creuar la carretera i sempre paral·lels a aquesta anem seguin el sender, aquí, tenim un petit canvi d'impressions amb un ramat d'ovelles sobre qui te preferència de pas, a la fi arribem a una entente cordial i ens deixen passar, uns meters mes i deixem el sender ample per agafar un corriol que ens porta a la Font del Senyor Rector. 

Sant Esteve d'Olzinelles

D'aquí ja ens arribem a  Sant Esteve d'Olzinelles conjunt format per l'església, la rectoria i el petit cementiri, visitat el lloc reiniciem la caminada, creuem altre cop la carretera, passem per la Font de la Rectoria i un metres mes endavant girem a l'esquerra i creuem un petit prat i una palanca de fusta damunt la riera, tornem a girar enver l'esquerra i en pocs metres som davant del Roure del Quintà, altre dels arbres monumentals de la ruta, trobem una bifurcació on agafem el sender de l'esquerra per visitar la bassa i aqüeducte de l'Aranyal, vist el lloc tornem a la bifurcació i seguim el sender que ens porta al Pont de l'Aranyal passant bans pel Cedre de Can Valls, altre arbre de grans dimensions.

Pont de l'Aranyal

El Pont de l'Aranyal fou bastit per salvar el Sot de les Mines, esta flanquejat per una filera de immensos plàtans i te a tocar un faig de grans dimensions. L’existència d’aquests arbres no només es deu a factors biològics i ambientals, sinó també al simbolisme que els habitants de la zona han donat a certes especies i a la decisió de plantar i mantenir alguns exemplars pel seu valor estètic. D’aquesta manera, es conserven pins, roures, alzines i alzines sureres de grans dimensions vora els camins de la vall. També s’hi troben espècies ornamentals, com els plàtans, que formen grans conjunts monumentals vora les fonts i basses.

creuant el sot de les Mines pel Pont de l'Aranyal

 Ara el sender marcat s'endinsa pel Sot de les Mines per anar a trobar els Quatre Camins i pel Sot de la Remor tornar a Can Draper, nosaltres decidim que  vorejant Can Valls tornarem a la cruïlla on es troben els Forns de la Pega i ja aquí, desfarem el camí que hem portat aquest mati, arribem a Can Draper, ens acomiadem no sense emplaçar-nos per a la caminada nocturna de dissabte que ve i enfilant-nos als vehicles iniciem la tornada a Martorelles on arribem quan son les tretze hores tal i com estava previst. A mi personalment es una caminada que m'agrada molt de fer, espero que hagi estat de l'agrad de la resta.

HOM PROPOSSA I........................................

Diumenge em truca el Salva per veure que fem dilluns, li comento de fer el PR-C54 sender de petit recorregut que porta a passar per part dels indrets mes interessants del municipi d'Orís, li sembla be, quedem a dos quarts de vuit davant casa seva, nomes penjar truco al Jose, li comento i quedem que em passara a recollir per Martorelles i farem cap a Hostalets de Balenyà amb el seu vehicle.

Sant Esteve d'Orís

Aquest mati a les set en punt ens trobem davant Can Carrancà, pujo al cotxe i anem a trobar la C-17, arribem a Hostalets de Balenyà i recollim al Salva, retornem a la C-17 per on fem via envers Les Masies de Voltregà, aquí per la C-17z arribem a Vinyoles d'Orís on tinc previst iniciar la caminada. Deixem el vehicle al Carrer Major i per aquest ens anem apropant a l'església de Sant Esteve, vista aquesta seguim ruta sempre guiats per les marques blanques i grogues del PR. Ens sobta veure a cada poques passes una placa amb fragments de poesies de Mossèn Cinto, trobem una que indica que el llorer que es a tocar, va ser plantat per l'insigne poeta.

ermita romànica de Vinyoles d'Orís

Ja casi a la sortida del poble es troba una ermita romànica de la que no he trobat informació en lloc, ara ja ens endinsem en un sender que per mig de camps de conreu i pel mig de trams ombrívols i emboscats va guanyant alçada de una manera molt suau. A la poca estona de caminar constatem lo que serà quasi normal durant tota la caminada, per una part aquell ferum típic de les contrades on abunden les granges i per altre la munió de camps plens de patates, no podem oblidar que som a la comarca d'Osona i dintre d'aquesta en la zona de mes tradició en el conreu de la PATATA DEL BUFET. De fet tots el primer cap de setmana d'octubre s'hi celebra el Mercat de la Patata del bufet.

monument commemoratiu de la creació del PR-C54

Quan portem fets una mica mes de tres quilometres truquen al Salva, a la dona li ha donat un atac de lumbàlgia que la ha deixat sense poder-se moure, com no falta gaire per arribar a Sant Genis d'Orís decidim que ens hi arribarem i després de fer la visita i el mos, donarem per acabada la caminada i tornarem sobre les nostres passes, aixi ho fem, arribem al petit nucli de Sant Genis d'Orís, donem un tomb per l'església i la rectoria avui en dia reconvertida en restaurant.

Sant Genis d'Orís

D'aquí estant decidim fer els pocs però costeruts metres que ens separen del turo on es troben les restes del Castell d'Orís i de l'església de Sant Pere d'Orís, el lloc es un magnific mirador, llastima que el dia no ens permeti gaudir de les vistes. Com possiblement tornarem a fer el recorregut complert, no entraré en detalls deixant per llavors entrar mes en matèria. iniciem la davallada i en uns bancs que es troben situats a mig camí parem a fer el primer mos del dia.

restes de Sant Pere d'Orís dintre el recinte del Castell d'Orís

Enllestit el tema gastronòmic ara ja donem inici a la tornada i aprofitant que tot es baixada agafem un bon ritme desfent fil per randa el recorregut que hem portat a l'anada, arribem a Vinyoles, pugem al cotxe i posem rumb envers Hostalets de Balenyà, arribats que hi som ens acomiadem del Salva i ens aturem un moment per decidir que fer, a la fi dic de fer la Ruta dels Molins de Centelles donat que hi som a tocar, dit i fet, entrem altre cop a la C-17 i sortim a la primera sortida, deixem el vehicle a tocar de l'ermita de Sant Antoni de les Codines i donem inici a la caminada.

el Rossell amb la seva torre de defensa, Centelles

Per la pista que passa entre mig de la Teuleria i la depuradora de Centelles arribem a la via fèrria del tren de Barcelona a Puigcerdà, creuem per sota el pont de ferro que salva el Torrent de la Llavina, en pocs metres som davant de la casa del Rossell on ens hi aturem una estona, reiniciem la caminada tot resseguin el torrent, de seguida trobem la Font del Rossell, uns quants metres mes i trobem la Font del Llobató i mes endavant una zona de lleure amb bancs i taules, sempre resseguint el torrent arribem al Moli de la Llavina potser l'ultim moli en funcionament encara que sigui d'una manera testimonial i de cara als visitants.

Moli de la Llavina, Centelles

Vist el lloc seguim el nostre sender sempre guiats per les marques blaves de la Ruta dels Molins, un cop ultrapassat Can Pere agafem l'antic cami empedrat que els antics paraires empraven per baixar a la Font grossa per rentar la llana, arribem a la font i constato que el cabal d'aigua no ha minvat respecte a l'ultim cop que hi vaig estar. Ara ens dirigim aigües amunt del torrent a trobar la part baixa del Salt del Purgatori que rau sec, deixem la llera del torrent i ens enfilem a trobar la part alta de la cinglera i tornem a fer camí sempre seguint les marques blaves.

Font Grossa Centelles

Arribant a tocar de una zona urbana perdem durant una estona les marques i anem al nostre aire fins que poc abans d'arribar al barri de Sant Ferran les tornem a trobar ara acompanyades de les marques vermelles de la Ruta de les Bruixes, seguint les marques arribem davant el casal de Vinyoles que te el seu origen en una vila rural ja esmentada en el any 898 i que fou declarat be cultural d'interès nacional. Vist el lloc seguim endavant i en pocs metres som davant de la Font Calenta, font d'aigües sulfuroses que per desgracia rau seca.

casal de Vinyoles, Centelles

Aquí i en veient l'hora que es, casi les quatre de la tarda i aprofitant uns seients i unes taules de pedra decidim fer el segon mos del dia, omplert el pap, apaivagada la sed, i descansats el peus reiniciem la caminada resseguint el Torrent de la Cira que encara que avui en dia semble impossible va moure uns quant molins i va servir com a primera defensa al primerenc nucli habitat de Centelles, aixi es que arribem al Moli de l'Estrada d'origen medieval encara que va quedar malmès degut a l'assalt a Centelles de les tropes austriacistes.

Font del Moli de l'Estrada, Centelles

Aquí i gracies a un dels habitants de la casa podem gaudir de la bellesa d'un racó mig amagat dessota la casa, el lloc encara conserva restes del carcavà o desguàs del moli i d'un pont de pedra que servia per salvar el torrent aixi com una font d'una bellesa exuberant. Ens acomiadem de l'amable estadant i continuem caminant, camí del poble passem a tocar dels horts de l'Estrada, aquestos son un conjunt d'horts d'origen medieval que aprofitaven l'aigua sobrant del moli per regar i que semble mantenen l'estructura original.

Sant Antoni de les Codines

Travessem la C-1413B i ja ens endinsem en els carrers del poble, arribem al nucli antic i fem un vol per la Plaça Major, visitem els rodals de l'ajuntament, l'església de Santa Coloma, el Palau Comtal i algun dels estrets carrers que conformen el nucli vell. Vist el lloc ja iniciem la davallada a trobar l'ermita de Sant Antoni de les Codines lloc on hem deixat el vehicle, visitada la capella ens pugem al vehicle i ja enfilem envers Martorelles. Al passar les dades al PC m'adono que entre una caminada i l'altre aquestes s'han esborrat, degut a aixo no tinc dades que posar. Malgrat  aixo, la distancia recorreguda sumant les dues caminades ha estat d'uns 20/21 km.