Pàgines

diumenge, 12 de juny del 2011

CAMINADA JUNY TROTACAMINS DE MARTORELLES- VALL D'OLZINELLES

Aquest mati a les vuit ens trobem davant la masia de Can Carrancà, després d'esperar uns minuts per que s'incorpori un ressagat...... no es diu el pecador, pugem als vehicles i ens desplacem a Sant Celoni, arribats cerquem el pas que per dessota de l'AP-7  creua a l'altre banda, deixem el vehicles a tocar de Can Draper i donem inici a la caminada seguin les marques blanques i verdes del sender local. Fets uns vuit-cens metres ens desviem del sender per visitar el Pou de Glaç de Can Draper, de petites dimensions però en mol bon estat de conservació, vist el lloc tornem al sender.
el grup abans de donar inici a la caminada
 Fets uns dos quilometres creuem la BV-5112 Carretera d'Olzinelles i seguim les marques del sender que va paral·lel a aquesta com també a la Riera d'Olzinelles lo que fa que en tot moment caminem pel mig d'un bosc de ribera ombrívol  i exuberant, mig quilometre mes i arribem al Pont de Can Plana, una mica mes endavant es troba el Pollancre d'Olzinelles primer de un conjunt d'arbres de grans dimensions que anirem trobat al llarg del sender. Seguim caminant sempre a tocar de la riera lo que ens permet gaudir de la visió d'algun que altre petit salt d'aigua i del so d'aquesta al saltar per les pedres.
creuant la Riera d'Olzinelles

Quan portem fets uns quatre quilometres arribem al conjunt d'interès de La Pega format per, la font, la bassa una plantació d'immensos plàtans i l'Alzina de Can Valls, aquí fem la parada per fer el mos i descansar una mica. enllestit el tema pugem a la carretera, la creuem i ens arribem a visitar els Forns de La Pega de Can Valls, tornem a creuar la carretera i sempre paral·lels a aquesta anem seguin el sender, aquí, tenim un petit canvi d'impressions amb un ramat d'ovelles sobre qui te preferència de pas, a la fi arribem a una entente cordial i ens deixen passar, uns meters mes i deixem el sender ample per agafar un corriol que ens porta a la Font del Senyor Rector. 
Sant Esteve d'Olzinelles
D'aquí ja ens arribem a  Sant Esteve d'Olzinelles conjunt format per l'església, la rectoria i el petit cementiri, visitat el lloc reiniciem la caminada, creuem altre cop la carretera, passem per la Font de la Rectoria i un metres mes endavant girem a l'esquerra i creuem un petit prat i una palanca de fusta damunt la riera, tornem a girar enver l'esquerra i en pocs metres som davant del Roure del Quintà, altre dels arbres monumentals de la ruta, trobem una bifurcació on agafem el sender de l'esquerra per visitar la bassa i aqüeducte de l'Aranyal, vist el lloc tornem a la bifurcació i seguim el sender que ens porta al Pont de l'Aranyal passant bans pel Cedre de Can Valls, altre arbre de grans dimensions.
Pont de l'Aranyal
El Pont de l'Aranyal fou bastit per salvar el Sot de les Mines, esta flanquejat per una filera de immensos plàtans i te a tocar un faig de grans dimensions. L’existència d’aquests arbres no només es deu a factors biològics i ambientals, sinó també al simbolisme que els habitants de la zona han donat a certes especies i a la decisió de plantar i mantenir alguns exemplars pel seu valor estètic. D’aquesta manera, es conserven pins, roures, alzines i alzines sureres de grans dimensions vora els camins de la vall. També s’hi troben espècies ornamentals, com els plàtans, que formen grans conjunts monumentals vora les fonts i basses.
creuant el sot de les Mines pel Pont de l'Aranyal
 Ara el sender marcat s'endinsa pel Sot de les Mines per anar a trobar els Quatre Camins i pel Sot de la Remor tornar a Can Draper, nosaltres decidim que  vorejant Can Valls tornarem a la cruïlla on es troben els Forns de la Pega i ja aquí, desfarem el camí que hem portat aquest mati, arribem a Can Draper, ens acomiadem no sense emplaçar-nos per a la caminada nocturna de dissabte que ve i enfilant-nos als vehicles iniciem la tornada a Martorelles on arribem quan son les tretze hores tal i com estava previst. A mi personalment es una caminada que m'agrada molt de fer, espero que hagi estat de l'agrad de la resta.





dimarts, 7 de juny del 2011

HOM PROPOSSA I........................................

Diumenge em truca el Salva per veure que fem dilluns, li comento de fer el PR-C54 sender de petit recorregut que porta a passar per part dels indrets mes interessants del municipi d'Orís, li sembla be, quedem a dos quarts de vuit davant casa seva, nomes penjar truco al Jose, li comento i quedem que em passara a recollir per Martorelles i farem cap a Hostalets de Balenyà amb el seu vehicle.
Sant Esteve d'Orís
Aquest mati a les set en punt ens trobem davant Can Carrancà, pujo al cotxe i anem a trobar la C-17, arribem a Hostalets de Balenyà i recollim al Salva, retornem a la C-17 per on fem via envers Les Masies de Voltregà, aquí per la C-17z arribem a Vinyoles d'Orís on tinc previst iniciar la caminada. Deixem el vehicle al Carrer Major i per aquest ens anem apropant a l'església de Sant Esteve, vista aquesta seguim ruta sempre guiats per les marques blanques i grogues del PR. Ens sobta veure a cada poques passes una placa amb fragments de poesies de Mossèn Cinto, trobem una que indica que el llorer que es a tocar, va ser plantat per l'insigne poeta.
ermita romànica de Vinyoles d'Orís
Ja casi a la sortida del poble es troba una ermita romànica de la que no he trobat informació en lloc, ara ja ens endinsem en un sender que per mig de camps de conreu i pel mig de trams ombrívols i emboscats va guanyant alçada de una manera molt suau. A la poca estona de caminar constatem lo que serà quasi normal durant tota la caminada, per una part aquell ferum típic de les contrades on abunden les granges i per altre la munió de camps plens de patates, no podem oblidar que som a la comarca d'Osona i dintre d'aquesta en la zona de mes tradició en el conreu de la PATATA DEL BUFET. De fet tots el primer cap de setmana d'octubre s'hi celebra el Mercat de la Patata del bufet.
monument commemoratiu de la creació del PR-C54
Quan portem fets una mica mes de tres quilometres truquen al Salva, a la dona li ha donat un atac de lumbàlgia que la ha deixat sense poder-se moure, com no falta gaire per arribar a Sant Genis d'Orís decidim que ens hi arribarem i després de fer la visita i el mos, donarem per acabada la caminada i tornarem sobre les nostres passes, aixi ho fem, arribem al petit nucli de Sant Genis d'Orís, donem un tomb per l'església i la rectoria avui en dia reconvertida en restaurant.
Sant Genis d'Orís
D'aquí estant decidim fer els pocs però costeruts metres que ens separen del turo on es troben les restes del Castell d'Orís i de l'església de Sant Pere d'Orís, el lloc es un magnific mirador, llastima que el dia no ens permeti gaudir de les vistes. Com possiblement tornarem a fer el recorregut complert, no entraré en detalls deixant per llavors entrar mes en matèria. iniciem la davallada i en uns bancs que es troben situats a mig camí parem a fer el primer mos del dia.
restes de Sant Pere d'Orís dintre el recinte del Castell d'Orís
Enllestit el tema gastronòmic ara ja donem inici a la tornada i aprofitant que tot es baixada agafem un bon ritme desfent fil per randa el recorregut que hem portat a l'anada, arribem a Vinyoles, pugem al cotxe i posem rumb envers Hostalets de Balenyà, arribats que hi som ens acomiadem del Salva i ens aturem un moment per decidir que fer, a la fi dic de fer la Ruta dels Molins de Centelles donat que hi som a tocar, dit i fet, entrem altre cop a la C-17 i sortim a la primera sortida, deixem el vehicle a tocar de l'ermita de Sant Antoni de les Codines i donem inici a la caminada.
el Rossell amb la seva torre de defensa, Centelles
Per la pista que passa entre mig de la Teuleria i la depuradora de Centelles arribem a la via fèrria del tren de Barcelona a Puigcerdà, creuem per sota el pont de ferro que salva el Torrent de la Llavina, en pocs metres som davant de la casa del Rossell on ens hi aturem una estona, reiniciem la caminada tot resseguin el torrent, de seguida trobem la Font del Rossell, uns quants metres mes i trobem la Font del Llobató i mes endavant una zona de lleure amb bancs i taules, sempre resseguint el torrent arribem al Moli de la Llavina potser l'ultim moli en funcionament encara que sigui d'una manera testimonial i de cara als visitants.
Moli de la Llavina, Centelles
Vist el lloc seguim el nostre sender sempre guiats per les marques blaves de la Ruta dels Molins, un cop ultrapassat Can Pere agafem l'antic cami empedrat que els antics paraires empraven per baixar a la Font grossa per rentar la llana, arribem a la font i constato que el cabal d'aigua no ha minvat respecte a l'ultim cop que hi vaig estar. Ara ens dirigim aigües amunt del torrent a trobar la part baixa del Salt del Purgatori que rau sec, deixem la llera del torrent i ens enfilem a trobar la part alta de la cinglera i tornem a fer camí sempre seguint les marques blaves.
Font Grossa Centelles
Arribant a tocar de una zona urbana perdem durant una estona les marques i anem al nostre aire fins que poc abans d'arribar al barri de Sant Ferran les tornem a trobar ara acompanyades de les marques vermelles de la Ruta de les Bruixes, seguint les marques arribem davant el casal de Vinyoles que te el seu origen en una vila rural ja esmentada en el any 898 i que fou declarat be cultural d'interès nacional. Vist el lloc seguim endavant i en pocs metres som davant de la Font Calenta, font d'aigües sulfuroses que per desgracia rau seca.
casal de Vinyoles, Centelles
Aquí i en veient l'hora que es, casi les quatre de la tarda i aprofitant uns seients i unes taules de pedra decidim fer el segon mos del dia, omplert el pap, apaivagada la sed, i descansats el peus reiniciem la caminada resseguint el Torrent de la Cira que encara que avui en dia semble impossible va moure uns quant molins i va servir com a primera defensa al primerenc nucli habitat de Centelles, aixi es que arribem al Moli de l'Estrada d'origen medieval encara que va quedar malmès degut a l'assalt a Centelles de les tropes austriacistes.
Font del Moli de l'Estrada, Centelles
Aquí i gracies a un dels habitants de la casa podem gaudir de la bellesa d'un racó mig amagat dessota la casa, el lloc encara conserva restes del carcavà o desguàs del moli i d'un pont de pedra que servia per salvar el torrent aixi com una font d'una bellesa exuberant. Ens acomiadem de l'amable estadant i continuem caminant, camí del poble passem a tocar dels horts de l'Estrada, aquestos son un conjunt d'horts d'origen medieval que aprofitaven l'aigua sobrant del moli per regar i que semble mantenen l'estructura original.
Sant Antoni de les Codines
Travessem la C-1413B i ja ens endinsem en els carrers del poble, arribem al nucli antic i fem un vol per la Plaça Major, visitem els rodals de l'ajuntament, l'església de Santa Coloma, el Palau Comtal i algun dels estrets carrers que conformen el nucli vell. Vist el lloc ja iniciem la davallada a trobar l'ermita de Sant Antoni de les Codines lloc on hem deixat el vehicle, visitada la capella ens pugem al vehicle i ja enfilem envers Martorelles. Al passar les dades al PC m'adono que entre una caminada i l'altre aquestes s'han esborrat, degut a aixo no tinc dades que posar. Malgrat  aixo, la distancia recorreguda sumant les dues caminades ha estat d'uns 20/21 km.

dimarts, 24 de maig del 2011

RIERA DE LES GORGUES (2) De l'Esquirol a Cantonigros......o aixi ho creia

Lloc de trobada: Hostalets de Balenyà
Lloc inici caminada: Restaurant Les Gorgues, Sant Martí Sescorts
Caminants:Salva i Francesc
Data: 23-05-2011
Hora d'inici caminada: 08:25:01
Hora d'arribada:16:57:20
Duració: 08:32:19
Alçada punt de sortida: 474 m
Alçada mínima assolida:448 m
Alçada màxima assolida: 919 m
Desnivell màxim:471 m
Guany:444 m
Ascensió acumulada:684 m
Descens acumulat: 639 m
Distancia recorreguda:22.64 Km
Velocitat mitjana: 2.6 Km/h (sense descomptar parades)
La Foradada, Riera de les Gorgues, Cantonigros
Aquest cap de setmana entre reflexió i reflexió, parlo amb el Salva i comento que estic preparant una caminada que continua allà on varem acabar dilluns passat, l'idea es resseguir la Riera de les Gorgues, començant a L'Esquirol fins arribar a La Foradada a Cantonigros i tornar, li sembla be i quedem emplaçats per avui que el recolliré a Hostalets de Balenyà. Diumenge truco al Jose i comenta que te que acompanyar la dona a l'hospital, per lo qual no ens podrà acompanyar.

Avui a dos quarts de vuit mes o menys ens trobem amb el Salva, puja al vehicle i iniciem el mateix recorregut que dilluns passat, quan estem arribant a Roda de Ter, aixi com el que no vol, deixa caure que com sense el Jose la velocitat mitja sol ser mes alta, podríem començar al mateix lloc que la setmana passada en lloc de començar a L'Esquirol. Lo primer que em ve al cap es dir-li.....¡¡Tu estas loco!!..... però com casi sempre solc fer, conto fins a deu i mentre penso per que no, no crec que siguin mes de 25/30 quilometres sense massa desnivell, aixi que quan li responc, sento que casi sense voler em surt de la gola un.....i per que no.
Restaurant Les Gorgues, Sant Martí Sescorts
Arribem a tocar del Restaurant Les Gorgues, aparquem el vehicle i parlem de per on començar, decidim que anirem pel Camí Ral de Vic a Olot del que ja comencem a ser uns bons amics, al mateix temps i encara que no constara a cap "compostelana" també farem un bon tram del Camí de Sant Jaume. Comencem la caminada seguint les traces del Camí de Sant Jaume que durant un bon tram va resseguint de mes aprop o de mes lluny la Riera de les Paganes, Fets un quilometre i mig arribem a Les Palanques a tocar de la C-153, aquí creuem un petit pont damunt la riera i per l'esquerra anem deixant enrere aquesta.
Les Palanques, pont damunt la Riera de Les Paganes
Sense cap mena de dificultat anem seguin les traces del camí, aquest conserva bona part del empedrat original, fet propiciat suposo a que en lloc de pedres sobreposades el sol, es la roca primigènia treballada, fets uns tres quilometres arribem a les primeres cases de Santa Maria de Corcó o L'Esquirol, pel Carrer Major creuem el poble, ens desviem un moment per visitar l'església de Santa Maria i tornem al Carrer Major per on arribem al Pont de la Gorga bonic i ben conservat pont d'origen romànic que permet salvar la Riera de les Gorgues.
Pont de la Gorga d'origen romànic, Riera de les Gorgues
Pel Carrer del Pont creuem el barri del mateix nom i ja ens allunyem del poble, distrets en la conversa no parem atenció i passem de llarg les restes del Dolmen de Puigsespedres, i aixo que parem a fer el primer mos del dia a prop del Puigsespedres, sense res de especial relleu a comentar, arribem a Cantonigros un pic fets uns vuit quilometres, pel Carrer Major ens acostem a visitar l'església de Sant Roc, visitada aquesta tornem al Camí Ral per on fem els pocs metres fins arribar a tocar del camp de futbol on agafem el Camí de la Foradada.
església de Sant Roc, Cantonigros
Per aquest, fem els aproximadament dos quilometres que ens separen de La Foradada, arribats que hi som ens omplim els ulls amb la bellesa del lloc. Aigües amunt i poc abans del salt d'aigua, els torrents de la Rotllada i de Sant Julià i la Riera d'Aiats uneixen les seves aigües per formar la Riera de les Gorgues que sota del salt forma aquest gorg que deu el seu nom al forat que es pot veure en una de les parets i que contribueix a la bellesa i singularitat del lloc. Per unes pedres creuem la riera i rodegem la roca per treure el cap per la finestra natural de La Foradada.
La Foradada, Riera de les Gorgues, Cantonigros
Vist el lloc i un cop hem gaudit de la seva bellesa decidim que es arribat el moment d'iniciar el retorn, aquí optem per fer-ho per l'itinerari de la dreta de la riera i que es conegut com l'itinerari de La Matavera, hom pressuposa serà mes ombrívol i bo de fer, d'entrada tenim que fer un petit tram mig penjats i agafats a una cadena que equipa un petit tros del sender i que ens porta damunt de l'espadat que forma La Foradada. Creia que a la tornada podríem gaudir de la visió de la riera i dels seus salts i gorgs, degut a la distancia, el desnivell i la vegetació, aixo es impossible fins que som casi a tocar de la C-153 a tocar de L'Esquirol.
resclosa a la Riera de les Gorgues, a tocar del Pont de els Gorgues
Aquí ens trobem amb una represa que crea un bonic embassament d'aigua, aixo, juntament amb el Pont de les Gorgues que permet a la C-153 salvar la Riera de les Gorgues, crea un petit racó de gran bellesa, creuem la carretera i ens endinsem en el camí que porta al Moli d'Arquerons, d'aquí anem a trobar el cementiri i pel camí que hi passa a tocar ens arribem a la zona de lleure de la Font de l'Escudella. Aprofitant les taules i l'ombra, decidim de fer el segon mos del dia.
Font de La Escudella, L'Esquirol
Enllestit el mos reiniciem la caminada, fets uns cinc-cents metres trobem a ran de camí una petita font que malgrat no es veu gaire arranjada, treu una bona quantitat de liquid element pels dos brolladors que te, uns pocs metres mes endavant ens trobem l'Afrau dels Teixidors on esta situat el Camp de Tir damunt un sortint que fa la cinglera, uns metres mes i ja som on varem arribar dilluns passat. Ara ja es tracta de desfer el camí que varem fer però en sentit contrari.
Salt de la Barra de Ferro
Sense res a destacar i sense parar, arribem a La Barra de Ferro quant portem uns dinou quilometres fets, aquí i com dilluns no varem trobar el corriol que porta damunt de la barra, el cerquem i un cop trobat ens arribem a l'esplanada rocosa que corona La Barra de Ferro, des de aquí podem copsar que la quantitat d'aigua que baixa pel salt, a minvat respecte a fa set dies, tornem al sender i ara ja fem el tres quilometres i escaig que ens separen del restaurant Les Gorgues, inici i final de la caminada d'avui.

Si be la part de la caminada entre l'Esquirol i Cantonigros potser m'ha decebut una mica, la visió de La Foradada, algun petit racó entrevist, el caminar per la natura i la bona companyia, son motius mes que suficients per haver gaudit d'un altre dia de bon record, aixo si, després d'un bon descans i quan els peus deixin de queixar-se.

dilluns, 16 de maig del 2011

RIERA DE LES GORGUES, Entre Sant Martí Sescorts i L'Esquirol

Lloc de trobada: Hostalets de Balenyà
Lloc inici caminada: Restaurant Les Gorgues, Sant Martí Sescorts
Caminants:Jose, Salva i Francesc
Data: 16-05-2011
Hora d'inici caminada: 08:26:35
Hora d'arribada:17:18:50
Duració: 08:52:15
Alçada punt de sortida: 477 m
Alçada mínima assolida:444 m
Alçada màxima assolida: 668 m
Desnivell màxim:224 m
Guany:190 m
Ascensió acumulada:704 m
Descens acumulat: 745 m
Distancia recorreguda:12.96 Km
Velocitat mitjana: 1.4 Km/h (sense descomptar parades)
Riera de les Gorgues, Salt del Tornall
Ahir per la tarda truco al Salva per quedar per avui, li comento que he preparat una caminada per la zona de la Riera de les Gorgues, li sembla be ja que ell coneix un tram i li va agradar molt.No truco al Jose tot esperant a veure si truca ell, como no succeeix i pensant que ja es massa tard me'n vaig al llit amb mala consciencia, aixi que sabent com se que matinen a casa seva, avui el truco quan manquen pocs minuts per les set, quedem en que el passaré a recollir per Santa Perpetua com aixi faig. Tot aixo fa que arribem a Hostalets de Balenyà casi a les vuit.
restaurant Els Gorgs, inici i final de la caminada
Recollim al Salva que ja esta neguitós i tot seguit anem a trobar la C-17, d'aquesta enllacem amb la C-25 que al seu temps deixem per incorporar-nos a la C-153, arribem a Sant Martí Sescorts, aparquem el vehicle a tocar del Restaurant Les Gorgues que es troba nomes creuar el Pont de la Teuleria que salva la Riera de Sant Martí, aquí ens retrobem amb uns vells amics: el Camí Ral de Vic a Olot i el seu company el Camí de Sant Jaume. Els deixem que segueixin el seu camí i nosaltres iniciem la caminada d'avui seguin tan les indicacions que anem trobant, com el track que porto al GPS.
Pont de La Teuleria, Camí Ral de Vic a Olot-Camí de Sant Jaume
Fets uns pocs metres arriba a nosaltres el ja conegut so de l'aigua precipitant-se, ens trobem a tocar del Salt del Cabrit, aquest es produït per la riera de Sant Martí. Uns metres mes i arribem al Salt Gros de la Gorga, aquí la riera de Sant Martí fa un salt impressionant entregant les seves aigües a la Riera de les Gorgues que en aquest tram es confon amb la cua del Pantà de Sau, l'alçada del salt varia en funció del nivell del Pantà de Sau. Llastima que els racons que forma el riu mostrin una capa de brutícia que desmereixen la visió.
Salt Gros de La Gorga, Riera de Sant Martí, Sant Martí Sescorts
Sempre resseguint les giragonses que fa la cinglera anem fent camí, creuem la Riera de les Paganes, l'itinerari barreja trams per pista amb altres per estrets i emboscats corriols, fets un quilometre i mig les indicacions ens porten a davallar per un tram de corriol humit i lliscant  fins a trobar la llera de la riera, aquí tindríem que creuar a gual, malgrat aixo, i en veient que el caudal d'aigua es considerable, decidim variar el pla de ruta, aixi es que tornem a desfer el tram de baixada i decidim seguir per on tenia previst fer la tornada, Arribats dalt i en veient l'hora i que el lloc es del nostre agrad, decidim fer el primer mos del dia.
La Barra de Ferro, el salt queda a la dreta de l'imatge
Enllestit el mos reiniciem la caminada, fets uns tres quilometres i mig som a tocar de la Barra de Ferro i el seu salt, malgrat estar a sobre del salt, la vegetació impedeix poder gaudir de l'espectacle, d'aquí surt un costerut i complicat corriol que permet baixar fins la base de la Barra de Ferro que decidim obviar i seguir pel sender que portàvem.  Fets uns cinc quilometres som a tocar de les primeres cases de Santa Maria de Corcó, dubtem de que fer i a la fi ens decidim en seguir les indicacions cap al Pont Vell i el Moli de la Bertrana pensant en tornar després per donar un tomb pel poble.
el Pont Vell, Riera de les Gorgues, Santa Maria de Corco
Arribats que som al Pont Vell ens trobem un racó de una bellesa salvatge i feréstega, creiem que el crescut caudal no ens permetria creuar a l'altre llera, ens trobem que amb certa dificultat ho podem fer i aixi ho fem, arribem on es troben les restes del Moli de l'Eixerit, aquí les aigües del Torrent de Riupregon es barregen amb les de la Riera de les Gorgues, creant el Salt de l'Eixerit. Seguim un tram aigües avall per arribar al Salt del Tornall, restem embadalits per la bellesa del lloc, malgrat aixo tenim que continuar la caminada cosa que fem seguint les indicacions que menen a Sant Bartomeu Sesgorgues.
Salt del Moli de l'Eixerit, Riera de les Gorgues
Fem un tram de costerut corriol que passant per la Font del Vilar ens porta a sortir a la pista encimentada per on quan portem fets una mica mes de vuit quilometres arribem a Sant Bartomeu Sesgorgues, aquí ens trobem amb l'església, la rectoria i el petit cementiri annexe. Mentre fem el segon mos del dia, comentem sobre la bellesa i la tranquil·litat del lloc i que no ens faria res de poder viure aqui, al menys una temporada.
Sant Bartomeu Sesgorgues
Sant Bartomeu Sesgorgues. Poble i antiga parròquia rural del municipi de Tavertet (Osona), a l'extrem oriental del terme. La demarcació parroquial es troba repartida entre els municipis de Tavertet i de l'Esquirol. Rep el nom de la riera de les Gorgues, que passa sota l'església.
Existia ja el 1072. Originàriament era del terme del Cabrerès; més tard formà una quadra civil i s'uní al terme de Tavertet (1840). Vers el 1450 s'uní com a sufragània a Sant Martí Sescorts. Tenia 5 famílies el 1515 i 12 famílies el 1687. El 1855 recobrà la independència parroquial (tenia aleshores 200 h). Tenien la jurisdicció civil els hereus del casal dels Desvilar, proper a l'església. L'església és en part romànica (s XII), però fou ampliada i reformada el 1769.
al fons a la dreta, el Pla d'Aiats, a l'esquerra, Cabrera
Visitat el lloc i amb desgrat, reiniciem la caminada seguint les indicacions que porten a la veïna casa de Sentfores per la cinglera, si bona part de l'itinerari d'avui a estat diguem que complicat per a mi, aquests mil metres que separen l'església de Can Sentfores fan que noti a les cames una mena de tremolor. Arribem a la casa de Sentfores que malgrat no semblar habitada, esta en mol bon estat, a tocar de la casa es troba un mirador que permet una visió perfecta del Salt de la Barra de Ferro que es troba just davant a l'altre banda de la cinglera que encaixona la riera. Seguim ruta guiats per les indicacions. ens passem de llarg el corriol per on tenim que girar i quan ens adonem tornem enrere fins trobar el corriol.
Salt de la Barra de Ferro vist del mirador de can Sentfores
Aquest tram de l'itinerari presenta algun tram complicat o encara mes complicat que la resta, tenim que baixar per una estreta i lliscant canal equipada amb una corda, arribats abaix ens trobem a l'altre riba de la riera on aquest mati hem desistit de creuar, davant la casi obligació de creuar, decidim treure'ns el calçat i arremangar-nos els pantalons i amb molta precaució ens fiquem de peus a la riera i creuem a trobar l'altre riba, aquí ja es tracta de tornar a fer el tram de pujada que ja hem fet aquest mati i arribats dalt, desfer els quilometre i mig que ens separen del restaurant de Les Gorgues inici i final de la caminada d'avui.
Can Sentfores, rellotge de sol
Ha estat una caminada digna de recordar, tant per la bellesa dels llocs que hem visitat com per el repte que ha significat per a mi lluitar en bona part del camí amb el meu vertigen. Recomanaria  aquells que la vulguin gaudir ho tinguin en compte, aixi com anar proveïts amb algun tipus de calçat d'aigua per si es precís degut al caudal de la riera. Evidentment el qualificar el grau de dificultat es quelcom molt subjectiu i personal, si tingues que posar nota, diria que es bastant complicada i que es pot fer perfectament, però amb prudència i evitant moments posteriors a episodis de pluja.