TONA-SANT CUGAT DE GAVADONS-TONA

Lloc de trobada: Carretera de Ribes, Hostalets de Balenyà
Lloc inici caminada: Tona, a tocar del jaciment iberoromà del Camp de les Lloses
Hora d'inici caminada: 07:37:45
Hora d'arribada: 17:13:26
Duració: 09:35:41
Alçada punt de sortida: 610 m
Alçada mínima assolida: 609 m
Alçada màxima assolida: 1024 m
Desnivell màxim: 415 m
Guany: 413 m
Ascensió acumulada: 588 m
Descens acumulat: 566 m
Distancia recorreguda: 21.730 Km
Velocitat mitja: 2.3 Km/h (sense descomptar parades)

Per avui teníem previst pujar a La Mola de Sant Llorenç, ja que el Francesc de Granollers havia mostrat el seu interes en pujar tant a La Mola com al Turo de l'Home, ahir truca dient que un compromís d'última hora li fa del tot impossible sortir avui, decideixo ajornar la pujada per un altre dia i ficant ma al calaix de les rutes en trec una que partint de Tona s'arriba a l'ermita de Sant Cugat de Gavadons a Collsuspina, d'aquí torna a Tona no sense passar a tocar de edificis i lloc d'interès durant el recorregut.

instalacions esportives de Tona

A les set ens trobem amb el Jose de Santa Perpetua davant de Can Carranca, pujo al cotxe i ja enfilem envers Hostalets de Balenyà, recollim al Salva i ja posem rumb envers Tona, arribem i aparquem el vehicle a tocar del jaciment del Camp de les Lloses, pràcticament sota el turo del Castell, agafem pel carrer de la Germana Victòria que ens mena al carrer Jaume Balmes davant mateix de les instal·lacions esportives de Tona, per la dreta d'aquestes deixem el casc urbà i ja ens endinsem en el tipic paisatge d'aquesta part de la plana de Vic, turons de margues grises erosionats pels elements.

típic turo de margues grises als rodals de Tona

Fets una mica mes de dos quilometres arribem davant de Vilageliu gran mas i al seu costat l'església de Sant Miquel de Vilageliu, ens aturem per fer complida visita del lloc encara mig en la foscor tant per l'hora com pels bancs de boires baixes que van i venen, al costat del mas es troba una alzina de dimensions mes que considerables. En la sortida del proppassat dia 10 varem estar a uns quatre-cents metres del lloc malgrat que el anar amb el temps just va fer que ajornéssim la visita per mes endavant.

Sant Miquel de Vilageliu

Sant Miquel de Vilageliu. Es una església romànica situada al costat de la masia de Vilageliu a 500 m del nucli urbà de Tona a la comarca d'Osona.
És esmentada a l'any 958 com situada in Villa Gerile, ja que depenia dels senyors de Rocafort que també eren senyors de Vilageriu.
L'església del segle X va ser reedificada en el segle XII i reformada en el XVIII, encara que sense grans modificacions.
Consta d'una sola nau, dividida en tres trams amb arcs torals, les columnes són semicilíndriques i amb volta de secció rectangular, l'absis semicircular té volta de canó a l'exterior, només l'absis té decoració d'arcuacions llombardes sense lesenes i dues finestres. En el mur sud hi ha la porta d'entrada amb arc de mig punt, té un petit campanar de cadireta d'un sol forat, col·locat en la part oest de l'església.

mas de Vilageliu

A tocar de la casa un pal indicador ens diu que en uns cinc-cents metres es troben les restes d'un aqüeducte roma, malgrat cercar-lo no ens en sortim, aixi que seguim la nostra ruta, fets uns tres quilometres i mig ens trobem una font, l'aportació d'aigua a la font es a traves de manegues de polietilè lo que ens fa pensar que mes amunt trobarem quelcom mes, aixi es uns metres mes amunt trobem la veritable Font de Güells, amb gran caudal de liquid element encara que surt per sota del nivell del bassal d'aigua que es forma.

Font de Güells

Un quilometre mes endavant arribem a la Font de l'Abeurada, racó amb font,malgrat que esta seca, amb un banc i una taula de pedra, uns metres mes i ens trobem en un punt del camí on podem optar per arribar-nos al Roc Gros o agafar un trencall que estalvia la volta, com ja hi varem estar el dia 10, escollim la segona opció i agafem l'estret corriol que en uns pocs metres ens porta a sortir a la N-141c a tocar del Coll de la Pollosa, aquí, veient que casi son les deu i que semble que el sol vulgui trencar les boires, decidim fer el mos del mati.

bona part del mati la boira ens ha donat acollida

Re-emprenem la caminada sempre seguin els indicadors que porten a Collsuspina on arribem quan portem una mica mes de vuit quilometres, ens prenem un temps per visitar el nucli antic, el Carrer Major amb les seves cases dels segles XVI i XVII, la Plaça Major, l'església parroquial de la Mare de Déu dels Socors, un tram de l'antic Camí Ral.

Collsuspina

El poble és de creació moderna dins del camí ral. La primera casa que s'hi va construir va ser l'hostal actual de Can Xarina. Aquest edifici va ser aixecat al 1550 just a la partió dels termes de Tona i Balenyà i dins el terme de Balenyà. Al voltant de Can Xarina es van aixecar algunes cases més al llarg del segle XVI i per al seu servei religiós entre l'any 1592 i el 1600 es va construir una capella a Santa Maria dels Socors, l'actual església parroquial, ampliada només amb una façana nova, un campanar i capelles laterals a partir del 1880.El petit nucli de Collsuspina va mantenir-se amb unes deu o dotze famílies tot el segle XVII. Consta que es feien cases noves entre el 1648 i el 1680, algunes d'aquestes ja a la part de Tona. Veïna de Can Xarina, al 1680 es va aixecar una altra gran casa que també va ser hostal durant un parell de segles.

Collsuspina, Plaça Major i església de Santa Maria dels Socors

Creuem tot el poble, travessem la N-141c i seguint les indicacions que porten a Sant Cugat de Gavadons passem a tocar del barri de Les Casetes, el mas de l'Oller, el mas Nualard, el mas Bellver i ja quan portem una mica mes de onze quilometres i mig arribem a Sant Cugat de Gavanons punt mes alt del recorregut, aquí ens aturem pe visitar l'església, el seu petit cementiri i albirar les vistes que es divisen des de el mirador que allí es troba. El mirador de Sant Cugat de Gavadons, des d’on es pot contemplar la Plana de Vic, el Montseny i els Pirineus orientals, és una visita obligada.

Sant Cugat de Gavadons

Sant Cugat de Gavadons. L'església de Sant Cugat de Gavadons, situada al nord del poble, és un edifici romànic del segle XII. El nom de Gavadons és documentat des de l'any 948 i correspon a la part actual del terme de Collsuspina que antigament era unida a la demarcació del castell de Tona. La primera menció de l'església és de l'any 968, tot i que l'actual edifici sembla aparèixer al segle XII. Al segle XVI l'església era coneguda amb el nom de Sant Cugat de Coll-sa-sima, ja que es trobava al cim de la serra que tanca la plana per la part de ponent i la separa del Moianès. Possiblement durant el segle XVI es van fer reformes a l'església, s'hi referen les voltes i se li van afegir dues capelles laterals cobertes amb voltes de creueria amb impostes esculturades a l'arrencada dels arcs i claus treballades.
Al segle XIX s'hi feren novament obres. El campanar definitiu d'espadanya es transformà en un cos quadrat de gran voluminositat, es construí una sagristia adossada, la casa rectoral, reforma que comportà la mutilació de l'absis. D'aquest segle data l'altar neoclàssic popular dedicat a sant Pere Màrtir.
Entre el 1971 i el 1975, la Diputació hi va fer obres de restauració sota la responsabilitat de Camil Pallàs, que li va donar una aparença més medieval. En la intervenció realitzada entre el 1981 i el 1984, tot i que la primera intenció era només reparar les voltes i les teulades, es va optar per retornar a l'edifici la seva imatge vuitcentista.

Mirador de sant Cugat de Gavadons, al fons el massis del Montseny

Feta la visita anem a trobar el Camí de Fontanelles, just davant mateix d'on surt el Camí de Can Regàs, ens hi endinsem ja que aquí es troba una de les fites de la caminada, arribats davant la casa ens desviem envers la dreta i ja som davant de la Font del Regàs, la font esta considerada el naixement del riu Congost i per extensió, del Besos, es dona la curiositat que estem en un vèrtex hidrogràfic on convergeixen les conques dels rius Ter, Llobregat i Besos. Les primeres passes del Ter reben el nom de Torrent de Sant Cugat, per a més endavant esdevenir el Gurri. Les del Llobregat són conegudes com a Torrent de l’Espina o de Santa Coloma, i més lluny Riera de Calders, mentre que el Besòs, quan és infant, es diu Torrent de Güells, i quan és un xic més gran el Congost. Es per això, que la gent de Collsuspina diu que les aigües que el cel vessa sobre Collsuspina són missatgeres del poble a indrets ben allunyats i dispersos, fins acabar a l’Estartit, a Sant Adrià del Besòs i al Prat de Llobregat.

Font del Regàs, naixement del riu Congost

Ara ja es impossible mantenir continguda la vena aventurera del Jose i ja deixem de banda la ruta que jo portava i ens posem en mans del seu sentit de l'orientació, per camins, corriols, algun tros de pista asfaltada de la urbanització Fontanelles i en alguns trams per mig del bosc o deixant-nos caure pels vessants d'algun turo de marga gris ens anem apropant altre cop a Tona, quan portem uns setze quilometres i ja son les tres, decidim parar a fer el segon mos del dia. Enllestit el tema seguim la davallada, ara el paisatge que ens trobem esta abastament humanitzat, ens trobem una munió de masos i granges totes elles en ple rendiment.

ja tenim a tocar el Pla del Castell

Quan portem uns vint quilometres ja som als peus del serrat del Castell de Tona i tenim per davant la pujada dalt el Pla del Castell, pujada que a aquestes altures ja s'hem fa costa amunt, malgrat tot i amb tranquil·litat anem pujant fins que som dalt, la veritat es que el lloc em sorprèn per la seva amplària, la vegetació amb petites clapes de bosc, lo primer que ens trobem es l'església de Sant Andreu i a l'altre extrem del pla, la torre de l'antic castell.

Sant Andreu del Castell

Sant Andreu del Castell. Església romànica d'una sola nau acabada en absis semicircular, dues capelles laterals i campanar. L'estructura està formada per murs de pedra amb ornamentació d'arcuacions llombardes cegues entre lesenes, i finestres petites espitllerades, la coberta és amb volta de canó de pedra amb coberta de lloses. L'ultima restauració es feu l'any 1989 arran de la celebració del 1100 aniversari de la seva consagració i està en bon estat de conservació. Es pot veure el procés de transformació que ha sofert des de la seva construcció al preromànic i fins al barroc. Decoració exterior amb arcuacions llombardes. Capella nord amb volta de canó apuntada del segle XIV, capella gòtica al la banda sud del segle XV amb volta de creueria i decoració escultòrica de les quatre mènsules que suporten l'arc de mig punt. Es troba a l'extrem est del pla del Castell de Tona. aixecada al segle XI. sobre fonaments d'una antiga església del 889, el campanar és barroc. Actualment sense cap edificació als voltants encara que en temps passat semble que l'entorn estava urbanitzat.

Sant Andreu del Castell

Torre dels Moros o Torre del Castell. Es troba a l'extrem NE del pla del Castell de Tona i a uns 200 m. al nord de l'església de Sant Andreu, es datada als Segles IX-X, construcció aïllada de planta quadrada amb murs de pedra de la mateixa zona lligades amb morter de calç amb la tècnica de l'encofrat. La coberta és amb volta de canó. Restaurada l'any 2003. Té un gran interès arquitectònic perquè és un bon exemple de construcció per encofrat.

Torre del castell de Tona

Vist el lloc iniciem la baixada, arribats davant l'església de Santa Maria del Barri mes coneguda com ermita de Lurdes, entrem dintre el barri enjardinat que l'envolta, tenim la sort que trobem les portes obertes i poden visitar-la també per dintre.
Santa Maria del Barri o ermita de Lurdes

Ermita de Lurdes. Es troba al peu sud del turó del castell, documentada al 1.011 amb el nom de Santa Maria de Tona. Ha sofert nombroses modificacions, la més important després del terratrèmol de 1425. La restauració i ampliació es va fer els anys 1570-79. Situada en una zona urbana d'orígen medieval amb la casa de Riambau adossada a la paret sud, zona enjardinada a la seva part frontal. Consta de planta de tres naus separades per arcs formers, columnes i nervacions, absis romànic semicircular i campanar també romànic de quatre pisos de planta quadrada. L'ultima restauració data de començament dels anys 90 del segle XX amb una consolidació del campanar i obertura de les finestres romàniques d'aquest i la neteja de l'absis lliurant-lo de l'escenificació de la cova de Lurdes. L'aspecte actual és excel·lent, destaca el conjunt de columnes i claus de volta esculpides del seu interior que fan del conjunt una petita catedral gòtica d'estil tardà. Curiosa estel·la zoomòrfica inclosa en un pilar exterior de l'absis.

interior de l'església de Santa Maria del Barri

Aquí donem per acabada la sortida d'avui, ara ja es tracta de anar a trobar el lloc on aquest mati hem deixat el vehicle, ens hi encabim i posem rumb envers Hostalets on deixem al Salva, tornem a l'Autovia i ja enfilem a trobar Martorelles on ens acomiadem amb el Jose no sense abans quedar per una propera.

CENTELLES, ARQUITECTURA I CULTURA DE L'AIGUA

Lloc de trobada: Centelles, a tocar de la capella de Sant Antoni de les Codines
Lloc inici caminada: Centelles, a tocar de la capella de Sant Antoni de les Codines
Hora d'inici caminada: 07:31:11
Hora d'arribada: 16:37:04
Duració: 09:05:53
Alçada punt de sortida: 474 m
Alçada mínima assolida: 448 m
Alçada màxima assolida: 733 m
Desnivell màxim: 285 m
Guany: 258 m
Ascensió acumulada: 536 m
Descens acumulat: 502 m
Distancia recorreguda: 20.680 Km
Velocitat mitja: 2.3 Km/h (sense descomptar parades)

Havíem quedat amb el Francesc de Granollers de preparar alguna sortida per avui, en principi s'havia dit de anar a Santa Fe del Montseny per gaudir dels colors de la tardor i mirar de pujar a Les Agudes i al Turo de l'Home, mes com els homes del temps auguraven pluges per avui, decidim fer una mes propera i on les inclemències si n'hi han, es facin de millor portar, per aixo i fent cas de algun comentari del Salva, dic de apropar-nos a Centelles i fer la ruta dels Molins encara que amb alguna variant per ferla mes llarga.

homenatge a Ildefons Cerdà

El Salva m'havia comentat que si anàvem per les seves terres que el truques que potser s'agregava, ahir el truco i quedem que com hem quedat amb el Francesc a dos quarts de vuit a l'entrada de Centelles, deu minuts abans el passaré a recollir a casa seva, amb tot aixo quan manquen uns minuts per dos quarts, ens trobem tots a tocar de la capella de Sant Antoni de les Codines on he situat el principi i fi de la caminada. Com encara es fosc tant per l'hora com pels núvols i boires baixes deixem les fotos a a capella per la tornada.

església parroquial de santa Coloma de Centelles

Per la Av, d'Ildefons Cerdà fill il·lustre de la Vila, donem inici a la caminada anant a trobar el nucli històric de la vila, arribem a la Plaça Major fotografiem l'església parroquial de Santa Coloma, el Portal Nou, la capella de Jesús, el Palau Comtal, la Capella de la Mare de Deu dels Socors, les escales del Serrat i els safareig, d'aquí pel carrer de l'Industria anem a trobar la C-1413b, la creuem i passem a tocar de Ca la Manescala i Can Manel i ja poc a poc ens anem enfilant per les Costes de Centelles per on anem fent via per corriols i per pistes fins que fets una mica menys de quatre quilometres arribem a La Rovira de Baix, explotació ramadera, ara ens tornem a enfilar per les costes fins que mancant uns dos-cents metres pels sis quilometres sortim al Pujol.

Portal Nou

Ara sortim a la C-1413b que tenim que creuar altre cop, no obstant el Francesc diu que en el mapa de l'Alpina per aquí a tocar marca una font, aixo per nosaltres sempre es un repte aixi que ens dediquem a trobar-la i la trobem encara que no treu aigua, ara si que creuem la carretera i en pocs metres som davant de La Serra de Santa Anna, masia que com a cosa destacable, damunt la porta de la casa te una capelleta amb una imatge que suposo es de la santa que li dona nom, passada la casa cerquem un lloc adient per parar a fer el primer mos del mati, mentre ho fem comentem que es fa estrany el tràfec de camions i que a partir d'aquí la pista estigui asfaltada.

la Serra de Santa Anna

Fet el mos reiniciem la caminada per la pista, quan portem uns vuit quilometres i arribats davant de la Teuleria del Cerdà, divisem a la nostra dreta un nuvol de gavines, ara ens expliquem l'asfaltat, el tràfec de camions......., en lo que abans eren Els Sots del Presseguer, ara es troben les instal·lacions de un abocador, seguim ruta i quan portem una mica mes de vuit quilometres i mig, arribem davant de la casa del Cerdà de la Garga.

el Cerdà de la Garga

El Cerdà de la Garga és el mas més important del Pla de la Garga, que és un replà d'erosió a la capçalera del Congost, que oscil·la entre els 640 i els 800 metres d'altitud sobre el nivell del mar i constituït pels material calcaris dels Cingles de Bertí. La masia és un edifici de tres cossos amb carener perpendicular a la façana, orientada a migjorn, com és típic en aquest tipus de construccions del nostre país. La porta principal d'accés és adovellada i tota ella està closa per un barri. La casa també disposa d'una petita capelleta, com ho demostra el campanar d'espadanya del que disposa, que és on es traslladà el culte de la propera Santa Magdalena de Vilarestau, que a mitjans del segle XIX ja estava enrunada. Tot i aixo, el fet que el Cerdà de la Garga sigui sobrada-ment conegut es deu al fet que fos la casa natal de l'Ildefons Cerdà.
Ildefons Cerdà i Sunyer, que morí a la vil·la càntabra de Caldas de Besaya el 21 d'agost de 1876, havia nascut a la casa pairal dels Cerdà situada al Pla de la Garga, a la banda nord-est dels Cingles de Bertí, el dia 23 de desembre de 1815. Aquest mas, és una propietat que la seva família posseïa des del segle XIV, una família que té arrels documentades a la Plana de Vic des del 1440.

Cerdà de la Garga, placa en record d'Ildefons Cerdà

Feta complida visita del lloc seguim el nostre camí que ens ha de portar a trobar les restes de l'església de Santa Magdalena de Vilarestau que es trobem enlairades dalt un petit turo i mig colgades per la vegetació, ara seguim uns metres la línia d'alta tensió que hi passa a tocar fins que sortim al Camí del Cerdà, girem envers la dreta i fets uns dos-cents metres arribem a on per les dades que tenim es te que trobar una font, segons uns, la font del Bofi, segons altres la Font de l'Ollic per la proximitat a la casa, trobem unes cavitats amb surgències d'aigua i una petita bassa que donem per suposat que es tracta de la font.

Font del Bofi

Seguim endavant, passem a tocar de la casa de l'Ollic on destaca l'escut heràldic que es troba damunt de la porta, anem resseguint la Riera Blanca en el seu camí a trobar el Torrent de la Llavina, la riera es va engorjant i creant paisatges de pètria bellesa, quan som a tocar del Castellar, agafem un corriol que va davallant a trobar la llera de la riera que aquí te un desnivell de mes de trenta metres, arribem al Salt del Purgatori que malgrat no portar aigua impressiona nomes imaginar-lo curull d'aigua, resseguint la llera, arribem a la Font Grossa.

Salt del Purgatori

Font Grossa. surgència natural abundosa en aigua, condicionada des d'antic amb unes piques de pedra. L'any 2005 es van descobrir un empedrat (empedrat que ara es troba en fase de reconstrucció) i dos espais per fer foc, estructures que fan pensar en un punt de tractament de la llana per part dels paraires, un dels gremis mes rellevants de Santa Coloma de Centelles amb mes de 30 famílies treballant-hi a mitjans segle XVI.
Els molins drapers i els espais per al tractament de la llana expliquen la menció del "camí draper" que comunicava els masos de les Canes, Rosell i Llavina amb la vila de Santa Coloma.

Font Grossa

Visitat el lloc tornem al sender fent us de l'empedrat en fase de reconstrucció, passem a tocar de can Pere d'Ollic, arribats al costat del Polígon Industrial de la Gavarra, ens adonem que em deixat enrere el camí que porta al Moli de la Llavina, aixi dons cerquem un camí alternatiu, trobem un corriol que baixa al Torrent de la Llavina, el creuem per unes pedres i anem a espetegar davant una zona habilitada amb bancs i taules d'obra, decidim que es bon lloc per fer el segon mos, malgrat aixo diem de deixar-ho per quan tornem de la visita al Moli de la Llavina.

el Moli de la Llavina vist de l'altre riba del torrent

Fem els pocs metres que ens separant del moli, després de la Font Grossa i el Cerdà de la Garga es potser un dels llocs que mes paguen la pena de visitar, aquí la càmera treu fum de tanta foto, lògicament al ser dilluns ens tenim que conformar en visitar-ho per fora, semble que els caps de setmana es fan visites guiades amb menú-degustació dels seus productes.

Moli de la Llavina

Moli de la Llavina. Es un dels molins medievals mes ben conservats de la comarca d'Osona i de Catalunya. Els dos molins, un de draper i un de fariner, articulen el conjunt d'edificacions i les infraestructures hidràuliques, que inclouen la totalitat del moli fariner (edificis, basses, mecanismes) i la bassa del moli draper. El Mas es documentat al segle XI i es considera que els Llavina se'n van fer càrrec cap al 1400. Actualment el moli es pot visitar i s'hi poden degustar formatges artesanals, prèvia cita.

taules i bancs al costat del Torrent de la Llavina

Feta la visita tornem a la zona de pícnic on ens entaulem per donar bona compta dels queviures que han sobreviscut al mos del mati. apaivagat el cuc de la gana i havent descansat una mica reiniciem la caminada dirigit nos a trobar el Mas Rossell, de camí al mas trobem les fonts del Llobato i la del Rossell, aquesta ultima del tipus mina i que roman tancada per una porta de ferro, es troba a tocar del Mas Rossell, mas on arribem quan portem fets uns catorze quilometres i mig.

Font del Llobato

El Rossell. situat al sud-est del terme, apareix esmentat en el testament de la comtessa Engúncia d'Osona al any 1038 i des de llavors va apareixent regularment en la documentació medieval i moderna de Centelles. El nom de la casa prove de les terres argiloses acumulades a la part baixa del Torrent de la Llavina. la casa ens mostra l’evolució dels masos-torre del segle XII, fins a les grans masies del segle XVIII. Destaca una gran torre de planta quadrada que va ser construïda amb finalitat de defensa i articula tot el conjunt.
El Moli del Rossell del que avui en dia en queden unes poques restes en peus i que es troba a tocar del Congost feia servir l'aigua del riu desviada per una resclosa i conduïda a una bassa de grans dimensions de la que no queden restes.

el Rossell

Ara agafem el Camí de Centelles en direcció Aiguafreda i que va paral·lel a la via fèrria, a l'alçada del Mas de les Canes ens endinsem en un corriol que va a sortir a la via del tren, el corriol no te continuïtat a l'altre banda, aixi que pel mig del bosc anem a sortir al costat de la Font de Sant Marc a tocar del Mas de les Canes, visitada la font ja ens apropem a la casa.

Font de Sant Marc

Mas de les Canes. El lloc de "Kannas" (canyissar) es documentat al 898 com a limit de la parroquià de Sant Martí del Congost. El mas consta ja en el fogatge de 1515, del conjunt en destaca la torre de planta quadrada bastida al segle XVI, torre que com la majoria d'aquestes servia per la defensa de la casa ja que aquesta es trobava propera al Camí Ral. La finca havia tingut dos molins, el de dalt, prop de Les Codines i ja desaparegut i el de baix, entre la casa i el riu Congost, del qual encara queden restes, Aquests molins son documentats entre 1551 i 1552.
El 1842 a prop de la casa es varen trobar un conjunt de mil·liaris pertanyents al camí roma del congost dels segles II i III.

mas Les Canes

Visitada la casa intentem apropar-nos a les restes del moli, tasca que deixem davant l'impossibilitat de superar la barrera vegetal que les envolta, ara i seguin l'itinerari del que ens hem proveït aquest mati a l'ajuntament de Centelles intentem arribar al Moli del Rossell, quan hem fets uns quants metres el corriol s'embardissa de tal manera que tenim que desistir, tornem a enfilar-nos pel mig del bosc, creuem altre cop la via del tren i tornem al Camí de Centelles que ara agafem en direcció al Rossell.

viaducte que salva el Torrent de la Llavina i el Camí de Centelles

Arribats al Rossell, seguim uns metres mes i creuem per sota el viaducte de la via fèrria, travessem el Torrent de la Llavina i girant envers la dreta anem resseguint el Congost fins arribar a les restes de lo que havia estat el Moli del Rossell, en resten quatre parets mig colgades per la vegetació, vist el lloc tornem sobre les nostres passes fins que abans de passar altre cop per sota el viaducte, agafem la pista asfaltada que després de passar a tocar de la depuradora de Centelles, arriba al barri de Sant Antoni on es troba la capella de Sant Antoni de les Codines on aquest mati hem donat inici a la caminada.

restes del Moli del Rossell

Sant Antoni de les Codines. L'antic camí ral, a l'indret de Sant Antoni, dit abans el Congost de les Codines, emprenia una forta pujada. Els antics senyors de Centelles i els bisbes de Vic, senyors del Brull, hi van crear, entre el 1290 i el 1330, la capella de Sant Antoni, amb sacerdot beneficiat, i un hospital o hostal de camí ral. La capella era un edifici de la darreria del segle XIII, de planta rectangular, d'un estil de transició del romànic al gòtic. Les exigències d'ampliació de la carretera moderna el 1965 van fer que la capella patís la primera modificació quan es va haver de retallar un metre i mig a conseqüència de l'ampliació del pont que hi havia a la sortida de la població. Finalment, el 1987 va haver de ser aterrada i traslladada a l'emplaçament actual, dins el municipi de Centelles. Tot i que algunes pedres van quedar sepultades sota la carretera, les de més valor es van recuperar. La benedicció de la nova capella de Sant Antoni es féu al setembre del 1991. D'altra banda, l'hospital fou enderrocat per les obres de la C-17 i només es conserven els finestrals gòtics del segle XV.

Sant Antoni de les Codines

Després de la visita a la capella donem per finalitzada la caminada d'avui havent fet aprop de vint-i-un quilometres, el Francesc diu que ja apropara ell al Salva a casa, aixi dons agafo el vehicle i ja em dirigeixo a trobar la C-17 per on faix cap envers Martorelles.

CAMINADA NOVEMBRE ASSOCIACIO DE DONES DE MARTORELLES

Lloc de trobada: Masia Can Carranca
Lloc inici caminada: carrer Ruta Prehistòrica, La Pineda, Vilanova del Vallès
Hora d'inici caminada: 09:29:46
Hora d'arribada: 13:12:46
Duració: 03:43:00
Alçada punt de sortida: 165 m
Alçada mínima assolida: 98 m
Alçada màxima assolida: 361 m
Desnivell màxim: 263 m
Guany: 196 m
Ascensió acumulada: 750 m
Descens acumulat: 736 m
Distancia recorreguda: 10.820 Km
Velocitat mitja: 2.8 Km/h (sense descomptar parades)

Tal com estava previst, a les nou i després de les fotos de rigor agafem els cotxes i enfilem envers Vilanova del Vallès, passat el punt quilomètric 22 ens endinsem pels carrers de La Pineda fins arribar dalt de tot, deixem els vehicles a tocar del dolmen de Can Gol I i després de pujar a les escales de pedra per veure el dolmen, donen inici a la caminada.

el grup davant Can Carranca

Anem a trobar el sender de la Ruta Prehistòrica, creuem la cadena que barra el pas a vehicles i en cinc-cents metres som davant del dolmen de Can Gol II, feta la visita seguim camí sense deixar la pista, fets 1,2 quilometres arribem a la Pedra de les Creus la visitem, uns dos-cents metres mes endavant deixem la pista i agafem la que surt per l'esquerra, pista que no deixem fins que arribem a una cruïlla de camins quan portem fets uns 2,3 quilometres, aquí, agafem el sender de mes a la dreta.

els senderistes ficats en feina

Quan portem uns 3,8 quilometres, arribem casi a la carretera BV-5106 que va d'Orrius a La Roca i ja som davant de una de les singularitats de aquesta ruta, la Roca de l'Elefant i a pocs metres la Cara de l'Indi, roques tallades per algun picapedrer inspirat en els volums de tots aquests blocs granítics que omplen la contrada. En uns escassos cinc-cents metres mes arribem a la Bassa de Ca l'Argent, bassa que recull les aigües del torrent de Sant Bartomeu.

alguns aprofitant el temps

Seguim ruta ara per pista ample, aquest tram de la caminada es el mes costerut, en constant pujada, encara que de bon fer arribem a la font de Sant Bartomeu un pic fets 5,2 quilometres, aprofitem per refrescar-nos amb les seves fresques aigües, ara fem els pocs metres que ens separen d'arribar on la Ruta Prehistòrica creua la carretera, girem envers la dreta i ja som a tocar de la ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes,punt mes alt de la caminada d'avui, parada per fer les fotos de rigor, la senyora que cuida del lloc ens obre la porta de l'ermita i la podem fotografiar per dintre també, ara ja es tracta de iniciar el descens, que a partir d'aquí es tasca senzilla, es qüestió de anar seguint les indicacions.

Sant Bartomeu de Cabanyes

Fets uns 7,4 quilometres arribem a la Cabana del Moro o dolmen de Cellecs, parada i fotos, aquest tram del sender es bastant pedregós, tres-cents metres mes i ens trobem davant el Plat de Moli altra parada, als 8,5 quilometres ens incorporem al sender que hem portat a l'anada, passem altre a tocar de la Pedra de les Creus, uns metres mes endavant girem envers l'esquerra per fer els dos-cents metres que ens separant de la Roca de les Orenetes, vista i fotografiada retornem al sender fets uns nou quilometres arribem davant del corriol que hem emprat per visitar el dolmen de Can Gol II, davant mateix i per l'esquerra surt el corriol que porta a La Roca Foradada, ens hi endinsem i fem complida visita de la roca.

Roca Foradada, de dintre a fora

Ara ja tornem al sender principal i desfem els últims cinc-cents metres que ens separant d'on hem deixat els vehicles, arribem i després d'acomiadar-nos cada qui puja al vehicle on ha vingut he iniciem el retorn a Martorelles sans i estalvis. Com he fet poques fotos, em prenc la llibertat de "robar" algunes a l'Antonio per il·lustrar la ressenya.

VEURE TOTES LES FOTOS DE L'ANTONIO

VEURE TOTES LES FOTOS DEL GINO

HOSTALETS DE BALENYA-MARE DE DEU DE L'AJUDA- ROC GROS- HOSTALETS DE BALENYA

Lloc de trobada: Carretera de ribes, Hostalets de Balenyà
Lloc inici caminada: Carretera de ribes, Hostalets de Balenyà
Hora d'inici caminada: 07:29:11
Hora d'arribada: 12:13:32
Duració: 04:44:21
Alçada punt de sortida: 533 m
Alçada mínima assolida: 533 m
Alçada màxima assolida: 893 m
Desnivell màxim: 360 m
Guany: 360 m
Ascensió acumulada: 457 m
Descens acumulat: 424 m
Distancia recorreguda: 14.816 m
Velocitat mitja: 3.1 km/h (sense descomptar parades)

Dilluns abans d'acomiadar-nos amb el Francesc de Granollers diem de fer una escapada de les curtes avui, en principi parlem de fer una sortida per la Serralada Litoral,per portar-lo a veure alguna de les fonts de Santa Maria de Martorelles, quedem a les set davant Can Carranca, arribat a casa veig que el Jose ha trucat, li torno la trucada i era per quedar també per avui, li comento lo parlat i s'apunta.

surt el sol damunt Hostalets de Balenyà

Ahir truca el Salva per lo mateix, diu que te alguna cosa mes que ensenyar-nos pel seu poble i que per que no fem la caminada per allà, altre cop creuament de trucades i al final quedem avui a dos quarts de vuit a Hostalets de Balenyà, aixi dons avui, ens trobem tots allí i quan manque un minut per dos quarts donem inici a la caminada pel Passeig dels Plataners, arribem a la via fèrria Barcelona a Puigcerdà la creuem per damunt, arribats a l'encreuament amb el Camí de l'Ajuda girem envers l'esquerra,
fets 2,5 km arribem al santuari de la Mare de deu de l'Ajuda.

santuari de la Mare de deu de l'Ajuda, Hostalets de Balenyà

El Santuari de la Verge de l'Ajuda és una església situada als afores de Balenyà a la comarca d'Osona. El santuari, situat a 1,5 km a l'est del poble, és el monument més estimat pels habitants de Balenyà. En aquesta església hi ha una barreja d'estils que s'han anat incorporant al llarg del temps. Hi ha mostres del romànic, en bona part del campanar o de la façana, gòtic en el pis de les campanes, barroc o modernisme en les pintures que decoren l'altar major. Aquesta barreja d'estils és deguda al fet que l'església s'ha anat completant al llarg de la història. La Verge actual és la reconstrucció de l'antiga imatge destruïda pels francesos.
Als afores dels Hostalets de Balenyà, el Santuari de la Verge de l'Ajuda va ser en temps antics el nucli del municipi. Es creu que l'església ja devia estar edificada a finals del segle IX quan es va restaurar la diòcesi de Vic després de la reconquesta portada a terme per Guifre el Pilós i probablement es va començar a construir a partir de l'inici del segle VI. El nom de Santuari de la Verge de l'Ajuda és el nom que se li dóna actualment ja que el nom original era Sant Fructuós de Balenyà. L'edifici es va consagrar l'any 1083. Molts fets han ocorregut durant la història com per exemple que els francesos destruïssin l'antiga imatge de la Verge o el canvi de nom. Ha tingut noms tan diversos com Santa Maria de les Dones (s. XII) o Verge de la Bona Sort (s. XVII). El nom actual prové del segle XVIII quan la població venia a demanar a la Verge protecció en cas d'una epidèmia de pesta.

santuari de la Mare de deu de l'Ajuda, Hostalets de Balenyà
Visitada l'església i els voltants seguim la caminada agafant el Camí de les Roquetes, passem a tocar el mas que dona nom al camí, creuem el Torrent dels Boixos i quan portem 4,5 km a l'esquerra del sender ens trobem una petita cova que guarda dintre seu una mina d'aigua que es origen del torrent, ara comença el tram mes costerut del dia te un poc mes de 1 km, malgrat aixo ens treu el fred del damunt, fet aquest quilometre, arribem al Collet de la Guàrdia, aquí agafem el corriol que en poc mes de 100 m ens porta dalt el Roc de la Guàrdia o Roc gros com li diuen per les contrades.

Roc Gros o Roc de la Guàrdia

El Roc de La Guàrdia o Roc Gros és un turó de 809 m d’altura, ric en fòssils i restes prehistòriques, s’eleva a més d’un quilòmetre i mig a l’oest del Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda. Té dos miradors: el primer, el mirador del Montseny, amb vistes als pobles de Balenyà i Centelles i als cims de Tagamanent i del Matagalls; i el segon, podem veure tota la plana de Vic, els cingles de Tavertet i els Pirineus. Una de les curiositats és una rosa dels vents que ens indica la situació de les grans muntanyes i serralades respecte la posició de l’observador. També s’hi pot practicar l’escalada i disposa de nombrosos senders. Per la festa del Roc de la Guàrdia, als volts de Nadal, els balenyencs hi porten el tradicional pessebre, actualment hi ha sempre un pessebre al cim i un llibre de visites. El roc gros constitueix juntament amb el Puig Castellar (1017 m) i el Puigsagordi (984 m), els tres pics insígnies de la serra de Fontderola. Antigament, des del Roc Gros baixava la via romana que unia el Bages amb Ausa (Vic); se’n poden veure encara restes i observar-ne la col•locació de les pedres.

pessebre dalt el Roc Gros

Decidim que el lloc i el moment son els mes adients per fer el mos, aixi dons asseguts en un banc procedim amb el ritual sempre agradable d'omplir el pap mentre gaudim de les impressionants vistes, enllestit el tema ens acostem al Mirador del Pirineus per gaudir de les vistes d'aquesta part, tornem al mirador del Montseny i estampem les nostres signatures en el llibre de visites que es troba al costat del pessebre.

Rosa dels vents dalt el Roc Gros

En veient que ja son les deu hores decidim iniciar el retorn, com el ultim tram ha estat feixuc i de baixada encara ho estarà mes, decidim de cercar un altre manera de baixar, tornem al collet i agafem un corriol que s'aparta per la dreta del que hem portat al pujar, fets una mica mes de 2 km des de el collet i en veient que tenim a poc mes de 2 km en línia recta la silueta del Castell de Tona dalt del Serrat del Castell, ens adonem que anem en sentit totalment contrari al desitjat, mirem d'orientar-nos i poc a poc anem girant envers la dreta.

Castell de Tona damunt el Serrat del Castell

Mig per corriols i mig escurçant camí per trams de roca baixem per la Costa de Can Barbat i creuem el Torrent de Güells on faig unes fotos a un petit salt d'aigua, d'aquí estant divisem a uns quatre-cents metres l'esglesiola de Sant Miquel de Vilageliu del segle X i que pertany a Tona, desgraciadament anem mes que tard, queda per altre ocasió la visita, girem envers la dreta i entre mig de camps de conreu i boscos preferentment de pi roig ens dirigim a trobar Hostalets.

petit salt d'aigua al Torrent de Güells

Sense deixar la pista i sempre mantenint la silueta del Tagamanent a la nostra esquerra anem fent camí, arribem a tocar de La Trilla, mas que ens crida l'atenció pee les dimensions i estat de conservació, uns metres mes endavant i a ran de sender han fet una mena de trona aprofitant la soca d'un plataner, quan portem fets una mica mes de 11,5 km arribem altre cop a La Mare de Deu de l'Ajuda, per no tornar pel mateix lloc seguim el sender que mena al Moli del Verdeguer, avui reconvertit en granja, a tocar del moli i amagat entre arbres i colgat per la vegetació es troben les restes de un antic pou de glaç.

mas de La Trilla

Seguim per la pista i passem a tocar de La Riera complex agropecuari de grans dimensions i que malgrat el decadent estat de conservació manté restes d'un antic esplendor, arrib al túnel per on aquest mati hem creuat per dessota la C-17. ara ja es qüestió de anar desfent camí fins que arribem al punt de partida quan manquen dos minuts per un quart d'una, dos hores per damunt del temps previst, el Jose i jo ens pugem al seu cotxe i lo mes rapit possible fem cap envers Martorelles, treure el suor, empassar-me el dinar i encara amb la boca plena cap a treballar, malgrat aixo ha estat un mati d'allò mes agradable i profitós.