CAMINADA NOVEMBRE ASSOCIACIO DE DONES DE MARTORELLES

Lloc de trobada: Masia Can Carranca
Lloc inici caminada: carrer Ruta Prehistòrica, La Pineda, Vilanova del Vallès
Hora d'inici caminada: 09:29:46
Hora d'arribada: 13:12:46
Duració: 03:43:00
Alçada punt de sortida: 165 m
Alçada mínima assolida: 98 m
Alçada màxima assolida: 361 m
Desnivell màxim: 263 m
Guany: 196 m
Ascensió acumulada: 750 m
Descens acumulat: 736 m
Distancia recorreguda: 10.820 Km
Velocitat mitja: 2.8 Km/h (sense descomptar parades)

Tal com estava previst, a les nou i després de les fotos de rigor agafem els cotxes i enfilem envers Vilanova del Vallès, passat el punt quilomètric 22 ens endinsem pels carrers de La Pineda fins arribar dalt de tot, deixem els vehicles a tocar del dolmen de Can Gol I i després de pujar a les escales de pedra per veure el dolmen, donen inici a la caminada.

el grup davant Can Carranca

Anem a trobar el sender de la Ruta Prehistòrica, creuem la cadena que barra el pas a vehicles i en cinc-cents metres som davant del dolmen de Can Gol II, feta la visita seguim camí sense deixar la pista, fets 1,2 quilometres arribem a la Pedra de les Creus la visitem, uns dos-cents metres mes endavant deixem la pista i agafem la que surt per l'esquerra, pista que no deixem fins que arribem a una cruïlla de camins quan portem fets uns 2,3 quilometres, aquí, agafem el sender de mes a la dreta.

els senderistes ficats en feina

Quan portem uns 3,8 quilometres, arribem casi a la carretera BV-5106 que va d'Orrius a La Roca i ja som davant de una de les singularitats de aquesta ruta, la Roca de l'Elefant i a pocs metres la Cara de l'Indi, roques tallades per algun picapedrer inspirat en els volums de tots aquests blocs granítics que omplen la contrada. En uns escassos cinc-cents metres mes arribem a la Bassa de Ca l'Argent, bassa que recull les aigües del torrent de Sant Bartomeu.

alguns aprofitant el temps

Seguim ruta ara per pista ample, aquest tram de la caminada es el mes costerut, en constant pujada, encara que de bon fer arribem a la font de Sant Bartomeu un pic fets 5,2 quilometres, aprofitem per refrescar-nos amb les seves fresques aigües, ara fem els pocs metres que ens separen d'arribar on la Ruta Prehistòrica creua la carretera, girem envers la dreta i ja som a tocar de la ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes,punt mes alt de la caminada d'avui, parada per fer les fotos de rigor, la senyora que cuida del lloc ens obre la porta de l'ermita i la podem fotografiar per dintre també, ara ja es tracta de iniciar el descens, que a partir d'aquí es tasca senzilla, es qüestió de anar seguint les indicacions.

Sant Bartomeu de Cabanyes

Fets uns 7,4 quilometres arribem a la Cabana del Moro o dolmen de Cellecs, parada i fotos, aquest tram del sender es bastant pedregós, tres-cents metres mes i ens trobem davant el Plat de Moli altra parada, als 8,5 quilometres ens incorporem al sender que hem portat a l'anada, passem altre a tocar de la Pedra de les Creus, uns metres mes endavant girem envers l'esquerra per fer els dos-cents metres que ens separant de la Roca de les Orenetes, vista i fotografiada retornem al sender fets uns nou quilometres arribem davant del corriol que hem emprat per visitar el dolmen de Can Gol II, davant mateix i per l'esquerra surt el corriol que porta a La Roca Foradada, ens hi endinsem i fem complida visita de la roca.

Roca Foradada, de dintre a fora

Ara ja tornem al sender principal i desfem els últims cinc-cents metres que ens separant d'on hem deixat els vehicles, arribem i després d'acomiadar-nos cada qui puja al vehicle on ha vingut he iniciem el retorn a Martorelles sans i estalvis. Com he fet poques fotos, em prenc la llibertat de "robar" algunes a l'Antonio per il·lustrar la ressenya.

VEURE TOTES LES FOTOS DE L'ANTONIO

VEURE TOTES LES FOTOS DEL GINO

HOSTALETS DE BALENYA-MARE DE DEU DE L'AJUDA- ROC GROS- HOSTALETS DE BALENYA

Lloc de trobada: Carretera de ribes, Hostalets de Balenyà
Lloc inici caminada: Carretera de ribes, Hostalets de Balenyà
Hora d'inici caminada: 07:29:11
Hora d'arribada: 12:13:32
Duració: 04:44:21
Alçada punt de sortida: 533 m
Alçada mínima assolida: 533 m
Alçada màxima assolida: 893 m
Desnivell màxim: 360 m
Guany: 360 m
Ascensió acumulada: 457 m
Descens acumulat: 424 m
Distancia recorreguda: 14.816 m
Velocitat mitja: 3.1 km/h (sense descomptar parades)

Dilluns abans d'acomiadar-nos amb el Francesc de Granollers diem de fer una escapada de les curtes avui, en principi parlem de fer una sortida per la Serralada Litoral,per portar-lo a veure alguna de les fonts de Santa Maria de Martorelles, quedem a les set davant Can Carranca, arribat a casa veig que el Jose ha trucat, li torno la trucada i era per quedar també per avui, li comento lo parlat i s'apunta.

surt el sol damunt Hostalets de Balenyà

Ahir truca el Salva per lo mateix, diu que te alguna cosa mes que ensenyar-nos pel seu poble i que per que no fem la caminada per allà, altre cop creuament de trucades i al final quedem avui a dos quarts de vuit a Hostalets de Balenyà, aixi dons avui, ens trobem tots allí i quan manque un minut per dos quarts donem inici a la caminada pel Passeig dels Plataners, arribem a la via fèrria Barcelona a Puigcerdà la creuem per damunt, arribats a l'encreuament amb el Camí de l'Ajuda girem envers l'esquerra,
fets 2,5 km arribem al santuari de la Mare de deu de l'Ajuda.

santuari de la Mare de deu de l'Ajuda, Hostalets de Balenyà

El Santuari de la Verge de l'Ajuda és una església situada als afores de Balenyà a la comarca d'Osona. El santuari, situat a 1,5 km a l'est del poble, és el monument més estimat pels habitants de Balenyà. En aquesta església hi ha una barreja d'estils que s'han anat incorporant al llarg del temps. Hi ha mostres del romànic, en bona part del campanar o de la façana, gòtic en el pis de les campanes, barroc o modernisme en les pintures que decoren l'altar major. Aquesta barreja d'estils és deguda al fet que l'església s'ha anat completant al llarg de la història. La Verge actual és la reconstrucció de l'antiga imatge destruïda pels francesos.
Als afores dels Hostalets de Balenyà, el Santuari de la Verge de l'Ajuda va ser en temps antics el nucli del municipi. Es creu que l'església ja devia estar edificada a finals del segle IX quan es va restaurar la diòcesi de Vic després de la reconquesta portada a terme per Guifre el Pilós i probablement es va començar a construir a partir de l'inici del segle VI. El nom de Santuari de la Verge de l'Ajuda és el nom que se li dóna actualment ja que el nom original era Sant Fructuós de Balenyà. L'edifici es va consagrar l'any 1083. Molts fets han ocorregut durant la història com per exemple que els francesos destruïssin l'antiga imatge de la Verge o el canvi de nom. Ha tingut noms tan diversos com Santa Maria de les Dones (s. XII) o Verge de la Bona Sort (s. XVII). El nom actual prové del segle XVIII quan la població venia a demanar a la Verge protecció en cas d'una epidèmia de pesta.

santuari de la Mare de deu de l'Ajuda, Hostalets de Balenyà
Visitada l'església i els voltants seguim la caminada agafant el Camí de les Roquetes, passem a tocar el mas que dona nom al camí, creuem el Torrent dels Boixos i quan portem 4,5 km a l'esquerra del sender ens trobem una petita cova que guarda dintre seu una mina d'aigua que es origen del torrent, ara comença el tram mes costerut del dia te un poc mes de 1 km, malgrat aixo ens treu el fred del damunt, fet aquest quilometre, arribem al Collet de la Guàrdia, aquí agafem el corriol que en poc mes de 100 m ens porta dalt el Roc de la Guàrdia o Roc gros com li diuen per les contrades.

Roc Gros o Roc de la Guàrdia

El Roc de La Guàrdia o Roc Gros és un turó de 809 m d’altura, ric en fòssils i restes prehistòriques, s’eleva a més d’un quilòmetre i mig a l’oest del Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda. Té dos miradors: el primer, el mirador del Montseny, amb vistes als pobles de Balenyà i Centelles i als cims de Tagamanent i del Matagalls; i el segon, podem veure tota la plana de Vic, els cingles de Tavertet i els Pirineus. Una de les curiositats és una rosa dels vents que ens indica la situació de les grans muntanyes i serralades respecte la posició de l’observador. També s’hi pot practicar l’escalada i disposa de nombrosos senders. Per la festa del Roc de la Guàrdia, als volts de Nadal, els balenyencs hi porten el tradicional pessebre, actualment hi ha sempre un pessebre al cim i un llibre de visites. El roc gros constitueix juntament amb el Puig Castellar (1017 m) i el Puigsagordi (984 m), els tres pics insígnies de la serra de Fontderola. Antigament, des del Roc Gros baixava la via romana que unia el Bages amb Ausa (Vic); se’n poden veure encara restes i observar-ne la col•locació de les pedres.

pessebre dalt el Roc Gros

Decidim que el lloc i el moment son els mes adients per fer el mos, aixi dons asseguts en un banc procedim amb el ritual sempre agradable d'omplir el pap mentre gaudim de les impressionants vistes, enllestit el tema ens acostem al Mirador del Pirineus per gaudir de les vistes d'aquesta part, tornem al mirador del Montseny i estampem les nostres signatures en el llibre de visites que es troba al costat del pessebre.

Rosa dels vents dalt el Roc Gros

En veient que ja son les deu hores decidim iniciar el retorn, com el ultim tram ha estat feixuc i de baixada encara ho estarà mes, decidim de cercar un altre manera de baixar, tornem al collet i agafem un corriol que s'aparta per la dreta del que hem portat al pujar, fets una mica mes de 2 km des de el collet i en veient que tenim a poc mes de 2 km en línia recta la silueta del Castell de Tona dalt del Serrat del Castell, ens adonem que anem en sentit totalment contrari al desitjat, mirem d'orientar-nos i poc a poc anem girant envers la dreta.

Castell de Tona damunt el Serrat del Castell

Mig per corriols i mig escurçant camí per trams de roca baixem per la Costa de Can Barbat i creuem el Torrent de Güells on faig unes fotos a un petit salt d'aigua, d'aquí estant divisem a uns quatre-cents metres l'esglesiola de Sant Miquel de Vilageliu del segle X i que pertany a Tona, desgraciadament anem mes que tard, queda per altre ocasió la visita, girem envers la dreta i entre mig de camps de conreu i boscos preferentment de pi roig ens dirigim a trobar Hostalets.

petit salt d'aigua al Torrent de Güells

Sense deixar la pista i sempre mantenint la silueta del Tagamanent a la nostra esquerra anem fent camí, arribem a tocar de La Trilla, mas que ens crida l'atenció pee les dimensions i estat de conservació, uns metres mes endavant i a ran de sender han fet una mena de trona aprofitant la soca d'un plataner, quan portem fets una mica mes de 11,5 km arribem altre cop a La Mare de Deu de l'Ajuda, per no tornar pel mateix lloc seguim el sender que mena al Moli del Verdeguer, avui reconvertit en granja, a tocar del moli i amagat entre arbres i colgat per la vegetació es troben les restes de un antic pou de glaç.

mas de La Trilla

Seguim per la pista i passem a tocar de La Riera complex agropecuari de grans dimensions i que malgrat el decadent estat de conservació manté restes d'un antic esplendor, arrib al túnel per on aquest mati hem creuat per dessota la C-17. ara ja es qüestió de anar desfent camí fins que arribem al punt de partida quan manquen dos minuts per un quart d'una, dos hores per damunt del temps previst, el Jose i jo ens pugem al seu cotxe i lo mes rapit possible fem cap envers Martorelles, treure el suor, empassar-me el dinar i encara amb la boca plena cap a treballar, malgrat aixo ha estat un mati d'allò mes agradable i profitós.

SAUVA NEGRA (TOTS ELS COLORS DE LA TARDOR)

Lloc de trobada: Masia Can carranca, Martorelles
Lloc inici caminada: Castellcir, a tocar del pavelló d'esports
Hora d'inici caminada: 08:43:44
Hora d'arribada: 15:55:42
Duració: 07:11:58
Alçada punt de sortida: 711 m
Alçada mínima assolida: 601 m
Alçada màxima assolida: 898 m
Desnivell màxim: 297 m
Guany: 187 m
Ascensió acumulada: 1306 m
Descens acumulat: 1321 m
Distancia recorreguda: 17.63 Km
Velocitat mitja: 2.3 Km/h (sense descomptar parades)

Dilluns passat, al moment d'acomiadar-nos amb el Francesc de Granollers, varem parlar sobre on anar avui, com els dos teníem en la carpeta de caminades pendents visitar la Sauva Negra, varem quedar en que buscaríem una ruta que englobes tan la Sauva Negra en si com el Castell de la Popa ja que ell no hi havia estat. Ahir i veien les prediccions dels homes del temps per avui, parlo primer amb el Jose i semble que li fa por que ens agafi un xàfec pel camí, aixi que diu de deixar-ho estar, mes tard truco al Francesc i malgrat tot, decidim que avui sobre les set ens trucarem i en funció de les perspectives, aixi farem.

ca l'Antoja

Aquest mati ens truquem i vistes les ultimes prediccions, decidim arriscar-nos, ens citem sobre les vuit davant la masia, a l'hora acordada ens trobem, pujo al seu cotxe i ja enfilem envers Castellcir, arribem i aparquem a tocar del pavelló d'esports i el Punt d'Informació, carreguem les motxilles i donem inici a la caminada quan manquen dos minuts per tres quarts de nou, agafem el sender senyalitzat que indica al Castell de Castellcir, única indicació que trobarem en tot el mati, als set-cents metres deixem a la dreta el corriol que ens portaria escurçant camí a Sant Andreu de Castellcir i per on tornarem després.

restes de la casa de la Tuna

Al quilometre i mig obviem una pista que per la dreta ens menaria també a Sant Andreu, passem pel davant de Ca l'Antoja, cinc-cents metres mes i arribem a una bifurcació, per la dreta anirem directes al Castell de Castellcir agafem el de l'esquerra, a la nostra dreta deixem les restes de la Torrassa dels Moros, en tot moment tenim a la dreta el Torrent de Castellcir que rau totalment sec, als tres quilometres i mig creuem a peu sec el torrent pel Pas de la Tuna, uns cent metres mes i trobem les restes de la Casa de la Tuna, seguim endavant i uns sis-cents metres mes endavant a ran del sender i mig amagat entre la vegetació trobem el Pou Cavaller, semble que va estar una poua de glaç.

Pou Cavaller, antic pou de glaç

A partir d'aquí i primer de manera casi imperceptible i després ja mes clarament el paisatge va canviant, estem ja dintre de la Sauva Negra i la seva atípica fageda. La Sauva Negra és un petit espai natural (67,35 ha) protegit dins del Pla d'Espais d'Interès Natural. Aquest paratge atresora un dels boscos més diversos i atractius de les comarques barcelonines. Faigs, roures, pi roig, blades, aurons, moixeres i avellaners, són només un tast de la gran diversitat d'arbres caducifolis, que donen color a la tardor en aquesta fondalada.

Sauva Negra amb tots el colors de la tardor

El lloc es encisador a mes no poder, suposo que hem encertat el moment oportú per visitar-lo, tota una paleta de grocs, ocres, taronges i marrons dels caducifolis entremesclant-se amb la gama de verds dels perennifolis, especialment el pi roig, aquest tram nomes, ja paga la pena de tota la caminada, de fet ell sol ja es mereix detallada visita. quan portem fets una mica mes de sis quilometres i mig arribem al Pantà de Sant Josep o Llacuna de Santa Maria petita resclosa que recull les aigües del torrent de Sauva Negra, en la seva lamina d'aigua es pot dir que s'emmirallen les restes del Monestir de Santa Maria Savall.

Santa Maria Savall amunt la llacuna de Santa Maria

Santa Maria Savall. La petita capella de tipus rural, dedicada a Santa Maria, va servir per allotjar per un curt període de temps una comunitat de monges donades*. Aquesta comunitat es troba documentada des del 898. A començament del segle XI el lloc fou donat al monestir de Sant Benet de Bages, que va passar a ser el propietari de la capella de el lloc de Calcina. Aquest alou va ser objecte dels interessos del monestir del Bages i de la família de Càsoles (o Cssoles) que n’havia fet la donació. La capella fou coneguda com Santa Maria de Selva Negra i després com a Santa Maria Savall. Tot i això els senyors de Càsoles van continuar tenint cura de l’església i cap el 1218 s’hi va afegir una segona nau al sud i una capella al nord de la construcció inicial. A començament del segle XIV va desaparèixer la comunitat de donades*, restant con una església rural. Poc a poc l’edifici va decaure fins que el 1887 s’hi va prohibir les cerimònies religioses.
*Rebien el nom de donades o d'oblates les persones que sense vots religiosos es lliuraven al servei d'un monestir, elles i els seus bens terrenals.

restes del monestir de Santa Maria Savall

Les restes estan en un lamentable estat de conservació i envoltades per un tancat fet amb filat de ferro, donada l'hora diem de fer el mos a tocar del monestir, mentre ens apliquem a tal efecte comencen a caure quatre gotes, ens donem pressa i acabat el mos trèiem les capellines de les motxilles i les preparem per si de cas, creuem lo que es podria dir la pressa del pantà i ens endinsem en una pista encimentada que semble es el carrer K de la urbanització Puigsagordi, encara que no deixem de veure bestiar boví pasturant mes o menys lliurement.

"manteniment" ecològic del sotabosc

Quan portem una mica mes de vuit quilometres i estem en el punt mes alt de la caminada, canviem el ciment per sender de terra i tornem a capbussar-nos en la Seuva Negra, tant el Francesc com jo coincidim que sense menysprear aquest tram, no es pot comparar amb que hem gaudit abans d'arribar a Santa Maria, aquí predominen mes el perennifolis, mil metres mes endavant i quan en portem fets una mica mes de nou, arribem a la Font de Sauva Negra, font d'aigua sulfurosa i que amb la cara que posa el Francesc després de tastar-la i amb la poques ganes de veure que tinc degut al ambient fred, fa que defugi del ritual del tast.

font sulfurosa de la Sauva Negra

Reiniciem la marxa i quan portem una mica menys de onze quilometres, arribem a la Casa Nova del Castell, mas de grans dimensions que semble haver estat casa de colònies i avui, en total estat d'abandó, seguim ruta i fets uns dos-cents metres deixem el sender que ens portaria de tornada a Castellcir i girem envers l'esquerra per agafar la pista que ens menara al Castell de la Popa, malgrat que jo ja el conec el Francesc no, arribem a les envistes del castell un pic fets uns dotze quilometres i mig, aquí dalt el vent es fort i fred, no convida a estar gaire estona, aixi que feta una breu visita, reiniciem la caminada.

Castell de la Popa o de Castellcir

Un quilometre mes i arribem a una bifurcació on s'ajunten el sender que portem i el que va resseguint el Torrent de Centelles que no porta ni una gota d'aigua, el Francesc ha vist al mapa de l'Alpina que a tocar del torrent es troba la Font de la Cava, decidim mirar de trobar-la, després d'una bona estona de mirar i remirar ens donem per vençuts, per evitat possibles confusions si alguna persona vol fer la ruta he eliminat del track aquesta part de la caminada. Tornem a la bifurcació i seguim endavant, als pocs metres deixem a la nostra dreta les restes de la Torrassa dels Moros que a primera hora hem deixat a l'esquerra.

Torrassa dels Moros

Arribem a ca l'Antoja, ara ens desviem per un desviament que han adequat suposo per que la gent no passi a tocar de la casa, creuem pel petit pont que salva la Riera de Castellcir, mes que res per fotografiar el sobreeixidor de l'embassament, ens arribem a Sant Andreu de Castellcir.

petit embassament a la Riera de Castellcir

Sant Andreu de Castellcir. L'església de Sant Andreu de Castellcir es troba emplaçada a la falda oest de la serra de Roca Sitjana, molt propera a la riera de Castellcir (el futur riu Tenes). L'edifici, tot i representar el centre neuràlgic del municipi en els seus orígens, es troba allunyat de l'actual nucli urbà.
L'església apareix documentada des del 939, i l'any 1011 ja constava com a parròquia de ple dret. Més endavant es va construir un nou temple consagrat el 1032 pel bisbe i abat Oliba, i és l'edifici que ha arribat fins avui en dia, amb substancials modificacions, que han suposat una important mutilació de l'església primitiva.
El temple, de planta basilical, està format per una nau central i dues naus laterals, on la del nord conserva encara l'absidiola original, recolzada sobre roca i ornamentada a l'exterior per un fris d'arcuacions cegues, bandes llombardes i lesenes. Totes les naus són de volta de canó seguida, i les dues absidioles apareixen rematades interiorment amb un quart d'esfera.
La nau central apareix capçada per un cos de planta rectangular, on hi ha el presbiteri, i que dóna accés a la sagristia, també quadrangular. Aquestes dues peces substitueixen els originals absis central i absidiola sud. Tot i aquesta substitució, conserva també una interessant part de la tribuna o porxo d'un cor del segle XII, suportada per una columna amb capitells amb ornamentació idèntica de tipus vegetal geomètric. Els seus arcs i pilastres són de carreus grossos, així com l'aparell cantoner.
El campanar està format per un prisma rectangular que s'integra als peus de la nau nord, de planta baixa i tres pisos, amb una línia d'imposta ressaltada. Al davant s'hi ubica el cementiri del poble.
Les ultimes obres de restauració es varen inaugurar per Sant Andreu del 2001.

Sant Andreu de Castellcir

Arribats aquí donem per conclosa la caminada d'avui, no obstant, encara ens queda que fer els aprop de dos quilometres i mig que resten per arribar a Castellcir i a on hem deixat el vehicle aquest mati, a estat una mati fred i ventós, malgrat aixo i tinguen en compte que la pluja ens ha respectat i endemés la bellesa de la que hem pogut gaudir dintre de la Sauva Negra, ha estat un mati ben emprat, agafem el cotxe i ja posem rumb envers Martorelles, aquí ens acomiadem i quedem en trucar-nos demà per veure de fer una petita escapada dimecres.

BUSCANT LA LLUNA, caminada nocturna a Martorelles

Lloc inici caminada: Masia Can Carranca, Martorelles
Lloc final "oficial" Zona esportiva Santa Maria de Martorelles
Hora d'inici caminada: 19:57:27
Hora d'arribada a la zona esportiva: 22:21:08
Hora d'arribada a Martorelles: 23:11:08
Duració tram total: 03:13:41
Alçada punt de sortida: 60 m
Alçada mínima assolida: 60 m
Alçada màxima assolida: 335 m
Desnivell màxim: 275 m
Guany: 275 m
Ascensió acumulada: 569 m
Descens acumulat: 560 m
Distancia recorreguda "oficial": 7.400 m
Distancia recorreguda: 10.59 Km
Velocitat mitja: 3.2 Km/h (sense descomptar parades)

Ahir i organitzada per l'Associació Esportiva Martorelles i l'Ateneu Martorellenc i amb la col·laboració dels ajuntaments de Martorelles i de Santa Maria, va realitzar-se una caminada nocturna sota el lema, BUSCANT LA LLUNA, evidentment ahir no havia lluna, es tractava d'anar seguint unes llunes reflectants que la gent que organitzava havia distribuït estratègicament per tot el recorregut. Malgrat estar anunciada l'hora de sortida a dos quarts de vuit, el tret de sortida es va donat pràcticament a les vuit, possiblement el retard fos motivat per que en els cartells no posava que es tenia que omplir un full d'inscripció.

Prèvia una petita explicació de l'itinerari i les diverses opcions, comencem a caminar per l'Avinguda Piera, girem per Montnegre, tornem a girar per Carrer Catalunya i aixi fins anar a sortit a Pompeu Fabra, aquí ens endinsem per les instal·lacions on es porta a terme cada any el Pessebre Vivent de Martorelles, sortim a la pista que va carenejant, a l'esquerra el Bosc de Can Fenosa, a la dreta primer La Vinyassa, després Les Llicorelles i el Bosc de ca n'Oliveres, quan portem uns 3,8 quilometres arribam al Coll de Mercader, aquí un tot terreny ha pujat aigua per qui en vulgui, es fa una parada per reagrupar-nos, aquí hi ha l'opció de qui vulgui pugui escurçar la caminada anant a trobar can Girona.

Un grup de unes trenta persones de les cent que aproximadament hem sortit seguim endavant endinsant-nos en el corriol que tants de cops he agafat per pujar a Sant Miquel, al ser de nit aquí el ritme baixa bastant, el corriol es estret i amb trams pedregosos, arribats a Les Vinyes de Can Barbeta parem per reagrupar-nos, la informació deia que un cop aquí els que volguessin, podrien pujar al castell, donat que nomes hi ha un responsable de l'organització i que nomes som dos o tres els que voldríem pujar, es decideix anular aquesta opció i seguir tots junts.

Iniciem una davallada per anar a trobar el Camí de Can Barbeta, camí que agafem envers la dreta i que no deixem fins que som arribats a Can Girona, aquí i un cop reagrupats, agafem el corriol que per la dreta de Can Girona va a trobar Can Bernades, passada la casa seguim a trobar el camí del cementiri, arribats a la carretera ja ens arriba l'olor de les castanyes que la gent de l'Ateneu ha cuit, arribem a la zona esportiva on te el final la caminada, aquí ja es troben els que han optat per la versió curta, aquí podem gaudir de pastes, begudes i castanyes.

Un pic he begut una mica de coca cola i he menjat unes castanyes, m'acomiado i pel camí per a vianants que ressegueix la carretera inicio la tornada envers Martorelles, arribo a les escales que baixen a la Font de Can Camp, les agafo, arribo a la font i segueixo pel corriol que entre aquest petit rodal de bosc de ribera va a sortir a tocar del carrer de la Timba, em fico pel parc de Can Sunyer i pel torrent arribo al carrer Primavera.

Ha estat una caminada agradable, nomes uns "peros"............, la falta de puntualitat a la hora de sortir, la falta de mes gent de l'organització per complir el pla de ruta, per exemple la pujada al castell que estava publicitada i per ultim, al meu parer en una caminada de un total de poc mes de set quilometres, crec que no te cabuda l'opció d'escurçar el recorregut. Dit aixo, momes felicitar a la gent que ha fet possible la caminada i encoratjar-los a que segueixin amb la tasca.