Lloc inici caminada: Castellcir, a tocar del pavelló d'esports
Hora d'inici caminada: 08:43:44
Hora d'arribada: 15:55:42
Duració: 07:11:58
Alçada punt de sortida: 711 m
Alçada mínima assolida: 601 m
Alçada màxima assolida: 898 m
Desnivell màxim: 297 m
Guany: 187 m
Ascensió acumulada: 1306 m
Descens acumulat: 1321 m
Distancia recorreguda: 17.63 Km
Velocitat mitja: 2.3 Km/h (sense descomptar parades)
Dilluns passat, al moment d'acomiadar-nos amb el Francesc de Granollers, varem parlar sobre on anar avui, com els dos teníem en la carpeta de caminades pendents visitar la Sauva Negra, varem quedar en que buscaríem una ruta que englobes tan la Sauva Negra en si com el Castell de la Popa ja que ell no hi havia estat. Ahir i veien les prediccions dels homes del temps per avui, parlo primer amb el Jose i semble que li fa por que ens agafi un xàfec pel camí, aixi que diu de deixar-ho estar, mes tard truco al Francesc i malgrat tot, decidim que avui sobre les set ens trucarem i en funció de les perspectives, aixi farem.
ca l'Antoja
Aquest mati ens truquem i vistes les ultimes prediccions, decidim arriscar-nos, ens citem sobre les vuit davant la masia, a l'hora acordada ens trobem, pujo al seu cotxe i ja enfilem envers Castellcir, arribem i aparquem a tocar del pavelló d'esports i el Punt d'Informació, carreguem les motxilles i donem inici a la caminada quan manquen dos minuts per tres quarts de nou, agafem el sender senyalitzat que indica al Castell de Castellcir, única indicació que trobarem en tot el mati, als set-cents metres deixem a la dreta el corriol que ens portaria escurçant camí a Sant Andreu de Castellcir i per on tornarem després.
restes de la casa de la Tuna
Al quilometre i mig obviem una pista que per la dreta ens menaria també a Sant Andreu, passem pel davant de Ca l'Antoja, cinc-cents metres mes i arribem a una bifurcació, per la dreta anirem directes al Castell de Castellcir agafem el de l'esquerra, a la nostra dreta deixem les restes de la Torrassa dels Moros, en tot moment tenim a la dreta el Torrent de Castellcir que rau totalment sec, als tres quilometres i mig creuem a peu sec el torrent pel Pas de la Tuna, uns cent metres mes i trobem les restes de la Casa de la Tuna, seguim endavant i uns sis-cents metres mes endavant a ran del sender i mig amagat entre la vegetació trobem el Pou Cavaller, semble que va estar una poua de glaç.
Pou Cavaller, antic pou de glaç
A partir d'aquí i primer de manera casi imperceptible i després ja mes clarament el paisatge va canviant, estem ja dintre de la Sauva Negra i la seva atípica fageda. La Sauva Negra és un petit espai natural (67,35 ha) protegit dins del Pla d'Espais d'Interès Natural. Aquest paratge atresora un dels boscos més diversos i atractius de les comarques barcelonines. Faigs, roures, pi roig, blades, aurons, moixeres i avellaners, són només un tast de la gran diversitat d'arbres caducifolis, que donen color a la tardor en aquesta fondalada.
Sauva Negra amb tots el colors de la tardor
El lloc es encisador a mes no poder, suposo que hem encertat el moment oportú per visitar-lo, tota una paleta de grocs, ocres, taronges i marrons dels caducifolis entremesclant-se amb la gama de verds dels perennifolis, especialment el pi roig, aquest tram nomes, ja paga la pena de tota la caminada, de fet ell sol ja es mereix detallada visita. quan portem fets una mica mes de sis quilometres i mig arribem al Pantà de Sant Josep o Llacuna de Santa Maria petita resclosa que recull les aigües del torrent de Sauva Negra, en la seva lamina d'aigua es pot dir que s'emmirallen les restes del Monestir de Santa Maria Savall.
Santa Maria Savall amunt la llacuna de Santa Maria
Santa Maria Savall. La petita capella de tipus rural, dedicada a Santa Maria, va servir per allotjar per un curt període de temps una comunitat de monges donades*. Aquesta comunitat es troba documentada des del 898. A començament del segle XI el lloc fou donat al monestir de Sant Benet de Bages, que va passar a ser el propietari de la capella de el lloc de Calcina. Aquest alou va ser objecte dels interessos del monestir del Bages i de la família de Càsoles (o Cssoles) que n’havia fet la donació. La capella fou coneguda com Santa Maria de Selva Negra i després com a Santa Maria Savall. Tot i això els senyors de Càsoles van continuar tenint cura de l’església i cap el 1218 s’hi va afegir una segona nau al sud i una capella al nord de la construcció inicial. A començament del segle XIV va desaparèixer la comunitat de donades*, restant con una església rural. Poc a poc l’edifici va decaure fins que el 1887 s’hi va prohibir les cerimònies religioses.
*Rebien el nom de donades o d'oblates les persones que sense vots religiosos es lliuraven al servei d'un monestir, elles i els seus bens terrenals.
restes del monestir de Santa Maria Savall
Les restes estan en un lamentable estat de conservació i envoltades per un tancat fet amb filat de ferro, donada l'hora diem de fer el mos a tocar del monestir, mentre ens apliquem a tal efecte comencen a caure quatre gotes, ens donem pressa i acabat el mos trèiem les capellines de les motxilles i les preparem per si de cas, creuem lo que es podria dir la pressa del pantà i ens endinsem en una pista encimentada que semble es el carrer K de la urbanització Puigsagordi, encara que no deixem de veure bestiar boví pasturant mes o menys lliurement.
"manteniment" ecològic del sotabosc
Quan portem una mica mes de vuit quilometres i estem en el punt mes alt de la caminada, canviem el ciment per sender de terra i tornem a capbussar-nos en la Seuva Negra, tant el Francesc com jo coincidim que sense menysprear aquest tram, no es pot comparar amb que hem gaudit abans d'arribar a Santa Maria, aquí predominen mes el perennifolis, mil metres mes endavant i quan en portem fets una mica mes de nou, arribem a la Font de Sauva Negra, font d'aigua sulfurosa i que amb la cara que posa el Francesc després de tastar-la i amb la poques ganes de veure que tinc degut al ambient fred, fa que defugi del ritual del tast.
font sulfurosa de la Sauva Negra
Reiniciem la marxa i quan portem una mica menys de onze quilometres, arribem a la Casa Nova del Castell, mas de grans dimensions que semble haver estat casa de colònies i avui, en total estat d'abandó, seguim ruta i fets uns dos-cents metres deixem el sender que ens portaria de tornada a Castellcir i girem envers l'esquerra per agafar la pista que ens menara al Castell de la Popa, malgrat que jo ja el conec el Francesc no, arribem a les envistes del castell un pic fets uns dotze quilometres i mig, aquí dalt el vent es fort i fred, no convida a estar gaire estona, aixi que feta una breu visita, reiniciem la caminada.
Castell de la Popa o de Castellcir
Un quilometre mes i arribem a una bifurcació on s'ajunten el sender que portem i el que va resseguint el Torrent de Centelles que no porta ni una gota d'aigua, el Francesc ha vist al mapa de l'Alpina que a tocar del torrent es troba la Font de la Cava, decidim mirar de trobar-la, després d'una bona estona de mirar i remirar ens donem per vençuts, per evitat possibles confusions si alguna persona vol fer la ruta he eliminat del track aquesta part de la caminada. Tornem a la bifurcació i seguim endavant, als pocs metres deixem a la nostra dreta les restes de la Torrassa dels Moros que a primera hora hem deixat a l'esquerra.
Torrassa dels Moros
Arribem a ca l'Antoja, ara ens desviem per un desviament que han adequat suposo per que la gent no passi a tocar de la casa, creuem pel petit pont que salva la Riera de Castellcir, mes que res per fotografiar el sobreeixidor de l'embassament, ens arribem a Sant Andreu de Castellcir.
petit embassament a la Riera de Castellcir
Sant Andreu de Castellcir. L'església de Sant Andreu de Castellcir es troba emplaçada a la falda oest de la serra de Roca Sitjana, molt propera a la riera de Castellcir (el futur riu Tenes). L'edifici, tot i representar el centre neuràlgic del municipi en els seus orígens, es troba allunyat de l'actual nucli urbà.
L'església apareix documentada des del 939, i l'any 1011 ja constava com a parròquia de ple dret. Més endavant es va construir un nou temple consagrat el 1032 pel bisbe i abat Oliba, i és l'edifici que ha arribat fins avui en dia, amb substancials modificacions, que han suposat una important mutilació de l'església primitiva.
El temple, de planta basilical, està format per una nau central i dues naus laterals, on la del nord conserva encara l'absidiola original, recolzada sobre roca i ornamentada a l'exterior per un fris d'arcuacions cegues, bandes llombardes i lesenes. Totes les naus són de volta de canó seguida, i les dues absidioles apareixen rematades interiorment amb un quart d'esfera.
La nau central apareix capçada per un cos de planta rectangular, on hi ha el presbiteri, i que dóna accés a la sagristia, també quadrangular. Aquestes dues peces substitueixen els originals absis central i absidiola sud. Tot i aquesta substitució, conserva també una interessant part de la tribuna o porxo d'un cor del segle XII, suportada per una columna amb capitells amb ornamentació idèntica de tipus vegetal geomètric. Els seus arcs i pilastres són de carreus grossos, així com l'aparell cantoner.
El campanar està format per un prisma rectangular que s'integra als peus de la nau nord, de planta baixa i tres pisos, amb una línia d'imposta ressaltada. Al davant s'hi ubica el cementiri del poble.
Les ultimes obres de restauració es varen inaugurar per Sant Andreu del 2001.
Sant Andreu de Castellcir
Arribats aquí donem per conclosa la caminada d'avui, no obstant, encara ens queda que fer els aprop de dos quilometres i mig que resten per arribar a Castellcir i a on hem deixat el vehicle aquest mati, a estat una mati fred i ventós, malgrat aixo i tinguen en compte que la pluja ens ha respectat i endemés la bellesa de la que hem pogut gaudir dintre de la Sauva Negra, ha estat un mati ben emprat, agafem el cotxe i ja posem rumb envers Martorelles, aquí ens acomiadem i quedem en trucar-nos demà per veure de fer una petita escapada dimecres.
ca l'Antoja
restes de la casa de la Tuna
Pou Cavaller, antic pou de glaç
Sauva Negra amb tots el colors de la tardor
Santa Maria Savall amunt la llacuna de Santa Maria*Rebien el nom de donades o d'oblates les persones que sense vots religiosos es lliuraven al servei d'un monestir, elles i els seus bens terrenals.
restes del monestir de Santa Maria Savall
"manteniment" ecològic del sotabosc
font sulfurosa de la Sauva Negra
Castell de la Popa o de Castellcir
Torrassa dels Moros
petit embassament a la Riera de CastellcirL'església apareix documentada des del 939, i l'any 1011 ja constava com a parròquia de ple dret. Més endavant es va construir un nou temple consagrat el 1032 pel bisbe i abat Oliba, i és l'edifici que ha arribat fins avui en dia, amb substancials modificacions, que han suposat una important mutilació de l'església primitiva.
El temple, de planta basilical, està format per una nau central i dues naus laterals, on la del nord conserva encara l'absidiola original, recolzada sobre roca i ornamentada a l'exterior per un fris d'arcuacions cegues, bandes llombardes i lesenes. Totes les naus són de volta de canó seguida, i les dues absidioles apareixen rematades interiorment amb un quart d'esfera.
La nau central apareix capçada per un cos de planta rectangular, on hi ha el presbiteri, i que dóna accés a la sagristia, també quadrangular. Aquestes dues peces substitueixen els originals absis central i absidiola sud. Tot i aquesta substitució, conserva també una interessant part de la tribuna o porxo d'un cor del segle XII, suportada per una columna amb capitells amb ornamentació idèntica de tipus vegetal geomètric. Els seus arcs i pilastres són de carreus grossos, així com l'aparell cantoner.
El campanar està format per un prisma rectangular que s'integra als peus de la nau nord, de planta baixa i tres pisos, amb una línia d'imposta ressaltada. Al davant s'hi ubica el cementiri del poble.
Les ultimes obres de restauració es varen inaugurar per Sant Andreu del 2001.
Sant Andreu de Castellcir
