PREVIA A LA SORTIDA DEL DIUMENGE 14 DE NOVEMBRE

Lloc inici caminada: carrer Ruta Prehistòrica, La Pineda, Vilanova del Vallès
Hora d'inici caminada: 06:53:49
Hora d'arribada: 09:42:21
Duració: 02:48:32
Alçada punt de sortida: 193 m
Alçada mínima assolida: 161 m
Alçada màxima assolida: 412 m
Desnivell màxim: 251 m
Guany: 218 m
Ascensió acumulada: 341 m
Descens acumulat: 343 m
Distancia recorreguda: 10.288 m
Velocitat mitja: 3.6 km/h

Dies abans de les sortides mensuals amb el grup, tinc per costum fer el recorregut per tal de detectar algun possible imprevist, en aquest cas amb mes motiu per que em quedaven per lligar un parell de trams massa problemàtics, aixi dons aquest mati em llevo agafo el cotxe i enfilo envers Vilanova del Vallès, passat el punt quilomètric 22 m'endinso pels carrers de La Pineda fins arribar dalt de tot, deixo el vehicle a tocar del dolmen de Can Gol I i dono inici a la caminada quan manquen uns sis minuts per les set.

Vaig a trobar el sender de la Ruta Prehistòrica, traspasso la cadena que barra el pas a vehicles i en cinc-cents metres soc davant del dolmen de Can Gol II, segueixo camí sense deixar la pista, fets 1,2 quilometres arribo a la Pedra de les Creus, uns dos-cents metres mes endavant arribo a una bifurcació, deixo la pista i agafo la que surt per l'esquerra, pista que no deixo fins que arribo a una cruïlla de camins quan porto fets uns 2,3 quilometres, aquí, trio la opció de mes a la dreta.

Qui camina amb mi sap que els corriols estrets i ombrívols son els meus preferits, però es que aquest tram de poc menys d'un quilometre que va resseguint el Torrent de Sant Bartomeu em te el cor robat, la seua frescor,els olors, la pau que s'hi respira.........potser per aixo li diuen Bosc Màgic?? Llastima que tot s'acaba, en un giravolt el corriol creua el torrent i ja es torna un sender agradable de caminar, però com tants altres.

Roca de l'Elefant

Quan porto una hora caminant i fets uns 3,8 quilometres, soc a tocar casi de la carretera BV-5106 que va d'Orrius a La Roca i davant de una de les singularitats de aquesta ruta, la Roca de l'Elefant i a tocar, la Cara de l'Indi, roques tallades per algun picapedrer inspirat en els volums de tots aquests blocs granítics que omplen la contrada. En uns escassos cinc-cents metres arribo davant de la Bassa de Ca l'Argent, es un d'aquells llocs que em fan pensar en que si amb totes les comoditats de les que avui gaudim, vivim millor que abans.

bassa de ca l'Argent

Segueixo ruta ara per pista ample, aquest tram de la caminada es el mes costerut, en constant pujada, encara que de bon fer arribo a la font de Sant Bartomeu un pic fets 5,2 quilometres, d'aquí prove part de l'aigua que omple la bassa de Ca l'Argent, fet un tast recorro els pocs metres que em separen d'arribar altre cop a tocar de la carretera, giro envers la dreta i ja soc a tocar de la ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes,punt mes alt de la caminada d'avui, aquí ja trobo els pals indicadors de la Ruta Prehistòrica, es qüestió de anar seguint les indicacions.

ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes

Fets uns 7,4 quilometres arribo a la Cabana del Moro o dolmen de Cellecs, aquest tram del sender es bastant pedregós, tres-cents metres mes i arribo davant el Plat de Moli, als 8,5 quilometres m'incorporo al camí que he portat a l'anada, passo altre cop per la Pedra de les Creus, uns metres mes endavant giro envers l'esquerra i faig els dos-cents metres que em separant de la Roca de les Orenetes, torno al "bon camí" fets uns nou quilometres arribo davant del corriol que he emprat per visitar el dolmen de Can Gol II, davant mateix i per l'esquerra surt el corriol que porta a La Roca Foradada, m'hi atanso i feta la visita torno al sender.

Cabana del Moro o dolmen de Cellecs

Ara ja es qüestió de fer els últims cinc-cents metres que em separant del vehicle, arribat que hi soc, veig que he emprat dos hores i tres quarts, si li sumem un quart per el mos i uns cinc minuts en cada lloc interessant dona entre tres hores i mitja, tres hores i tres quarts, sortint de Martorelles a les nou, a un quart de dos podem estar de tornada.

HOSTALETS DE BALENYÀ -SANT JAUME DE VILADROVER-CASTELL D'ESPARREGUERA-HOSTALETS DE BALENYÀ

Lloc de trobada: Carretera de Ribes, Hostalets de Balenyà
Lloc inici caminada: Carretera de Ribes, Hostalets de Balenyà
Hora d'inici caminada: 07:21:21
Hora d'arribada: 11:22:09
Duració: 04:00:48
Alçada punt de sortida: 533 m
Alçada mínima assolida: 533 m
Alçada màxima assolida: 619 m
Desnivell màxim: 86 m
Guany: 86 m
Ascensió acumulada: 140 m
Descens acumulat: 160 m
Distancia recorreguda: 13,693 m
Velocitat mitja: 3.4 km/h (sense descomptar parades)

Havíem quedat amb el Salva de sortir a fer un tomb avui, donat que ja va coneixent llocs pels encontorns del seu nou domicili, quedem en que ens trobarem a Hostalets de Balenyà i em portara a visitar dos o tres indrets que ell creu seran del meu agrad, de tal manera, quedem en trobar-nos a un quart de vuit a la carretera de Ribes cantonada Sant Jordi, arribo i ja esta esperant, aparco el vehicle i donem inici a la caminada quan son un quart i sis de vuit.

església parroquial de Sant Fruitós

Pel Passeig del Plataners anem a trobar la línia fèrria Barcelona-Puigcerdà que creuem per un pont i ja som a la plaça on es troba l'església parroquial de Sant Fruitós, seguim pel carrer del Sol i arribem al camí de La Cogullada, camí que porta al petit barri del mateix nom, aquí trobem la Font de La Cogullada, ara ja deixem el casc urbà, als pocs metres girem envers la dreta i creuem la línia fèrria pel damunt i ja agafem una ample pista de terra per on anem fent via entre mig de conreus i petites zones arbrades, fets una mica mes de tres quilometres arribem a Sant Jaume de Viladrover.

Sant Jaume de Viladrover

Sant Jaume de Viladrover és un dels nuclis que formen el municipi d'El Brull a la comarca d'Osona. És a la plana osonenca a uns 600 metres d'altura i el 2005 comptava amb una població de 71 habitants que es dedicaven especialment a l'agricultura i a la ramaderia. S'ha de destacar l'església romànica de Sant Jaume.
L'església de Sant Jaume de Viladrover és documentada des del 1131 com a sufragània de Sant Martí del Brull. Al segle XVII ja es trobava mig enrunada i per aquest motiu Antoni Pasqual, bisbe de Vic, va fer reconstruir la volta, tapiar l’antiga porta i obrir l’actual, que porta la data del 1689. Al mur sud es van adossar una capella i una escala exterior que puja al campanar. El 1916 es va allargar la nau i es va construir l’absis neoromànic.
L’element més bonic i remarcable d’aquesta església és el magnífic campanar de torre de tres pisos, situat al mur oest. Al primer pis té quatre finestres de mig punt, una a cada costat, totes tapiades menys una. Al segon pis hi ha unes boniques finestres geminades entre lesenes, malauradament també aparedades. Al pis superior, únicament les dels costats nord i sud són romàniques. S’hi pot observar només la decoració de dents de serra que forma un fris per damunt de les sèries de quatre arcuacions cegues, entre bandes llombardes, emmarcant les finestres geminades. És en aquestes zones del campanar en què es juga amb la diferència de colors de la pedra utilitzada. Entre aquests colors destaca el color de la pedra sorrenca vermella, visible a les columnetes, als arcs i a les dents de serra. L’antiga porta i una finestra de doble esqueixada es conserven aparedades, al mur del sud. A la porta, adovellada de mig punt i coronada per una arquivolta, també es produeix l’agraïda alternança de colors de la pedra. El mur de l’oest conserva una finestra en forma de creu. L’interior mostra una sola nau amb arcs torals però sense l’antiga volta, que només es pot veure en l’únic lloc on s’ha conservat, aguantant el campanar. Aquest edifici ha estat datat entre finals del segle XI i inicis del segle XII.

Sant Jaume de Viladrover

Un pic visitat el lloc reiniciem caminada seguint per la carretera de Sant Jaume de Viladrover a Balenyà, uns cinc-cents metres mes endavant i en una cruïlla de pistes i al costat de un petit pont, trobem la Font del Pont, lloc adient per fer una fontada asseguts a la seua taula de pedra, llastima que la font fa tems que no obsequia els visitants amb la frescor de la seua fresca aigua. Ara tornem sobre els nostres passos i quan portem un total de cinc quilometres i en una bifurcació, agafem la pista de l'esquerra.

Font del Pont

Per aquesta pista, després de passar a tocar de la casa de Vall-llossera i fets una mica mes de sis quilometres i mig, arribem al Pantà de Dalt de Vall-llossera que anem resseguint, arribats a la cua, passem a l'altre riba i completem la volta, agafem la pista que uneix aquest amb el Pantà Gros de Vall-llossera, ambdós pantans semble son dipòsits d'aigua potable de l'Ajuntament de Seva, veient l'hora, el sol matinal que ens calenta i la tranquil·litat del lloc, decidim que el lloc es d'allò mes adient per fer el mos matutí, cosa que fem asseguts quasi a ran d'aigua.

Pantà Gros de Vall-llossera

Reiniciem la caminada pel sender que ens ha portat aquí encara que en sentit contrari, arribem al Camí del Fitor per on girem en direcció al Mas Fitor, passem a tocar de la Masia de l'Alzina típica masia catalana encara que amb adossats, semble que esta deshabitada i amb les finestres tapiades, fets una mica mes de vuit quilometres i mig deixem el sender que portem i girem envers l'esquerra i anem a trobar un altre pista per on seguim fins que fets un deu quilometres arribem al Castell d'Esparreguera.

Domus o Castell d'Esparreguera

Castell d'Esparreguera. L’antic castell del Brull o domus d’Esparreguera queda dins el municipi de Seva, en un enclavament, entre els municipis del Brull, Aiguafreda, Centelles i els Hostalets de Balenyà, vers el nord-est del terme municipal, vora el límit amb el de Centelles i a ponent de la urbanització del Muntanyà. El castell del Brull no aparegué com a tal fins al 1070, quan el vescomte d’Osona-Cardona, Ramon Folc, i la seva muller, la comtessa Ermessenda, encomanaren a Guillem Umbert de les Agudes el castell de Sant Martí amb la castlania. La primera notícia de la domus d’Esparreguera es produeix l’any 1201, quan Ramon d’Esparreguera jurà a Guillem de Cardona i als seus que de la seva domus d’Esparreguera, que estava en el castell del Brull, no els faria cap mal; el vescomte es comprometia, per altra banda, a defensar-lo sempre. De l’edifici antic resten unes importants ruïnes que van caient per manca de consolidació i que denoten la importància que tenia el casal residencial i a la vegada defensiu, bé que mai no fou un castell, com la veu popular hi ha atribuït. Popularment és anomenat també castell de Fitor a causa de la proximitat del mas que té a la vora.

Domus o Castell d'Esparreguera amb la casa del mateix nom al costat

Ara ja toca iniciar el retorn envers Hostalets, aixi dons retornem sobre les nostres passes encara que per no fer el mateix camí que ens ha portat, el Salva diu d'agafar un corriol que s'endinsa en el bosc i que sense cap dificultat ens porta a sortir davant del mas L'Alzinar, a partir d'aquí si que anem trepitjant les passes que hem portat a l'anada, arribem a la cruïlla del camí del Fitor amb la pista que ve dels pantans, pista que agafem encara que en sentit contrari, arribem a les envistes del poble, per un petit pont creuem el Torrent de Vall-llocera i ja ens endinsem pels carrers del poble fins arribar on he deixat el cotxe aquest mati.

mas L'Alzinar

La caminada s'ha allargat una mica mes del previst aixi que toca recuperar el temps, ens acomiadem, pujo al vehicle i ja enfilo envers Martorelles, ha estat una caminada amb bastant asfalt, encara que paga la pena visitar tant Sant Jaume com l'Esparreguera.

CASTELLTERÇOL-CASTELLCIR-FONTSCALENTS-ESPLUGUES-CASTELLTERÇOL

Lloc de trobada: Masia can Carranca, Martorelles
Lloc inici caminada: Polígon Industrial El Vapor, Castellterçol
Hora d'inici caminada: 08:03:52
Hora d'arribada: 16:29:01
Duració: 08:25:09
Alçada punt de sortida: 641 m
Alçada mínima assolida: 629 m
Alçada màxima assolida: 760 m
Desnivell màxim: 131 m
Guany: 118 m
Ascensió acumulada: 1684 m
Descens acumulat: 1697 m
Distancia recorreguda: 15.51 Km
Velocitat mitja: 1.8 Km/h (sense descomptar parades)

Per avui, havíem quedat en fer una caminada el Francesc de Granollers, el Jose i jo, aixi dons aquest cap de setmana miro de trobar una ruta no gaire exigent encara que amb al·licients, fa temps que tinc ganes de visitar el Mas d'Esplugues, balma obrada o mes aviat masia troglodita que es troba en terme de Castellcir, aixi dons entro a Internet i cerco informació sobre aquesta, com no trobo cap ruta que em satisfaci miro de aprofitant trossos de aquí i d'allà, fer una ruta que ens permeti visitar el màxim de punts interessant i que quedi amb un recorregut ni massa curt ni massa llarg.

Castellterçol amb les primeres llums del dia

Aquest mati quan es un quart de vuit el Francesc em recull davant la masia i ens dirigim cap a Santa Perpetua a recollir al Jose, arribem puja al cotxe i ja anem a trobar la C-59 que no deixem fins que nomes creuar Castellterçol, deixem el vehicle en el Polígon Industrial del Vapor i donem inici a la caminada quan passen tres minuts de les vuit, tindríem que anar a trobar el Camí d'Esplugues que per l'esquerra va resseguint la Riera de Fontscalents, no obstant com he vist que a tocar del Club de Golf Castellterçol es troba la Font de l'Angel, ens desviem envers la dreta uns cinc-cents metres per fer-li una visita, aixo si després de baixar uns esglaons amb barana de fusta que hi menen.

Font de l'Angel, a tocar del club de Golf de Castellterçol

Un pic vista la Font retornem enrere i anem a trobar el Camí d'Esplugues, deixem a l'esquerra el Pont del Moli Nou i a la dreta Cal Murri, uns metres mes i a ran de sender trobem la Poua del Moli Nou, moli que divisem a l'altre banda de la riera, la poua o pou de glaç es de dimensions mitjanes encara que semble estar en bon estat de conservació, fets uns dos quilometres des del vehicle, ens surt al pas un corriol que baixa a trobar la llera de la riera, ens hi endinsem i anem a parar a una part de la riera ombrívola, acollidora i on trobem la Font de la Vinyota, aixi com formacions rocoses de gran bellesa, taula i bancs de fusta i algun que altre petit salt d'aigua i gorgs.

Font de la Vinyota

Retornem al sender que ens portaria al Pont d'Esplugues, mes com he vist que si ens endinsem en el Serrat del Moli Vell per un corriol que surt per la dreta del sender podem trobar la Font de l'Om, ens hi endinsem i arribem a la font, al seu costat una bassa recull l'aigua, podríem tornar al Camí d'Esplugues mes aixo ens faria acabar massa aviat la caminada, aixi dons opto per seguir el corriol que ens ha portat fins aquí, cosa que ens porta a sortir a la carretera BV-1310 pràcticament a l'entrada de Castellcir, aquí en uns bancs aixoplugats a l'ombra d'unes alzines, decidim aturar-nos a fer el primer mos del dia.

bauma de Fontscalents

Matat el cuc reiniciem la caminada, per un passeig per a vianants que voreja la carretera fem els cinc-cents metres que ens separen de la zona d'esbarjo de La Quintana, arribats aquí, creuem la carretera i deixant a la nostra esquerra la masia de La Clariana, anem resseguint de mes aprop o de mes lluny el Sot d'Esplugues, arribem a les envistes del Pont d'Esplugues, girem envers la nostra dreta i per un corriol mig colgat per les herbes ens endinsem a resseguir la Riera de Fontscalents aigües amunt.

Font de Fontscalents amb un petit rajolí

Quan portem fets una mica menys de set quilometres arribem al lloc de Fontscalents, bauma que dona aixopluc a una imatge de la verge envoltada de flors, tots els voltans son d'un gran encant, les formacions rocoses, els petits gorgs i salts d'aigua, la vegetació ufana, visitat el lloc seguim pel mateix corriol endavant aproximadament un quilometre trobant algun altre bauma i petit gorg, aquí ens enfilem a trobar una pista que per la dreta de la riera i en una suau davallada, ens encamina altre cop a trobar el conjunt d'Esplugues.

bauma "abocador" davant Esplugues

Abans de apropar-nos al conjunt, a l'altre llera de la riera i mig amagada per la vegetació ens semble albirar una bauma de certes dimensions, creuem la riera per unes pedres i ens hi apropem, efectivament, es tracta d'una bauma, llastima que s'aprofiti com abocador, ja que el lloc esta ple d'andròmines i plàstics, seguim pel corriol que surt de la bauma i que ens porta davant del pont romànic, el creuem i ja fem detallada visita del lloc, lògicament com sempre ens passa per ser dia de diari, sense poder visitar l'interior.

Pont Romanic d'Esplugues

La masia d’Esplugues està situada a l’extrem sud-oest del terme municipal de Castellcir, és una masia construïda sota una bauma que data de l’època troglodítica. L’edifici consta de planta baixa i dues plantes més. Va ser habitada fins a finals de l’any 2002. Completa el conjunt el cobert i el pont romànic del s. XI.

Actualment, acull el radial de l’ecomuseu del Moianès a Castellcir, l’àmbit temàtic del qual se centra en l’aprofitament que n’ha fet l’home de tots els recursos naturals del bosc, com la fusta, el carbó, les plantes medicinals; i com es vivia en una casa de pagès del Moianès fins fa poc: l’autosuficiència de la casa, les seves dependències.

En 1192, en un document relacionat amb una cessió dels Castellcir a l'Estany d'unes ovelles, ja apareix documentat el mas Esplugues. Al llarg del temps, l'edificació s'ha anat adaptant a les diferents necessitats de qui l'habitava; això explica que les llindes siguin més pròpies del segle XVIII. També és destacable el balcó, d'una sola llosa de pedra, molt possiblement del segle XIX. A l'interior, la casa està distribuïda seguint els patrons de la típica masia catalana.

masia troglodita d'Esplugues

Pel Camí d'Esplugues seguim el davallar de la Riera de Fontscalents aigües avall, fins que pocs metres endavant trobem el corriol que per l'esquerra del sender baixa a trobar el Moli Vell, no dubtem en apropar-nos, el lloc es encisador, per la vegetació que l'envolta, per la riera i el petit pont de fusta que la creua, per la casa, per la font amb la seua taula feta amb una de les pedres del moli, quan donem per acabada la visita i tornem al sender, arriba l'estadant de la casa, una persona molt amable amb qui fem petar la xerrada una estona, ens acomiadem i seguim el nostre camí.

estampa bucòlica dels voltans del Moli Vell

Pocs metres mes i divisem el Moli Nou, intentem arribar-hi mes ens es impossible ja que tots els camins estant tancats amb filats de ferro, continuem sender endavant, quan manquen uns pocs metres per arribar altre cop a tocar del Polígon Industrial del Vapor, a la dreta del sender, una mica enlairada i mig amagada entre feixes de conreu divisem les restes d'una cabana de pedra, donat que ja son quasi les dos i que semble que per l'orientació por estar un bon lloc per fer el segon mos, cerquem la manera de fer-hi cap, arribem, i asseguts en un marge donem bona compte de les viandes que havíem reservat.

el Moli Vell

Omplert el pap reiniciem la caminada fins a sortir a un encreuament de camins a tocar del Moli de Sant Joan que esta immers en un proces de restauració, ara girem envers l'esquerra i pel marge de feixes de conreu i per algun tram de corriol anem a cercar la Poua del Vapor, ja ens han dit que esta colgada per la vegetació i fa de mal trobar, es compleix el vaticini i no la trobem, malgrat aixo, mentre dono voltes intentant trobar-la, arribo a un lloc que malgrat saber de la seua existència no el tenia localitzat, El Roquer, crido als companys i ens hi atansem per fer complida visita.

arribant al Roquer

El Roquer. El Roquer és una construcció singular, que es troba situada just al darrera de les últimes naus del Vapor, a l’altre costat de la Riera de Fonts Calents. Es tracta d’una bellíssima construcció feta amb pedra amb una volta de mig punt amb dovelles de pedra picada que formen un arc, entregat pels dos costats a sengles parets de pedra. Dita volta de pedra, dona peu a una volta d’uns 10 metres de diàmetre, quasi 8 de radi i d’uns 10 metres de fondària, que va a morir al fons de la bauma o espluga de pedra natural molt erosionada pel pas del temps. Sota aquesta paràbola s’hi troba l’ampli espai conegut com el Roquer de 100 metres quadrats de superfície.A l’arribar-hi hom troba la paret de tanca amb àmplia portalada d’entrada d’1’55 m d’amplada per 2’15 m d’alçada, emmarcada amb pedra picada i coberta amb una llinda també de pedra de quasi 2 m de llarg. A l’estança s’hi entra a través d’una porta de dobla fulla que s’aguanta amb perns de ferro. Un cop a dins hom troba una allargada taula de pedra de més de 6 metres de llargada per 80 cm d’amplada, que s’aguanta sobre pilars d’obra. Darrera la taula amb una separació d’1’40 cm., hi ha un llarg pedrís de pedra d’uns 10 metres de longitud inclinat cap a dins, per on hi passava l’aigua i on hom podia rentar-hi la llana o la roba, com si d’un llarg safareig es tractés.

El Roquer, interior de la bauma

Quan considerem que en tenim prou desfem les nostres passes i anem a trobar altre cop el Moli de Sant Joan, a la cruïlla seguim el sender que segueix recte i que es va obrint camí en mig d'un frondós bosc de ribera, deixem a la nostra esquerra el Moli Xic i quan portem fets uns catorze quilometres fem un gir de 90º a l'esquerra com si volguéssim anar a trobar la carretera C-59, abans de arribar-hi, tornem a girar també a l'esquerra i en uns pocs metres som davant de una de les Poues de Glaç de la Ginebreda, el lloc esta també en ple proces de "restauració" no se en quin estat estaven abans, ara mes que una poua, es pareix mes a un refugi davant una hipotètica guerra bacteriològica.

"restauració" de la Poua nº 3 de La Ginebreda

Feta la visita, per un túnel sota la carretera anem a sortir a l'altra banda d'aquesta i fem els poc mes de cent metres que ens separen de la capella de Sant Gaieta, aquesta es troba en el camí que mena a la Casa de La Ginebreda i damunt un petit turó.

capella de Sant Gaieta de La Ginebreda

Sant Gaieta. Capella del mas la Ginebreda construïda al segle XVIII sota l'advocació de Sant Gaietà. Fou refeta el 1883 i consagrada de nou el 1885. La indústria del gel estava acollida a aquest sant patró. En una de les llindes de pedra laterals hi ha una inscripció gravada que diu escrita en llatí: “BENEDICTE GELU ET FRIGUS, DOMINO. BENEDICTE GLACES ET NIVES, DOMINO" És a dir, "gel i fred, beneïu el Senyor, glaços i neu, beneïu el Senyor”.

interior de la capella

Ara ja nomes ens resta anar a trobar la carretera i pels marge fer el poc menys d'un quilometre que ens separa de on hem deixat el vehicle aquest mati, arribem ens hi pugem i ja per la C-59 posem rumb envers Santa Perpetua on deixem el Jose, ara ja enfilem envers Martorelles, arribats ens acomiadem i quedem en fer-nos un truc per una propera escapada.

Aquesta caminada ha estat preparada aprofitant en part la feina dels amics de Rutas Senderismo Elvis i també de la gent que fan possible el bloc Los Folloneros, a tots ells gracies per la seua tasca.

VILADRAU, FIRA DE LA CASTANYA, castanyes, tradicions i natura

Dies enrere navegant per la Red vaig topar amb informació de la Fira de la Castanya que te lloc tot aquest cap de setmana a Viladrau, ho comento amb la dona i aquest mati, després de donar un tomb pel mercat dels dissabtes de Martorelles, agafem el vehicle i per la C-17 posem rumb envers Viladrau, arribem, aparquem en una de les zones preparades a tal efecte i ens submergim en el brogit de la Fira.

Encara que el leitmotiv es la castanya, es poden trobar parades de tot tipus d'artesania: pastisseria, ceràmica, embotits, cistells de vímet, neules i com es lògic, productes on la matèria prima es la castanya.

Després de donar uns tombs, de comprar algun producte i de degustar-ne algun altre, tornem al vehicle e iniciem la tornada envers Martorelles amb l'idea de parar a dinar pel camí com aixi fem, llastima que el punt informatiu del Parc que es troba a Viladrau, roman tancat degut a l'hora, volia agafar informació dels itineraris que es poden realitzar pels voltans.