PASSEJADA ENTRE CALDES DE MONTBUI I GALLIFA

Dilluns, 6,00 h. sona el despertador, em llevo, desdejuno, avui, hem quedat amb el Jose de anar a fer un vol sortint de Caldes de Montbui i fins on el nostres peus ens portin, així que agafo el cotxe i enfilo envers Santa Perpetua a recollir-lo, cosa que succeeix a les 7,00 h. amb la ja clasica puntualitat que ens caracteritza, per Palau de Plegamans, ens dirigim cap a Caldes de Montbui, un cop allí, agafem la carretera BV-1243 que porta envers Sant Sebastià de Montmajor, deixem el vehicle entre els Km 2 i 3 i fem uns 100 m. a peu per la carretera fins a trobar un sender que per la dreta d'aquesta, s'enfila a trobar el Camí Vell de la Torre Nova que resseguim, passem pel davant de la porta de la Torre Nova, finca de grans dimensions convertida en un club hípic, seguim el sender que en pujades i baixades i constants siga sagues, ens va apropant a la Riera de Caldes, un cop h'arribem, ja l'anem

petit salt d'aigua a la riera de Caldes

resseguint una bona estona amb la musica de fons de la cantarella que l'aigua, fa a cada petit salt, ara, ens endinsem en un tram de la caminada on la maquina de fer fotos no descansa, la

resclosa de Les Elies a la Riera de Caldes

l'aigua jugant amb les roques

Font del Rei

cabana aprofitant una petita bauma

Salt i Gorg de Les Elies

resclosa de Les Elies, petits salts, la Font del Rei, una cabana feta aprofitant una petita balma, el Salt i el Gorg de Les Elies, bonic salt d'aigua que fa el Torrent de les Elies poc abans de ajuntar les seves aigües amb les de la Riera de Sant Sebastià per donar naixement a la Riera de Caldes. A partir d'aquí, ja ens separem de la llera, amb certa pena per deixar el murmuri de l'aigua, seguim un corriol que en poc mes de 15 minuts, ens porta a tocar de la ermita de la Mare de Deu del Grau.

restes de una antiga ermita de la Mare de Deu del Grau

L'ésglésia de la Mare de Déu del Grau
La església de la Mare de Déu del Grau, situada a uns tres quarts de la parroquial de Gallifa, vers el SE del terme, sota el turó de Solanes. La capella es troba no lluny del mas de la Vila, que inicialment es deia el Grau o la Vila del Grau. Existia ja el 1227 i es tenen notícies del seu culte al llarg dels segles.Bernat Gasius de Petra, senyor del Castell, el 1348 llega a la capella dos sous catalans per comprar ciris. La parròquia de Gallifa hi anava en processó i s'hi feia un aplec el Dimarts de Pasqua.

ermita de la Mare de Deu del Grau

Aquest es continua fent, però ara el Dilluns de Pasqua, i es canten caramelles i goigs. Des del s. XVII es coneixen diferents reformes i prohibicions de dir-hi missa pel perill d'ensorrar-se. L'església actual, restaurada i beneïda solemnement el 29 de desembre de 1866, és un edifici romànic, de nau i absis, amb contraforts al mur de migdia i del nord, perquè s'obria i amenaçava ruïna. Té el portal a migdia i un

ermita de la Mare de Deu del Grau

modern campanar d'espadanya. El 1818 es va unir a la propera parròquia de Sant Sebastià de Montmajor.Les darreres obres de reparació són del 2002; l'edifici es trobava en un estat tant deteriorat que l'absis s'havia separat de la nau.

Poc abans de arribar a la església actual, ens trobem les restes de lo que semble haver estat una església o ermita anterior, encara es poden apreciar part de les parets i del absis, visitem l'ermita i un cop feta la visita, aprofitem i ja decidim donar comte de les vitualles que portem. Un pic hem reposat i omplert el diposit continuem la marxa, passada l'església a pocs metres trobem les ruïnes de una masia o potser de la

antiga masia, o potser rectoria aprop de Santa Mª del Grau

antiga rectoria. Després de 1 km. aproximadament, les oïdes, torna'n a omplir-se amb la cantarella de l'aigua salta'n per les roques, es la Riera de Gallifa, el grat so, ens acompanya durant uns 500 m. fins que arribem a lo que semble haver estat un antic moli, pràcticament de sota mateix de la casa de La Soleia, des de aqui, ja s'albira el poble de Gallifa, però no hi fem cap

restes de un antic moli a Gallifa

Gorg de les Anguiles, sota de Gallifa

creuem la riera i sempre seguint les marques grogues i blanques del PR anomenat Ronda de Gallifa, anem en direcció al Castell de Gallifa fins que arribats a una bifurcació, pràcticament sota mateix del castell, tenim que escollir entre pujar al Castell o seguir cap a Can Brossa, donada l'hora, escollim lo segon,

masia de Can Brossa

arribem a la masia, edifici de grans proporcions, cosa que dona idea de la importància que un dia va tenir, com ve senyalitzada en els cartells indicadors, pensavem que podria ser que i trobesim un restaurant on pendre quelcom, pero semble ser que no es aixi, ara ja, sempre seguint les marques del PR, ens encaminem envers el Collmonner, quant portem uns 5 km. fets a partir de Can Brossa, passem per la Font del Horts de Collmonner, on apaguem la sed i omplim d'aigua les cantimplores que a hores d'ara estaven ja

Font dels Horts de Collmonner

buides, seguim camí i uns 500 m. mes endavant, arribem a lo que havia estat la casa de Collmonner, no he trobat informació, però deu haver estat d'allò mes important, ja que han muntat tota una estructura per posar una coberta que salvaguardi les

restes de la antiga casa de Collmonner

restes, però sense afegir elements alies a les mateixes. Ara i veien que s'ha fet mes tard de lo que pensavem, decidim iniciar la tornada, cosa que fem sense res a remarcar fins que passant pels carrers de lo que tenia que ser l'urbanitzacio de Boscos de Guanta, la bateria de la PDA diu que "hasta aqui hemos llegado" quant portava enregistrats poc mes de 26 km. i 9,35 h, seguim el camí de retorn on hem deixat el cotxe, l'agafem, deixo al Jose a Santa Perpetua i cap a casa, on arribo casi a les 19 h. i sense dinar, cosa que faig amb moltes ganes. Quant passo les dades al PC i calculant damunt el mapa, el ultim tram sense PDA, ha estat de uns 2,960 km. així dons, en total han estat uns 30 k.

CAMINADA PER LES FONTS 2009

Diumenge, em llevo, avui sense despertador, desdejuno i em llenço al carrer, avui, com cada mes de Març i amb motiu del Dia Internacional de la Dona, l'Ajuntament de Martorelles, organitza una caminada per les fots de la Serralada Litoral, l'hora de sortida era a les 9,30 h. del Parc de Can Sunyer, així que tranquil·lament em dirigeixo envers el Parc, els "Prunus pisardi" o Cirerers de Jardí, estan en plena floració, no em puc estar de fer lis

Prunus Pisardi florits al Parc de Can Sunyer

alguna foto, veig que la gent, s'esta agrupat a tocar del Carrer de la Timba, hi faig cap, la veritat es que som molts, després des de l'organització, em diran que uns 160, deu cap dalt o cap baix, a les 9,40 h. el regidor de Medi Ambient diu unes paraules i després la tècnica, fa una petita però clara exposició de lo que serà la

la gent poc abans de començar la caminada

caminada, i ja iniciem la marxa, travessem el carrer i ens endinsem en l'itinerari de natura que porta a la Font de Can Roda, un cop a la font, petita visita i continuem camí, primer per dins del bosc i després entre mig de vinyes, que suposo son de Can Roda, sortim al carrer del Carme de Santa Mª de Martorelles, seguim per Lopez de Castro i arribats a la plaça de Joan Matons agafem el carrer de la Font del Ca, carrer que ja no deixarem fins que acabat l'asfalt, ens endinsem dintre del Parc de la Serralada Litoral i per pista de terra arribem a la Font Sunyera. Un cop aquí, la gent de l'ADF reparteixen entrepans i begudes que son molt ben rebudes,

avituallament a càrrec dels ADF

agafant forçes per continuar el cami

després de recuperar forces iniciem altre cop la marxa, ara en direcció a la Font de Sant Domenec i el Ca, després de visitar-la, i per un corriol que surt per la dreta de la font, seguim camí a trobar la Font de la Teula , un cop i arribem, fem la visita, la font no raja, serà l'única que trobem així, ara desfem un tram del camí fet i i ens dirigim envers La Bassasa, on arribem per un estret corriol que surt del ja de per si estret sender per on anem,aquí, ens trobem amb una petita bassa que algú va fer suposo que amb l'idea de recollir l'aigua que deu brollar i que queda per sota el nivell de l'aigua embassada, tornem al sender i seguim uns 80 m. fins que arribem a un altre corriol que baixa a trobar la Font del Ferro, vista la font, tornem al

Font del Ferro

sender i continuem en la direcció que portàvem fins que aquest, surt a una pista ample que ja amb trams de forta pendent, menys mal que es de baixada......ens porta altre cop a la Font Suyera, on la gent de l'ADF fa entrega a tots els participants de un obsequi de part de l'Ajuntament. Aquí, pràcticament donem per acabada la caminada, ja que la gent va marxant poc a poc, el Luis, la Isabel, el Elvis, la "Nico" i jo, també agafem camí, arribats a la Baixada de la Font, i donat que ells son de Barbera, comento de acostar-nos fins a la Font de Baix, aixi ho fem, un cop feta la visita ja desfem el cami que hem portar d'anada i arribats al Parc de Can Sunyer ens acomiadem.

Torrent de Baix al seu pas per la font del mateix nom

zona d'aiguamolls al Torrent de Can Sunyer

VOLDRIA DES DE AQUÍ FELICITAR A LA GENT DE L'ADF PER LA TASCA PORTADA A TERME, AMB EL SEU TREBALL, HAN ACONSEGUIT QUE FOS UNA SORTIDA D'ALLÒ MES AGRADABLE.

PD al passar pel davant de Can Ferriols he vist que havien tallat els pins, gaire ecològic potser no es, la veritat, però suposo que després de les ventades, tots estaran mes tranquils.

PD si voleu veure mes detalls de la caminada feu clic aquí: http://diazelvis.blogspot.com/

Actuacions per recuperar el Castell de Sant Miquel i el poblat ibèric

Cercant informació sobre el Castell de Sant Miquel, he trobat això a la web de l'Ajuntament de Montornès, ho veuran els nostres ulls ????



Els Ajuntaments de Montornès i de Vallromanes han sol·licitat al Departament de Cultura de la Generalitat que iniciï els tràmits perquè el Castell de Sant Miquel obtingui la declaració d’interès social

La sol·licitud dels dos municipis té per objectiu facilitar els procediments d’expropiació forçosa dels titulars dels terrenys. La demanda recorda que el Castell de Sant Miquel ja té la qualificació de bé cultural d’interès nacional.

Des de l’any 2005, els Ajuntaments de Montornès i de Vallromanes miren d'aconseguir la titularitat dels terrenys per tal de recuperar i mantenir el valor cultural del poblat ibèric i del castell de Sant Miquel.

Ambdues administracions ja han requerit en diverses ocasions els propietaris perquè duguin a terme les actuacions pertinents per a la conservació i manteniment de les restes del castell. Davant la negativa dels titulars, i després de no haver aconseguit avenços en les negociacions entre les parts, els ajuntaments han decidit l’expropiació forçosa.

De la finca afectada, Montornès té prop de 8.900 metres quadrats, mentre que una mica més de 5.000 metres quadrats pertanyen a Vallromanes.

A l’abril de 2008 Montornès, Vallromanes i la Diputació de Barcelona van signar un conveni per tirar endavant un pla director al jaciment arqueològic del poblat ibèric i el Castell de Sant Miquel.

El Castell de Sant Miquel és una fortificació medieval que es troba al punt més alt del municipi, a 426 metres d’alçada. La primera notícia escrita sobre el Castell de Montornès és de l’any 1.109, tot i que la seva construcció és, segurament, anterior. Del Castell, avui dia només queda dempeus una meitat de la torre circular de l’Homenatge.

SANTA Mª DE MARTORELLES - MONTORNES

Divendres 6,45, sona el despertador, em llevo, desdejuno, avui la idea que porto, es anar fins a Montornès i de tornada, pujar a Sant Miquel, això si, mirant de trobar algun sender o corriol poc fressat. Agafo el cotxe i enfilo envers Santa Maria, aparco davant el viver del Castell de Sant Foix, començo a caminar en direcció a Can Girona fins arribar a la cruïlla de camins que es troba just abans d'arribar-hi, giro envers l'esquerra i agafo el Camí Antic de Martorelles, que passant a tocar Ca n'Oliveres, es va enfilant fins arribar al Coll Mercader, d'aquí estant, la vista que es te sobre part del Vallés i amb el Montseny

Montornès i com a telo de fons, els Cingles de Bertí

com a telo de fons, es digna de veure's. Ara el camí comença a davallar mentre passa entre camps de conreu, especialment de vinyes i algun tros de bosc que altre, fins anar a sortir a la zona urbana de Montornès no sense abans, passar a fregar per Cal Roca Umbert, masia de grans proporcions de finals segle XVIII, travesso l'avinguda

Cal Roca Umbert

de la Mare de Deu del Carme, a partir d'aquí el camí es asfaltat, arribo a l'església, el Camí Antic de Martorelles, comença aquí, de fet la rectoria, que hi es a tocar, porta el nº 3

Sant Sadurní de Montornès

Església de Sant Sadurní
Temple dedicat a Sant Sadurní, bisbe de Tolosa, consagrat probablement al segle X, però documentat des de l’any 1162. L’any 1572 va ser objecte d’una reconstrucció general que respectà l’absis romànic original, que encara es
conserva avui. El campanar, de planta quadrada, tres nivells i gàrgoles a les cantonades del tram alt,

gàrgola al campanar de Sant Sadurní

és d’aquesta època. Durant segles, l’església, la seva sagrera i la plaça propera van ser el centre del poble, en una posició lleugerament alçada. El magnífic retaule barroc que contenia va ser destruït en la crema del juliol de 1936. El retaule actual de l’altar major va ser restaurat l’any 2000.
Montornès es formà a partir del segle XIX al voltant de l'església de San Sadurní, que, juntament amb la parròquia de Vallromanes, comprenien l'antic terme del castell i la batllia de Montornès, anomenat posteriorment San Miquel.

Sant Sadurní de Montornès

Tenia la vana esperança de que al ser l'església parroquial, la trobaria oberta i podria completar la visita pel seu interior, però semble ser que els actes litúrgics son als vespres, així dons, la fotografio pels quatre cantons i un cop acabada la visita i d'acord a l'idea que portava em poso mirant a sant Miquel i intento esbrinar quin serà el millor camí, m'endinso per uns camps que hi ha entre Cal Roca Umbert i Can Sala fins anar a sortir al carrer de Mariana Pineda, carrer de terra

Castell de Sant Miquel vist de Montornes

que passa entre solars i horts i vaig a sortir a una pista asfaltada, la segueixo i després de caminar un bon tros, s'acaba davant la porta d'entrada a una finca particular, miro de resseguir el filat i vaig a sortir a un altre pista que també queda barrada per una porta de ferro, dono mitja volta i torno al Camí Antic de Martorelles, que vaig desfent fins arribar al Coll Mercader no sense fer un parell mes d'intents de trobar un corriol que pugi mes directe al Castell de Sant Miquel

Castell de Sant Miquel, lo que queda de la torre de l'Homenatge

Castell de Sant Miquel
Fortificació medieval que hi ha al punt més alt del municipi (426 m). La primera notícia escrita del castell de Montornès és de 1109, tot i que la construcció és, segurament, anterior. Era una edificació de grans dimensions amb muralles que en alguns punts aprofitaven les parets de roca natural. Avui només en queda dempeus una meitat de la torre

Castell de Sant Miquel, torre de l'Homentge

circular de l’Homenatge. El nom es deu a l’existència d’una capella propera dedicada a Sant Miquel. Com a curiositat, quant es van separar Montornès i Vallromanes, la delimitació dels termes municipals, va fer que el Castell quedes a una banda i la capella a l'altre, quant nomes restaven separats per un carrer.

Capella de sant Miquel, úniques restes en peus

Aquest castell, ja citat documentalment l’any 1109 com a castrum de monte tornuos, fou propietat comtal fins que el 1342 en Pere III el vengué als Montornès, senyors feudals de la Torre Tavernera. Sembla que el poble, aleshores un conjunt dispers de cases pairals, canvià la seva denominació antiga de Palau d’Ametlla per la de Montornès.

Un cop dalt el coll dubto entre agafar la pista que porta al Castell o seguir envers Santa Maria, veien l'hora opto per lo segon, encara que en lloc d'agafar la pista que passa per Ca n'Oliveres, segueixo la que que em ve de front i que per la part alta de les vinyes de Ca n'Oliveres, va a sortir davant mateix d'on he deixat el cotxe a l'entrada del viver. quant vaig a pujar al cotxe, em ve al cap l'article del Toni Seuma parlant de la Font de Beu-i-Tapa i decideixo fer un tomb a veure si la

Font de Beu-i-Tapa

trobo, agafo la maquina i em dirigeixo enver Can Girona, abans d'arribar, giro cap la dreta pel camí que porta a Can Bernades, quant soc dessota mateix del Viver, em fico a la llera del torrent i vaig mirant fins que crec haver-la trobat per les indicacions del Toni, com ell mateix diu, una mica de treball treien terra li podria tornar part del seu antic aspecte, encara que a l'altre riba del torrent es veu treball de maquines excavadores i pel que semble, amb pocs miraments envers les

"treballs" al torrent sota el Castell de Sant Foix

restes del passat, ja que s'han emportat per davant part dels marges de pedra seca que confinaven el torrent. Ara ja si que torno al cotxe, l'agafo i cap a casa, dutxa fer el dinar, passar les dades al PC, dinar i cap a treballar. Han estat 6,600 Km i un desnivell de 216 m.