RUTA DE L'AIGUA 2, CENTRAL DE LA PEA-RIU TURIA-PEDRALBA-JUTGEVE-CENTRAL DE LA PEA, (Camp del Túria)

Lloc inici caminada:  Central Hidroelèctrica de La Pea, Vilamarxant, Camp del Túria
Caminants:  Francesc
Data: 17-10-2013
Hora d’inici caminada: 07:45:16
Hora d’arribada: 16:13:46
Duració: 08:28:30
Temps en moviment: 05:28
Temps parat: 03:00
Alçada punt de sortida: 130 m
Alçada mínima assolida: 117 m
Alçada Màxima assolida: 209 m
Desnivell màxim: 92 m
Ascensió acumulada: 305 m
Descens acumulat: 328 m
Guany: 78 m
Distancia recorreguda: 20.97 Km
Velocitat mitjana: 2.5 Km/h
Velocitat en moviment: 3.75 Km/h

pas a gual per on he creuat el Túria

Dijous passat quan vaig realitzar la Ruta de l'Aigua, vaig ser conscient  del fet que em quedaven  llocs prou interessants per visitar per a portar a terme una segona part de la ruta, així és que cerque informació, baixe uns quants tracks i després d'un treball de costura, m'ix una ruta d'uns 16 km. aproximadament. Hui em lleve, agarre el cotxe i pel Camí de la Pea m'arribe fins a la Central elèctrica de la Pea, ací i en veient que encara és prou fosc faig una mica de temps, haig de creuar el Túria a gual i no sé com trobaré el pas. Quan ja hi ha prou llum, done inici a la caminada per la dreta de la central fent el mateix trajecte que l'altre dia, tot i la poca llum ja s'endevina el riu a la meua esquerra, creue la séquia, i arribe a l'assut, uns metres més i ja sóc davant el pas a gual.

assut de Vilamarxant amb les primeres llums

Si dijous passat no vaig gosar creuar pel cabal d'aigua que portava, hui encara en porta més, però hui és imprescindible creuar, així és  que em trec el calçat, puge els pantalons per damunt dels genolls i amb molta prudència comence a creuar el riu, l'aigua sobrepassa els genolls i fa que els pantalons queden ben xops, sense mes incidències arribe a l'altra riba,  per sort els pantalons porten cremallera per sota dels genolls, trec la part més xopa i posant-me altre cop el calçat, re-inicio la caminada per una gravera. Malgrat que vaig resseguint el riu, la visió de l'aigua només és possible en contades ocasions en què s'ha obert un corriol entre la vegetació, ara el sender s'aparta del riu i es va enlairant.

el Túria, fil conductor de la caminada

Creue un barranc que malgrat la sequera, encara porta un minso reguerol d'aigua que crea uns petits tolls, fets una mica menys de quatre quilòmetres, em tope amb una petita esplanada plena de rusc d'abelles, estic temptat de tornar enrere, en veient que per l'hora encara no estant massa actives i no sense certa recança, passe pel costat amb molta prudència, uns metres més i el paisatge canvia per complet producte d'algun no gaire llunyà incendi, aquest paisatge m'acompanyarà força estona desgraciadament. Arribe a un punt on el track m'indica que he de deixar la pista i agafar un corriol que ix per l'esquerra, no obstant decidisc seguir una mica mes i arribar fins allò que semble un collet, arribat, trobe un aljub amb el seu sistema de recollida d'aigua de pluja, una bassa i una estranya (per a mi) construcció de pedra protegida per unes xarxes, possiblement, una mena de refugi per animalons.

paisatge cremat

Vist el lloc torne enrere per agafar el corriol entremig d'arbres cremats, cinc-cents metres més endavant arribe sota unes cingleres a tocar del Túria, la part baixa d'aquestes és plena de xicotetes balmes,  la més gran es troba rodejada d'una paret de pedra seca a manera de corral, és un dels tants corrals de ramat que es poden trobar per les contrades, mostre evident de la importància que tingué la ramaderia en l'economia de la zona.

Uns metres endavant, haguera de trobar el corriol que permet la pujada al Salto del Lobo, aquest amb els seus quasi 240 m. d'altitud, és dels cims més alts de les contrades, la qual cosa em fa pensar que les vistes seran immillorables, l'incendi ha esborrat quasi per complet la traça del corriol, per la qual cosa i aprofitant la poca vegetació, vaig pujant per on millor em semble.
Fets uns quants metres d'aquesta manera, que fan que en semblen més, arribe dalt una lloma que segons el gps té només uns deu metres menys que el  Salto del Lobo, com les vistes són quasi de 360º i dubte que siguen pitjors i com porte les cames plenes d'esgarrinxades de les bardisses, decidisc deixar-ho ací i desfent lo pujat torne al sender.

al mig de la imatge i damunt la cova, niu d'àligues

Seguisc ruta sempre acompanyat pel riu que va creant meandres en el seu intent de trobar la plana del Camp del Túria, no hem d'oblidar que som en els últims estreps d'Els Serrans, potser una de les zones més agrestes de la província de València, fets uns set quilometres i mig ja vaig prestant atenció i mig penjats en les cingleres diviso uns nius d'àligues. Quan em manquen uns dos-cents metres pels deu quilòmetres, em surt al pas tot un conjunt de coves excavades al peu una de tantes parets que a anant creant el riu amb el pas del temps, és clar que el lloc és producte de la mà de l'home, però desconec l'ús que se li devia donar.
Cinc-cents metres més i sóc a tocar de Pedralba, per un "connector biològic" creue per sota del nou tram de circumval·lació  de la carretera que porta a Llíria, arribe al pont damunt el Túria que es troba a l'entrada del poble venint de Vilamarxant, ací m'entretinc una estona cercant un lloc per a fer el mos, no trobe res que m'abellisca  i seguisc per la pista que ix per l'esquerra de la "bascula publica".

conjunt de coves excavades al peu de les cingleres

 Fet una mica més d'un quilòmetre  arribe a l'alçada de La Pressa, assut amb un sistema de comportes que serveixen per a desviar l'aigua del riu per diverses séquies,  baixe per uns esglaons fins a arribar quasi al nivell de l'aigua, ací sí que decidisc fer una parada pel mos. Enllestit aquest i un cop he fet algunes fotos, puge altre cop a la pista i seguisc camí,  fa estona que el track que porto coincideix amb uns senyals de la Ruta 2, senyals que també he vist a tocar de la Central Elèctrica, com arriba un moment en què se separen,  decidisc abandonar el track i seguir els senyals.  Aquestes em porten a endinsar-me en el bosc que rodeja el "Alto del Leon", als pocs metres un senyal indica que desviat-me uns dos-cents metres cap a la dreta trobaré un aljub i un catxirulo, lògicament decidisc fer-los visita, arribe al lloc, primer trobe el catxirulo i una mica més endavant, l'aljub. Catxirulo és el nom que reben especialment en les comarques del Camp del Túria i l'Horta Nord les cabanes de pedra seca construïdes per a refugi de llauradors i ramaders.

catxirulo

Torne a la cruïlla on m'he desviat per er la visita i m'endinse en el bosquet per un corriol que va pujant a trobar l'Alto del Leon, quan falte poc per ser dalt de tot el corriol gira envers l'esquerra i va a eixir a una urbanització, ací m'adone que si seguisc aniré a eixir a la carretera de Pedralba cosa que no vull, com no veig cal sender, talle pel dret, total, les cames ja porten més esgarrinxades de les que poden assumir, vaig a eixir a una pista carenera on trobe una brigada que està netejant els tallafocs, els pregunte i no saben indicar-me, però un d'ells diu "por alla abajo he visto unos palos con señales" done les gràcies i vaig a trobar los palos. Per sort són les marques de la Ruta 2, que ve de passar per un tram de corriol que protegit amb unes baranes de fusta fa de mirador, m'atanse per gaudir de les vistes i seguisc el sender que ara fa una desgrimpada, acabada aquesta em trobe amb un altre corral de pastura que també aprofita una balma, seguisc ruta que ara transita per la part alta de les cingleres amb algun tram protegit per baranes.

mirador

Quan porte fets quasi dihuit quilometres em trobe en un cul de sac, el track que portava m'indica que he de seguir per un tram de barranc per anar a eixir a una pista, però o m'he equivocat en traçar el track o la vegetació ha fet valer els seus drets sobre el lloc, m'és del tot impossible continuar. Després d'una estona de cercar opcions decidisc seguir per la pista que portava que segons indicacions, va a eixir al Camí de Jutgeve, falta saber a quina alçada eixira. Sempre caminat per la pista vaig fet camí, quan trobe una cruïlla d'on surt altra  pista que agafa envers l'esquerra l'agafe, aixi i fets un poc més de tres llarguíssims quilòmetres, arribe a on aquest mati he deixat el cotxe. Ara ja es tracta de pujar i posar rumb envers casa on arribe un parell d'hores més tard d'allò que tenia previst. Vistes les dues marrades, decidisc no penjar el track al wikiloc per no portar a confusió a ningú.