VI VOLTA AL TERME DE VILAMARXANT, AMB SENDERISTES LES RODANES. 3ª etapa

Lloc inici caminada: Plaça del Llavador, Vilamarxant, Camp del Túria.
Caminants:  19 agosarats senderistes i el Dalton
Data: 31-05-2015 

Hora d’inici caminada: 07:43:28
Hora d’arribada: 13:41:57
Duració: 05:58:29
Alçada punt de sortida: 108 m
Alçada mínima assolida: 91 m
Alçada Màxima assolida: 255 m
Desnivell màxim: 164 m
Ascensió acumulada: 355 m
Descens acumulat:338 m
Guany: 147 m
Distancia recorreguda: 19.63 Km
Velocitat mitjana: 3.3 Km/h (sense descomptar parades).

piscina canina al Corral d'Alquissar

Ahir a la tarda no vaig participar en la 2ª etapa de la volta per qüestions familiars, així doncs m'incorpore hui per a realitzar la 3ª. Minuts abans de l'hora prevista per a eixir, ja sóc al llavador, comença a arribar la gent, salutacions, comentaris de les etapes d'ahir i després de les fotos de rigor, donem inici a la caminada. creuem la CV-50 i agafem  el carrer de La Pea, girem a trobar Infanta Leonor i girant a l'esquerra arribem al disseminat de La Pinada de les Animes primer i el de Villalba tot seguit. seguim pel Camí del Xacarell fins a arribar al Camí del Corral d'Alquissar.

aljub de Soca

Quan ja hem fet uns cinc quilometres, arribem davant el Corral d'Alquissar, fem una parada i mirem no sense un poquet d'enveja com el Dalton, és dona el primer bany del dia en l'abeurador que es troba al costat del corral, ara comença un tram amb un cert desnivell conegut com La Costera Roja, costera per la pendent, i roja pel color que l'argila li done. Arribats dalt ja s'inicia el descens i anem a trobar el Camí de Jutgeve, quan portem fets uns huit quilometres ens ix al pas l'aljub de Soca, quilometre i mig mes i en un encreuament de camins eixim a la Ruta de l'Aigua.

Assut de Benaguasil

Arribem a la Fabrica de la Llum, seguim per senda a trobar la derivació de les aigües del Túria que donen lloc a l'inici de la Séquia Major de Vilamarxant. Uns metres mes i ja som davant de l'Assut de Benaguasil, ara ja es tracta d'anar resseguint el Túria aigües avall fins a arribar a la zona de bany de La Fenosa, ací ja trobem la furgoneta de l'Enrique que al igual que ahir després d'aparcar, ha eixit al nostre encontre per caminar amb nosaltres. Una taula amb tota classe de viandes i begudes, serveix per apaivagar la gana i la set que els dotze quilòmetres que portem fets,  han produit en el nostre cos.

fent el mos a La Fenosa

Com a curiositat, ens trobem un grup de cavallistes i cavalls que s'estan refrescant dins el riu, com no podia estar d'altre forma, el Dalton no tarda a imitar-los altre colp, sota les mirades plenes d'enveja de quasi tot el grup. Descansats i alimentats, és hora de posar-se en marxa altre colp, el quadern de bitàcora indica que hem de seguir la Ruta de l'Aigua en direccio a Vilamarxant, no obstant això, ens desviem uns quants metres per visitar un camp d'oliveres amb uns troncs de dimensions considerables. aquestes oliveres estan considerades les més antigues del poble, i es calcula que poden tenir més de quatre-cents anys.

Quien a buen arbol se arrima.........olivera quatre colps centenaria

Tornem a la ruta resseguint un antic aqüeducte àrab o potser més antic que diuen portava l'aigua del Túria fins a València. Arribem al Mas dels Frares, foto de grup i a continuar, després de deixar a la nostra dreta el Mas de la Paloma, arribem a una plantació de paulònies que voregem i per una costeruda sendera, baixem fins a l'assut de Riba-Roja, se'ns havia advertit que portarem  calçat d'aigua i és arribat el moment de usar-ho, ens descalcem i cada qui com millor pot, creuem per damunt de l'assut amb l'aigua que ens arriba a la meitat dels panxells, la veritat és que la frescor de l'aigua s'agraeix sobremanera.

creuant el Turia per l'assut de Riba-Roja

Ara el sender ens porta a passar pel mig de camps amb conreus de tot tipus, a tocar del camí alguns nesplers carregadets de nesples, i com diu la dita, "fruto que da al camino, pal pelegrino", el cert és que no abusem i n'agarrem dos o tres cada un. anem deixant a la nostra dreta el Mas de Baix, el que queda en peu del Mas de la Noria, la Llometa de Vicent Gregori.........., arribats a tocar de una caseta, girem a la dreta i creuem una séquia per un xicotet pont, així arribem altre colp a la llera del Túria quan ja podem albirar el Pont de La Barca.

nesples i flors, aliment pel cos i l'anima

Porrina ens avia dit que tornaríem a fer servir el calçat d'aigua, i tant que si, cerquem un lloc que ens permet amb "certa" facilitat  ficar-nos al riu i donem inici a la gratificant feina de creuar-lo, ara l'aigua ens arriba ben bé al genolls, entre rialles i tot tipus de bromes anem creuant, quant ja som tots a l'altra riba i calçats, donem inici als ultims metres de la caminada.  arribem al centre d'Interpretació del Parc, creuem per sota el Pont de la Barca i girant a la dreta resseguim la CV-50 pel Passeig Peatonal i arribem al Llavador.

creuant el Túria per segon colp

Ací l'Enrique treu de la nostra vella coneguda i "estimada" furgoneta un obsequi per a cada un dels participants. Així posem punt final un any mes a la ja clàssica  Volta al Terme de Vilamarxant, en la seua sisena edició.
P.D. Agrair la callada feina que gent com el Miguel "Porrina", l'Enric i d'altres porten a terme de manera desinteressada, sense aquest treball o no hi hauria Volta, o seria mol mes "costera" de fer. Agrair també el bon ambient i germanor que sempre acompanya les eixides de Senderistes Les Rodanes.

VI VOLTA AL TERME DE VILAMARXANT, AMB SENDERISTES LES RODANES. 1ª Etapa

Lloc inici caminada: Plaça del Llavador, Vilamarxant, Camp del Túria.
Caminants:  18 agosarats senderistes
Data: 30-05-2015 

Hora d’inici caminada: 07:34:33
Hora d’arribada: 14:44:34
Duració: 07:10:01
Alçada punt de sortida: 108 m
Alçada mínima assolida: 93 m
Alçada Màxima assolida: 249 m
Desnivell màxim: 156 m
Ascensió acumulada: 355 m
Descens acumulat: 260 m
Guany: 140 m
Distancia recorreguda: 23.47 Km
Velocitat mitjana: 3.3 Km/h (sense descomptar parades).

el grup davant el Llavador poquet abans d'iniciar la caminada

Per aquest cap de setmana estava previst com cada any per aquestes dades, fer la Volta al terme que enguany, era la sisena. la Vola es divideix en tres etapes, aquest matí és la primera. Poquet abans de l'hora prevista per a l'eixida va arribant la gent, enllestim els "tràmits burocràtics" i quan passen uns poquets minuts, donem inici a la caminada anant a trobar el Barranc de Teulada per visitar l'Almenara, una xicoteta represa que arreplegava les aigües del barranc per al seu ús i que fa poquet ha estat feta valdre per a poder ser visitada.

l'Almenara

Eixim a la CV-370 que creuem i agarrem el camí de la Fonteta Pistola, ens és impossible visitar-la, ja que la vegetació de tot tipus s'ha apoderat del barranc, ara seguim a trobar la Font de Sant Joan Francés que també es troba dins la llera del Barranc de l'Om, a tocar de la font encara es conserven unes basses que antigament es feien servir per a posar en remull l'espart. i per alguns xiquets es donara un bany a l'estiu.

font de Sant Joan Frances, Barranc de l'Om

Seguim camí anant a eixir al camí de les Plantades, passat el Barranc de la Monxolina girem pel Camí de la Ferradura, camí que també deixem per a seguir a trobar el Búnquer, d'ací ens encaminem a El Clau i per la senda del Pepe primer i per la del Ricardo després, arriben quasi a tocar de la Rodana del Pic, girem per la Pista que va a eixir al Camí del Massís i poquet abans d'arribar a l'aljub girem a la dreta i per pista amb algun tram força erosionat, i després de passar per la senda adaptada, arribem a Bassa Barreta.

fent el mos sota el Pi de Bassa Barreta

Ací ja trobem la furgoneta de l'Enrique que l'ha deixat i ha eixit al nostre encontre per a caminar un tram amb el grup, açò ho repetira diversos colps tot el matí, i gràcies a ell el, caminar es farà de millor fer, i no és per la furgoneta, que és velleta, si no pel que porta dintre, begudes de tota mena i ben fresquetes, olives, cacaus, café, alguna botelleta de begudes espirituoses........, si açò és la guerra, que no vinga la pau. GRACIES ENRIQUE!!! Òbviament ens apliquem en la sempre dura feina d'alleugerar les motxilles de les viandes mentre riem i xerrem.

la furgona de l'Enrique, mireu-la que bonica

Reiniciem la marxa anant a trobar la senda Porrina, per aquesta primer i per altres, creuem el Massís i eixim al Pla d'Horquera, ací ens desviem un poquet de la ruta per visitar una cova de què semble que s'extreia el mineral per fabricar el tint Azul Cobalto. Eixim a pista i agarrem el Camí de la Creu d'Horquera per on arribem a l'Aljub d'Horquera, arribats a la pedrera del Bufas girem a la dreta i ens trobem amb un catxirulo, sempre per pista anem fent camí i així arribem a una gran bassa de rec i al seu costat un xicotet catxirulo.

cova del vernís Cobalto

Ací agarrem una senda que ens porta a eixir al Camino de Riba-Roja que coincideix amb l'antiga via pecuària del Cordel De Castilla, eixim a la CV-383 per on caminem un tram fins que per una sendera ens fiquem en la Rambla de Chiva, ací em sorprén trobar les fletxes grogues del Camino de Santiago, semble que per ací transita un tram del Camí de Llevant. Deixem la rambla per una pista que ens porta a creuar pel mig de tancats plens de bestiar boví i que per les pintes han de ser dels que es fan servir en les festes.

hay miradas que matan.......

Tornem a creuar la rambla i arribem a les vies del tren que també creuem, girem a l'esquerra i per un passeig arribem a les primeres cases de Xest, ací Pepe el Coto i jo, ens acomiadem de la resta i anem a trobar el seu cotxe, que aquest matí ha deixat, ja que no podia quedar-se a dinar, com jo tampoc puc li he demanat de tornar amb ell, arribem al vehicle, pugem i ja posa rumb envers Vilamarxant. La resta del grup es queden a dinar a Xest i de vesprada faran la segona etapa de la Vola al Terme.

CAMÍ DE SANT JAUME 3ª PART, NOVÈ DIA. PUENTE VILLARENTE-LEÓN

Diumenge 17/5/2015

Em lleve pensant que açò s'acaba, hui és l'últim dia (per ara) que trepitjaré les passes de tants i tants peregrins que al llarg dels segles han transitat aquest camí de peregrinació, introspecció, potser encontre amb un mateix?, qui ho sap, el cert és que  per què tanta gent de totes les races, cultures i religions dediquen un temps a realitzar-ho, els peus plens de ferides que pots albirar en arribar a l'alberg i altres "inconvenients" que tot "peregrí" a passat en un moment o altre, i que son bona prova de què no es tracta d'un bonic passeig per la natura, son senyal inequívoc de què quelcom deu tenir.

dient adéu a Puente Villarente

Després d'un ràpid desdejuni, isc al carrer i done inici a l'etapa de hui per la vorera de l'esquerra de la N-601, en arribar a  l'altura del Restaurant Avellaneda deixe la carretera  per prendre una pista que neix a la nostra dreta. Per ella creue el canal de Arriola, Km 2, creue més endavant la carretera que es dirigeix a Sanfelismo i continue de front. Després d'una lleugera  pujada, al començament de la qual, han habilitat un àrea de descans coberta, arribe a Arcahueja. Km 4,2. 

església de Valdelafuente amb el clàssic niu de cigonyes

Després  d'aquesta  població  el camí inicia  un puja i baixa.  Deixe a la  meua esquerra,  la ja clàssica estampa de  l'església amb els ja coneguts nius de cigonyes i el desviament a  Valdelafuente  Km 5,9, seguisc caminant i arribe a un polígon situat al peu de la N-601.  Per una passarel·la metàl·lica per als vianants,  salve el nus viari de la N-601 i seguisc en direcció a Puente  Castro, barri de León separat del centre pel riu Torío. Puente Castro va estar en la edad mitjana el principal barri jueu de la ciutat. Entre en  Puente Castro pel carrer Simón Arias, creue l'avinguda de Madrid  i seguisc a la  dreta fins a arribar a una passarel·la per on creue el riu Torío. A la dreta d'aquesta es troba el pont de pedra del XVIII. Km 10,10

entrant a León, pont damunt el riu Torio

Creuat el riu Torío ja en León, prenc  el carrer de l'Alcalde Miguel Castaño, trobe un alberg que encara que tancat per l'hora, en el seu interior veig que estan fent tasques de manteniment, demane si em poden segellar la credencial i com arribar a l'estació del tren. Seguint les indicacions em dirigisc a trobar la plaça de toros i girant a dreta seguisc pel passeig que va resseguint el riu Bernesga. Arribat a l'estàtua de Guzman el Bueno, creue el riu per un pont i ja em trobe amb l'estació del tren, solucionat el tema del bitllet, decidisc anar a visitar la ciutat, demane per la consigna per deixar la motxilla i.......... Resulta que no hi ha.

León, catedral

Carregat amb la motxilla em dirigisc a trobar la Plaça Major i d'allí ja done inici a una rapida visita pels monument més emblemàtics de la ciutat. La catedral de León és el primer lloc com no podia estar d'altra manera, les muralles medievals, unes xicotetes excavacions de restes romanes, em desplace fins al complex de San Marcos amb el parador nacional, el museu, l'església de San Marcos i el Puente de San Marcos per on ix del centre urbà el Camí de Sant Jaume, vist el lloc torne enrere i decidisc entrar en un establiment per a dinar.

Plaza de San Marcos, Parador nacional

Ara ja tranquil·lament encamine les passes a trobar l'estació del tren, arribe amb molta antelació així que em toca asseurem i esperar, el tren arriba amb mitja hora de retard, puge  i al poc, es posa en marxa, arribat a l'estació d'Atocha a Madrid, i per no se quines maniobres, afegeix més retard encara, en el bar del tren em menge un sandwich per sopar i després d'unes llargues quasi set hores, arriba a l'estació de Joaquim Sorolla a València, ací m'està esperant la Raquel, puge al cotxe i ja ens dirigim a casa.

San Marcos, claustre

Ací pose punt final a aquesta tercera part del Camí amb un regust entre agre i dolç, agre per què açò enganxa i haguera continuat i dolç, per la satisfacció de haver acomplert la fita que m'havia proposat, sense incidents dignes de recordar.

CAMI DE SANT JAUME 3ª PART, VUITÉ DIA. CALZADILLA DE LOS HERMANILLOS-PUENTE VILLARENTE

Dissabte 16/5/2015

Em lleve, endrece la motxilla i després d'un lleuger desdejuni isc al carrer disposat a fer un altre tram del Camí. En els propers desset quilòmetres fins arribara a Reliegos no hi ha cap possibilitat d'aprovisionament, així és que he fet provisió de reserves de aigua i de menjar, deixe arrere Calzadilla encara en mig de la foscor i per una carretera local camine fins que en un encreuament de carreteres, s'acaba l'asfalt i done inici una pista de terra que semble segueix les petjades de l'antiga calçada romana un altre colp. Km 3,5. Deixe a l'esquerra una xicoteta zona lacustre, Km 6, i més endavant el que sembla un baixador de la línia fèrria, Km 13,20. 

tram de calçada romana

Arribe a un panel informatiu de la calçada romana i aprofite per fer una parada per descansar, en el tram següent trobe un seguit de trams de l'antiga calçada que han estan delimitats, ja que semble conserven força bé l'estructura original. Seguisc camí i arribe a un punt ja a les envistes de Reliegos, on puc seguir a trobar Mansilla de las Mulas per la calçada  romana, o girar a l'esquerra i enllaçar amb el Camí Francés en el mateix Reliegos. 

Reliegos, bodegues típiques de la zona

Opte per aquesta ultima i entre en el poble passant per davant d'unes "bodegas", una de les construccions típiques de les terres lleoneses. Km 19,30. Aquests cellers tradicionals i molt estesos, estan construïts en rajola i tova, i es fan servir per a conservar el vi però fonamentalment com a lloc on passar les caloroses tardes de l'estiu. 

Reliegos, església parroquial

Travesse Reliegos   no sense abas parar a fer un xicotet mos, isc del poble pel carrer Real, on va impactar un meteorit en 1947. Deixe el frontó a un costat per a submergir-me  en les immenses planes de cereal. Uns quatre quilòmetres després de Reliegos,  hi ha un àrea de descans a la vora de la pista arbrada. Deixe la pista artificial, creue la N-601  per un viaducte i sortege un canal de reg per a entrar en Mansilla de las Mulas. entre en lo que havia estat l'antiga ciutat emmurallada en traspassar les restes de la puerta del Castillo, en calç i cant rodat. Done un tomb pel poble i visite l'Arco de Santa Maria, altra de les portes de la muralla, l'esglesia de Santa Maria i l'ermita de Nuestra Señora de Gracia. Km 25,60.

Mansilla de las Mulas, Puerta del Castillo

El Camí travessa Mansilla i condueix fins al pont sobre el Esla. Gens més creuar el pont, cal prendre un camí que naix a l'esquerra i que avança paral·lel a la N-601, al costat de les séquies, els camps de cereal i alguns arbres. Així, arribe a Villamoros de Mansilla. Km 30,40. A l'entrada deixe el camí per a prendre el voral de la N-601. Passe Villamoros per la carretera i de nou per la senda paral·lela, arribem fins a Puente Villarente, on creue el riu Porma per una passera per als pelegrins al costat del pont d'origen medieval.  el traçat de la N-601, fa les vegades de carrer principal d'aquesta localitat que disposa de tot tipus de serveis. Km 31,75.

peregrí que ja tornava de Santiago acompanyat del seu ase

Com sempre, cerque l'alberg, m'acomode, dutxa i a dinar, xicoteta migdiada i isc al carrer a fer un tomb, poquet a veure fora del pont d'origen medieval que he vist a l'arribar i de dos rètols que m'han sobtat trobar  en un xicotet poble de León: La Cova n'és un, i La Fusteria l'altre Cerque una botiga i compre quelcom per fer un rapit sopar, torne a l'alberg, resum de la jornada al face, preparar el llit, sopar i després d'una estona de ferla petar amb algun peregrí, a dormir que hui, és l'ultima nit que passaré en el Camí.

pont medieval a l'entrada de Puente Villarente

Distancia total:                      31.75 Km
Altura mínima:                      789 m

Altura Màxima:                     908 m
Ascensió acumulada:             30 m
Distancia total acumulada:     225,71 Km.