dilluns, 1 de juny de 2015

VI VOLTA AL TERME DE VILAMARXANT, AMB SENDERISTES LES RODANES. 3ª etapa

Lloc inici caminada: Plaça del Llavador, Vilamarxant, Camp del Túria.
Caminants:  19 agosarats senderistes i el Dalton
Data: 31-05-2015 
Hora d’inici caminada: 07:43:28
Hora d’arribada: 13:41:57
Duració: 05:58:29
Alçada punt de sortida: 108 m
Alçada mínima assolida: 91 m
Alçada Màxima assolida: 255 m
Desnivell màxim: 164 m
Ascensió acumulada: 355 m
Descens acumulat:338 m
Guany: 147 m
Distancia recorreguda: 19.63 Km
Velocitat mitjana: 3.3 Km/h (sense descomptar parades).
piscina canina al Corral d'Alquissar
Ahir a la tarda no vaig participar en la 2ª etapa de la volta per qüestions familiars, així doncs m'incorpore hui per a realitzar la 3ª. Minuts abans de l'hora prevista per a eixir, ja sóc al llavador, comença a arribar la gent, salutacions, comentaris de les etapes d'ahir i després de les fotos de rigor, donem inici a la caminada. creuem la CV-50 i agafem  el carrer de La Pea, girem a trobar Infanta Leonor i girant a l'esquerra arribem al disseminat de La Pinada de les Animes primer i el de Villalba tot seguit. seguim pel Camí del Xacarell fins a arribar al Camí del Corral d'Alquissar.
aljub de Soca
Quan ja hem fet uns cinc quilometres, arribem davant el Corral d'Alquissar, fem una parada i mirem no sense un poquet d'enveja com el Dalton, és dona el primer bany del dia en l'abeurador que es troba al costat del corral, ara comença un tram amb un cert desnivell conegut com La Costera Roja, costera per la pendent, i roja pel color que l'argila li done. Arribats dalt ja s'inicia el descens i anem a trobar el Camí de Jutgeve, quan portem fets uns huit quilometres ens ix al pas l'aljub de Soca, quilometre i mig mes i en un encreuament de camins eixim a la Ruta de l'Aigua.
Assut de Benaguasil
Arribem a la Fabrica de la Llum, seguim per senda a trobar la derivació de les aigües del Túria que donen lloc a l'inici de la Séquia Major de Vilamarxant. Uns metres mes i ja som davant de l'Assut de Benaguasil, ara ja es tracta d'anar resseguint el Túria aigües avall fins a arribar a la zona de bany de La Fenosa, ací ja trobem la furgoneta de l'Enrique que al igual que ahir després d'aparcar, ha eixit al nostre encontre per caminar amb nosaltres. Una taula amb tota classe de viandes i begudes, serveix per apaivagar la gana i la set que els dotze quilòmetres que portem fets,  han produit en el nostre cos.
fent el mos a La Fenosa
Com a curiositat, ens trobem un grup de cavallistes i cavalls que s'estan refrescant dins el riu, com no podia estar d'altre forma, el Dalton no tarda a imitar-los altre colp, sota les mirades plenes d'enveja de quasi tot el grup. Descansats i alimentats, és hora de posar-se en marxa altre colp, el quadern de bitàcora indica que hem de seguir la Ruta de l'Aigua en direccio a Vilamarxant, no obstant això, ens desviem uns quants metres per visitar un camp d'oliveres amb uns troncs de dimensions considerables. aquestes oliveres estan considerades les més antigues del poble, i es calcula que poden tenir més de quatre-cents anys.
Quien a buen arbol se arrima.........olivera quatre colps centenaria
Tornem a la ruta resseguint un antic aqüeducte àrab o potser més antic que diuen portava l'aigua del Túria fins a València. Arribem al Mas dels Frares, foto de grup i a continuar, després de deixar a la nostra dreta el Mas de la Paloma, arribem a una plantació de paulònies que voregem i per una costeruda sendera, baixem fins a l'assut de Riba-Roja, se'ns havia advertit que portarem  calçat d'aigua i és arribat el moment de usar-ho, ens descalcem i cada qui com millor pot, creuem per damunt de l'assut amb l'aigua que ens arriba a la meitat dels panxells, la veritat és que la frescor de l'aigua s'agraeix sobremanera.
creuant el Turia per l'assut de Riba-Roja
Ara el sender ens porta a passar pel mig de camps amb conreus de tot tipus, a tocar del camí alguns nesplers carregadets de nesples, i com diu la dita, "fruto que da al camino, pal pelegrino", el cert és que no abusem i n'agarrem dos o tres cada un. anem deixant a la nostra dreta el Mas de Baix, el que queda en peu del Mas de la Noria, la Llometa de Vicent Gregori.........., arribats a tocar de una caseta, girem a la dreta i creuem una séquia per un xicotet pont, així arribem altre colp a la llera del Túria quan ja podem albirar el Pont de La Barca.
nesples i flors, aliment pel cos i l'anima
Porrina ens avia dit que tornaríem a fer servir el calçat d'aigua, i tant que si, cerquem un lloc que ens permet amb "certa" facilitat  ficar-nos al riu i donem inici a la gratificant feina de creuar-lo, ara l'aigua ens arriba ben bé al genolls, entre rialles i tot tipus de bromes anem creuant, quant ja som tots a l'altra riba i calçats, donem inici als ultims metres de la caminada.  arribem al centre d'Interpretació del Parc, creuem per sota el Pont de la Barca i girant a la dreta resseguim la CV-50 pel Passeig Peatonal i arribem al Llavador.
creuant el Túria per segon colp
Ací l'Enrique treu de la nostra vella coneguda i "estimada" furgoneta un obsequi per a cada un dels participants. Així posem punt final un any mes a la ja clàssica  Volta al Terme de Vilamarxant, en la seua sisena edició.
P.D. Agrair la callada feina que gent com el Miguel "Porrina", l'Enric i d'altres porten a terme de manera desinteressada, sense aquest treball o no hi hauria Volta, o seria mol mes "costera" de fer. Agrair també el bon ambient i germanor que sempre acompanya les eixides de Senderistes Les Rodanes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada