dilluns, 17 d’octubre de 2016

XULILLA-PENYA-SEGATS DEL TURÍA-PINTURES RUPESTRES-CHARCO AZUL

Lloc inici caminada: Xulilla, Els Serrans, País Valencià
Caminants:  Pepe Gil, Miguel Angel i Francesc
Data: 14-10-2016
Hora d’inici caminada: 07:48:41
Hora d’arribada: 13:29:13
Duració: 05:40:32
Alçada punt de sortida: 314 m
Alçada mínima assolida: 239 m
Alçada Màxima assolida: 482 m
Desnivell màxim: 243 m
Ascensió acumulada: 708 m*
Descens acumulat: 714 m*
Guany: 168 m
Distancia recorreguda: 16.054 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 2.8 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 3,8 Km/h
Nota (*) En transcórrer en bona part encaixonat en els penya-segats del Túria, les dades de desnivell acumulat, no són gaire de fiar.
Xulilla
 Aquest dijous, teníem prevista una caminada per fer la Ruta de los Calderones a Xulilla, per culpa de les inclemències atmosfèriques, el mateix dijous de matinada, decidim ajornar-ho per divendres si el temps o permet. Hui si, a les set del matí, ens trobem al lloc de costum, pugem al vehicle del Miguel Angel i posem rumb envers Xulilla, arribem, aparquem a l'eixida del poble direcció Losa del Obispo i donem inici a la caminada quan passen uns minuts de tres quarts de huit.
Charco Azul des de dalt del mirador
Fem uns poquets metres per carretera, fins que trobem les paletes que ens indiquen la direcció a seguir, només començar, ens arribem a un parell de miradors que ens permeten una visió zenital d'aquesta part dels canons del Túria. Ens adonem que a causa de les pluges d'ahir, el Charco Azul no fa honor al seu nom, ja que té una tonalitat amarronada, sempre resseguint els penya-segats anem seguint el curs del riu aigües amunt, arribem a un pronunciat meandre on el riu rep les aigües del Barranc de la Cova.
creuant el primer pont
Pocs metres després del fort revolt, arribem a les escales que en forta davallada ens porten quasi al nivell de l'aigua, ací ens trobem amb el primer pont penjat, entre rialles i bromes el creuem i passem a l'altra riba per on fem uns poquets metres fins a arribar a l'altre pot que ens retorna a la riba esquerra del riu. A partir d'ací ja anem en tot moment al costat del riu, uns trams al nivell de l'aigua i en altres, un poquet enlairats.
segon pont
Arribem a les instal·lacions que serveixen per a aforar el cabal del riu, ara ens ix al pas un tram asfaltat i amb un pendent gens menyspreable que ens porta dalt de la presa del Pantà de Loriguilla, arribats dalt ens embadalim amb les vistes i comentem que és més ple de què ens pensàvem a pesar de la llarga sequera. Emprem uns minuts gaudint del lloc i de les vistes i reprenem camí.
Pantà de Loriguilla
 Creuant la paret de la pressa, continuem la caminada, ara té inici un llarg encara que no massa pronunciat pendent que en uns 2,5 km ens deixa dalt del Coll de Cullibres que amb els seus 485 m.s.n.m. és el punt més alt de la ruta, ací convergeixen els termes de Xulilla, Loriguilla i Sot de Xera, només iniciar el descens, decidim que són l'hora i el lloc perfectes per a fer el mosset de mig matí. Alimentat el cos, reiniciem la caminada amb renovats ànims.
Pantà de Loriguilla des del coll de Cullibres
Fet aproximadament un quilòmetre, deixem la pista que ací, coincideix amb la traça de la Vereda de Castilla i ens endinsem en el Barranc de Vallfiguera per on fem els metres que ens separen del lloc on es troba enclavat l'abric que darrere un reixat, guarda les pintures rupestres, ens arribem a l'abric i retrocedim en el temps, imaginat que portaria a aquella gent a deixar impreses aquestes imatges. Vist el lloc tornem al barranc i desfem el tram fins a arribar on hem deixat la pista.
informació pintures rupestres
La vegetació es va apoderant de la Vereda i només les parets de pedra que suportaven el camí, donen constància de la importància que tinguera aquesta via pecuària en altres temps. Seguim ruta per la pista/senda fins que fets un total de 12 km, creuem el Túria per un pont i girem a esquerra per incorporar-nos al Sender Botànic, caminant per aquest, constatem que el vergonyós costum de malbaratar cartells, també té lloc ací.
pintures rupestres Barranc Vallfigurea
Rodegem per l'esquerra el tossal on es troben les restes del castell i caminem en direcció al Charco Azul, creuem uns quants colps el riu per passeres de fusta i arribem al Charco, ací comprovem que tal com hem copsat des del mirador, l'aigua no té aquell blau que li done nom, intentem trobar sense èxit, el pas per arribar-nos a la passera de fusta que s'endinsa per damunt de l'aigua. Vist el lloc tornem sobre les nostres passes per dirigir-nos a trobar el poble.

Charco Azul
Fets uns quants metres trobem la connexió del Sender Botànic amb la senda que ve del poble i que ens portaria a la passera, per l'hora, decidim de no anar-hi i seguim la senda en direcció a Xulilla, eixim a la carretera i per aquesta, fem els últims metres que ens porten a on hem deixat el vehicle aquest matí, pugem i ja posem rumb envers Vilamarxant, arribats, ens regalem uns ben merescudes cerveses i ens acomiadem fins a la pròxima.

Powered by Wikiloc

1 comentari:

  1. ¡Hola Francesc! Preciosa i espectacular ruta en la Serrania. Eixos ponts colgants li donen un efecte aventurer a la ruta que atrau tot el món. A més a més, té el aspecte prehistòric de les pintures que també li aporten un altre valor més cultural.
    Una abraçada.

    ResponElimina