Caminants: 35 senderistes
Data: 23-10-2016
Hora d’inici caminada: 07:48:50Data: 23-10-2016
Hora d’arribada: 13:35:04
Duració: 05:46:14
Temps en moviment: 3:51:57
Alçada punt de sortida: 0 m
Alçada mínima assolida: -4 m
Alçada Màxima assolida: 6 m
Desnivell màxim: 9 m
Ascensió acumulada: 0 m
Descens acumulat: 0 m
Guany: 6 m
Distancia recorreguda: 17.800 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 3.1 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 4,6 Km/h
 |
| el grup a la Creu de Conca |
Hui era el dia programat pera a la caminada d'octubre de Senderistes Les Rodanes,
havíem preparat una ruta que deixava a banda grans panoràmiques, forts
desnivells, llargs desplaçaments en vehicle, hui la ruta s'iniciava a
Pinedo. Pinedo és una pedania de la ciutat de València i està integrat
en el districte de Pobles del Sud i en bona part, dins del Parc Natural
de l'Albufera. La ruta té l'inici en la Creu de Conca, antiga creu de terme restaurada en la dècada dels anys 90 del passat segle.
 |
| Port de València amb les primeres llums |
A les set del matí, ens trobem tots al llavador, punt de trobada
habitual, ens repartim en vehicles i ja posem rumb envers Pinedo,
arribem, deixem els cotxes en una gran zona d'aparcament i pels carrers
del poble, anem a trobar la Creu de Conca, ací ja ens esperen dos
companys de ruta que vénen de València. Fetes les fotos de rigor, donem
inici a la caminada per un passeig formigonat, encara en plena foscor.
 |
| primeres passes |
Amb el Mediterrani a l'esquerra i a dreta innumerables edificis, uns en
bon estat i altres no tant, anem caminant mentre veiem com la llum de
nou dia guanya terreny a la nit, fets un poquet més de 2 km, deixem el
ciment i ens endinsem en la sorra de la platja, caminant per aquesta i
fets uns 800 m; ens ix al pas una figura peculiar, es tracta de La Esperanza.
 |
| La Esperanza |
La Esperanza és el nom que li donaren a una construcció de formigó en forma de vaixell i que es va construir allà els anys 80, formava part d'allò que havia d'haver estat l'Escuela de Estibadores
i la seua funció, era la de realitzar pràctiques de càrrega i
descàrrega de vaixells. El lloc mai entra en funcionament, a principis
de segle es volgué destinar-ho a centre d'Informació de la Zona Marítima
del Parc Natural de l'Albufera, cosa la qual tampoc es va produir.
 |
| sol ixent |
A hores d'ara, el sol ha guanyat la seua particular batalla amb una
franja de núvols i ens obsequia amb un espectacle meravellós, les
càmeres i mòbils, treuen fum de tant prémer el disparador. Seguim
caminant embadalits amb l'espectacle fins que arribant a les
instal·lacions de l'antic poliesportiu del Saler, abandonem la sorra i
tornem al formigó, a partir d'ací ens separem de la platja i el paisatge
canvia per complet.
 |
| les càmeres treuen fum |
A pesar d'algunes zones d'aparcament, el paisatge es naturalitza i
entrem en una zona coneguda com Les Mallades, aquestes, són zones que en
temporada de pluges s'inunden mantenint l'aigua durant bastant temps i
en temporades caloroses, s'assequen per complet. Això és motiu de què
tant la fauna com la flora, estiguen adaptades a aquestes
característiques i presenten una fisonomia molt particular. Entre
mallades, arribem a la Casa Forestal, edificada l'any 1920, la casa està
envoltada per un bosquet de pins.
 |
| sense paraules |
Ací la natura, ens obsequia amb un petit regal, la llum del sol amortit
per una suau boira, es filtra entremig de les branques dels pins i crea
un joc de llums i ombres que fan que m'ature per prendre unes quantes
imatges. Arribem a la urbanització Pla del Garrofer i cerquem un lloc
per fer el mosset del matí, en uns bancs i rodejats de jardins ens
dediquem a buidar i alleugerar les motxilles. Apaivagat el cuc de la
gana i descansats, reiniciem la caminada.
 |
| el grup a l'estany del Pujol |
Quan portem fets uns 9,5 km, arribem a la Gola del Pujol, aquesta, junt amb la del Perellonet i la del Perelló, serveixen per a controlar el nivell de l'aigua dels arrossars. Aquesta és amb molt la Gola més coneguda, ja que disposa d'un magnífic mirador de l'estany i un embarcador molt concorregut per fer les clàssiques passejades en barca. Creuem la gola per un pont i ens apropem a visitar l'Estany de Pujol.
 |
| Gola del Pujol |
L'estany de Pujol, és un espai que va ser concebut com a port esportiu
en els anys 60-70 en plena expansió depredadora, dins d'un pla per
urbanitzar tota la Devesa. Afortunadament, la pressió popular aconseguí
frenar aquest autèntic desvari i aquest enclavament es va reconvertir en
un estany artificial amb una bonica illa al seu centre. Actualment el valor més gran del paratge és que a l'estiu l'illa, suporta una nombrosa colònia de la rara gavina corsa.
 |
| Albufera en estat pur |
Vist el lloc, desfem les últimes passes i resseguim la gola aigües amunt
fins a arribar a la CV-500, la creuem i ens arribem a l'embarcador, un
lloc encisador, fotos, foto també davant la barraca i a continuar la
ruta. Caminem entremig de mallades i veritables i impenetrables selves,
arribats a les instal·lacions del Parador Nacional del Saler, eixim
altre colp a la CV-500 per on caminem uns metres i creuant-la seguim per
un camí que transcorre més o menys paral·lel a ella.
 |
| típica barraca a la Gola del Pujol |
 |
| platja del Recati |
 |
| entaulats al restaurant |
Powered by Wikiloc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada