diumenge, 18 d’octubre de 2015

TOSSALS DE LLIRIA, COVA DEL CAVALL I POBLAT IBERIC D'EDETA. (Llíria, Camp del Túria)

Lloc inici caminada:Camí de l'Estació, Llíria, Camp del Túria
Caminants:35 expedicionaris
Data: 18-10-2015
Hora d’inici caminada: 08:05:03
Hora d’arribada: 12:49:08
Duració: 04:44:05
Alçada punt de sortida: 150 m
Alçada mínima assolida: 150 m
Alçada Màxima assolida: 294 m
Desnivell màxim: 144 m
Ascensió acumulada: 317 m
Descens acumulat:318 m
Guany:144 m
Distancia recorreguda: 9.163 m
Velocitat mitjana:1.9 km/h (sense descomptar parades).
tots a punt per caminar, al fons, Monestir de sant Miquel
Altre colp toca caminada de Senderistes Les Rodanes, hui teníem programat fer la ruta dels tres Tossals de Llíria que es va haver de suspendre fa uns mesos, ja havíem fet la prèvia, però dissabte passat em truca Porrina i diu de tornar-hi per mirar d'introduir alguna modificació tant per visitar la Cova del Cavall, com a causa del fet que per visitar el poblat ibèric se ha d'anar a recollir la clau a Turisme de Llíria i no obren fins a les 10 a.m. Així ho vàrem fer, anàrem Porrina, Santos i jo, a la fi queda una ruta prou interessant i que recull historia, patrimoni i natura.
costera amunt per entrar en calor
A l'hora prevista ens trobem a l'esplanada de davant del llavador, hui ens tornen visita alguns membres del C.S.C. de Xiva, ens distribuïm en els vehicles i ens disposem a fer els poquets quilòmetres que ens separen de Llíria, arribem i deixem els cotxes al Camí de l'Estació davant del restaurant Segle XXI, fotos de rigor i iniciem la caminada, deixem a la nostra dreta un conjunt d'edificis de color blanc i ens endinsem en una senda de terra que ens porta a eixir al carrer del Pic i a passar per tot un conjunt de cases periurbanes amb alguna gallina que altre corretejant.
dalt el Puntalet
Ací te'l seu inici la Costa Revessa, camí empedrat que supose seria l'antic camí que portaria al santuari i al poblat ibèric. Quan ja som pràcticament dalt i a tocar del monestir, girem a la dreta i per senda pedregosa ens apropem fins al Puntalet. Eixe és un puntal on a part d'unes poc estètiques antenes, es troba una creu de metall i al seu costat el que semblen els fonaments d'un edifici circular. Ací, se  trobaren restes de l'edat del bronze i d'una necròpolis ibèrica, més tard, a l'edat mitjana, es va aixecar una torre de vigilància de la qual es conservaren restes fins a la primera meitat del segle XX.
Tossal de santa Barbara, pròxim destí
En acabar la guerra es van desmantellar les restes per aixecar un monument "a los caidos". A finals dels 70 o principis dels 80 es va afonar el monument i en el seu lloc es va alçar la creu que podem contemplar ara. Vist el lloc, tornem sobre les nostres passes i ens arribem fins al revolt que fa el carrer de sant Miquel poc abans d'arribar a la seua fi, del mateix revolt ix una senda que en poquets metres ens porta a passar per les restes de la Torreta Vella, altre edifici de planta circular de la qual no queda res en peus.
restes de la Torreta Vella
Arribem a l'asfalt del Camí dels Olivarets, per on fem uns poquets metres, ara ens toca altre colp pujar per una estreta i costeruda senda, encara que no massa llarga, que ens porta dalt del tossal on es troben les restes de l'Ermita de Santa Barbara. Ermita renaixentista que construïda el 1620 pels pares franciscans, va ser destruïda durant els anys de la Guerra Civil (1936 -1939). En una esplanada que es troba davant de allò que havia estat la porta de l'ermita es troba l'ultima estació d'un calvari originari del segle XIX i que ressegueix les ziga-zagues que va fent la pista.
lo que queda en peu de la façana de l'ermita de santa Barbara
El tossal, encara que més baix que el de Sant Miquel, és també un magnifique mirador des d'on s'abasta Llíria i els seus contorns. Ara, ens toca tornar a baixar per una senda que ix de la part posterior de les restes, passem a tocar d'una pirotècnia i tornem a eixir al Camí dels Olivarets, creuem la pista i ens endinsem en una senda que en principi és ampla i quasi sense pendent i que a poquet es va fent més estreta i més costera.
al fons, el nostre pròxim destí, Tossal Las Buitreras
Quan portem fets uns cinc quilometres, arribem dalt del tossal de Buitreras o Buitrera, que amb els seus 294 m. és el punt més alt del recorregut, ací es troba un vèrtex geodèsic i podem gaudir d'una panoràmica de 360°. Aquest és el lloc escollit per a fer el mosset, com sempre, comencen a eixir de les motxilles que si olives, botelles de vi, galetes, xocolata, café, rom cremat i fins i tot, un pastis sencer. Porrina ens abandona i costera avall, encara a trobar els carrers de la urbanització La Buitrera on ha quedat amb Carme que ha anat a recollir la clau del poblat ibèric a Turisme de Llíria. Amb la clau al seu poder torna a pujar com si fóra un runner en plena carrera.
vèrtex geodèsic de Las Buitreras, preparant el mosset
Lliures les motxilles de part del pes i descansats tots, donem inici a la tornada desfent el ultim quilometre i mig, ara deixem la senda i agarrem un senderol que mes que veure, endevinem, com millor podem, anem de baixada fins a eixir altre colp al Camí dels Olivarets que creuem i agarrem una costeruda pista que puja a trobar el Puntal de la Cova del Cavall. Arribats dalt, descendim uns metres a trobar la cova que es troba sota un esperó rocós, vist el lloc tornem cap a dalt i per la carena marxem en direcció al poblat Ibèric.
accés a la Cova el Cavall, taponat pel grup
Després d'un tram on hem d'anar sortejant gran quantitat de cactus que semblen molest per la nostra intromissió, arribem a la porta del poblat, Porrina fica la clau que tanta suor li ha costat i se'ns obren les portes del passat i retrocedim uns dos mil cinc-cents anys, ara toca passejar pels carrers de l'antiga Arse o Edetà ibèrica.
vista de Llíria des del poblat ibèric
El poblat ibèric ocupa la part alta i el vessant del turó. Sembla que fou el nucli urbà més important dels edetans. Fou destruït el 215 aC per Sertori, que fundà Laurum més avall, on es troba l'actual Llíria. L'any 1934 s'hi iniciaren excavacions,  que han donat materials ibèrics molt importants (ara al Museu de Prehistòria de València), especialment ceràmica pintada, de l'estil narratiu dit d'Oliva-Llíria, sovint amb inscripcions. Sembla que el poblat ja existia al s. VI aC, encara que gairebé tots els materials recuperats pertanyen a la segona fase ibèrica (s. III-I aC). A l'edat mitjana hom hi edificà el monestir de Sant Miquel de Llíria.
passejant pels carrers del poblat
Vist el lloc, seguim senda amunt i arribem dalt del tossal, per una escalinata arribem a un bonic pati on es troba l'entrada a la capella del monestir, al seu costat es troba una xicoteta botiga que prenem per assalt literalment per comprar begudes fresques, apagada la set, visitem la capella i recavem informació. El monestir és, encara avui en dia centre de pelegrinatge. Va ser fundat l'any 1319 pel rei Jaume II com a residència de beates dedicades a l'oració. La construcció inicial del monestir és del segle XIV. A partir del segle XVIII, en l'època de Carles IV, serà habitat per monges de clausura. L'església, d'estil neoclàssic, és d'una sola nau decorada amb pintures que representen la llegenda de Sant Miquel.
interior de la capella del monestir
Ara, només ens toca desfer el camí que aquest matí ens ha portat fins ací, això si, d'una forma molt més distesa i mentre anem comentant com a estat la caminada, arribem als vehicles i després d'acomiadar-nos, pugem cada un en el vehicle on ha vingut, Porrina, Jose Miguel i jo, ens arribem a la Plaça Major on retornem la clau a l'oficina de turisme i ja ens dirigim cap a Vilamarxant, on posem punt final a una altra caminada que ens ha portat a descobrir nous llocs sempre en un ambient de franca camaraderia i amb molt bon humor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada