GESTALGAR-PEÑA MARIA- LAS TOSCAS, (SOT DE XERA)- BALNEARI DE FUENCALIENTE,(CHULILLA)- GESTALGAR

Lloc inici caminada: Fuente Los Chorros, Gestalgar, Els Serrans
Caminants:  Francesc
Data: 12-09-2013
Hora d’inici caminada: 08:35:59
Hora d’arribada: 16:36:11
Duració:08:00:12
Temps en moviment: 04:11
Temps parat: 04:24
Alçada punt de sortida: 193 m
Alçada mínima assolida: 170 m
Alçada Màxima assolida: 361 m
Desnivell màxim: 191 m
Ascensió acumulada: 781 m
Descens acumulat: 773 m
Guany: 167 m
Distancia recorreguda: 16.99 Km
Velocitat mitjana: 2.1 Km/h
Velocitat en moviment:3.8 Km/h

Las Toscas, riu Sot, Sot de Xera, Els Serrans

 Antecedent 1er. Quan el juny de l'any passat vaig fer la ruta de Las Toscas eixint de Sot de Xera, vaig quedar enamorat del paratge i em vaig dir que hi tornaria, aixo si trobant un altre camí, ja que vaig quedar mig socarrat amb la solellada. 

Antecedent 2on. Aquest mes de juliol passat, mentre gaudíem de la companyia dels nets, varem arribar-nos a Gestalgar per remullar-nos a la zona de bany d'El Motor, mentre els xicotets gaudien de la frescor de l'aigua, jo vaig eixir a estirar un poc les cames seguint un tram les marques del PR-V290, que em va semblar resseguia la llera del riu Túria, el vaig trobar prou interessant com per decidir que la primera eixida de la temporada seria per fer-lo. 

Posat a cercar informació al wikiloc, trobo que el PR-V290 ix de Gestalgar i arriba fins el balneari de Fuencaliente a Chulilla sempre resseguint el Túria i torna a Gestalgar per l'altra riba, també em trobo un trak del Pablo, un veí de Vilamarxant amant del senderisme, ell ha introduït un parell de modificacions al recorregut del Pr que sembla el fan mes interessant, al menys una, que es fer-ho arribar fins al paratge de Las Toscas, em baixo el trak el carrego al GPs i negocio amb la dona disposar del vehicle aquest dijous.

Fuente Los Chorros, Gestalgar

Dijous mati ixo de casa i em dirigeixo envers Gestalgar, arribo  aparco prop de la Fuente Los Chorros i dono inici a la caminada quan passen uns pocs minuts de dos quarts de nou del mati, creuo el Túria per la passera i ja enfilo el sender, aquí deixo el trak del Pablo i segueixo per una senda que em sembla va a eixir al mateix lloc i transcorre mes propera al riu, fets quasi dos quilometres arribo a la Fuente El Morenillo, un petit racó encisador, vist  el lloc segueixo el camí, aquest ara, inicia una pujada ininterrompuda que fa que en poc menys d'un quilometre arribi dalt de la Peña Maria, aquesta es una agulla que destaca solitària de tot el conjunt de cingles que encaixonen aquesta part del Túria, les vistes son espectaculars però m'hi estic poca estona, l'amic vertigen comença a protestar......si sabés lo que l'espera hui.

Fuente El Morenillo

 Re-emprenc la caminada sempre envoltat de paisatges cremats, encara que la natura mostra les seues ganes de tornar a vestir la nuesa produïda pels paorosos incendis del any passat, quant porto una mica mes de cinc quilometres i mig, arribo al Collado de Cherales, d'aquí estant ja es divisa la immensa taca verda de la Hoya de Cherales, el lloc es una gran clotada reconvertida en extensa plantació de cítrics que si no mes, impacta el primer cop que la veus. Sempre seguint el trak i fet un quilometre des de el coll arribo a una giragonsa  de la pista protegida per unes baranes de fusta, d'aquí surt un estret i emboscat corriol que per mig del canyar em porta a tocar del paratge de Las Toscas.

Las Toscas, riu Sot, Sot de Xera

Encara que la quantitat d'aigua que cau es poc mes que un suau degotall per damunt les tosques, torno a quedar captivat del lloc tal com em succeí l'any passat, i al igual que llavors em trec la roba i em submergeixo en les seues fresques i transparents aigües, quin plaer, quina sensació tan indescriptible de pau i benestar. Ixo de l'aigua i mentre m'eixugo, aprofito per menjar unes nous i fer uns glops de te fresc, enllestit l'assumpte, i molt al meu pesar, em poso la roba i torno a la pista per seguir la caminada. Segueixo per la pista fins que arribo a on el trak del Pablo deixa aquesta per agafar un petit tram de senda fins sortir a lo que havia estat una antiga sequia, uns trams per dins i altres caminat per damunt dels murs camino fins que la sequia acaba i torno a pista de terra.

entrada al "Balneario de Fuentcaliente" Chulilla

Quan porto fets uns nou quilometres arribo a les instal·lacions del Balneario de Fuentcaliente o Balneario de Chulilla, els voltants es salvaren dels incendis, lo que li dona l'aspecte d'un xicotet oasis de verdor. En un dels salts per pujar i baixar a la sequia, he caigut malament i se'm ressent el turmell del peu esquerra, donat aixo i aprofitant una passera de fusta que creua el Túria, decideixo estalviar el tram que manca per arribar a la Fuente de la Rinconada i ja dono inici a la tornada. En un parell de quilometres arribo davant les restes d'unes instal·lacions fabrils conegudes com a Fabrica del Corindon, aquí s'aprecia l'aprofitament que en feien del Túria, de lo qual he trobat i trobaré mostres durant tot el recorregut. Uns quants metres mes i s'acaba la pista i te inici un tram del recorregut que se'm ha fet especialment feixuc. 

un dels trams equipats amb cadenes

Els propers dos quilometres aproximadament, transcorren per un estret, pedregós i a cops perdedor corriol que entre pujades i baixades ressegueix aquest tram del riu Túria mig penjat i amb trams molt aeris, tant es aixi que en un parell de trams, esta equipat amb cadenes per poder agarrar-se. Entre les queixes del meu turmell i les del meu vell amic  "Don Vertigen",  aconsegueixen  que aquest curt tram se'm faci casi interminable, ja que tinc que anar parant de tant en tant, tot aixo no es obstacle per que vagi gaudint de la bellesa de les cingleres amb el Túria serpentejant allí baix. Quan torno altre cop a pista a toc de riu, m'entren ganes de agenollar-me i besar el terra, desestimo l'idea, estic massa cansat per aquestes tonteries.

escalada als voltants de Peña Maria

De seguida trobo gent fent escalada, els voltants de la Peña Maria es un lloc on es practica l'escalada i prou conegut pels aficionats d'arreu, per una palanca de ciment travesso el Túria i m'apropo a visitar la Fuente de Peña Maria, una de les fonts mes conegudes del terme, aquesta es troba als peus de Peña Maria i em venen  al cap les impressions d'aquest mati quan em trobava dalt  d'aquesta. Aprofito les taules i menjo un parell de iogurts i faig uns glops de te ja no tan fresc. Torno a creuar la palanca i ara ja per pista mes o menys ampla però plana vaig caminant apropant-me cada cop mes a la fi de la caminada, passant abans per la gens espectacular Fuente de San Juan.

aqüeducte al Barranc de la Rivera

Aquest tram planer, fa que el turmell es queixi de una forma mes civilitzada la qual cosa em permet gaudir de les cosetes que vaig trobant, que si un gran sobreeixidor que em  regala amb una espectacular cascada d'escuma blanca, que si un aqüeducte que salva el Barranc de la Rivera.......... aixi fins arribar altre cop a la zona de bany d'El Motor, aquí destaca la blancor de l'edific circular que dona nom al lloc, dintre d'aquest, es troba el motor que impulsa l'aigua fins els dipòsits que es troben dalt de tot del poble i que abasteixen d'aigua a aquest, tenia pensat donar-me un bany en arribar ací, l'hora que es, ja que el turmell m'ha endarrerit força, em fa desistir i vaig a trobar el vehicle i ja em dirigeixo envers Vilamarxant.

singular edifici que alberga el motor i que dona nom al indret

La eixida d'avui s'ha vist enterbolida pel dolor del turmell. malgrat aixo, crec que es una caminada que paga  la pena de fer, l'afegitó de Pablo de fer que arribi fins a Las Toscas, crec que es digne de que els responsables del PR l'incorporessin, si mes no, com una variant. L'únic però que li puc posar, es el tram tan aeri que transcorre penjat a mitja cinglera, i aixo, es conseqüència del meu vertigen, lo qual vol dir que si no en pateixes, cap problema...............