diumenge, 13 de novembre de 2011

CAMINADA NOVEMBRE TROTACAMINS DE MARTORELLES

el grup davant la masia
Seguint la programació de les caminades dels Trotacamins, avui estava previst apropar-nos a Centelles per fer la Ruta dels Molins, ruta aquesta que ens dona a conèixer part de l'aprofitament que l'home a fet dels recursos naturals al llarg del temps. Aixi dons quan manquen pocs minuts per les vuit, comencem a arribar gent al punt de sortida davant de la Masia Carrancà. Després de les salutacions de rigor i un cop la Toñi ens ha fet l'obsequi de un "pitó" a cadascú, per allò de si un ressagat........ens encabim en els vehicles i ja posem rumb envers Centelles.
Sant Antoni de les Codines
Arribem al poble i tal com aviem quedat, deixem els vehicles al costat de l'ermita de Sant Antoni de les Codines i donem inici a la caminada. per l'Avinguda d'Ildefons Cerdà  arribem a la rotonda on Centelles ret homenatge a un dels seus fills predilectes, ara seguim a trobar el Turo de Bellesguard on diu la tradició que en l'edat mitjana penjaven a les dones acusades de bruixeria. Creuem la C-1413B i per la carretera de Banyeres anem deixant enrere la zona de xalets, arribem a la Font de Can Terrades que dona goig per la quantitat d'aigua que deixa anar, passem pel davant del Mas Banyeres, avui casa de colònies, aquí ens trobem una munió de gent que després de deixar els vehicles, s'equipen per fer la Via Ferrata de les Baumes Corcades.
Turo de Bellesguard, lloc on penjaven a les bruixes
Seguim caminant i arribem al Cercle de les Bruixes, cercle format amb xiprers on semble es reunien les dones de Centelles per celebrar els seus rituals esotèrics, el dia s'ha llevat emboirat i dona una sensació de recolliment e intimitat nomes trencada per les xerrameques del grup. Seguim endavant i no parem fins que som a la Font Calenta, aquesta  font roman mig amagada al final d'unes escales i dins mateix del Torrent de la Cira. Semble ser que aquesta font i la no llunyana font sulfurosa de la Sauva Negra, son llocs amb un alt grau d'energies tel·luriques.
dins el Cercle de les Bruixes
Aquí, aprofitant uns bancs i taules, fem el preceptiu mos, un pic enllestit el tema gastronòmic reiniciem la caminada, ara es tracta de arribar-nos al Moli de l'Estrada on encara es pot veure part del recorregut que feia l'aigua i una font que es troba al seu costat, ens endinsem altre cop pels carrers del poble visitant els antics safareigs, deixem enrere el casc urbà i anem a trobar la zona industrial del carrer del Mas Llavina, aquí ja baixem per visitar primer per dalt i desprès per sota el Salt del Purgatori, llastima que a pesar de les ultimes pluges, rau sec.
Font Calenta
De sota el salt anem resseguint el sender que ens porta a un dels plats forts de la sortida, la Font Grossa. Surgència natural condicionada des d'antic amb unes piques de pedra. L'any 2005 es van descobrir un camí empedrat i dos espais per fer foc, lo que fa pensar en un punt de tractament de la llana per part dels paraires, un dels gremis mes rellevants de Centelles al segle XVI. Vist el lloc i pel cami empedrat pugem a trobar la casa de l'Ollic, ultrapassada aquesta i fent un lleuger gir a la dreta ens arribem al Moli de la Llavina, altre dels punts forts de la caminada.
a la Font Grossa
El Moli de la Llavina es un dels molins medievals mes ben conservats de Catalunya, els dos molins, un de fariner i l'altre de draper, articulen el conjunt d'edificacions e infraestructures hidràuliques que inclouen la totalitat del moli fariner i la bassa del moli draper. El Mas i el seu moli son documentats al segle XI i els Llavina, actuals propietaris s'en van fer càrrec al segle XV.
Moli de la Llavina
Aquí la boira ploranera ja s'ha convertit en una pluja que encara que no massa forta, ens comença a calar, els que em portar alguna mena de protecció ens la posem i després de cridar al ordre a la gent mig desperdigolada, seguim la ruta prevista, creuem el torrent per un bonic pont de fusta i després de passar per la Font del Llobató i la del Rossell, arribem davant de la Masia del Rossell. 
Font del Llobató
Aquest mas es documentat ja l'any 1038 en el testament de la comtessa Engúncia d'Osona. El nom Rossell prove del color de els terres argiloses acumulades a la part baixa del torrent de la Llavina. El moli, avui en dia quasi enderrocat i del que nomes en resta algun tram de pared mig colgat per les bardisses, feia servir l'aigua del Congost que una resclosa desviava i conduïa a una  bassa de grans dimensions.
El Rossell
Ara ja i en veient que la pluja no te intencions de parar, ja posem la directa i fem els ultims metres que ens resten per arribar a l'ermita de Sant Antoni de les Codines, inici i final de la caminada d'avui.
La capella es trobava al límit entre les antigues jurisdiccions dels castells del Brull i de Centelles. Els antics senyors de Centelles i els bisbes de Vic, senyors del Brull, hi van crear, entre el 1290 i el 1330, la capella de Sant Antoni, amb sacerdot beneficiat, i un hospital o hostal de camí ral. La capella era un edifici de la darreria del segle XIII, de planta rectangular, d'un estil de transició del romànic al gòtic. Les exigències d'ampliació de la carretera moderna el 1965 van fer que la capella patís la primera modificació quan es va haver de retallar un metre i mig a conseqüència de l'ampliació del pont que hi havia a la sortida de la població. 
Finalment, el 1987 va haver de ser aterrada i traslladada a l'emplaçament actual, dins el municipi de Centelles. Tot i que algunes pedres van quedar sepultades sota la carretera, les de més valor es van recuperar. La benedicció de la nova capella de Sant Antoni es féu al setembre del 1991.

Nota: De Martorelles hem sortit vint agosarats expedicionaris i a Centelles s'han afegit al grup la Joaquina i el Salva per una part i el Josep Maria, un altre esser vivent tocat per la bogeria del caminar i que venia de Cànoves i Samalús.

VEURE FOTOS DEL GINO 

VEURE FOTOS DE L'ANTONIO

VEURE LES FOTOS DEL JULIO

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada