dilluns, 25 d’octubre de 2010

CASTELLTERÇOL-CASTELLCIR-FONTSCALENTS-ESPLUGUES-CASTELLTERÇOL

Lloc de trobada: Masia can Carranca, Martorelles
Lloc inici caminada: Polígon Industrial El Vapor, Castellterçol
Hora d'inici caminada: 08:03:52
Hora d'arribada: 16:29:01
Duració: 08:25:09
Alçada punt de sortida: 641 m
Alçada mínima assolida: 629 m
Alçada màxima assolida: 760 m
Desnivell màxim: 131 m
Guany: 118 m
Ascensió acumulada: 1684 m
Descens acumulat: 1697 m
Distancia recorreguda: 15.51 Km
Velocitat mitja: 1.8 Km/h (sense descomptar parades)

Per avui, havíem quedat en fer una caminada el Francesc de Granollers, el Jose i jo, aixi dons aquest cap de setmana miro de trobar una ruta no gaire exigent encara que amb al·licients, fa temps que tinc ganes de visitar el Mas d'Esplugues, balma obrada o mes aviat masia troglodita que es troba en terme de Castellcir, aixi dons entro a Internet i cerco informació sobre aquesta, com no trobo cap ruta que em satisfaci miro de aprofitant trossos de aquí i d'allà, fer una ruta que ens permeti visitar el màxim de punts interessant i que quedi amb un recorregut ni massa curt ni massa llarg.
Castellterçol amb les primeres llums del dia
Aquest mati quan es un quart de vuit el Francesc em recull davant la masia i ens dirigim cap a Santa Perpetua a recollir al Jose, arribem puja al cotxe i ja anem a trobar la C-59 que no deixem fins que nomes creuar Castellterçol, deixem el vehicle en el Polígon Industrial del Vapor i donem inici a la caminada quan passen tres minuts de les vuit, tindríem que anar a trobar el Camí d'Esplugues que per l'esquerra va resseguint la Riera de Fontscalents, no obstant com he vist que a tocar del Club de Golf Castellterçol es troba la Font de l'Angel, ens desviem envers la dreta uns cinc-cents metres per fer-li una visita, aixo si després de baixar uns esglaons amb barana de fusta que hi menen.
Font de l'Angel, a tocar del club de Golf de Castellterçol
Un pic vista la Font retornem enrere i anem a trobar el Camí d'Esplugues, deixem a l'esquerra el Pont del Moli Nou i a la dreta Cal Murri, uns metres mes i a ran de sender trobem la Poua del Moli Nou, moli que divisem a l'altre banda de la riera, la poua o pou de glaç es de dimensions mitjanes encara que semble estar en bon estat de conservació, fets uns dos quilometres des del vehicle, ens surt al pas un corriol que baixa a trobar la llera de la riera, ens hi endinsem i anem a parar a una part de la riera ombrívola, acollidora i on trobem la Font de la Vinyota, aixi com formacions rocoses de gran bellesa, taula i bancs de fusta i algun que altre petit salt d'aigua i gorgs.
Font de la Vinyota
Retornem al sender que ens portaria al Pont d'Esplugues, mes com he vist que si ens endinsem en el Serrat del Moli Vell per un corriol que surt per la dreta del sender podem trobar la Font de l'Om, ens hi endinsem i arribem a la font, al seu costat una bassa recull l'aigua, podríem tornar al Camí d'Esplugues mes aixo ens faria acabar massa aviat la caminada, aixi dons opto per seguir el corriol que ens ha portat fins aquí, cosa que ens porta a sortir a la carretera BV-1310 pràcticament a l'entrada de Castellcir, aquí en uns bancs aixoplugats a l'ombra d'unes alzines, decidim aturar-nos a fer el primer mos del dia.
bauma de Fontscalents
Matat el cuc reiniciem la caminada, per un passeig per a vianants que voreja la carretera fem els cinc-cents metres que ens separen de la zona d'esbarjo de La Quintana, arribats aquí, creuem la carretera i deixant a la nostra esquerra la masia de La Clariana, anem resseguint de mes aprop o de mes lluny el Sot d'Esplugues, arribem a les envistes del Pont d'Esplugues, girem envers la nostra dreta i per un corriol mig colgat per les herbes ens endinsem a resseguir la Riera de Fontscalents aigües amunt.
Font de Fontscalents amb un petit rajolí
Quan portem fets una mica menys de set quilometres arribem al lloc de Fontscalents, bauma que dona aixopluc a una imatge de la verge envoltada de flors, tots els voltans son d'un gran encant, les formacions rocoses, els petits gorgs i salts d'aigua, la vegetació ufana, visitat el lloc seguim pel mateix corriol endavant aproximadament un quilometre trobant algun altre bauma i petit gorg, aquí ens enfilem a trobar una pista que per la dreta de la riera i en una suau davallada, ens encamina altre cop a trobar el conjunt d'Esplugues.
bauma "abocador" davant Esplugues
Abans de apropar-nos al conjunt, a l'altre llera de la riera i mig amagada per la vegetació ens semble albirar una bauma de certes dimensions, creuem la riera per unes pedres i ens hi apropem, efectivament, es tracta d'una bauma, llastima que s'aprofiti com abocador, ja que el lloc esta ple d'andròmines i plàstics, seguim pel corriol que surt de la bauma i que ens porta davant del pont romànic, el creuem i ja fem detallada visita del lloc, lògicament com sempre ens passa per ser dia de diari, sense poder visitar l'interior.
Pont Romanic d'Esplugues
La masia d’Esplugues està situada a l’extrem sud-oest del terme municipal de Castellcir, és una masia construïda sota una bauma que data de l’època troglodítica. L’edifici consta de planta baixa i dues plantes més. Va ser habitada fins a finals de l’any 2002. Completa el conjunt el cobert i el pont romànic del s. XI.

Actualment, acull el radial de l’ecomuseu del Moianès a Castellcir, l’àmbit temàtic del qual se centra en l’aprofitament que n’ha fet l’home de tots els recursos naturals del bosc, com la fusta, el carbó, les plantes medicinals; i com es vivia en una casa de pagès del Moianès fins fa poc: l’autosuficiència de la casa, les seves dependències.

En 1192, en un document relacionat amb una cessió dels Castellcir a l'Estany d'unes ovelles, ja apareix documentat el mas Esplugues. Al llarg del temps, l'edificació s'ha anat adaptant a les diferents necessitats de qui l'habitava; això explica que les llindes siguin més pròpies del segle XVIII. També és destacable el balcó, d'una sola llosa de pedra, molt possiblement del segle XIX. A l'interior, la casa està distribuïda seguint els patrons de la típica masia catalana.

masia troglodita d'Esplugues
Pel Camí d'Esplugues seguim el davallar de la Riera de Fontscalents aigües avall, fins que pocs metres endavant trobem el corriol que per l'esquerra del sender baixa a trobar el Moli Vell, no dubtem en apropar-nos, el lloc es encisador, per la vegetació que l'envolta, per la riera i el petit pont de fusta que la creua, per la casa, per la font amb la seua taula feta amb una de les pedres del moli, quan donem per acabada la visita i tornem al sender, arriba l'estadant de la casa, una persona molt amable amb qui fem petar la xerrada una estona, ens acomiadem i seguim el nostre camí.
estampa bucòlica dels voltans del Moli Vell
Pocs metres mes i divisem el Moli Nou, intentem arribar-hi mes ens es impossible ja que tots els camins estant tancats amb filats de ferro, continuem sender endavant, quan manquen uns pocs metres per arribar altre cop a tocar del Polígon Industrial del Vapor, a la dreta del sender, una mica enlairada i mig amagada entre feixes de conreu divisem les restes d'una cabana de pedra, donat que ja son quasi les dos i que semble que per l'orientació por estar un bon lloc per fer el segon mos, cerquem la manera de fer-hi cap, arribem, i asseguts en un marge donem bona compte de les viandes que havíem reservat.
el Moli Vell
Omplert el pap reiniciem la caminada fins a sortir a un encreuament de camins a tocar del Moli de Sant Joan que esta immers en un proces de restauració, ara girem envers l'esquerra i pel marge de feixes de conreu i per algun tram de corriol anem a cercar la Poua del Vapor, ja ens han dit que esta colgada per la vegetació i fa de mal trobar, es compleix el vaticini i no la trobem, malgrat aixo, mentre dono voltes intentant trobar-la, arribo a un lloc que malgrat saber de la seua existència no el tenia localitzat, El Roquer, crido als companys i ens hi atansem per fer complida visita.
arribant al Roquer
El Roquer. El Roquer és una construcció singular, que es troba situada just al darrera de les últimes naus del Vapor, a l’altre costat de la Riera de Fonts Calents. Es tracta d’una bellíssima construcció feta amb pedra amb una volta de mig punt amb dovelles de pedra picada que formen un arc, entregat pels dos costats a sengles parets de pedra. Dita volta de pedra, dona peu a una volta d’uns 10 metres de diàmetre, quasi 8 de radi i d’uns 10 metres de fondària, que va a morir al fons de la bauma o espluga de pedra natural molt erosionada pel pas del temps. Sota aquesta paràbola s’hi troba l’ampli espai conegut com el Roquer de 100 metres quadrats de superfície.A l’arribar-hi hom troba la paret de tanca amb àmplia portalada d’entrada d’1’55 m d’amplada per 2’15 m d’alçada, emmarcada amb pedra picada i coberta amb una llinda també de pedra de quasi 2 m de llarg. A l’estança s’hi entra a través d’una porta de dobla fulla que s’aguanta amb perns de ferro. Un cop a dins hom troba una allargada taula de pedra de més de 6 metres de llargada per 80 cm d’amplada, que s’aguanta sobre pilars d’obra. Darrera la taula amb una separació d’1’40 cm., hi ha un llarg pedrís de pedra d’uns 10 metres de longitud inclinat cap a dins, per on hi passava l’aigua i on hom podia rentar-hi la llana o la roba, com si d’un llarg safareig es tractés.
El Roquer, interior de la bauma
Quan considerem que en tenim prou desfem les nostres passes i anem a trobar altre cop el Moli de Sant Joan, a la cruïlla seguim el sender que segueix recte i que es va obrint camí en mig d'un frondós bosc de ribera, deixem a la nostra esquerra el Moli Xic i quan portem fets uns catorze quilometres fem un gir de 90º a l'esquerra com si volguéssim anar a trobar la carretera C-59, abans de arribar-hi, tornem a girar també a l'esquerra i en uns pocs metres som davant de una de les Poues de Glaç de la Ginebreda, el lloc esta també en ple proces de "restauració" no se en quin estat estaven abans, ara mes que una poua, es pareix mes a un refugi davant una hipotètica guerra bacteriològica.
"restauració" de la Poua nº 3 de La Ginebreda
Feta la visita, per un túnel sota la carretera anem a sortir a l'altra banda d'aquesta i fem els poc mes de cent metres que ens separen de la capella de Sant Gaieta, aquesta es troba en el camí que mena a la Casa de La Ginebreda i damunt un petit turó.
capella de Sant Gaieta de La Ginebreda
Sant Gaieta. Capella del mas la Ginebreda construïda al segle XVIII sota l'advocació de Sant Gaietà. Fou refeta el 1883 i consagrada de nou el 1885. La indústria del gel estava acollida a aquest sant patró. En una de les llindes de pedra laterals hi ha una inscripció gravada que diu escrita en llatí: “BENEDICTE GELU ET FRIGUS, DOMINO. BENEDICTE GLACES ET NIVES, DOMINO" És a dir, "gel i fred, beneïu el Senyor, glaços i neu, beneïu el Senyor”.
interior de la capella
Ara ja nomes ens resta anar a trobar la carretera i pels marge fer el poc menys d'un quilometre que ens separa de on hem deixat el vehicle aquest mati, arribem ens hi pugem i ja per la C-59 posem rumb envers Santa Perpetua on deixem el Jose, ara ja enfilem envers Martorelles, arribats ens acomiadem i quedem en fer-nos un truc per una propera escapada.

Aquesta caminada ha estat preparada aprofitant en part la feina dels amics de Rutas Senderismo Elvis i també de la gent que fan possible el bloc Los Folloneros, a tots ells gracies per la seua tasca.

dissabte, 23 d’octubre de 2010

VILADRAU, FIRA DE LA CASTANYA, castanyes, tradicions i natura

Dies enrere navegant per la Red vaig topar amb informació de la Fira de la Castanya que te lloc tot aquest cap de setmana a Viladrau, ho comento amb la dona i aquest mati, després de donar un tomb pel mercat dels dissabtes de Martorelles, agafem el vehicle i per la C-17 posem rumb envers Viladrau, arribem, aparquem en una de les zones preparades a tal efecte i ens submergim en el brogit de la Fira.

Encara que el leitmotiv es la castanya, es poden trobar parades de tot tipus d'artesania: pastisseria, ceràmica, embotits, cistells de vímet, neules i com es lògic, productes on la matèria prima es la castanya.

Després de donar uns tombs, de comprar algun producte i de degustar-ne algun altre, tornem al vehicle e iniciem la tornada envers Martorelles amb l'idea de parar a dinar pel camí com aixi fem, llastima que el punt informatiu del Parc que es troba a Viladrau, roman tancat degut a l'hora, volia agafar informació dels itineraris que es poden realitzar pels voltans.


dimecres, 20 d’octubre de 2010

RIELLS DEL FAI-SANT MIQUEL DEL FAI- L'ULLAR-FONT FRESCA-RIELLS DEL FAI

Lloc de trobada: Riells del Fai, Camí del Sagrament
Lloc inici caminada: Riells del Fai, Camí del Sagrament
Hora d'inici caminada: 07:57:46
Hora d'arribada: 16:21:30
Duració: 08:23:44
Alçada punt de sortida: 317 m
Alçada mínima assolida: 280 m
Alçada màxima assolida: 757 m
Desnivell màxim: 477 m
Guany: 439 m
Ascensió acumulada: 1684 m
Descens acumulat: 1697 m
Distancia recorreguda: 16.57 Km
Velocitat mitja: 1.9 Km/h (sense descomptar parades)

Avui es un dia especial, després de molt de temps de sortir a caminar amb el Jose, amb el Salva i amb el Francesc de Granollers, i com a màxim ajuntar-nos tres, aixo si amb diferents combinacions, avui aconsegueixo per primer cop que sortim els quatre plegats, donat que avui iniciarem la caminada a Riells del Fai decidim que el punt de trobada serà allà mateix, aixi dons després de passar per Santa Perpetua a recollir al Jose poso rumb a trobar Riells on arribem a tres quarts de vuit, ja ens espera el Francesc i mentre trec unes fotos de l'església de Sant Vicenç, arriba el Salva, ja tots plegats, donem inicia a la caminada quan manquen tres minuts per les vuit.
Església de Sant Vicenç amb la famosa figuera que creix dalt el campanar
A aquestes hores bufa un vent fred que fa que trobem en falta una mica mes d'abric, agafem el Camí de Sant Miquel del Fai, pista ample que ens porta a passar per davant de Can Jaume, La Pineda, La Madella i Les Torres de la Madella, arribats aquí i després de passar entre mig de dos pals de fusta ens endinsem en l'itinerari de sant Miquel del Fai, corriol estret i costerut amb trams empedrats que fent siga sagues ens porta dalt Sant Miquel en uns dos quilometres i mig.
Vall del Tenes, amb el salt d'aigua i la Casa del Priorat
En el moment que guanyem una mica d'alçada transitant per les Costes de Sant Miquel, es un no parar de prémer el disparador de la càmera, les vistes s'ho valen: la Vall del Tenes amb els seus gorgs, el cingles del Fito a l'altra vesant del riu, l'ermita de Sant Martí del Fai, la Casa del Priorat i com a estrella invitada, el Salt d'aigua del Tenes, que malgrat no portar massa cabdal d'aigua es espectacular, arribats dalt, creuem el petit pont de pedra i sortim a la zona d'aparcaments, aquí cerquem el corriol per on transita el GR-5 i l'agafem envers llevant.
Salt d'Aigua del Tenes
El corriol ens porta a resseguir els Cingles de Bertí, tenim que fer una marrada per salvar el Torrent del Gat, uns metres mes i ja ens trobem transitant per la Miranda del Frares, aquí i mig colgats per la vegetació trobem les restes d'un edifici de pedra, potser poden tenir quelcom a veure amb el nom del lloc, tota aquesta zona encara mostra els efectes del gran incendi del '94, esquelets de troncs calcinats, i la clàssica vegetació amb que la natura intenta vestir el sol després d'un incendi, veient que ja son les deu, decidim fer una parada per procedir al ritual del mos.
Vall del Tenes
Enllestit l'assumpte, reiniciem la caminada sempre resseguint la cinglera, uns trams mes aprop i altres mes cap l'interior, quan hem fet una mica menys de sis quilometres arribem davant de l'Ullar antic mas que segons consta a la façana fou bastit allà pel segle XVI, actualment resta deshabitat i amb clars indicis de degradació, aquí i aprofitant que tenim cobertura als movils ens posem en contacte amb els respectius domicilis, amb l'agradable sorpresa que el Francesc obté permís "filial" per allargar la caminada.
l'Ullar
Tenint en compte que el Francesc tenia que estar a casa abans de les tres, havia marcat com a punt de retorn de la caminada l'Ullar, davant el nou escenari, passo al "plan B" on el punt de retorn es troba a Sant Pere de Bertí, per aixo tindríem que agafar el GR-5 que ens ha portat fins aquí i que a partir de la casa se enfila envers l'esquerra o be un corriol que surt per la dreta, aquí ja li surt la vena aventurera al Jose i tirem pel camí del mig, quan portem fet una mica mes d'un quilometre el corriol mor entre mig de bardisses i vegetació, cerquem la possibilitat de anar a trobar o be el GR o be el corriol alternatiu, però no la trobem, aixi dons, tornem sobre les nostres passes fins arribar altre cop a l'Ullar.
llegenda damunt la porta de l'Ullar
Aquí i veient que aquests últims dos quilometres i escaig ens han fet perdre un temps preciós parlem sobre que fer i dic de passar al "plan C" que no es altre que apropar-nos a visitar la Font Fresca a la llera del Torent de Llòbrega, dit i fet, reculem un tros fins arribar al punt del GR d'on surt un estret corriol que baixa a trobar el Grau de l'Ullar, mig amagat a la dreta del Turó de l'Ullar, aquest es un tram amb un alt grau de verticalitat, encara que gracies a l'atapeïda vegetació ens permet la baixada sense que la sensació de perill sigui massa acusada, passem per sobre de la Plaça de les Bruixes i del Paller del Boll, en aquest tram de la caminada es deixa notar el meu innat vertigen.
Turó de l'Ullar, a la dreta, La Plaça de els Bruixes
Degut a que el sender es apenes una traça damunt la roca pelada, passem de llarg el trencall que en pocs metres ens hagués portar a trobar el camí de la Vall Blanca, a la fi, arribem de sota mateix de la Roca Roja, ara ja ens trobem altre cop a la Vall del Tenes, el sender ens porta a sortir al Camí de Sant Miquel del Fai uns metres mes amunt de Les Torres de la Madella, arribats aquí, dic de passar al "plan D" i arribar-nos a visitar el Moli de la Madella, la Font de la Pineda i el Gorg d'en Jeroni, no ho hem fet a primera hora donat que la foscor no ens hagués permet una bona visibilitat.
Moli de La Madella
Arribats davant de La Madella ens desviem envers la dreta, primer visitem el moli, dintre de les parets, encara resten dues grans pedres de moli, seguim endavant i ens arribem al gorg, d'haver estat sol hagués posat els peus en remull en les fresques i cristallines aigües, visitem la font de La Pineda i el gran plàtan d'ombra que allí es troba i que esta declarat arbre de interes monumental per Generalitat, visitat el lloc acompanyem uns metres les aigües del Tenes en el seu camí a trobar el Besos, a l'alçada de La Pineda girem envers l'esquerra i ens incorporem altre cop al camí de Sant Miquel del Fai i caminem els pocs metres que resten per arribar altre cop al costat de l'església de sant Vicenç.
Gorg d'en Jeroni
Veient que nomes son les tres decidim aprofitar la prorroga que l'hi han donat al Francesc i recuperem el "plan C" que consisteix en arribar-nos a la Font Fresca, agafem el Camí de Vallderros per on ens anem allunyant del poble, arribem a un punt on el camí semble acabar a l'entrada del Parc dels Olors finca particular, per un xaragall que passa a tocar el reixat ens enfilem i recuperem el camí uns metres mes endavant, arribats davant Can Tabola girem envers l'esquerra i uns metres mes i ens trobem davant el diposit d'aigua, aquí semble que el sender arribi a la seva fi, rodegem el diposit i veiem un estret, costerut i emboscat caminoi que va resseguint el Torrent del Traver.
Font Freda
En uns pocs metres però que s'ens fan llarguíssims, arribem a un petit gorg i salt d'aigua, seguim de front i en altres pocs però també llargs metres arribem a la Font Fresca, damunt aquesta, una placa de pedra recorda que va estar arranjada el 1966, sota d'aquesta un altre placa de pedra representa dues donzelles, potser en al·legoria a la llegenda de Les Dones d'Aigua, per damunt de la font es veu el Salt de Llòbrega malgrat no baixar gens d'aigua.
placa en honor a Les Dones d'Aigua
Ara ja girem sobre les nostres passes i en molt menys estona que hem estat a l'anada, desfem camí i fem cap altre cop al nucli de Riells on arribem quan son un quart de cinc de la tarda, aquí ens acomiadem quedant en trobar-nos dilluns que ve els que puguem, agafo el vehicle i enfilo envers Santa Perpetua on deixo al Jose i ja cap a Martorelles. A estat una caminada amb alguns moments difícils, amb algun tram amb cert grau de perillositat i on no hem complert tots els objectius fixats, no obstant aixo, crec que tots hem quedat satisfets del dia que hem passat.


dilluns, 18 d’octubre de 2010

ALZINA DEL SALARI-BALMA DE L'ESPLUGA-HOSPITAL DE SANG-ALZINA DEL SALARI

Lloc de trobada: Avinguda Piera davant la Masia de Can Carranca
Lloc inici caminada: Alzina del Salari, km 11,200 de la carretera BV-1221
Hora d'inici caminada: 07:46:00
Hora d'arribada: 14:03:48
Duració: 06:17:48
Alçada punt de sortida: 743 m
Alçada mínima assolida: 636 m
Alçada màxima assolida: 886 m
Desnivell màxim: 250 m
Guany: 142 m
Ascensió acumulada: 636 m
Descens acumulat: 640 m
Distancia recorreguda: 11.28 Km
Velocitat mitja: 1.8 Km/h (sense descomptar parades)

Avui, estava previst que els caminaires fóssim tres, a saber, el Jose, el Francesc de Granollers i jo, dissabte truca el Jose, l'ha sortir un imprevist i no pot vindre, aixi dons avui quan passen cinc minuts de les set, ens trobem el Francesc i jo davant la masia, pujo al vehicle i posem rumb a trobar la carretera de Terrassa a Talamanca, arribem a la zona d'aparcaments de l'Alzina del salari, deixem el vehicle i donem inici a la caminada quan passa un minut de tres quarts de vuit.
primeres llums del dia
Agafem per la pista ample que sempre en pujada ens porta a trobar el Coll de Tres Creus quan portem uns 1200 metres fets, deixem la pista i ens endinsem al bosc per tal de trobar els dos avencs i la cova de la Mare de Deu que gracies al treball del Joan Escoda de Mura portem georeferenciats, trobem els dos avencs, no aixi la cova, després d'una estona de voltar ens donem per satisfets amb haver trobat els avencs i tornem al coll per seguir per la pista, aquesta va resseguint el conjunt de roques que tenen el seu punt mes alt en el Turó de la Pola o de Tres Creus.
avenc de les Tres Creus
Fets uns 2400 metres arribem a La Porquerissa, balma obrada que es troba sota d'un espero rocós, semble deure el seu nom a que en altres temps havia fet funcions de cort de porcs, gracies a que el dia s'ha llevat clar, les vistes sobre Montserrat i els Pirineus son esplèndides, seguim endavant i en uns tres-cents metres arribem a la Font de La Pola, aquesta es troba dintre una balma, el lloc es ombrívol i encisador, al costat, s'hi trobem dues taules de ciment amb bancs i restes de construccions de pedra.
Font de la Pola
Continuem la caminada i uns dos quilometres mes endavant arribem davant de la Balma de l'Espluga, es troba sota mateix del turó del mateix nom, es una balma obrada de dimensions ja certament considerables, semble que durant la conquesta sarraïna, serviren d'amagatall a la gent de les contrades, visitada la balma continuem pel sender uns metres mes fins que aquest s'acaba, aquí per un corriol costerut i perdedor ens endinsem a trobar l'avenc de l'Espluga, avenc de mes de 130 m de profunditat i on pels anys 70 va morir un jove de 15 anys.
Balma de l'Espluga
Vist i fotografiat el lloc tornem sobre les nostres passes, i fets uns cinc-cents metres en una bifurcació, agafem el sender de l'esquerra per on anem fent camí mentre gaudim de les vistes i de les capritxoses formes amb que la natura a dotat els turons de la zona, aixi arribem a la Font de les Estelles quan portem fets uns set quilometres, el lloc semble haver estat un punt de certa importància te bancs i murs de pedra i lloc on estar a resguard del sol, aixo si, de la font no en queda ni el broc, aprofitem i fem el mos pertinent, a tocar de la font es troba la Cova del Racó Gran, petita balma obrada de forma molt rústega.
Cova del Racó Gran
Pel darrera de la font agafem un estret corriol que amb trams molt aeris ens porta a trobar el Coll de la Cort Fosca, girem envers l'esquerra i fets uns tres-cents metres i després de haver passat a fregar del Turó de la Cort Fosca, arribem a una esplanada rocallosa on sembla acabar el camí, Entrem en una canal d'extraordinària vegetació: ombrívola, humida, feréstega ens endinsem i en pocs metres arribem davant de la Cova de la Cort Fosca, semble que dintre es troba la Font Fosca, no ho puc pas assegurar ja que no ens hi endinsem.
Cova de la Cort Fosca
Uns metres enllà ens surt al pas l'Hospital de Sang de Matarrodona, una esquerda gegantina de forma triangular que dona cabuda a un petit habitatge, amb sortida pels dos extrems, aquest resten mig tancats per parets d'obra seca. Com el nom indica fou un hospital de sang en la guerra dels Carlins. Es fa de mal imaginar que aquestes contrades poguessin ser escenari de cruentes batalles, paga la pena recrear-se en visitar tot el lloc amb deteniment, veient que hem emprat mes temps del que havíem previst fins aquí, reiniciem la caminada amb una mica mes d'alegria en les nostres passes.
Hospital de Sang
Arribem al Coll de Boix quan portem fets uns nou quilometres, a pesar d'anar amb el temps just li comento al Francesc que encara que fora de ruta, tenim a tocar l'Alzina Bonica i que seria imperdonable no atansar-nos a rendir-li cortesia, aixi ho fem, un pic complimentat el tramit tornem al coll i ja enfilem pel corriol que ens portara de tornada a l'Alzina del Salari passant pel costerut i pedregós tram dels Graons de Mura, mentre davallem i girant la vista envers l'esquerra, anem gaudint de la visió de les Agulles dels Traginers, del Morral del Llop i dels Tres Jutges en primer pla, i mes al fons, l'inconfusible silueta de La Mola de Sant Llorenç.
l'Alzina Bonica
Arribem a l'Alzina del Salari, com que a poc mes de dos-cents metres es troba l'Avenc del Picarol decidim atansar-nos al lloc, dit i fet, encara que el corriol te trams on casi tenim que grimpar, arribem davant de l'avenc, segons un pal indicador aquest te 340 metres de longitud, visitat tornem on tenim el cotxe, hi arribem quan passen tres minuts de les dos, hora en la que el Francesc devia d'estar de tornada a casa, pugem al cotxe i ja posem rumb envers Martorelles, arribats que hi som ens acomiadem no sense emplaçar-nos per fer una sortida dimecres, amb la possibilitat que s'incorporin a aquesta el Jose i el Salva.


dimecres, 6 d’octubre de 2010

SANTUARI DEL CORREDOR, DOLMEN DE CA L'ARENES

Lloc de trobada: Avinguda Piera davant la Masia de Can Carranca
Lloc inici caminada: carretera del Corredor, Sant Andreu del Far, Dosrius
Caminants: Francesc Cladelles, Jose i Francesc
Hora d'inici caminada: 07:53:42
Hora d'arribada: 13:49:05
Duració: 05:55:23
Alçada punt de sortida: 420 m
Alçada mínima assolida: 375 m
Alçada màxima assolida: 647 m
Desnivell màxim: 272 m
Guany: 227 m
Ascensió acumulada: 433 m
Descens acumulat: 447 m
Distancia recorreguda: 13.81 Km
Velocitat mitja: 2.3 Km/h (sense descomptar parades)

En una mena de joc de trucades creuades hem quedat per fer una escapada avui amb el Jose i el Francesc de Granollers, aixi dons quan passen uns minuts de les set ens trobem els tres davant la masia, decidim apropar-nos a visitar el Dolmen de Ca l'Arenes en terme de Dosrius i dintre de l'espai Natural del Montnegre i el Corredor, pugem al cotxe del Francesc i per la carretera de La Roca posem rumb envers Llinars del Vallés, un pic arribats, ens desviem per la carretera que mena a Dosrius per on seguim fins que som al Coll de Can Bordoi, aquí deixem la carretera per endinsar-nos en la ample pista que porta al Santuari del Corredor, aparquem el vehicle a tocar de l'església de Sant Andreu del Far annexe a la masia restaurant de Can Guinard.
església de Sant Andreu del Far
Sant Andreu del Far o d’Alfar. església que presideix el petit nucli del Far o Alfar. Està documentada des de l'any 1164 ; durant els segles XIV al XVI, i també a començament del XIX, consta com a sufragània de la parròquia de Llinars. L'edifici actual és del segle XVII, d'estil gòtic tardà. Té planta de creu llatina i absis poligonal. La façana principal, amb portal de llinda recta i ull de bou, és coronat per un massís campanar de torre, emmerletat. Avui en dia esta annexada a la masia restaurant de Can Guinard.
Sant Andreu del Far
Visitada l'església donem inici a la caminada per la pista mes coneguda com "Carretera del Corredor" en una mica mes d'un quilometre arribem a Can Bosc, masia de grans dimensions en proces de restauració, aquí deixem la pista i per l'esquerra de la casa ens endinsem en un corriol senyalitzat com a SL C-80, uns tres-cents metres després de la casa trobem la Font del Ferro, font que fa honor al seu nom pels tons que presenta, seguim camí i en uns dos-cents metres mes, ens surt al pas lo que resta del Pou de Glaç de Can Bosc, nomes conserva part de les parets perimetrals.
Font del Ferro
Arribem davant Ca l'Arenes quan portem uns tres quilometres, la casa ha estat reconvertida en casa de colònies, el mapa indica que pels vols es troba una font, mirem de trobar-la però segons els habitants de la casa no existeix i lo mes semblant es el sobreeixidor de la bassa i aquesta esta tancada per un filat, aixi que seguim ruta, arribem davant el Dolmen de Ca l'Arenes quan portem uns quatre quilometres fets, em sobta que al contrari que la majoria de restes d'aquest tipus, el dolmen es troba en una fondalada, de fet estem en el punt mes baix de tot el recorregut.
Dolmen de Ca l'Arenes
El Dolmen de Ca l'Arenes es un sepulcre del tipus petita galeria catalana, pertanyent al Neolític Final. Fou descobert el 1997 i restaurant entre el 2006 i 2007. El monument es trobava força malmès, degut a aixo han estat necessaris treballs de restauració molt importants, La excavació va permetre recuperar alguns petits fragments de ceràmica feta a ma, de sílex i de coure o bronze.
Dolmen de Ca l'Arenes
A partit d'aquí comença un tram de una mica mes de dos quilometres en forta pujada, de fet aquest tram salva un desnivell de mes de dos-cents metres, ens donen la benvinguda al pla del Corredor les restes d'una petita pedrera, uns poc metres mes i ja la vista s'eixampla, som a tocar el cim del Corredor, pla presidit per l'edifici del santuari del Corredor.
Santuari del Corredor
El Santuari del Corredor es troba molt aprop del cim de la serra del Corredor 642,2 m, dins del Parc Natural del Montnegre i el Corredor en el terme municipal de Dosrius. És d'estil gòtic tardà, i fou bastit a finals del segle XVI.
La planta de la nau és de creu llatina, i hi ha dues petites capelles laterals al creuer. En un petit cambril, cambra elevada i accessible situada al darrere de l'altar, s'hi venera la Mare de Déu dels Socors. Envoltant el cambril destaca el retaule major, obra cinccentista. El campanar és una torre quadrada rematada per merlets i amb gàrgoles als angles. L'origen del santuari seria una capella que cap el 1530 va construir el pagès Salvi Arenes, de la parròquia de Sant Andreu del Far. Obra d'aquest mateix seria la imatge original de Nostra Senyora del Socors, que el 1815 fou substituïda per una imatge nova, i desplaçada a una altra ubicació dins del santuari. El 1920 fou traslladada a la rectoria de Llinars del Vallès, d'on desaparegué durant un saqueig el juliol de 1936. En l'actualitat, l'aplec del Dilluns de Pasqua és el més popular dels que s'hi celebren.
Santuari del corredor
Abans de res, cerquem un lloc arrecerat del fort vent que bufa per procedir al ritual del mos, enllestit aquest procedim a una acurada visita pels voltants del santuari, a tocar d'aquest trobem un cartell indicador del SL C-72, recorregut circular pels vols del santuari i on s'indica que podem trobar la Font del Pare Jaume, decidim mirar de trobar-la, aixi ho fem fins que ultrapassada la distancia que el cartell indicava i aturats per uns troncs caiguts, donem mitja volta i tornem al santuari.
antic Forn de Vidre
Arribats aquí, ja donem inici a la tornada, aquesta la farem resseguint la "carretera del Corredor" encara que en gran part del recorregut per corriols i senders que la ressegueixen a banda i banda, passem davant de l'àrea de esplai del Corredor, poc després parem per donar una ullada a uns edificis que segons el mapa havien estat un antic forn de vidre, de fet a la façana un cartell informa de la seva fundació al 1696, sense res digna de menció arribem altre cop a Can Bosc, aquí ens aturem a refrescar-nos per dintre i per fora amb les fresques aigües de la seua font.
Font i bassa de Can Bosc
Ara ja fem el poc mes d'un quilometre que ens separa de Sant Andreu del Far, arribats agafem el vehicle i ens dirigim a trobar Martorelles, aquí ens acomiadem no sense felicitar-nos pel agradable mati del que hem gaudit i emplaçat-nos per a properes sortides.


dilluns, 4 d’octubre de 2010

TINES DE LES BALMES ROGES I ALTRES PEDRES

Lloc de trobada: Avinguda Piera davant la Masia de Can Carranca
Lloc inici caminada:Pont de Rocafort, Km 6 de la carretera BV-1224
Hora d'inici caminada: 08:43:29
Hora d'arribada: 15:46:38
Duració: 07:03:09
Alçada punt de sortida: 154 m
Alçada mínima assolida: 138 m
Alçada màxima assolida: 561 m
Desnivell màxim: 423 m
Guany: 407 m
Ascensió acumulada: 971 m
Descens acumulat: 947 m
Distancia recorreguda: 17.52 Km
Velocitat mitja: 2.4 Km/h (sense descomptar parades)

Avui, havíem quedat amb el Francesc de Granollers de sortir a fer un vol, com jo encara no goso agafar el cotxe, quedem que ell passara a recollir-me, aprofitant, li comento que s'encarregui ell de cercar itinerari, aixi es que quan passen uns minuts de les set ens trobem davant la masia, el cel esta ben tapat, de tant en tant s'escapa una gota que altre, malgrat tot, decidim arriscar-nos. Aixi dons posem rumb envers el Pont de Vilomara ja que ha escollit una caminada que ens ha de portar a visitar Sant Jaume de Vallhonesta passant abans per les tines de les Balmes Roges.
vall de la Riera de la Casa Nova amb les primeres llums
Arribem al Pont de Vilomara, aparquem el vehicle en un petit descampat que es troba a tocar del Pont de Rocafort, pont que salva la Riera de la Casa Nova, donem inici a la caminada agafant un corriol que va resseguint la riera, fets uns dos quilometres arribem a la Casa Nova de Sant Jaume, aquí ja ens trobem amb les primeres tines del recorregut, girem envers l'esquera i pel corriol que passa a tocar de les ruïnes de la casa baixem a la llera de la riera que creuem a gual i seguim caminat, ara per una pista ample i en constant pujada.
Casa Nova de Sant Jaume
Quan portem fets uns tres quilometres i mig, arribem davant de Les Tines de les Ratapinyades totalment emboscades en mig de la vegetació, cinc-cents metres mes endavant trobem una barraca de vinya adossada a un marge de pedra, al mateix marge es troba un entrant que devia servir per mantenir frescos els aliments, al costat mateix veiem una munió de ruscos enlairats a l'esquerra del camí, que en època mel·lífera tenen que donar mes d'un ensurt.
a mida que ens enlairem s'eixampla la perspectiva
El sender agafa cada cop mes pendent per lo que de quan en quan parem a recuperar ale mentre gaudim de les vistes, fets una mica mes de cinc quilometres i mig trobem un corriol que surt per la dreta i malgrat no estar indicat, pel lloc ens fa suposar que es el que mena a les Balmes Roges, l'agafem i efectivament fets uns poc metres ens trobem davant de les Balmes Roges fem una acurada visita al lloc que es conserva en bastant bon estat, malgrat o potser semblar que es emprat per arrecerar bestiar.
Tines de les Balmes Roges
Tornem al sender que cada cop semble agafar mes pendent, dos quilometres mes i ens trobem amb la bassa que recull l'aigua de pluja que baixa del Puig Gil, aquí, s'acaba el sender i cerquem el corriol que ens permeti seguir, el trobem encara que mes que corriol semble un xaragall per on baixem com millor podem i sabem, sans i estalvis arribem a una cruïlla de quatre camins, de seguir de front aniríem a parar a Els Ermitanets, girem envers l'esquerra, a partir del Puig Gil ja tot es baixada cosa que a aquestes alçades, s'agraeix.
bassa de recollida d'aigües dalt el Puig Gil
Fets una mica mes de nou quilometres arribem a un revol del sender d'on segons les dades preses pel Francesc, surt un corriol que en baixada ens portaria a tocar de Ca La Miquela d'on giraríem envers l'esquerra per visitar les restes de la Santa Creu de Palou i tornant sobre les nostres passes ja enfilaríem a trobar Sant Jaume de Vallhonesta, si el corriol que baixa del Puig Gil semble un xaragall, aquest es directament un suïcidi, cerquem una alternativa però degut a que no portem cap mapa, no ens arrisquem i decidim tornar sobre les nostres passes.
les vistes justifiquen la caminada
Aixi ho fem fins que quan som al punt on hem deixat el corriol que baixa del Puig Gil, en lloc de agafar-lo, optem per un sender que en lloc de per sobre, passa per sota de les Balmes Roges i ultrapassades aquestes, entronca amb el sender que em portar a l'anada, ara ja desfem el camí fet fins que som davant de les Tines de la Casa Nova, aquí, en lloc te tornar pel corriol que va resseguint la riera, agafem el Camí de la Casa Nova, quan ens manquen poc menys de dos quilometres per arribar al punt de partida, topem amb l'ultima mostra del passat agrícola de la zona, una barraca de vinya a tocar del sender.
darrera construcció de pedra seca del dia
Arribem on hem deixat el vehicle set hores després d'haver sortit, decebuts per una banda per no aconseguir les fites proposades, però satisfets per el bon dia i per haver gaudit de la visita a les Tines de les Balmes Roges, ens aposentem i enfilem envers Martorelles on el Francesc em deixa sa i estalvi després d'un agradable dia de caminar per la natura.