dissabte, 18 de setembre de 2010

TANCAT PER TASQUES DE MANTENIMENT

TANCAT PER TASQUES
DE
MANTENIMENT

Dies enrere em varen trucar del Servei de Manteniment (Hospital de Mollet) per donar-me dia i hora per procedir a tasques de reparació del circuit pneumàtic del sistema extensor de l'extremitat dreta, semble ser que aixo et deixa fora de servei durant unes dies a menys que siguis esquerra, que no es el cas. Evidentment aixo comportara que quedeu alliberats de la feixuga tasca de tenir que suportar les meues "batalletes".
No obstant com en refio de la professionalitat del Servei de Manteniment, no os feu il·lusions, aquest alleujament de la feixuga tasca, serà temporal, aixi dons, gaudiu d'aquest parèntesi i ens retrobem en uns dies o setmanes.

dilluns, 13 de setembre de 2010

CAMINANT PELS RODALS DE SABADELL I TERRASSA

Lloc inici caminada: Sant Julià d'Altura, Carretera Matadepera, Sabadell
Hora d'inici caminada: 08:07:22
Hora d'arribada: 13:05:23
Duració: 04:58:01
Alçada punt de sortida: 254 m
Alçada mínima assolida: 144 m
Alçada màxima assolida: 307 m
Desnivell màxim: 163 m
Guany:53 m
Ascensió acumulada:756 m
Descens acumulat:780 m
Distancia recorreguda: 15.500 Km
Velocitat mitja: 3 Km/h (sense descomptar parades)

Ahir diumenge, m'adono que immers en el brogit de la Festa Major no he preparat cap ruta per avui, em poso a pensar on anar i de seguida em ve al cap la ultima ruta portada a terme pels amics de Senderismo Elvis, decideixo ferla servir com a base per a una caminada amb una mica mes de recorregut.
Sant Julià d'Altura
Aixi dons aquest mati em llevo i després d'un petit desdejuni surto al carrer, agafo el vehicle i enfilo envers Sabadell, vaig a trobar la Carretera de Matadepera i arribat a l'entrada a l'àrea de lleure de Sant Julià d'Altura, m'endinso i aparco e inicio la caminada quan passen set minuts de les vuit, primer de res, dono un tomb pels voltans de l'església.
àrea de lleure de Sant Julià d'Altura
Sant Julià d'Altura Fou una parròquia rural de l'antic terme de Terrassa. Dintre el terme hi havia el castell de Ribatallada, propietat dels Montcada (1136-1310) i dels Clasquerí després. Hi havia la masia fortalesa de Castellarnau i una bona colla de masos. És emplaçada en un dels paratges més bonics del rodal, prop de la timba del torrent de Ribatallada i tocant el bosc de Can Deu. L'any 1904 s'inclogué al terme de Sabadell. A més a més de l'església, el conjunt arquitectònic comprèn l'edifici de l'actual rectoria i el tancat del cementiri. La primera església data del segle XI i va experimentar canvis en els segles successius. Va ser durant el segle XVII que es va dur a terme una important reforma que conduí a l'església actual. La portalada actual mostra que es van aprofitar part dels materials gòtics d'una església anterior. El 1611 es va construir el cimbori i el 1693 el campanar. El retaule major era de l'any 1698. S'hi havia venerat una imatge de la Mare de Déu d'Altura, que sembla que devia ser de la fi del segle XII o el principi del XIII. Durant molts anys, es va guardar a la masia de Can Sales, després fou retornada a la parròquia i cremada el 1936.
Durant la guerra del Francès l'església va ser incendiada i el cementiri profanat. L'any 1990, i mercès a les excavacions arqueològiques endegades pel Museu d'Història de Sabadell, es va posar al descobert una necròpolis medieval. La mateixa té un total de 82 tombes, fosses simples excavades a terra, datades entre els segles XI al XVIII.
creu de terme a Sant Julià d'Altura
Ara ja enfilo a trobar el Torrent de Ribatallada, fets no encara sis-cents metres trobo la Font dels Capellans que recull l'aigua del torrent del mateix nom i semble que no s'esgota casi mai. Uns metres mes i trobo la Font del Suro, font que recull les aigües que vesen de la Font dels Capellans. Quan porto fet un quilometre aproximadament trobo una bifurcació de camins, per l'esquerra seguiria a trobar el Torrent de Gotelles, un pal indicador diu que el de la dreta porta a la Font dels Gossos i al Ripoll, al Ripoll no tinc gaire interes en arribar, però m'hi endinso per veure de trobar la font.
Font dels Capellans
Després de fer uns mil tres-cents metres, la font no la he vist, però vaig a espetegar al Eix del Ripoll, ja que soc aquí, decideixo visitar la Font dels Plàtans i el Forn de Calç de Ribatallada, ara torno a refer el camí que m'ha portar fins aquí, arribat a la bifurcació ara si segueixo a trobar el Torrent de Gotelles passant per de sota el tossal on es troben les restes del Castell de Ribatallada. En un revol del sender i allà on conflueixen els torrents de Can Font i Gotelles per donar pas al Torrent de Ribatallada, em crida l'atenció una lapida, es pot dir que únic vestigi visible del Pantà de Ribatallada.
lapida commemorativa de la construcció del pantà de Ribatallada
Es va construir l’any 1895, tal com ens recorda la làpida encara existent. Tenia 4 metres de fondària i una capacitat de 10.000 m3 i es nodria de les aigües de la mina de Ribatallada. A partir de 1901 també començà a nodrir-se de la mina del torrent de Gotelles. Va ser una de les principals fonts de proveïment d'aigua a Sabadell, fins que les fortes riuades del setembre de 1962 en van esbotzar la paret. Estava format per un mur de contenció que retenia l'aigua i una comporta de ferro que permetia regular-ne la sortida cap a Sabadell. Avui en dia esta fora d'us i colgat de vegetació.
Torrent de Gotelles
Uns pocs metres mes endavant abandono la pista i m'endinso per un corriol que per l'esquerra s'enfila tot resseguint el Torrent de Gotelles, aquest torrent neix al Pla de Can Sales i a les alçades de l'any que som, encara porta un petit cabdal d'aigua que fa que aquest tram del recorregut sigui el mes agradable de fer de tot el mati, per la frescor, per la cantarella de l'aigua i per l'ombra produïda pel bosc de ribera que l'acompanya. Seguint el corriol trobo la Font de la Moreria, semble que deu el seu nom a una torre de guaita que havia pels voltans i que com tantes d'aquestes torres rebia el nom de Torre del Moro o de la Moreria.
Font de la Moreria
Uns cinquanta metres mes i em trobo la Font de Gotelles, semble que la llera del torrent es tant rica en aigua que nomes escarbant una mica es fàcil trobar una surgència d'aigua, amb pesar veig que el camí s'allunya del torrent, fent un lleuger gir a l'esquerra es dirigeix a trobar la carretera de Matadepera, la creuo i segueixo de front entre camps de conreu i clapes de bosc, de tant en tant trobo alguna edificació, semble que son equipaments com residencies per a gent gran i centres d'educació especial, vaig sempre de front fins que arribo a l'àrea de lleure de Mossèn Homs, arribat aprofito i en una de les taules faig el mos preceptiu.
torre-Masia de Mossèn Homs
Fet el mos reinicio la caminada, abans de res faig un vol pels voltans de la Torre de Mossèn Homs convertida en escola d'hostaleria, la casa va ser construïda en el segle XIV encara que per troballes fetes, te antecedents al segle X, a tocar de l'era de la casa es troba la petita ermita del Sagrat Cor de Jesús, d'aquí vaig a trobar l'antic Camí de Sant Quirze del Vallés a Matadepera, fets uns quants metres em crida l'atenció un edifici que es troba a l'esquerra de la pista, es de línies modernes i de color blanc, m'apropo i constato que es tracta de un convent de clausura de l'odre de les carmelites descalces.
ermita del Sagrat Cor de Jesús al costat de l'era de Mossèn Homs
Torno al camí i uns quants metres mes endavant passo per la zona d'horts municipals de Mossèn Homs, aquest tram de la caminada es de un gran contrast amb el del Torrent de Gotelles, aquí no hi ha gens d'ombra, aixi que faig mes viu el ritme i no m'aturo fins que arribo al pont que creua la línia fèrria de Barcelona a Manresa a l'alçada del baixador de Torrebonica, ultrapassada la via, giro envers l'esquerra, creuo el torrent de la Betzuca i arribo a tocar de la bassa d'aigua que fa de reserva hídrica de les instal·lacions del camp de golf, torno a girar envers l'esquerra creuo altre cop la línia fèrria agafo un sender que transcorre entre el camp de golf a la dreta i el torrent de la Betzuca a l'esquerra.
camp de golf de Torrebonica
Segueixo pel sender que en èpoques mes plujoses te que estar de bon transitar, quan porto fets aproximadament un tretze quilometres, arribo a l'àrea de lleure de Can Bonvilar, semble que tant aquesta com l'arranjament d'alguns senders com el que he portat fins aquí, son part de les contraprestacions que el real club de Golf del Prat va fer a l'Ajuntament de Terrassa, pocs metres mes endavant giro envers la dreta per un corriol que per l'orientació em semble que em pot conduir a trobar la Font de Ca n'Argelaguer, l'encerto, ja que en una mica mes d'un quilometre arribo a la font.
Font de Ca n'Argelaguet
Arribat que hi soc, ompl l'ampolla, em refresco i prenc un petit descans a l'ombra, reinicio la caminada, en principi portava l'idea de resseguir La Riereta degut a lo be que posa aquest sender el Luis al seu bloc, mes com he dit a la dona que arribaria a dinar i veient que ja es tard, decideixo cercar un camí que em torni a Sant Julià en menys temps, aixi dons segueixo pel sender que porta a la casa de Ca n'Argelaguer, passo pel costat i quan la pista arriba a la carretera de Matadepera trobo que el pas esta tancat per una porta, no he creuat cap tanca ni filat, ni cap senyal de prohit el pas, crec que hauria de haver una sortida, entre desfer camí fins arribar a la font i cercar altre opció o saltar la tanca, opto per saltar, per l'estat de la tanca no soc el primer.
Sant Julià d'Altura vist de la carretera de Matadepera
Creuo la carretera, arribo a la zona d'aparcaments de Sant Julià d'Altura, agafo el cotxe i ja poso rumb envers Martorelles, aquest ultim incident de la tanca m'ha deixat mal regust, si no fos per aixo hauria estat un mati ben aprofitat i molt agradable.

NOCTURNA DE FESTA MAJOR 2010

Dissabte, quan encara faltaven prop de vint minuts per les 21 h. el punt de sortida per la caminada ja començava a rebre gent, gent gran, joves i algun que altre infant, ultrapassats cinc minuts de l'hora, l'Antonio i el Gino fan les fotos de rigor, després la Toñi dona unes breus explicacions i donem inici a la caminada.
Foto cedida pel Gino
Seguint l'itinerari previst arribem davant del cementiri de Sant Fost, aquí veient que el grup s'esta allargassant massa degut als diferents ritmes, decidim fer una parada de reagrupament, un grupet mes avesats a caminar decideixen seguir endavant, com alguns coneixent el camí, em quedo a esperar al gruix de la gent i a partir d'aquí miro d'afluixar el ritme.



Arribant a Sant Cebrià, el grup que ha tirat endavant ja fa estona que hi son, comenten que el suor comença a refredar-se i que en lloc d'esperar a que estiguem tots, ells tiren endavant altre cop, dic que com vulguin, que jo m'espero a la resta, aixo fa que com teníem previst fer el recompte de la gent aquí estant, no es pugui fer, quan la cua del grup arriba, donen uns minuts de descans i aprofitem per fer unes fotos.
foto cedida pel Gino
A partir d'aquí com el grup de ressagats a quedat mes reduït ja anem al mateix ritme mes o menys, per la qual cosa arribem tots plegats a Can Carranca, un anima caritativa a pensat en nosaltres i a reservat uns quants entrepans i una mica de beguda fresca, mentre descansem i la fem petar, es fa el passi de fotos de la temporada passada, acabat tot, recollim i ens acomiadem.
foto cedida pel Gino
Donat que no hem pogut fer el recompte al arribar a Sant Cebrià, ho faig per damunt fent servir les fotos de la sortida que va fer el Gino i pel cap baix, el grup ultrapassava les 100 persones

VEURE TOTES LES FOTOS DEL GINO

divendres, 10 de setembre de 2010

FIGARO-SANT CRISTOFOL DE MONTEUGUES-FIGARO

Lloc de trobada: Figaró, al costat de la Font de Ca l'Andreu
Lloc inici caminada: Figaró, al costat de la Font de Ca l'Andreu
Hora d'inici caminada: 06:56:39
Hora d'arribada: 11:30:50
Duració: 04:34:11
Alçada punt de sortida: 324 m
Alçada mínima assolida: 324 m
Alçada màxima assolida:769 m
Desnivell màxim: 445 m
Guany:445 m
Ascensió acumulada:749 m
Descens acumulat:767 m
Distancia recorreguda: 12.397 m
Velocitat mitja: 2.7 km/h (sense descomptar parades)

Donat que molt al meu pesar, descomptant la caminada que vaig fer dijous passat per comprovar in situ l'itinerari de la nocturna de demà, no havia caminat des de la sortida al castell de Burriac al mes de Juny, no volia deixar passar aquesta setmana sense calçar-me les botes i petjar altre cop algun camí o sender. Després de creuar unes quantes trucades amb el Salva i el Francesc de Granollers, quedem per sortir avui, proposo fer la ruta que sortint del poble de Figaró arriba a Sant Cristòfol de Monteugues, s'accepta la suggerència per unanimitat. Tant es aixi que avui, quan manquen pocs minuts per les set ens troben els tres al Figaró, a la zona d'aparcament que es troba a la antiga Carretera de Ribes a tocar de la Font de Ca l'Andreu.
Font de la Noguera Punxeguda
Donem inici a la caminada quan manquen quatre minuts per les set, ens endinsem per un corriol que per la dreta, ressegueix la Riera de Vallcarquera, donada l'hora, encara anem mig a les fosques, la qual cosa no impedeix que ens adonem de la bellesa d'aquest tram de la riera, aviat ens trobem un pontet de fusta que travessant la riera ens porta a la Font de la Noguera Punxeguda, semble impossible que ens separin menys de cent metres del brogit de la autovia de l'Ametlla.
salt d'aigua i gorg a tocar de Can Bosc
Seguim ruta acompanyats per la rumor de l'aigua en el seu camí a trobar el Congost, poc després arribem al gorg i salt d'aigua que es troben a tocar de la passera de Can Bosc, la poca llum no ens impedeix gaudir de l'encís del lloc, tot seguit creuem a gual la riera i ens enfilem a sortir a la pista de Vallcarquera per on girem a l'esquerra, passem pel costat del castanyer del ciment, esta cavorcat i algú va omplir el forat amb aquest material.
Font del Moli
Poc després arribem davant de la Font del Moli, dita aixi per que davant per davant es troben les restes d'un antic moli que aprofitava la força de la riera, diuen que allà pels any vint del segle passat, un veí del Figaró, va produir electricitat en aquest moli, aquí estant deixem la pista, creuem la riera per un pont i seguim per un corriol que ressegueix la riera per l'esquerra, seguim pel corriol fins que arribats a l'alçada de l'església de Sant Pere de Vallcarquera trobem unes escales per on baixem a trobar la riera, la creuem i anem a sortir al costat de l'església.
Sant Pere de Vallcarquera en mig de la foscor
Sant Pere de Vallcàrquera La segona parròquia en importància de les que conformaren l'actual Figaró-Montmany fou la de Sant Pere de Vallcàrquera, que es conserva encara a la vall tancada ( Vall Carcera dels antics documents) que s'obre entre els contraforts del turó de Tagamanent i del turó de Monteugues, solcada per la riera de Vallcàrquera, que neix a Tagamanent i conflueix per l'esquerra amb el Congost, a la sortida del poble del Figueró.
L'església és una edificació romànica tardana amb volta força apuntada, ampliada amb un presbiteri, a manera de gran absis tardà, per allargar la nau, i amb una espècie de segona nau formada per capelles afegides, unides per grans pilars cònics a la nau central. Moltes d'aquests modificacions i l'esvelt campanar es degueren fer vers el 1679, data que figura en el nou portal de ponent. El 1961 es començà una restauració que no ha continuat. Guarda antics retaules, amb pintures, del segle XVII i alguns elements d'escultura notables. El 1870 la parroquialitat es va traslladar al Figueró i quedà des d'aleshores com a vella matriu, on se celebraven només les festes principals.
castanyer amb fruits a La Castanyereta
D'aquí, tornem a la pista asfaltada per on anem fins que ens ve al pas un encreuament de camins, agafem el de la dreta tot seguint les marques blanques i grogues del PR i deixem a l'esquerra l'Escola de Natura que es troba a l'antiga rectoria, anem seguint les marques del PR deixant a banda i banda algun corriol i sender, aquí el sender s'enfila de manera molt pronunciada, ara ja aprofitat algun clar en la vegetació podem gaudir de la visió de l'inconfusible silueta en forma de flam del Tagamanent, arribats dalt de l'ultima rampa deixem el PR que segueix per un corriol i seguim per la pista.
la inconfusible silueta del Tagamanent emmarcada per castanyers
Poc després arribem a un petit coll on es creuen varis camins, aquí ens topem amb la Creu de Can Plans, diuen que aixecada en record de la mort d'un infant per l'atac d'un llop famèlic, agafem el sender que surt envers l'esquerra, quan portem uns dos-cents metres fets, segons la ruta "oficial" tindríem que agafar el camí que per l'esquerra s'enfila a trobar la carena de la Serra dels Pins, nosaltres seguim per la pista que ens porta a trobar l'església de Sant Cristòfol de Monteugues enlairada damunt una esplanada que ens convida a parar i fer un mos aixoplugats sota l'ombra dels til·lers.
Sant Cristòfol de Monteugues
Sant Cristòfol de Monteugues. Esmentada per primer cop l’any 1021, Sant Cristòfol és el centre d’una de les parròquies que acabarien esdevenint l’actual municipi de Figaró Montmany, encara que supeditada a l'església de Sant Esteve de la Garriga. Antiga església parroquial d'origen romànic que es troba aixecada a l'extrem nord d'una acollidora esplanada amb til.lers i acàcies. Segons una llegenda basada en la inscripció “Carlous Magnus me facit”, que es trobava en una de les campanes feta pel fonedor Carles Many al segle XV, va ser fundada per l'emperador Carlemany després de vèncer als sarraïns al veí Pla de la Batalla. Al 1021 tenia categoria parroquial, al 1139 va ser cedida al monestir de l'Estany, al 1363 va passar a ser sufragània de Vallcàrquera i, des del 1957 pertany a la diòcesi de Vic. És d'una nau coberta amb volta de canó seguit, amb dos arcs torals probablement posteriors i cobert amb volta de quart d'esfera a llevant. De murs emblanquinats, la porta d'accés, a la façana sud, és una senzilla arcada adovellada de gres, mentre que l'espadanya es troba a la façana de ponent.
Alzina de Can Valls
Un pic fet el mos i visitat el lloc, reiniciem la caminada per la pista tancada amb cadenat que per la dreta de l'església i sempre en pendent i fent llaçades, ens va apropant envers el Pla de la Batalla no sense abans passar a tocar Can Valls i una mica mes amunt, l'Alzina de Can Valls, de capçada espectacular, arribats dalt el pla, girem envers l'esquerra i després de carenejar per la Serra dels Pins iniciem una forta davallada que ens mena a sortir altre cop a la cruïlla de camins de la Creu de Can Plans.
Creu de Can Plans
Un pic som aquí, per seguir la ruta tindríem que seguir de front per la pista que després de passar per Can Plans, Can General, la Creu de Mossèn Ramon i el Sot de les Pomeretes, ens portaria al Figaró, donat que tindríem que travessar tot el poble per anar a trobar els cotxes i que ens hem quedat amb ganes de contemplar a plena llum el tram de riera que hem fet a les fosques, decidim desfer el camí que hem portat a l'anada, aixo si, fem els dos-cents metres que ens portaran al corriol que duu a la Cova de l'Home Mort, visitada la cova encara que sense endinsar-nos, tornem a la cruïlla.
entrada a la Cova de l'Home Mort
Desfem camí sense res a destacar excepte que anem a bon ritme ja que per a mi es ja una mica tard, arribats a la pista asfaltada seguim fins a trobar la rampa que baixa a trobar la riera, a partir d'aquí ja ens agafem mes temps per gaudir de la bellesa d'aquest tram de la riera, diuen i m'ho crec, que la Riera de Vallcarquera es un dels trams fluvials millor conservats de la conca del Besos.
salt d'aigua i gorg de can Bosc de baixada i a plena llum
Gaudint de salts, gorgs i fonts, arribem molt al meu pesar altre cop al brogit de la "civilització", com ja vaig casi una hora per sobre del temps previst, m'acomiado i agafant el vehicle enfilo envers Martorelles, arribo, dutxa dinar i cap a treballar.

dimecres, 1 de setembre de 2010

IV CAMINADA NOCTURNA DE FESTA MAJOR

Abans de res, desitjar que les vacances hagin estat lo mes bones possible per a tothom i que l'inici d'aquesta nova temporada ens serveixi per allunyar el tan anomenat "síndrome post vacacional".

Com ja es habitual des de fa uns anys, el dissabte dia 11 coincidint amb la Festa Major de Martorelles, es realitzara la ja clàssica Caminada Nocturna de Festa Major, que organitza l'Associació Progressista de Dones "Montserrat Roig" enguany com ja es habitual la sortida tindrà lloc a les 21 h. i el punt de trobada, com sempre a la Avinguda Piera davant la Masia de can Carranca i al costat del mapa del Consorci del Parc de la Serralada Litoral.

El recorregut previst, a expenses de modificacions d'última hora serà: carrer Primavera, Ronda Nord, Avinguda de Can Ribalda, Carretera de Badalona, Camí de l'Església Vella, bosquet de davant del cementiri de Sant Fost, Camí de Sant Cebrià de Cabanyes, ermita de Sant Cebrià, petit descans, Can Torres, camí del cementiri i ja d'aquí desfer el camí que hem portar a l'anada. El recorregut es aproximadament d'uns 9 km.

itinerari previst
Arribats a Can Carranca, l'Associació de Dones, ens oferira un petit pica pica per recuperar forces, aprofitant per fer un passi de fotos de les activitats de la temporada 2009/2010.

Aquesta activitat es el tret de sortida que dona inici a la temporada 2010/2011 de caminades matinals que com a norma tenen lloc el segon diumenge de cada mes i la que esteu tots convidats.

-L'organització no es fa responsable dels danys que puguin rebre o produir els participants, no obstant, vetllara per tal d'evitar-los.
-La caminada es oberta a tothom i apta per a qualsevol persona acostumada a caminar, no obstant aixo, els menors de 14 anys hauran d'anar acompanyats d'un adult.
-Es recomana portat calçat adequat i llanternes.