Pàgines

dilluns, 13 de setembre del 2010

CAMINANT PELS RODALS DE SABADELL I TERRASSA

Lloc inici caminada: Sant Julià d'Altura, Carretera Matadepera, Sabadell
Hora d'inici caminada: 08:07:22
Hora d'arribada: 13:05:23
Duració: 04:58:01
Alçada punt de sortida: 254 m
Alçada mínima assolida: 144 m
Alçada màxima assolida: 307 m
Desnivell màxim: 163 m
Guany:53 m
Ascensió acumulada:756 m
Descens acumulat:780 m
Distancia recorreguda: 15.500 Km
Velocitat mitja: 3 Km/h (sense descomptar parades)

Ahir diumenge, m'adono que immers en el brogit de la Festa Major no he preparat cap ruta per avui, em poso a pensar on anar i de seguida em ve al cap la ultima ruta portada a terme pels amics de Senderismo Elvis, decideixo ferla servir com a base per a una caminada amb una mica mes de recorregut.
Sant Julià d'Altura
Aixi dons aquest mati em llevo i després d'un petit desdejuni surto al carrer, agafo el vehicle i enfilo envers Sabadell, vaig a trobar la Carretera de Matadepera i arribat a l'entrada a l'àrea de lleure de Sant Julià d'Altura, m'endinso i aparco e inicio la caminada quan passen set minuts de les vuit, primer de res, dono un tomb pels voltans de l'església.
àrea de lleure de Sant Julià d'Altura
Sant Julià d'Altura Fou una parròquia rural de l'antic terme de Terrassa. Dintre el terme hi havia el castell de Ribatallada, propietat dels Montcada (1136-1310) i dels Clasquerí després. Hi havia la masia fortalesa de Castellarnau i una bona colla de masos. És emplaçada en un dels paratges més bonics del rodal, prop de la timba del torrent de Ribatallada i tocant el bosc de Can Deu. L'any 1904 s'inclogué al terme de Sabadell. A més a més de l'església, el conjunt arquitectònic comprèn l'edifici de l'actual rectoria i el tancat del cementiri. La primera església data del segle XI i va experimentar canvis en els segles successius. Va ser durant el segle XVII que es va dur a terme una important reforma que conduí a l'església actual. La portalada actual mostra que es van aprofitar part dels materials gòtics d'una església anterior. El 1611 es va construir el cimbori i el 1693 el campanar. El retaule major era de l'any 1698. S'hi havia venerat una imatge de la Mare de Déu d'Altura, que sembla que devia ser de la fi del segle XII o el principi del XIII. Durant molts anys, es va guardar a la masia de Can Sales, després fou retornada a la parròquia i cremada el 1936.
Durant la guerra del Francès l'església va ser incendiada i el cementiri profanat. L'any 1990, i mercès a les excavacions arqueològiques endegades pel Museu d'Història de Sabadell, es va posar al descobert una necròpolis medieval. La mateixa té un total de 82 tombes, fosses simples excavades a terra, datades entre els segles XI al XVIII.
creu de terme a Sant Julià d'Altura
Ara ja enfilo a trobar el Torrent de Ribatallada, fets no encara sis-cents metres trobo la Font dels Capellans que recull l'aigua del torrent del mateix nom i semble que no s'esgota casi mai. Uns metres mes i trobo la Font del Suro, font que recull les aigües que vesen de la Font dels Capellans. Quan porto fet un quilometre aproximadament trobo una bifurcació de camins, per l'esquerra seguiria a trobar el Torrent de Gotelles, un pal indicador diu que el de la dreta porta a la Font dels Gossos i al Ripoll, al Ripoll no tinc gaire interes en arribar, però m'hi endinso per veure de trobar la font.
Font dels Capellans
Després de fer uns mil tres-cents metres, la font no la he vist, però vaig a espetegar al Eix del Ripoll, ja que soc aquí, decideixo visitar la Font dels Plàtans i el Forn de Calç de Ribatallada, ara torno a refer el camí que m'ha portar fins aquí, arribat a la bifurcació ara si segueixo a trobar el Torrent de Gotelles passant per de sota el tossal on es troben les restes del Castell de Ribatallada. En un revol del sender i allà on conflueixen els torrents de Can Font i Gotelles per donar pas al Torrent de Ribatallada, em crida l'atenció una lapida, es pot dir que únic vestigi visible del Pantà de Ribatallada.
lapida commemorativa de la construcció del pantà de Ribatallada
Es va construir l’any 1895, tal com ens recorda la làpida encara existent. Tenia 4 metres de fondària i una capacitat de 10.000 m3 i es nodria de les aigües de la mina de Ribatallada. A partir de 1901 també començà a nodrir-se de la mina del torrent de Gotelles. Va ser una de les principals fonts de proveïment d'aigua a Sabadell, fins que les fortes riuades del setembre de 1962 en van esbotzar la paret. Estava format per un mur de contenció que retenia l'aigua i una comporta de ferro que permetia regular-ne la sortida cap a Sabadell. Avui en dia esta fora d'us i colgat de vegetació.
Torrent de Gotelles
Uns pocs metres mes endavant abandono la pista i m'endinso per un corriol que per l'esquerra s'enfila tot resseguint el Torrent de Gotelles, aquest torrent neix al Pla de Can Sales i a les alçades de l'any que som, encara porta un petit cabdal d'aigua que fa que aquest tram del recorregut sigui el mes agradable de fer de tot el mati, per la frescor, per la cantarella de l'aigua i per l'ombra produïda pel bosc de ribera que l'acompanya. Seguint el corriol trobo la Font de la Moreria, semble que deu el seu nom a una torre de guaita que havia pels voltans i que com tantes d'aquestes torres rebia el nom de Torre del Moro o de la Moreria.
Font de la Moreria
Uns cinquanta metres mes i em trobo la Font de Gotelles, semble que la llera del torrent es tant rica en aigua que nomes escarbant una mica es fàcil trobar una surgència d'aigua, amb pesar veig que el camí s'allunya del torrent, fent un lleuger gir a l'esquerra es dirigeix a trobar la carretera de Matadepera, la creuo i segueixo de front entre camps de conreu i clapes de bosc, de tant en tant trobo alguna edificació, semble que son equipaments com residencies per a gent gran i centres d'educació especial, vaig sempre de front fins que arribo a l'àrea de lleure de Mossèn Homs, arribat aprofito i en una de les taules faig el mos preceptiu.
torre-Masia de Mossèn Homs
Fet el mos reinicio la caminada, abans de res faig un vol pels voltans de la Torre de Mossèn Homs convertida en escola d'hostaleria, la casa va ser construïda en el segle XIV encara que per troballes fetes, te antecedents al segle X, a tocar de l'era de la casa es troba la petita ermita del Sagrat Cor de Jesús, d'aquí vaig a trobar l'antic Camí de Sant Quirze del Vallés a Matadepera, fets uns quants metres em crida l'atenció un edifici que es troba a l'esquerra de la pista, es de línies modernes i de color blanc, m'apropo i constato que es tracta de un convent de clausura de l'odre de les carmelites descalces.
ermita del Sagrat Cor de Jesús al costat de l'era de Mossèn Homs
Torno al camí i uns quants metres mes endavant passo per la zona d'horts municipals de Mossèn Homs, aquest tram de la caminada es de un gran contrast amb el del Torrent de Gotelles, aquí no hi ha gens d'ombra, aixi que faig mes viu el ritme i no m'aturo fins que arribo al pont que creua la línia fèrria de Barcelona a Manresa a l'alçada del baixador de Torrebonica, ultrapassada la via, giro envers l'esquerra, creuo el torrent de la Betzuca i arribo a tocar de la bassa d'aigua que fa de reserva hídrica de les instal·lacions del camp de golf, torno a girar envers l'esquerra creuo altre cop la línia fèrria agafo un sender que transcorre entre el camp de golf a la dreta i el torrent de la Betzuca a l'esquerra.
camp de golf de Torrebonica
Segueixo pel sender que en èpoques mes plujoses te que estar de bon transitar, quan porto fets aproximadament un tretze quilometres, arribo a l'àrea de lleure de Can Bonvilar, semble que tant aquesta com l'arranjament d'alguns senders com el que he portat fins aquí, son part de les contraprestacions que el real club de Golf del Prat va fer a l'Ajuntament de Terrassa, pocs metres mes endavant giro envers la dreta per un corriol que per l'orientació em semble que em pot conduir a trobar la Font de Ca n'Argelaguer, l'encerto, ja que en una mica mes d'un quilometre arribo a la font.
Font de Ca n'Argelaguet
Arribat que hi soc, ompl l'ampolla, em refresco i prenc un petit descans a l'ombra, reinicio la caminada, en principi portava l'idea de resseguir La Riereta degut a lo be que posa aquest sender el Luis al seu bloc, mes com he dit a la dona que arribaria a dinar i veient que ja es tard, decideixo cercar un camí que em torni a Sant Julià en menys temps, aixi dons segueixo pel sender que porta a la casa de Ca n'Argelaguer, passo pel costat i quan la pista arriba a la carretera de Matadepera trobo que el pas esta tancat per una porta, no he creuat cap tanca ni filat, ni cap senyal de prohit el pas, crec que hauria de haver una sortida, entre desfer camí fins arribar a la font i cercar altre opció o saltar la tanca, opto per saltar, per l'estat de la tanca no soc el primer.
Sant Julià d'Altura vist de la carretera de Matadepera
Creuo la carretera, arribo a la zona d'aparcaments de Sant Julià d'Altura, agafo el cotxe i ja poso rumb envers Martorelles, aquest ultim incident de la tanca m'ha deixat mal regust, si no fos per aixo hauria estat un mati ben aprofitat i molt agradable.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada