Lloc de trobada: carrer Horta, Martorelles
Lloc inici caminada: Coll-formic
Hora d'inici caminada: 08:04:28
Hora d'arribada: 13:26:18
Duració: 05:21:50
Alçada punt de sortida: 1095 m.
Alçada mínima assolida: 1095 m.
Alçada màxima assolida: 1649 m.
Desnivell màxim: 554 m.
Guany: 554 m.
Ascensió acumulada: 846 m.
Descens acumulat:802 m.
Distancia recorreguda: 11,860 m.
Velocitat mitja: 2.1 km/h. (sense descomptar parades)
Dijous passat en la caminada per les Fonts de Teia, el Salva va comentar de fer una sortida avui al Matagalls, ahir al capvespre el truco i concretem. Avui quan manquen uns minuts per les set ens trobem, agafem el seu vehicle i per la C-17 primer i despres per la AP-7, anem a trobar Santa Maria de Palautordera on agafem la BV-5301 que no deixem fins que som arribats dalt el Collformic on deixem el vehicle.
Donem inici a la caminada quan passen quatre minuts de les vuit, creuem la carretera i pel costat esquerra dels panells informatius comencem una forta pujada seguint en tot moment les marques del GR 5-2 variant del GR 5 que va de Fontmartina fins al Cafè de la Calma, el sender es ple de pedres, uns trossos amb forma d'esglaons i altres soltàs, com ja he dit la pendent es considerable ja que en una mica mes de tres quilometres i mig, salva un desnivell de uns 550 metres.
Als pocs metres de l'inici ens topem amb la Creu dels Carlistes i en llegir la llegenda, no puc estar-me de pensar en lo que son les coses, a Sant Fost tenim una creu dels Carlistes que recorda que allà, varen estar afusellats uns carlistes per les tropes del General Prim i aquí, la creu recorda tot el contrari, varen ser el carlistes el botxins, seguim endavant i al poc divisem per la dreta i una mica per sota nostre la casa de Sant Andreu de la Castanya amb la seua alzina centenària, com jo me he marejat al cotxe amb tanta corba, al principi anem poc a poc fins que em vaig trobant millor.
Encara que ens queda molta altura per guanyar, les vistes ja son espectaculars malgrat la mala visibilitat, a cada poc em paro per prendre alguna foto, arribem al Pla de la Barraca on el salva em fa notar una mena de crater de un arrodoniment quasi perfecta, em comenta que li van dir que es la conseqüència d'una bomba que va caure a la guerra, seguim sender endavant mentre el sol cau sobre nostre, la vegetació es formada per alguna ginesta, mates de ginebró que casi s'arrastren pel terra i molta falguera.
Quan portem fets uns tres quilometres agafem un corriol que per la nostre esquerra davalla a trobar el Torrent de Rentadors per visitar les fonts que s'hi troben, visitem la Font Fresca, font de caràcter molt literari, ja que apart d'uns versos de Mossen Cinto, el broc era un llibre obert encara que ara l'aigua surt per sota degut a alguna esllavissada, una mica mes avall es troba la Font de la Rosa, com es lògic, el broc esta format per una rosa amb els seus pètals, mes avall encara en queda algun altre, mes ja ens donem per satisfets i tornem al sender, ara ja sense pauses fem el poc mes de cinc-cents metres que resten per arribar dalt el cim del Matagalls.
Arribats dalt lo primer que fem en posar-nos una peça d'abric ja que bufa un aire ben fred, ens arrasarem darrera la creu i procedim a fer el primer mos del mati, després de fer les fotos de rigor i gaudir una estona de les vistes donem inici a la tornada anat a trobar el Pla del Vent, seguim un sender tan poc marcat que tenim que anar molt pendents dels petits munts de pedres que deixen els senderistes, arribats al Coll de la Font ens desviem envers la dreta i fem el cent cinquanta metres que ens separant de la Font de Matagalls font que es troba pràcticament en la llera del torrent del mateix nom i en el vèrtex superior de un gran bosc de faigs.
Tornem al sender i seguint el rastre de les pedres ens anem apropant al Turó de Sant Miquel sota el qual es te que trobar l'ermita de Sant Miquel de Barretons, el sender "oficial" passa per l'esquerra del turó però nosaltres es confonem i anem per la dreta, lo qual ens fa fer una petita des-grimpada, arribem davant l'ermita i ens portem una gran desencant, deixant a banda l'estat ruinos, allò semble mes un abocador que altre cosa, com he llegit que la gent que viu o treballa a Sant Segimon no son gaire amants de les visites, em conformo en fer unes fotos de dalt estant.
Tornem al coll i agafem un corriol pedregós que en forta davallada va a sortir al Camí de Collformic a Sant Segimon, camí que agafem en direcció Collformic per la qual cosa no arribem al Coll de les Tres Creus, quan portem uns cinc cents metres del camí, ens trobem la Font de Sant Miquel dels Sants que deixa anar una bona quantitat d'aigua, seguim endavant, ara ens anem trobant clapes de fageda, uns mes grans i altres menys, quan portem fets a vora de nou quilometres i mig de caminada i en un revol del camí i al costat del Torrent de Rentadors, trobem el Faig Gros, faig de grans dimensions i que rau una mica apartat de la resta.
Per unes pedres creuem el torrent, aquest es el mateix on de pujada hem visitat les fonts Freda i de la Rosa, encara que aigües avall, camí endavant arribem al Turó d'en Bessa que voregem per la dreta, una mica mes endavant arribem a la Carena dels Roures, aquí ens retrobem amb el camí que hem fet aquest mati de pujada, nomes ens queda desfer els últims vuit-cents pedregosos metres aproximadament que resten per arribar altre cop al Collformic, arribats que hi som, el Salva diu que com es aviat, ens podríem apropar a visitar el Turó de Tagamanent, mes aquesta, aquesta es un altre historia.......
Donem inici a la caminada quan passen quatre minuts de les vuit, creuem la carretera i pel costat esquerra dels panells informatius comencem una forta pujada seguint en tot moment les marques del GR 5-2 variant del GR 5 que va de Fontmartina fins al Cafè de la Calma, el sender es ple de pedres, uns trossos amb forma d'esglaons i altres soltàs, com ja he dit la pendent es considerable ja que en una mica mes de tres quilometres i mig, salva un desnivell de uns 550 metres.
Als pocs metres de l'inici ens topem amb la Creu dels Carlistes i en llegir la llegenda, no puc estar-me de pensar en lo que son les coses, a Sant Fost tenim una creu dels Carlistes que recorda que allà, varen estar afusellats uns carlistes per les tropes del General Prim i aquí, la creu recorda tot el contrari, varen ser el carlistes el botxins, seguim endavant i al poc divisem per la dreta i una mica per sota nostre la casa de Sant Andreu de la Castanya amb la seua alzina centenària, com jo me he marejat al cotxe amb tanta corba, al principi anem poc a poc fins que em vaig trobant millor.
Encara que ens queda molta altura per guanyar, les vistes ja son espectaculars malgrat la mala visibilitat, a cada poc em paro per prendre alguna foto, arribem al Pla de la Barraca on el salva em fa notar una mena de crater de un arrodoniment quasi perfecta, em comenta que li van dir que es la conseqüència d'una bomba que va caure a la guerra, seguim sender endavant mentre el sol cau sobre nostre, la vegetació es formada per alguna ginesta, mates de ginebró que casi s'arrastren pel terra i molta falguera.
Quan portem fets uns tres quilometres agafem un corriol que per la nostre esquerra davalla a trobar el Torrent de Rentadors per visitar les fonts que s'hi troben, visitem la Font Fresca, font de caràcter molt literari, ja que apart d'uns versos de Mossen Cinto, el broc era un llibre obert encara que ara l'aigua surt per sota degut a alguna esllavissada, una mica mes avall es troba la Font de la Rosa, com es lògic, el broc esta format per una rosa amb els seus pètals, mes avall encara en queda algun altre, mes ja ens donem per satisfets i tornem al sender, ara ja sense pauses fem el poc mes de cinc-cents metres que resten per arribar dalt el cim del Matagalls.
Arribats dalt lo primer que fem en posar-nos una peça d'abric ja que bufa un aire ben fred, ens arrasarem darrera la creu i procedim a fer el primer mos del mati, després de fer les fotos de rigor i gaudir una estona de les vistes donem inici a la tornada anat a trobar el Pla del Vent, seguim un sender tan poc marcat que tenim que anar molt pendents dels petits munts de pedres que deixen els senderistes, arribats al Coll de la Font ens desviem envers la dreta i fem el cent cinquanta metres que ens separant de la Font de Matagalls font que es troba pràcticament en la llera del torrent del mateix nom i en el vèrtex superior de un gran bosc de faigs.
Tornem al sender i seguint el rastre de les pedres ens anem apropant al Turó de Sant Miquel sota el qual es te que trobar l'ermita de Sant Miquel de Barretons, el sender "oficial" passa per l'esquerra del turó però nosaltres es confonem i anem per la dreta, lo qual ens fa fer una petita des-grimpada, arribem davant l'ermita i ens portem una gran desencant, deixant a banda l'estat ruinos, allò semble mes un abocador que altre cosa, com he llegit que la gent que viu o treballa a Sant Segimon no son gaire amants de les visites, em conformo en fer unes fotos de dalt estant.
Tornem al coll i agafem un corriol pedregós que en forta davallada va a sortir al Camí de Collformic a Sant Segimon, camí que agafem en direcció Collformic per la qual cosa no arribem al Coll de les Tres Creus, quan portem uns cinc cents metres del camí, ens trobem la Font de Sant Miquel dels Sants que deixa anar una bona quantitat d'aigua, seguim endavant, ara ens anem trobant clapes de fageda, uns mes grans i altres menys, quan portem fets a vora de nou quilometres i mig de caminada i en un revol del camí i al costat del Torrent de Rentadors, trobem el Faig Gros, faig de grans dimensions i que rau una mica apartat de la resta.
Per unes pedres creuem el torrent, aquest es el mateix on de pujada hem visitat les fonts Freda i de la Rosa, encara que aigües avall, camí endavant arribem al Turó d'en Bessa que voregem per la dreta, una mica mes endavant arribem a la Carena dels Roures, aquí ens retrobem amb el camí que hem fet aquest mati de pujada, nomes ens queda desfer els últims vuit-cents pedregosos metres aproximadament que resten per arribar altre cop al Collformic, arribats que hi som, el Salva diu que com es aviat, ens podríem apropar a visitar el Turó de Tagamanent, mes aquesta, aquesta es un altre historia.......
PD. Si voleu tenir una visió mes amplia sobre el Matagalls i tot lo relacionat amb ell, os recomano visitar Matagalls (El Montseny)
Que fotos más guapas te han quedado Francesc! se nota la llegada de la primavera con ese despliegue de verdes. Y buena caminata os habeis pegado, porque entre el ascenso al Turó Gros-Matagalls y la desgrimpada/grimpada a Sant Segimon.. uff!, o será que estoy tocado de los meniscos y cada dia me cuesta más :-(
ResponEliminaAh! y gracias por el detallazo de tu P.D. ;-)
Una forta abraçada!