Pàgines

diumenge, 23 de maig del 2010

PER TERRA DE VOLCANS, SANTA PAU, LA GARROTXA


Feia dies que em rodava pel cap apropar-nos amb la dona a Santa Pau i fer un tomb pel poble i per la zona volcànica, tan es aixi que parlant ahir de que fer avui, li comento el tema i diu que li semble perfecte.............sempre que no tinguem que caminar massa, es el preu a pagar per que m'acompanyi de tant en tant.
un dels carros que fan el recorregut per La Fageda D'en Jordà
Avui, ens llevem, esmorzem i ja agafem el vehicle i posem rumb envers Olot, el navegador ja te uns anys i no coneixia el túnel de Bracons, bo, i jo tampoc, aixi que ens hem fet un far de sentir.......a 100 metres, gir pronunciat a la dreta, a tres-cents metres, entrar a la rotonda...............i no hi havia cap rotonda, però a la fi hem vist la llum tots plegats i arribant a Olot hem agafat la carretera en direcció a Banyoles que passa per Santa Pau, com ja tenia planejat, arribant al Km 4 deixem la carretera i aparquem el vehicle en la zona d'aparcament de Can Serra, d'on surten els itineraris per visitar la Fageda d'en Jordà.
la Isa dalt el carro poc abans de partir
Fageda d'en Jordà

La Fageda d'en Jordà és un bosc de faigs excepcional perquè creix en un terreny planer i s'assenta damunt d'una colada de lava procedent del volcà del Croscat, la qual ofereix un relleu accidentat, amb abundoses prominències molt característiques, que poden assolir més de 20 m d'alçada i que reben el nom local de tossols.

Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Es troba a la comarca de la Garrotxa, a prop del coll de can Batlle i Sant Miquel de Sacot (església romànica, del segle XI) i del pla de Sacot i pel collet de Bassols se situa al flanc sud-oest del volcà de Santa Margarida. (extret de Viquipèdia)
La fageda amb dels seus característics tossols
Arribem just a temps per treure el tiquet i pujar a un del carros que fan un passeig per la fageda, tenim sort ja que som els últims en ocupar el seu lloc al carro i ja dona inici la passejada, primer per boscos amb diversitat de especies d'arbres i ja de sobte canvia tot, el paisatge, la sensació de frescor, ja som a la Fageda d'en Jordà, els faigs enfilant-se a cercar la llum, el terra net, sense casi vegetació, els tossols que sobresurten aquí i allà. Es quasi impossible no recordar el versos:

la Fageda d'en Jordà

LA FAGEDA D'EN JORDÀ

Saps on és la fageda d'en Jordà ?
Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i pregon
com mai més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, pregon i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot el món
en el silenci d'aquell lloc pregon,
i no pensa en sortir o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!

JOAN MARAGALL I GORINA (1860-1911)

La Fageda d'en Jordà, cartell indicador
Tornem a l'aparcament, agafem el vehicle i ja posem rumb a Santa Pau on arribem en pocs quilometres,
panoràmica de Santa Pau
Santa Pau

Santa Pau és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa.Està situat al sud-est de la plana d'Olot, en plena Zona Volcànica, enmig de la vall entre les serralades de St. Julià del Mont i Sta. Maria de Finestres i a 496 m sobre el nivell del mar. Compta amb una única via de comunicació: la carretera d'Olot a Banyoles, i es troba a una distància de 150 Km de Barcelona, a 50 Km de Girona i a 9 Km d'Olot.

El 81% del territori municipal forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, i dins aquest indret hi ha punts d'interès especial com el volcà de Santa Margarida, el volcà Croscat i les grederes volcàniques, la Fageda d'en Jordà o el salt d'aigua de Can Batlle. (extret de Viquipèdia)
porxos de la Plaça Major o Firal dels Bous
Ens endinsem per la zona antiga del poble, visitem la Plaça Major o firal dels Bous amb els seus pòrtics, la Església Parroquial, el Castell, els estrets carrers i els diferents miradors que es troben repartits per tot el recinte, ara ja i veient l'hora decidim cercar un lloc per dinar, he de dir que venia amb la ferma convicció de tastar el plat típic, els Fesols, mes en veient les quantitats que servien ho deixo per futura ocasió i demanen quelcom mes diguem assenyat.
carrer de Santa Pau
En sortir del restaurant tot xino xano, anem a cercar el vehicle, ja que porto l'idea de que ens arribem al Salt d'Aigua de Can Batlle, del que nomes tinc una lleugera referencia de per on cau, posem rumb envers el petit municipi de Mieres ja que m'han dit que esta poc abans d'arribar-hi, no el trobem i arribats a Mieres aparquem, entrem en un bar ja que el dinar demana de l'ajud del liquid element, prenem quelcom ben fresc i preguntem pel lloc, la cambrera molt amablement ens indica com arribar.
Salt d'aigua de Can Batlle
Desfem part del camí fet i tal com ens indica la cambrera passat el llogaret de El Sallent trobem un camí de terra, com no es pot entrar amb el vehicle el deixem en un clar i fem els aproximadament quilometre i mig fins arribar al salt, arribem, hem tingut sort, la quantitat d'aigua no es excessiva però suficient per gaudir de la bellesa del lloc, cosa estranya en un dia de festa, el lloc es vuit, estem sols lo que fa que puguem gaudir amb tota tranquil·litat.
la Isa al carrilet, al fons, el volcà Crosscat
Vist el lloc tornem sobre les nostres passes, pugem al cotxe i desfem camí, passant altre cop Santa Pau fem uns pocs quilometres fins arribar al càmping Lava d'on surten els carrilets que en una hora mes o menys et porten a fer un vol fins al Croscat mentre et donen unes succintes nocions sobre vulcanisme i mes en concret sobre els volcans de la zona, arribats altre cop al càmping i en veient que ja son mes de les set del capvespre agafem el vehicle i ja ens dirigim envers Martorelles. Mentre anàvem en el carrilet, la Isa comenta que estaria be tornar altre dia amb els nets, que segur que s'ho passaven d'allò mes be



3 comentaris:

  1. Al llegir el poema d'en Joan Maragall, m'he sentit del tot identificat. Vaig tenir la mateixa sensació que descriu ja que em vaig perdre.... Santa Pau, preciós i nosaltres vam anar a l'estiu i ens vam banyar en el salt del Bisbe (crec que es deia aixi)
    Antonio

    ResponElimina
  2. La veritat es que es preciós i suposo que després de la temporada de pluges, encara mes, l'únic salt del que he trobat informació es el de Can Batlle, no puc dir si n'hi algun altre.

    ResponElimina
  3. Francesc, mira que aprendo cosas de tu blog. Gracias a esta entrada me has resuelto un gran problema. Me ha venido como agua de Mayo, de verdad que muchas gracias porque desconocía lo del carruaje y el trenecito, ambos son la solución perfecta para poder disfrutar de ese entorno sin apenas hacer esfuerzo cuando se está con muletas (el menisco de la parienta la ha dejado K.O.)
    Ya le tenía ganas a la zona volcánica :-)

    Una abraçada!!

    ResponElimina