dimecres, 24 de març de 2010

PASSEJADA PER LA SERRALADA DE MARINA

Hora de trobada: 07.15 hores
Lloc: Masia Can Carranca, Martorelles
Lloc d'inici de la caminada: Coll de Montalegre
Hora d'inici caminada: 07:32:08
Hora d'arribada: 10:50:15
Duració: 03:18:07
Alçada punt de sortida: 323 m.
Alçada màxima assolida: 422 m.
Guany: 99 m.
ascensió acumulada: 301 m.
descens acumulat: 294 m.
Distancia recorreguda: 6606 m.
Velocitat mitja: 2 km/h.

Ens trobem amb el Jose davant la Masia Can Carranca quan passen quinze minuts de les set, pujo al cotxe i ens dirigim al Coll de Montalegre, aparquem al costat de l'edifici de La Conreria i iniciem la caminada posant rumb a l'antena que es troba al lloc conegut com el Sacrifici d'Abraham, sota mateix del Turó de l'Home, la boira ens acompanya durant tot el trajecte.

Comentem de pujar al Turó de l'Home però decidim rodejar-lo per la dreta per un sender fresat que ens porta a passar per les Roques de Poca Roba, aflorament de blocs granítics de grans dimensions, pocs metres passat el lloc ens trobem amb una cova de vinya i al seu costat, una petita bassa de recollida d'aigües que roman buida d'aigua i plena de herbes i matolls.
La boira continua sense voler esvair-se la qual cosa fa que anant com anem per la banda de marina de la serralada, en cap moment puguem albirar el mar, també es veritat que el fet te la seua part positiva, amb sol aquesta caminada es de les que et fan suar de valent.
Seguim endavant i coincidint amb el Torrent de les Botges ens trobem alguna clapa de pinar que es va lliurar dels incendis que fa anys varen assolar la zona, comencem a parlar de que ja toca fer el mos, però donat que no trobem un lloc on seure i mentre fem el mos contemplar les vistes pensem que mal per mal, a la font de l'Amigó estarem mes còmodes, aixi dons, cap allí dirigim les nostres passes.
Arribats a la font, ens acomodem lo millor possible i acompanyats per la cantarella de l'aigua en la seua caiguda donem bona compte de les viandes, mentre li comento al Jose que es estrany que no estiguin per allí la colònia de gats que sempre i pul·lulen, comencen a aparèixer, primer una gateta que semble esperar descendència, després un altre i a la fi ja en son tres, acabada la agradable tasca de recuperar forces, reiniciem la caminada ara agafant el tram que en bastant mal estat i forta pendent puja de la font a trobar el Coll de la Malesa.
Arribats dalt el coll ja ens trobem amb el Camí de la Carrerada que ve del Collet de la Vallençana i va a trobar la carena de la serralada, l'agafem envers la dreta i en pendent no gaire pronunciada però continua, anem fen camí, per damunt de on comença el Torrent de la Font de l'Amigó, ens trobem amb una estampa que en un primer cop d'ull dona una imatge bucòlica, però que mirada amb mes deteniment ja no ho semble tant, una petita casa envoltada de feixes de conreu, unes conreades i altres en estat d'abandó, aquesta seria la part bona, lo dolent, al menys al meu parer, es que tot el lloc esta envaït de tota mena de bidons, tan de metall com de plastic que li donen una imatge de hort periurbà que dintre de un Parc Natural potser que no s'hi diu gaire.
Pocs metres abans de que el Camí de la Carrerada per on transitem es trobi amb el que ve de La Coscollada, quelcom ens crida l'atenció a la dreta del sender, una reixa de ferro de grans dimensions tombada a terra, ens apropem per allò de la curiositat i ens trobem que protegeix un gran esvoranc o avenc en el que no havíem parat atenció mai, ara ja per el camí que va carenejant per la Muntanya de l'Amigó posem rumb envers La Conreria passant abans pel Coll de la Jeia d'en Pujol i el Coll de Fra Rafel, arribem a on hem deixat el vehicle aquest mati ens hi pugem i cap a Martorelles on ens acomiadem fins després de setmana santa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada