diumenge, 14 de març de 2010

CAMINADA A LA MOLA PER DAMUNT DEL GLAÇ

Hora de trobada: 08.00 hores
Lloc: Masia Can Carranca
Lloc d'inici de la caminada: aparcament del Coll d'Estenalles
Hora d'inici caminada: 09:02:25
Hora d'arribada: 16:10:35
Duració: 07:08:10
Alçada punt de sortida: 864 m.
Alçada màxima assolida: 1100 m.
Guany: 236 m.
ascensió acumulada: 574 m.
descens acumulat: 557 m.
Distancia recorreguda: 12.940 m.

Foto del grup a l'aparcament del Coll d'Estenalles, aquí ja trobem els primers indicis de lo que serà la caminada, el terra completament glaçat, encara que el sol ens fa pensar que trobarem el camí amb un mínim condicions.

Teníem pensat agafar el camí vell del Montcau seguint les indicacions del Joan Escoda, no obstant veien el gruix de neu i glaç, decidim anar per la pista principal que encara que glaçada en la seva major part, semble de millor transitar.

Com no sabem que ens trobarem, arribats al Collet dels Tres Termes decidim fer una parada per un petit mos, aixi que ens apartem una mica del camí i com podem i de manera rapida fem el primer avituallament del mati, aquí, dubtem entre agafar el camí de la Font Flàvia o seguir per la pista, optem per la segona opció, encara que arribats al tram amb pronuncia pendent que hi ha mes endavant, ja no estem tan segurs de haver encertat en la decisió.

Ens desviem per visitar Els Òbits amb les restes de la seva balma obrada i trobem que el lloc esta completament net de neu i glaç, tothom diu que haguéssim pogut fer el mos aquí, de haver-ho sabut clar que si, uns senderistes que també estan fen el mos, ens indican del lloc exacte de la Font dels Òbits, l'existència de la qual sabia pel Joan Escoda, però en estar tant amagada en mig de les bardisses,no l'havia trobat, es troba damunt mateix de la bassa on es recull l'aigua i disposa de una clau de pas per evitar que l'aigua es perdi inútilment, visitat el lloc seguim la caminada ara a trobar el Morral del Drac i la seva cova.
Arribem al Morral del Drac, fem la parada per prendre algunes imatges i seguim camí, una mica mes endavant i quan comença la pujada, alguns diuen que no es veuen amb ànims de pujar, ho parlem i prenem una decisió salomònica, en lloc de pujar tots fins La Mola i dinar allí, uns pocs es queden asseguts esperant i gaudint del sol i els altres continuem endavant amb l'idea de arribat dalt, fer una visita rapida i tornar per dinar tots junts.


Arribem a la Canal del Mico, aquí donat que el sol no hi dona pràcticament, esta tot encara mes glaçat de lo que ens hem trobat fins ara, també es cert que gracies aixo, a la Balma de la Llosa i als seus encontorns, ens trobem un espectacle digne de veure a base de estalactites de gel, no ens podem estar de fer un bon grapat de fotos i com millor podem emprenem l'ultim tram de pujada que ens manca per arribar dalt La Mola.

Dalt, esta envaït per una munió de gent gaudint del sol i la bona temperatura, aixo, ens porta una certa serenor a l'anima................no estem tant boixos com pensàvem, o en tot cas, com deia el Raimon, ........en som molt mes dels que ells pensen i diuen........., donem un tomb i com alguns, donat que l'idea era la de menjar tots plegats quan férem el cim no havien portat menjar, entren al restaurant a que els preparin uns entrepans, mentre, els altres gaudim del sol i les poques vistes que la calima ens permet, al estar acostumat a caminar entre setmana, em faig creus de la gent que hi ha aquí dalt avui, sobre tot si es te en compte l'estat dels camins.

Aprofito mentre preparen els entrepans per fer una visita a la capella que te les seves portes obertes, ja que pel mateix motiu de caminar normalment en dies feiners, no l'havia trobat mai oberta i no havia tingut oportunitat de veure-la i fotografiar per dintre, la visito pausadament, diria que es d'una sobrietat magnificent i es troba en molt bon estat de conservació.

Abans d'iniciar la davallada a trobar l'altre grup, foto d'una part de la gent a la nova taula d'orientació.

Arribats on s'ha quedat la gent que no ha fet l'ultim tram, ens reagrupem i decidim que Els Òbits es el lloc ideal per parar a dinar, dit i fet, encarem a trobar el lloc, hi arribem i ja ens "entaulem" com podem i recuperem forces entre mostres de bon humor, un pic enllestit el tema gastronòmic reiniciem la caminada, aquí, uns decideix visitar la Font Flàvia i altres tornar per la pista principal, aixi que altre cop ens separem i quedem en retrobar-nos al Collet del Tres Termes.

Un cop som reagrupats ja tots plegats posem rumb al Coll d'Eres, ara i degut tant al sol que llueix com a la bona temperatura, el camí es un aiguabarreig de gel i fang, i encara que es de millor transitar, els que no duen un calçat minimament impermeable, van notant com els peus se'ls van quedant tots xops.


A l'anada i degut a anar pendent del terra per no relliscar, he passat per alt el Roure del Palau, ara al anar mes relaxats gracies al millor estar del camí hi paro atenció i encara que nomes una, no m'estic de fotografiar-lo, be, al tronc, que es lo que m'entra pel objectiu, arribem a La Caseta, creuem la carretera i ja cada qui puja al vehicle en que ha vingut i enfilem tots envers Martorelles donant per acabada aquesta diguem que extraordinària caminada, extraordinària tant per que s'aparta de la programació anual, com per les condicions en que ens hem trobat tot el recorregut.

FES CLIC AQUÍ PER VEURE LES FOTOS DEL GINO

1 comentari:

  1. Fantástica sortida, Francesc. El dia, perfecta... I les cascades de gel, una meravella.
    Queda pendent....
    Antonio

    ResponElimina