CAMINADA PER LA VALL DEL TENES A LLIÇA DE VALL

Hora de trobada: 07.00 hores
Lloc: carrer Horta cantonada Primavera, Martorelles
Lloc d'inici de la caminada: Ajuntament de Lliça de Vall
Hora d'inici caminada: 07:16:35
Hora d'arribada: 10:42:35
Duració: 03:26:00
Alçada punt de sortida: 120 m.
Alçada màxima assolida: 180 m.
Alçada mínima assolida: 100 m.
Guany: 60 m.
Desnivell màxim: 80 m.
Ascensió acumulada: 111 m.
Descens acumulat: 85 m.
Distancia recorreguda: 11.322 m.
Velocitat mitja: 3,3 km/h.

Tal com havíem quedat, a les set en punt ens trobem amb el Salva i la Joaquina que avui ens acompanya, agafem el seu cotxe i enfilem envers Lliça de Vall, el gener passat quan varem estar per aquí també amb el Salva, per manca de temps ens deixarem de veure els Pous de Glaç de Can Gurri, aixi que per avui, he preparat una ruta que passant per aquests fa un recorregut per la Vall del Riu Tenes al seu pas per Lliça de Vall.

Deixem el vehicle a la zona d'aparcament al costat de l'Ajuntament, després de mirar el cel i comentar sobre la grisor del dia i la possibilitat de que ens plogui, iniciem la caminada creuant la C-155 i endinsant-nos pels carrers del polígon industrial de Can Coll, anem resseguint el Torrent de Merdanç que ens guiara fins al Riu Tenes, arribats que hi som, mirem la manera de creuar les seves no gaire cristallines aigües, a la fi, el creuem per una estreta passera feta a base d'una simple travessa de fusta.

Un cop estem a l'altre llera, ens enfilem pel talús i sortim al Camí de la Marineta per on fem cap a trobar els Pous de Glaç de Can Gurri que son a tocar de la casa del mateix nom, el lloc esta ben cuidat i semble que hi tenen cura, llastima que no passi lo mateix amb el de Can Donadeu a Sant Fost. dels dos pous, un encara conserva tota la estructura, l'altre nomes part de les parets, semble que els pous van estar en funcionament del segle XVIII fins a finals del XIX.

Un cop visitats els pous seguim caminat, tornem a creuar la C-155 i per l'Avinguda del Tenes anem fent camí aigües amunt fins que arribem a la cruïlla amb el carrer de Lliça que a pesar del nom, es un sender de terra, ara la ruta que he preparat gire envers la dreta, però en la cruïlla trobem un pal indicador que ens informa que a l'altre riba del riu es troba la Font de Can Cusconer, lògicament decidim visitar-la, aixi que travessem el riu per una passera per a vianants, arribem a la font, aquesta treu un rajolí d'aigua, llastima que aquí també els "artistes locals" emprant part del seu temps en "decorar" les restes del passat.

Un cop feta la visita a la font, tornem sobre les nostres passes, creuem altre cop per la passera i seguim de front pel carrer de Lliça tal com estava previst fins que arribem a Les Torres, gran finca que funciona com a colònia agrícola amb finalitats tutelars i de protecció de menors, dintre del complexe, es troba la capella de Santa Mª del Vallés que destaca de lluny per la seua impol·luta blancúria, donem un tomb pels voltants que malgrat la seua funció son tot un oasi de pau i tranquil·litat i amb petits detalls de jardí naturalista com per exemple una font de pedra.


Tornem al sender que rodeja les instal·lacions per la seua dreta i nomes deixar enrere l'ultim tram de filat, el Salva divisa un cartell en un marge a uns cinquanta metres del sender, ens hi apropem i veiem que el cartell indica que ens trobem davant d'uns arbres que estant dintre del catàleg d'Arbres Monumentals de la Generalitat de Catalunya, es tracta de dos grans exemplars de Quercus Ilex (alzines) encara que una presenta un estat no gaire formós. A terra estan esteses les restes de lo que semble va ser un altre alzina.

Ara el sender es va obrint camí entre camps i masies, masies que per sort, semble que encara estan habitades i en plena producció, passem a tocar de Ca l'Orlau on no ens aturem ja que un parell de gossos no troben be la nostra presencia, deixem a la dreta Can Montcau, una mica mes endavant passem fregant Can Dunyo, passada la casa ens endinsem en una petita clapa de bosc envoltada per totes bandes per camps de conreu, ara sortim al corriol que va per la riba esquerra del riu que no obstant la seua degradació, ens obsequia amb algun que altre petit detall de bucòlica bellesa com per exemple, un bonic desmai.

Arribats aquí, ja es tracta de trobar un pas que ens permeti creuar a l'altre riba, pas que no trobem fins que arribem a la passera que em emprat per visitar la font de Can Cusconer, tornem a creuar i sortim a la carretera que ve de Lliça d'Amunt, la creuem i pel sender per a vianants ens encaminen a trobar el petit veïnat del Bosc d'en Codern, pels seus carrers fem cap al bosc del mateix nom, aquí, aprofitant que han fet neteja del sota bosc perdem uns minuts en recollir espàrrecs, sense voler, sense voler, al final en trobem uns quants, la Joaquina diu de repartir-los però la veritat es que no donen per tant aixi que dic que no.

Seguim camí i arribats al Turó Maiora i sota el solitari pi que el corona, parem a fer el mos, un cop enllestit l'assumpte, seguim ruta anant a sortir a Can Vilardebò, aquí, ens trobem amb una desagradable sorpresa, suposo que amb l'idea d'eixamplar la carretera estan tallant les dues fileres de plàtans que hi havien a banda i banda de aquesta, passem pel davant de l'església de Sant Cristòfor i ja per la carretera de can Vilardebò tota ella en obres, ens dirigim a trobar el vehicle, posem rumb a Martorelles, arribats que hi som ens acomiadem fins després de setmana santa, arribo a casa dutxa preparar el dinar dinar i a treballar.