MATI BOIROS A LA VALL DE MUR

6.00, sona el despertador, em llevo, petit desdejuni, sona el movil, es el Jose que diu que a Santa Perpetua esta plovisquejant, que potser es millor ajornar la sortida, bo potser comencem pel principi, avui havíem quedat el Jose, el Salva i jo mateix per anar a donar un tomb per la vall de Vall-forners i arribar-nos fins el Castanyer Gros de Can Cuc i de baixada passar per Sant Salvador, fet l'incís segueixo, com havíem quedat a les set a la masia, agafo els trastos i cap al carrer que fa baixada, abans d'arribar a la masia trobo al Salva, ahir es fa fer mal en un peu i no pot caminar be, i a tot això el cel totalment encapotat i amb una mena de plugim quasi insignificant, però que de estar, esta, tot semble confabular-se per que avui no camini, però en tinc ganes, així dons barrino quines opcions tinc i quina prendre, casi sense pensar agafo el cotxe i enfilo envers Caldes de Montbui, d'aquí, a Sentmenat, Castellar del Vallés i ja agafo la carretera

Les Marines amb les primeres llums del dia

B-124 envers Sant Llorenç Savall, passat el punt quilomètric 16, trobo l'entrada a l'urbanització Les Marines, la agafo i vaig a trobar el punt mes alt d'aquesta, deixo el vehicle a tocar de un transformador elèctric i després de posar en marxa el GPS inicio el tercer intent de descobrir la Vall de Mur, bo, de descobrir-la jo, que aquesta esta mes que descoberta, pel camí de Coma Grossa començo la caminada posant rumb envers el Puig Rodó on arribo en poc menys de dos

caminant a trobar el Puig Rodó

quilometres, la boira impedeix qualsevol intent de albirar l'horitzó, d'aquí vaig a trobar el Camí del Dalmau per on faig cap a trobar la masia, als casi tres quilometres de caminada trobo l'Avenc del Xarop a l'esquerra del camí, als tres quilometres i mig arribo a una cruïlla de camins, agafo el de mes a la dreta en un gir de casi 180º, el segueixo uns 250 metres fins trobar el corriol que baixa al Pi de les Quatre Besses del Dalmau, es imponent per la seva alçaria, encara que te la copa molt

Pi de les Quatre Besses del Dalmau

poc poblada, senyal d'una possible malaltia ?? qui ho sap, feta la visita segueixo pel mateix corriol que va a sortir a la Riera Seca, per aquesta em torno a incorporar al Camí del Dalmau i uns 300 metres mes endavant, trobo una barraca de pedra que segons es pot llegir en el dentell fou construïda per en Pera Dalmau al 1700 i escaig, de seguida i per la dreta del camí, surt el corriol que mena a la Font del Cubell, no es la font mes maca que he vist.....torno al camí i uns 300 metres mes i arribo a la Font del Dalmau dessota mateix de la casa, aquesta semble no estar

el Dalmau

habitada, faig un tomb pel voltans i ja, vaig a trobar el corriol que em portara fins a Sant Pere de Mur, també dit Sant Pere del Dalmau, petita ermita mig amagada entre els arbres del bosc, feta la visita continuo la caminada desfent els últims 150 metres fins a trobar el corriol que semble ser la continuació del Camí del Dalmau, nomes agafar aquest, a l'esquerra del corriol veig una

Sant Pere de Mur

construcció que per la bassa que te damunt, penso que pot haver estat un petit pou de glaç, avui en dia la bassa te una utilitat mes barroera, ja que semble ser la particular deixalleria de la casa per la quantitat d'andròmines de tot tipus que es troben al seu interior. Segueixo pel corriol uns 800 metres mes i em trobo a l'esquerra del camí les restes de un forn, no se si de calç o de pega, uns 800 metres mes i arribo a la Font del Daví, un lloc semble que agradable encara que la font

Font del Daví

no treu aigua, feta la visita torno enrere els últims metres i vaig a sortir a la casa del Daví, no es veu moviment encara que hi ha alguna llum encesa, aquí, el insignificant plugim que fa estona m'acompanya comença a fer-se mes intens, així dons, toca treure la capellina de la motxilla, enfundar-se en ella i seguir caminant pel Camí del Coll Gavatx, pista ample sense dificultats excepte una lleugera pendent fins que arriba al Coll Gavatx, l'idea era arribats aquí intentar la pujada a Roca Mur encara que no se si es possible, però avui el dia no es el mes adequat, així que

Pedra d'Aliga

segueixo per la pista, passo pel Puig Gavatx, arribo a l'alçada de la Pedra d'Aliga, em desvio per atansar-mi, em fa l'efecte de estar en la proa d'un vaixell en mig de la mes espesa boira, no crec que el camp visual sigui de mes de 25 metres de radi, torno al camí que ara es un estret corriol que va carenejant per la carena de la Serra del Bonaire, semble que la mare Natura s'apiadi de mi i per uns breus instants la boira s'obre a escletxes donat pas a un espectacle digne de veure, llàstima que no hagi estat capaç de fotografiar-lo en tot el seu esplendor, la Morella del Daví i Roca Mur apareixent entre retalls de boira..........l'espectacle dura poc però a valgut la pena,

La Morella del Daví i Roca Mur en mig de la boira

embadalit com estava, no havia notat que no plovisquejava, com ja son un quart i deu d'una i encara no he fet el mos, decideixo fer-ho ara, cerco un lloc on seure i poso combustible a la maquina, un pic enllestit el tema, reinicio la caminada pel corriol que un quilometre mes endavant va a sortir al Camí del Daví a l'alçada del Coll de Palomeres, giro envers l'esquerra i ja vaig a trobar Les Marines on he deixat el vehicle aquest mati, poc abans d'arribar-hi i en un altre fugaç espai sense boira i casi amb sol, prenc unes imatges de la Vall D'Horta i de la casa de La

casa de La Roca i retall de la Vall d'Horta

Roca a l'altre costat del Camí del Marquet de les Roques. Ja dono per acabada la caminada quant falten tres minuts per dos quarts de dos, ha estat un primer tast de aquesta vall, bo, mes que de la vall, de les seves altures, ja que la vall per culpa de la boira casi a passant desapercebuda als meus ulls, abans de continuar per la Vall d'Horta serà cosa de tornar a visitar-la.

PD Agrair des de aquí la feina feta pel Joan Escoda de Mura, amb la georeferenciació dels llocs mes emblematics i amb interes tant cultural com paisagistic de tota la zona d'influència del Parc de Sant llorenç del Munt i l'Obac