dilluns, 11 de gener de 2010

MONTSENY, NATURA I NEU A PROP DE CASA

Ahir, mentre fèiem el descans davant l'ermita de Sant Cebrià, el Montseny es veia tan bonic, amb el seu mantell blanc, que vaig pensar que no podia deixar passar l'ocasió sense fer-li una visita, així que quan varem tornar de la caminada, li vaig comentar a la Isa de apropar-nos avui. Aquest mati dons, ens hem llevat no massa aviat, hem fet un petit desdejuni i hem agafat el cotxe, per l'autopista ens hem dirigit envers Sant Celoni i ja aquí estan, agafem la BV-5114, passem per Campins, seguim carretera endavant, de seguida comencem a trobar taques de neu que cada vegada es van fent mes grans i mes continuades fins que ja es


un continuo blanc. Arribem a Santa Fe del Montseny, aparquem i ja iniciem un passeig pels voltans juguem una mica amb la neu, fem un tomb, ens acostem fins a l'ermita, baixem fins a la riera, i trepitjant la neu compactada pel pas de tanta gent durant tot el cap de setmana ens dirigim a la presa de l'embasament, la veritat es que

apartar-se de la neu trepitjada semble com si envaïssis l'intimidat d'algun ésser màgic, no em canso de prendre imatges, un cop som a la passera de la presa ja donem mitja volta e iniciem la tornada a l'aparcament, agafem el vehicle i sortint a la

carretera enfilem envers Sant Marçal, no parem ja que tots els espais on es podria deixar el vehicle estan plens de neu amb gruixos considerables, seguim per la carretera que a partir d'aquí ja es converteix en la GV-5201, ja que entrem a la provincià de Girona, sortim a la GI-543 i girem cap l'esquerra en direcció a

Viladrau, que creuem i poc després, parem en un petit restaurant a peu de carretera, La Solana dels Molins, on ja em dinat algun altre cop, menú 9,5 €, relació qualitat preu molt bona, recomanable, un cop dinats, tornem al cotxe i ja ens dirigim cap a

Martorelles anant a trobar la C-17 a l'alçada de Balenyà. A estat una escapada d'allò mes agradable.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada