dijous, 28 de gener de 2010

ENTRE LLIÇA DE VALL I LLIÇA D'AMUNT

Dijous 6,00 hores, sona el despertador, ahir varem quedar amb el Salva de reiniciar les caminades dels dijous, així que per la nit vaig cercar a la borsa de rutes pendents alguna que no fossi massa llarga i aprop de Martorelles i vaig triar una que ressegueix en part una de les caminades populars que cada any organitzant a Lliça de Vall, A les set ens trobem amb el Salva agafem el seu cotxe i anem a trobar la C-17 per on fem cap a Lliça, arribem i aparquem el vehicle al costat de ajuntament quant tot just passen 10 minuts de les set i encara es fosc, per la carretera de Can Vilardebò anem a trobar la primera fita d'avui, l'església parroquial de San Cristòfor on arribem en un quilometre i encar en plena foscor.
església parroquial de Sant Cristòfor
Edifici més característic del poble de Lliçà de Vall, l’església parroquial de Sant Cristòfol, situada en un petit altiplà, a 125 m d’altitud, en el petit barri conegut històricament com la Sagrera s'esmenta per primer cop l'any 1038, hi ha constància de la sagrera des de finals del s. XI. No s'han conservat restes de la primera església, ja que fou enderrocada per construir-la novament a finals del s.XVI. L’església actual és un edifici gòtic
església de Sant Cristòfor, porta
amb portals renaixentistes; el 1594 el vicari general de Barcelona donà permís per aterrar l’església vella i edificar-ne una de nova per la part del presbiteri. El campanar, esvelt i de torre, és un xic anterior, ja que el 1579 hi ha un permís per aterrar-ne el vell, situat al costat de la capella de Sant Llop, entre l’església i la rectoria, i fer-ne un de nou. Al solar de l’antic campanar es féu la capella de Sant Sebastià. L’església fou engrandida el 1706. De l’antiga església sabem que fou donada el 1113 per Ermengarda, vídua d’Arbert Bernat, senyor del lloc i els seus fills al bisbe.

Com puc prenc unes imatges del lloc i seguim ruta per la mateixa carretera fins arribar a la cruïlla amb Sant Ramon on es troba Can Vilardebò, girem per aquest i anem vorejant l'urbanització del Mas Gordí, la deixem enrere i ens endinsem en els camps de Can Farners anant a sortir al costat de lo que queda dempeus de la casa, seguim per dintre del Bosc de Can Farners fins que sortim al carrer que fa de llindar entre el bosc i les cases de Can Salgot que coincideix amb el Camí de Sant Valerià, cami que com a curiositat neix a can Pantiquet a Mollet, passa per damunt de la AP-7 i pels camps de Gallecs es va obrint pas passant a tocar de Can Consol i la Torre Malla.

Quant portem fets una mica mes de cinc quilometres, arribem a les portes de Can Coscó, masia emmurallada que guarda dintre de les seves parets l'ermita de Sant Valerià ja en el terme de Lliça d'Amunt.
Can Coscó
De l’església de Sant Valerià “de Roberts” hi ha algunes notícies explícites des del segle XIII i fou en el XVI quan es reedificà o potser traslladà al lloc actual. L’ermita de Sant Valerià està situada dins el recinte de la masia de Can Coscó. Uns quants segles enrere, estava situada unes feixes més avall, però, durant la guerra contra Felip V, l’ermita va quedar força malmesa i, per protegir-la, es va traslladar dins del recinte del mas Coscó.
Sant Valerià dintre els murs de Can Coscó
Així, la nova construcció data de principi del segle XVIII. Sant Valerià i Santa Cecília presideixen l’altar. Per la seva banda, la família Cuscó apareix documentada en el segle XV, quan l’any 1490 Bartomeu Cuscó era batlle de la baronia de Montbui. Probablement, però, l’origen del mas Coscó és més antic. L’edifici actual sembla que és del segle XVI. Tot i que el llinatge de la família era "Cuscó", amb l'actualització del nomenclàtor de toponímia feta per la Generalitat fa uns anys, es va aprovar la grafia "Coscó" per a denominar al mas.
camps gebrats
Després de prendre algunes imatges reiniciem la caminada seguin senders corriols i viaranys pel mig de camps i bosquets rodejats per una munió d'urbanitzacions, son casi dos quarts de deu i els camps encara presentant una imatge força hivernal tots gebrats, ara anem a sortir a la part alta del Mas Gordi i durant un tram de un quilometre caminem damunt de les nostres petjades fins a sortir a l'encreuament de Sant Ramon amb la carretera de Can Vilardebò, abans, fem una petita parada d'avituallament i un altre per fotografiar uns cabirols, estampa no gaire corrent en aquestes contrades, arribem a la cruïlla o Plaça del Castell de Lliça, damunt una petita elevació i dintre dels terrenys de Can Vilardebò, s'entreveuen les restes del Castell.
cabirols a Can Vilardebò
El castell de Lliçà de Vall, a diferència d'altres de la comarca, estava situat al pla, fent les funcions més que de defensa, de representació del poder del seu senyor. La primera referència del castell de Lliçà és de l'any 1094, en el moment que el senyor Arbert Bernat el traspassava al seu fill Bernat. Aquella família, que després s'anomenà de Lliçà, mantingué el domini del castell fins a finals del s.XII. En algunes èpoques la jurisdicció del castell passà a mans del rei. Però el domini reial no es va mantenir, i des de mitjans del s.XV fou traspassat a la cartoixa de Montalegre.
restes del Castell de Lliça
Un pic he fet alguna foto, seguim camí girant envers l'esquerra pel Passeig de Tetuan, bonic passeig arbrat on en ple estiu deu de fer molt de goig caminar, uns metres mes endavant, agafem un viarany que ens surt per la dreta i que ens endinsa en el bosc del Pedró i ens mena a sortir dalt del Turó Maiora també conegut com Turó del Pi pel bonic exemplar d'aquest arbre que es troba dalt el turó en mig de camps de conreu, després de caminar una estona entre camps, ens endinsem en el bosc d'en
Turó Maiora amb el seu pi
Fonolleda iniciant un suau descens que ens portara a sortir a la carretera de Lliça d'Amunt a Lliça de Vall, arribats a aquesta, girem envers la dreta en direcció a Lliça de Vall per un pas per a vianants que la va resseguint, l'idea era arribats a on la carretera deixa pas a la Avinguda de Montserrat baixar a trobar el Moli d'en Roure, travessar la C-155 i anar a visitar la masia de Can Gurri i el seu Pou de Glaç, però veient que ja son casi les onze obviem aquesta part i anem a trobar ja el cotxe i enfilem envers Martorelles on arribem passat un quart d'onze, ens acomiadem, arribo a casa, dutxa preparar el dinar, dinar i cap a la feina.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada