CASTANYER GROS D'EN CUC, L'ARBRE MES GRUIXUT

Dilluns, ahir a ultima hora varem creuar trucades amb el Jose i el Salva, el Jose va dir que per Santa Perpetua plovisquejava i que potser millor deixar-ho corre, en canvi el Salva va dir que com tenia que aixecar-se aviat de totes maneres dons que si a les set no plovia sortíem.
Així dons quant faltaven 10 minuts per les set ens trobem, i amb el seu cotxe ens dirigim envers Cànoves i Samalús, arribem al poble i agafem el Camí de Vallforners, arribats a la zona d'aparcament que es troba uns 700 metres per sota l'embassament, deixem el vehicle i quan son tres quarts de vuit, iniciem la caminada anant a trobar la pared de l'embassament, aquest no esta gaire ple

embassament de Vallforners

però el lloc no deixa de tenir el seu encant, pel Camí de Vallforners anem resseguint l'embassament per la dreta fins que quant portem un parell de quilometres arribem a un punt on per la dreta del sender en surt un altre que va resseguint el Torrent de la Baga d'en Cuc i que de agafar-lo, ens portaria al Castanyer Gros en relativament poc temps, mes no es aquesta la idea que porto, així que ens hi endinsem uns pocs metres per trobar un petit salt d'aigua que fa el torrent i que segons he vist per Internet es troba

petit salt d'aigua al sot de la Baga d'en cuc

per aquí, hi arribem, prenc unes imatges i desfem el tros de sender fins sortir altre cop al Camí de Vallforners; continuem per aquest acompanyats a partir d'ara per la rumor que fa l'aigua mentre es obre pas entre les pedres de la llera.
Fets casi uns quatre quilometres ens trobem en un bifurcació de camins, seguim pel de la dreta que en aproximadament un quilometre ens porta davant la porta d'entrada de la

casa de Vallforners

casa de Vallforners, casa pairal de grans dimensions i que semble estar en proces de restauració, ens apropem a la Miranda de Vallfornes pensant que la visió de la vall seria mes amplia, tornem envers la casa i agafem un sender que en principi semble anar paral·lel del que hem portar per arribar, el sender de seguida es transforma en un estret corriol que es va obrint pas pel mig de l'obaga de la Carena de Mas Déu, i que en forta pendent ens porta a sortir davant les ruïnes del Mas Déu a 943 metres

per l'obaga de Mas Déu

d'altitud, punt mes alt de la caminada. Sort que portava la ruta a la PDA, entre que el corriol es perdedor i la fina capa de neu que enfarina tot no es difícil extraviar el camí, d'aquí ja seguim per un sender ample i solejat que ens va portant a trobar La Casa del Bosc quan portem uns nou quilometres fets; la casa es un establiment de turisme rural, encara que com ja estem acostumats, els dilluns no obren, i ens venia de gust quelcom que ens dones calentor, seguim caminat i en uns cinc-cents metres mes, arribem al corriol que baixa al Castanyer Gros d'en Cuc.

Castanyer Gros d'en Cuc, l'arbre mes gruixut

Castanyer (Castanea sativa) mil·lenari de 15 metres d'alçària, 17,5 de capçada i 11,7 de volt de canó. A l'interior del seu tronc hi ha una cavitat tan gran que ha estat usada com a cabana; esta declarat arbre monumental per la Generalitat de Catalunya des de l'any 1988, després de fotografiar-lo per totes bandes i d'entrar dintre, tornem al camí i seguim per aquest, que després d'un pronunciat revol i de creuar el Sot de la Baga d'en Cuc, el va resseguint, passem per un font de la que no sabem el nom, ara anem altre cop acompanyats per l'alegre cantarella de l'aigua en el seu camí a trobar la Riera de Vallforners, quant portem fets uns deu quilometres i mig i en una bifurcació, agafem el sender de l'esquerra per on anem caminat sense desnivells apreciables i que en un quilometre i mig mes o menys ens porta a trobar Can Cuc de la Muntanya altre gran casa pairal també en proces de restauració, per

Can Cuc de la Muntanya

les traces, semble que per dedicar-la a algun tipus d'activitat relacionada amb la restauració, si se'm permet la redundància.
Seguim endavant uns tres-cents metres mes i passem per la Font de la Moixera, ens refresquem i seguim camí arribant a la zona d'aparcament de Can Quintana a tocar de Sant Salvador de Terrades dalt del turo de Sant Salvador quant portem fets uns tretze quilometres.

Sant Salvador de Terrades

L'ermita de Sant Salvador de Terrades del municipi de Cànoves (Vallès Oriental), al N del terme, es esmentada ja el 1226; el 1930 fou substituït l'antic edifici per un de neogòtic, obra de l'arquitecte Pericas.
Aprofitem que el lloc es agradable, que dona el sol de ple i que podem seure en l'escalinata de l'ermita per fer un mos amb el pensament de un cop acabem, acostar-nos a Can Quintana a prendre quelcom calent, però altre cop ens trobem que esta tancant, així que reiniciem la caminada desfent el camí portat fins arribar a Can Cuc, arribats aquí agafem un sender que va davallant i que en un quilometre i mig ens porta a l'embassament de Vallforners, d'aquí ja anem a buscar la zona

petit pont a la Riera de Vallforners a tocar del parking

d'aparcament on arribem no sense abans fer unes ultimes fotografies a la riera i a un petit pont amb barana de fusta que es troba a prop. Pugem al vehicle i ja ens dirigim envers Martorelles on arribem sobre les 15 hores, ens acomiadem fins dijous que si el temps no ho impedeix farem una sortida exploratòria de cara a la caminada del mes de febrer amb l'Associació de Dones de Martorelles