PRIMER CONTACTE AMB EL MONTSENY

Dilluns 05,45 h. sona el despertador, avui, hem quedat amb el Jose de intentar fer el Turo de l'Home, així dons a les 6,30 h. em recull a la Masia Carranca i enfilem envers Sant Celoni, arribats al poble, agafem la carretera que porta a Santa Fe, arribem, aparquem el vehicle i encara que pel

veure néixer el dia camí de Santa fe

camí l'he dit que en dilluns segurament no trobaríem res obert, el Jose te "mono" de fer un tallat i ens acostem a l'Avet Blau, esta tancat, així que ja iniciem la caminada anant a trobar la zona d'aparcament de Passavets resseguin la riera del mateix nom, única riera o torrent per la que veurem córrer aigua avui, aquí ja m'adono que l'idea que portava de fotografiar els colors de la tardor no podrà

Riera de Passavets

fer-se realitat, els arbres caducifolis han perdut totes les seves fulles i mostren impudicament la nuo en les seves branques, anem caminant per una acollidora i gruixuda catifa de fulles seques, arribem a Passavets i creuem la carretera, passem per davant de la Font de Passavets i anem fent via per camins i corriols, resseguint per una estona el torrent de Passavets, el sender esta bastant ben senyalitzat amb pals de color verd, però com aquest, va fent siga sagues per salvar

Font de Passavets

el desnivell amb mes suavitat, anem agafant trencalls que escurcen el camí enllacant uns trams amb altres, encara que a expenses de pendents mes pronunciades. Arribem a la Font del Briançó, ens aturem una estona encara que avui no ens delim per apaivagar la sed, en el menut fil d'aigua que treu, la veritat es que fa fred i a estones el vent bufa de valent, seguim ruta i quan som a tocar casi del Coll Sesbasses i a escassos 200 m. del punt

Font del Briançò

on te l'inici l'ultim tram per arribar dalt el Turo de l'Home, decidim apropar-nos primer per Les Agudes, així que girem cap a la dreta i per un sender que va una mica per sota de la Carena del Serrat dels Pous anem fent via, un pic hem deixat enrere el Turo de l'Home Mort ja ens enfilem fins la carena, passat el Puig Sacarbassa i arribats al Coll de Sesagudes, i abans de l'ultim esforç, cerquem un lloc arrecerat del vent i parem a fer un mos. No ens aturem gaire, fa fred, així que reiniciem camí ara ja fent l'ultim tram en forta pendent fins arribar dalt de Les Agudes, el lloc be val l'esforç, d'aquí dalt estant, tens una visió panoràmica de pràcticament tota Catalunya, veiem les

dalt Les Agudes sota els colors de la senyera

primeres neus de l'hivern allí a lo lluny, suposo que es el Pirineu lleidatà, ens entretenim una estona intentant donar nom a la munió de pobles i poblets que s'albiren, ara ja iniciem el descens i desfem el camí que hem portat al vindre, fins que arribats a tocar del Turo de l'Home Mort, en lloc de agafar el corriol de l'anada, decidim d'anar carenejant pel petits turons que conformam el serrat dels Pous, patidors que som de mena, arribem al Turo del Catiu D'Or, d'aquí ja baixem a

les primeres neus de l'hivern de Les Agudes estant

trobar el Coll Sesbasses a tocar de la zona d'aparcament, iniciem la pujada de l'ultim i costerut tram que falta per arribar dalt del Turo de l'Home, un cop dalt i després de recuperar l'ale, ens dediquem a contemplar les vistes, que potser no son tan esplèndides com les que es gaudeixen de Les Agudes, també es cert que el cel s'esta enteranyinant i la visibilitat no es tant bona com unes hores abans, les

instal·lacions del turo de l'Home

instal·lacions de l'estació meteorològica, semblen abandonades, amb uns incipients símptomes de degradació, ara, podríem donar per aconseguida la fita e iniciar el descens, però a poc mes de un quilometre, la silueta del Turo Gros ens crida l'atenció i decidim apropar-nos, dit i fet, anem resseguint el reixat que guarda les instal·lacions altre temps militars, ara suposo que civils que es troben dalt el Puig Sesolles, després de davallar una mica fins trobar el Coll del Pla Amagat, ens enfilem fins

la Costa Brava entrevista des de el Turo Gros

arribar dalt el turo, aquí i veient l'hora, cerquem un lloc arrecerat del vent i donem bona compte de les viandes que havíem deixat aquest mati, mentre ho fem, comentem de que fer ara, lo prudent seria tornar enrere fins el Turo de l'Home i allí, agafar el sender que hem vist que hi sortia de baixada, com això, seria lo prudent, lògicament optem per no fer-ho, i aprofitant que les vessants de la muntanya aquí estan casi nues, iniciem la davallada muntanya a traves esquivant les mates de ginebres i bruc que s'escampen a ras de terra semblant voler protegir el sol de les

baixant muntanya a traves

inclemències, anem baixant uns trams amb mes dificultat i altres menys, durant una estona anem per la llera seca de un torrent, ara el caminar es fa mes dificultós ja que la gruixuda catifa de fulles impedeix veure on poses el peus, en mes d'una ocasió enfonsem les cames fins l'alçada dels genolls, ara ja comencem a trobar senders que uns mes fresats i altres casi imperceptibles, ens van acostant a una pista ample i

embassament de Santa Fe

transitada que després de passar a tocar de lo que queda de la casa d'el Camps, ens porta a sortir a la carretera uns 200 m. mes amunt de on hem deixat el vehicle aquest mati.
L'agafem i ja ens dirigim envers Martorelles on el Jose em deixa i ens acomiadem, ha estat una sortida curta en quilometres però intensa, no hem gaudit dels colors de la tardor però la veritat es que les fagedes amb el arbres nus de fulles, tenien

fagedes als vols de Santa Fe

una bellesa digna d'admirar, així com els tocs de color verd dels avets i les pinzellades verdes i vermelles dels boix grèvols, que dir de les vistes, especialment les de dalt de Les Agudes, veritablement el Montseny es mereix ser reserva de la biosfera. Espero que ens tornem a trobar aviat, aquest primer tast m'ha deixat amb ganes de conèixer mes la zona.