divendres, 6 de març de 2009

SANTA Mª DE MARTORELLES - MONTORNES

Divendres 6,45, sona el despertador, em llevo, desdejuno, avui la idea que porto, es anar fins a Montornès i de tornada, pujar a Sant Miquel, això si, mirant de trobar algun sender o corriol poc fressat. Agafo el cotxe i enfilo envers Santa Maria, aparco davant el viver del Castell de Sant Foix, començo a caminar en direcció a Can Girona fins arribar a la cruïlla de camins que es troba just abans d'arribar-hi, giro envers l'esquerra i agafo el Camí Antic de Martorelles, que passant a tocar Ca n'Oliveres, es va enfilant fins arribar al Coll Mercader, d'aquí estant, la vista que es te sobre part del Vallés i amb el Montseny
Montornès i com a telo de fons, els Cingles de Bertí
com a telo de fons, es digna de veure's. Ara el camí comença a davallar mentre passa entre camps de conreu, especialment de vinyes i algun tros de bosc que altre, fins anar a sortir a la zona urbana de Montornès no sense abans, passar a fregar per Cal Roca Umbert, masia de grans proporcions de finals segle XVIII, travesso l'avinguda
Cal Roca Umbert
de la Mare de Deu del Carme, a partir d'aquí el camí es asfaltat, arribo a l'església, el Camí Antic de Martorelles, comença aquí, de fet la rectoria, que hi es a tocar, porta el nº 3
Sant Sadurní de Montornès
Església de Sant Sadurní
Temple dedicat a Sant Sadurní, bisbe de Tolosa, consagrat probablement al segle X, però documentat des de l’any 1162. L’any 1572 va ser objecte d’una reconstrucció general que respectà l’absis romànic original, que encara es
conserva avui. El campanar, de planta quadrada, tres nivells i gàrgoles a les cantonades del tram alt,

gàrgola al campanar de Sant Sadurní
és d’aquesta època. Durant segles, l’església, la seva sagrera i la plaça propera van ser el centre del poble, en una posició lleugerament alçada. El magnífic retaule barroc que contenia va ser destruït en la crema del juliol de 1936. El retaule actual de l’altar major va ser restaurat l’any 2000.
Montornès es formà a partir del segle XIX al voltant de l'església de San Sadurní, que, juntament amb la parròquia de Vallromanes, comprenien l'antic terme del castell i la batllia de Montornès, anomenat posteriorment San Miquel.
Sant Sadurní de Montornès
Tenia la vana esperança de que al ser l'església parroquial, la trobaria oberta i podria completar la visita pel seu interior, però semble ser que els actes litúrgics son als vespres, així dons, la fotografio pels quatre cantons i un cop acabada la visita i d'acord a l'idea que portava em poso mirant a sant Miquel i intento esbrinar quin serà el millor camí, m'endinso per uns camps que hi ha entre Cal Roca Umbert i Can Sala fins anar a sortir al carrer de Mariana Pineda, carrer de terra
Castell de Sant Miquel vist de Montornes
que passa entre solars i horts i vaig a sortir a una pista asfaltada, la segueixo i després de caminar un bon tros, s'acaba davant la porta d'entrada a una finca particular, miro de resseguir el filat i vaig a sortir a un altre pista que també queda barrada per una porta de ferro, dono mitja volta i torno al Camí Antic de Martorelles, que vaig desfent fins arribar al Coll Mercader no sense fer un parell mes d'intents de trobar un corriol que pugi mes directe al Castell de Sant Miquel
Castell de Sant Miquel, lo que queda de la torre de l'Homenatge
Castell de Sant Miquel
Fortificació medieval que hi ha al punt més alt del municipi (426 m). La primera notícia escrita del castell de Montornès és de 1109, tot i que la construcció és, segurament, anterior. Era una edificació de grans dimensions amb muralles que en alguns punts aprofitaven les parets de roca natural. Avui només en queda dempeus una meitat de la torre
Castell de Sant Miquel, torre de l'Homentge
circular de l’Homenatge. El nom es deu a l’existència d’una capella propera dedicada a Sant Miquel. Com a curiositat, quant es van separar Montornès i Vallromanes, la delimitació dels termes municipals, va fer que el Castell quedes a una banda i la capella a l'altre, quant nomes restaven separats per un carrer.
Capella de sant Miquel, úniques restes en peus
Aquest castell, ja citat documentalment l’any 1109 com a castrum de monte tornuos, fou propietat comtal fins que el 1342 en Pere III el vengué als Montornès, senyors feudals de la Torre Tavernera. Sembla que el poble, aleshores un conjunt dispers de cases pairals, canvià la seva denominació antiga de Palau d’Ametlla per la de Montornès.

Un cop dalt el coll dubto entre agafar la pista que porta al Castell o seguir envers Santa Maria, veien l'hora opto per lo segon, encara que en lloc d'agafar la pista que passa per Ca n'Oliveres, segueixo la que que em ve de front i que per la part alta de les vinyes de Ca n'Oliveres, va a sortir davant mateix d'on he deixat el cotxe a l'entrada del viver. quant vaig a pujar al cotxe, em ve al cap l'article del Toni Seuma parlant de la Font de Beu-i-Tapa i decideixo fer un tomb a veure si la
Font de Beu-i-Tapa
trobo, agafo la maquina i em dirigeixo enver Can Girona, abans d'arribar, giro cap la dreta pel camí que porta a Can Bernades, quant soc dessota mateix del Viver, em fico a la llera del torrent i vaig mirant fins que crec haver-la trobat per les indicacions del Toni, com ell mateix diu, una mica de treball treien terra li podria tornar part del seu antic aspecte, encara que a l'altre riba del torrent es veu treball de maquines excavadores i pel que semble, amb pocs miraments envers les
"treballs" al torrent sota el Castell de Sant Foix
restes del passat, ja que s'han emportat per davant part dels marges de pedra seca que confinaven el torrent. Ara ja si que torno al cotxe, l'agafo i cap a casa, dutxa fer el dinar, passar les dades al PC, dinar i cap a treballar. Han estat 6,600 Km i un desnivell de 216 m.

2 comentaris:

  1. Com sempre, extraordinari ¡¡¡¡¡¡¡¡¡

    ResponElimina
  2. Bon dia Francesc,el proper diumenge 15 de març, tinc intenció d'anar a fer una mica de feina a la font de Beu-i-Tapa. Agafarè la pala i el rastrell per fer una mica d' "arqueologia". Hi anirè sobre les 10 del matí. De totes maneres, ja apuntarè la notícia al blog per sí, s'hi apunta més gent.
    Salutacions

    ResponElimina