dilluns, 16 de març de 2009

PASSEJADA ENTRE SENTMENAT I CASTELLAR DEL VALLES

Dilluns, 5,45, sona el despertador, avui hem quedat amb el Jose de fer una de les nostres passejades, així dons, un cop desdejunat agafo el cotxe i enfilo cap a Santa Perpetua on hem quedat a dos quarts de set, arribo, el recull-ho i ens dirigim envers Sentmenat, aparquem al costat de la zona esportiva, comencem a caminar per l'avinguda Salvador Espriu, passem per Can Palau i poc desprès, per Can Ramoneda, ara travessem la C-1415A i després de passar a fregar les instal·lacions del Col·legi Corazon Inmaculado de Maria, anem a trobar el Camí de Guanta, aqui, uns 150 m. pasada la Font d'en Fargues, agafem un corriol que surt per l'esquerra i que s'endinsa en el bosc que es va enfilant per les vessants de la Serra Cavallera, arribats al diposit que subministra d'aigua a les cases de Can Vinyals deixem el cami carener que portem i anem a trobar un corriol
Dolmen de Serra Cavallera
que ens porta al Dolmen de la Serra Cavallera, Aquest dolmen ha estat objecte d'una intervenció que ha permès tornar a col·locar la llosa superior sobre els dos laterals. El sepulcre megalític, corresponent a l'edat del bronze, havia estat utilitzat com barraca de vinya a principis del segle passat. En 1961, l'interior del monument mortuori va ser objecte d'una excavació arqueològica. El buidatge del terreny va provocar amb el temps que l'estructura es mogués, de manera que en 1977 una de les roques laterals es va tombar cap a endins. A conseqüència del cop, una de les lloses es va esquerdar. La intervenció realitzada pel Grup Empordanès de
Salvaguarda de l´Arquitectura Rural i Tradicional ha consistit a retornar les pedres
Dolmen de Serra Cavallera
a la seva posició original i segellar l'esquerda amb resines. Per a la restauració ha estat necessària la signatura d'un conveni de cessió del terreny, propietat de la germana del marquès de Sentmenat. Un cop feta la visita seguim caminat per la carena de la Serra Cavallera uns 30 minuts, fins que tornem a sortir al camí carener poc abans de que aquest, arribi al Coll del Rossinyol, aquí deixem el camí que va a trobar una mica mes amunt el Camí de Guanta i girem envers l'esquerra seguint una pista que porta cap a Can Montllor de Dalt, passada la granja anem resseguint el Torrent de Can Montllor que a pesar de portar poca aigua, deixa anar una sensació de frescor molt agradable. Quant portem unes dues hores de marxa, arribem a una zona del torrent on trobem uns petits gorgs, que a pesar de la seva poca aigua, ens fan
Salt de Montllor, al torrent del mateix nom
agafar la maquina de fotos, seguim caminant i en uns vint minuts, arribem al Salt de Montllor d'alçada mes que considerable, encara que en aquests moments no hi cau aigua, llàstima per que te que ser d'una bellesa impressionant, pràcticament de sobre mateix del Salt, surten unes escales que porten a la Font de la Fagina, semble que estan restaurant la zona, al costat de la font, es troba una rajola amb uns
Font de la Fagina

versos dedicats a la Font de la Fagina per Mossèn Cinto
versos que l'insigne Mossèn Cinto va dedicar a la font, ara l'idea es anar a sortir al Puig de la Creu, però com ja es costum en nosaltres fent un bon rodeig, no fossi pas que hi arribesim massa aviat. Així que seguim caminat, ara per corriols estrets i costeruts, ara per pistes mes fressades fins que anem a sortir a la casa del Castellet de Dalt, ja son les 10.40 h. i ja el cuc de la gana diu que ja es hora de parar, allí mateix just al costat d'un diposit d'aigua contra incendis, ens asseiem i fem un most, vist que el dilluns passat varem fer curt de provisions avui em portat mes quantitat, mengem la mitat l l'altre la guardem per mes tard, seguim la marxa no sense tenir que desfer camí en un parell d'ocasions ja que ens semblava que el sender no tirava per on creiem que tenia que tirar, quant son les 12 h. arribem a l'Alzina Balladora, lloc on semble que la gent de Castellar i de Sentmenat que anaven d'Aplec a sant Sebastià de Montmajor, feien una parada per agafar ale i de pas es marcaven uns balls, aquí, ja agafem el Camí del Puig de la Creu on arribem després d'una hora de caminar.
arribant al Puig de la Creu
El Puig de la Creu
El cim de la muntanya del Puig de la Creu, de 668 (671?) m d'alçada, fa de divisori entre Sentmenat i Castellar del Vallès. Ofereix una perspectiva completa de la comarca, amb vistes del massís de Sant Llorenç i també de Montserrat, i allà s'hi troba un conjunt d'edificis, i entre ells l'ermita de Santa Maria del Puig de la Creu. El conjunt, de forma irregular semblant a un pentàgon, es desenvolupa entorn d'un pati central.
Puig de la creu
La capella romànica del segle XII és l'edificació més antiga de tot el conjunt. Es tracta d'una capella rural sense ornamentació, d’una sola nau amb dos absis laterals semicirculars, formant un trèvol amb el central. Està dedicada a Santa Maria (de la Creu), la Mare de Déu dels Dolors.
Puig de la Creu
L’edifici apareix esmentat per primer cop en una donació de Guillem de Montcada i la seva dona Guillermina al monestir de Sant Cugat, al 1192. Des del 1337 fins al segle XVIII Sant Cugat va ser qui es va encarregar de mantenir l’edifici. Al segle XV tenia dos altars dedicats a Sant Mateu i Santa Margarida. Fins a finals del segle XVIII, sembla que en aquesta església s’hi celebrava un aplec. A partir d’aquestes dates, entra en un procés d’abandó. El 1822 es va provar de fer-hi algunes reformes, però no va ser fins el 1925 que es van iniciar, amb un edifici pràcticament en ruïnes. Es van reconstruir les dependències adossades, i la teulada. I més recentment, es reconstruí de nou i s’aixecà la torre i el campanar, on sembla que n’hi havia hagut un. El seu aspecte actual, però, sembla que té poc a veure amb el que tenia en els seus orígens. Actualment és de propietat particular. Tradicionalment, els castellarencs i sentmenatencs i pugen el Divendres Sant.
Puig de la Creu
Un cop dalt del Puig, la vista be val el sacrifici de la pujada, llàstima que el dia estigui una mica lleganyós, ens hi estem ben be tres quarts d'hora allà dalt, ara ja iniciem la davallada, obviant els senders i endinsant-nos en un corriol estret, pedregós i en forta baixada, que en uns 15 minuts, ens porta a la Font del Gurri,
Font del Gurri
seguim davallant pel corriol i en poc mes de 30 minuts, estem davant de la bassa de Can Padro, on es aturem un moment a contemplar les evolucions de les carpes, seguim camí i quant son les tres decidim parar i menjar lo que havíem guardat, un cop amb la panxa plena continuem caminat, ara ja entrem a Castellar passant abans per la Font del Cosidor, que encara que no raja es conserva en bon estat, creuem la

Font del Cosidor
carretera i agafem el Camí del Cementiri, després el Camí de la Salut, després el Camí de la Carena i ja, quant falten 4 minuts per les cinc de la tarda arribem a Sentmenat on havíem deixat el cotxe, l'agafem, porto al Jose a Santa Perpetua i cap a casa, on arribo onze hores després de haver sortit.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada