diumenge, 15 de març de 2009

PASSEJADA PER NOU BARRIS

Diumenge, avui, hem quedat amb uns amics d'anar a fer una calçotada a un restaurant que es troba a la zona de Torre Baro, a Barcelona, veritable mirador sobre bona part de la ciutat. Sobre les onze, sortim de casa i ens dirigim envers Montcada i Reixac on viuen, ja que avui allí, es celebra Els Tres Tombs i abans de anar cap a la capi, anirem a veure la desfilada, així ho fem, un
Passada dels Tres Tombs a Montcada i Reixac
cop acabada agafem el cotxes i enfilem a trobar la C-58 i d'aquesta a la Ronda de Dalt fins a la Plaça Karlos Marx, allí ja enfilem per una carretera estreta que va en pujada fins arribar dalt de Torre Baro, aparquem i com es aviat, ens acostem fins a la Torre que dona nom al barri, restes inacabades de lo que tenia que ésser un
Torre Baró
hotel a primers del segle passat i avui en dia senya d'identitat del barri. Quant es l'hora anem a dinar, dinem tranquil·lament, després sortim a la terrassa que domina la ciutat a fer els cafès i mentre estem allí, sorgeix l'idea d'anar a fer un tom al Parc del Laberint, no ens ho pensem, agafem els cotxes i ens hi dirigim.
D'aquest parc he trobat això a la Vikipedia:

El parc del Laberint d'Horta a Barcelona
El parc del Laberint d'Horta és un jardí històric al districte Horta-Guinardó de Barcelona i el més antic que es conserva a la ciutat. Ubicat a l'antiga finca de la família Desvalls a la vora de la serra de Collserola, el parc inclou un jardí neoclàssic del segle XVIII i un jardí romàntic del segle XIX.
rierol d'aigua a la zona del Jardí Romàntic
Història del parc
Les obres van començar a l'any 1791 quan Joan Antoni Desvalls i d'Ardena, marquès de Llupià, quart del Poal i marquès consort d'Alfarràs, propietari del terreny, va crear el disseny d'un jardí neoclàssic en col·laboració amb l'arquitecte italià Domenico Bagutti. L'execució es va fer a càrrec dels mestres d'obres Jaume i Andreu Valls i del jardiner francès Joseph Delvalet.
A mitjans del segle XIX els descendents del marquès van ampliar el parc sota la direcció de l'arquitecte Elies Rogent pel costat del torrent d'en Pallós amb un jardí romàntic amb parterres, plaçetes, grans arbres i una cascada. A més van afegir al jardí
Cascada
neoclàssic un canal d'aigua entre la terrassa superior i la terrassa intermèdia.
estany amb anecs

El 1880 es va crear un jardí domèstic al costat del palau Desvalls.
A finals del segle XIX la finca Desvalls esdevé l'escenari de vetllades socials i culturals amb representacions de teatre a l'aire lliure.
A l'any 1967 la família Desvalls cedeix el parc a l'ajuntament de Barcelona que el va obrir al públic al 1971. Amb diners de la Unió Europea es va sotmetre a una amplia restauració l'any 1994.
Avui el parc és un jardí-museu amb un nombre de visitants limitat a un màxim de 750 persones al mateix temps per preservar l'àmbit natural i les estructures de l'àrea. L'antic palau Desvalls acull des de l'any 1993 el Centre de Formació del Laberint (un institut municipal per a la formació en jardineria que depèn de Parcs i Jardins de Barcelona) a més d'una biblioteca especialitzada.

Elements del parc
Just a prop de l'entrada al parc es troba l'antic palau de la família Desvalls, un edifici amb elements d'estil neoàrab i neogòtic. En aquest conjunt també es conserva la Torre Subirana, una antiga torre medieval de defensa.
El parc, amb una superfície de 9,1 ha, està dividit en dues parts: el jardí neoclàssic i el jardí romàntic. A tot arreu del parc hi ha un gran nombre de peces escultòriques, algunes amb motius de la mitologia grega i d'altres amb motius rústics, així com un gran nombre de fonts, brolladors i basses d'aigua.
El jardí neoclàssic s'exten a tres terrasses esglaonades:
* A la terrassa inferior es troba el laberint vegetal que dóna nom al parc, format per 750 metres de xiprers retallats. A l'entrada al laberint hi ha un relleu de mabre amb Ariadna i Teseu i al seu centre hi ha una estàtua d'Eros.
* A la terrassa intermèdia, que s'alça sobre el laberint, destaquen dos templets d'estil italià amb estàtues de Dànae i Ariadna i columnes toscanes. Al costat de la gran escala que puja al tercer nivell es troba un bust de Dionís, déu del vi i de la exuberància.
* A la tercera terrassa s'aixeca un pavelló dedicat a les nou muses coronat per una escultura que representa l'art i la natura. A sota podem llegir: Artis Naturaque Parit Concordia Pulchrum (llatí per «L'harmonia de l'art i la natura engendra bellesa») i a l'altre costat: Ars Concors Foetum Naturae Matris Alumbrat (llatí per «L'art harmoniós dóna llum al fruit de la mare natura»). Darrere del pavelló hi ha un gran estany abastit amb aigua per la font de la nimfa Egèria.

En el jardí romàntic s'organitza en una sèrie de parterres i placetes a l'ombra de grans arbres. Al límit septentrional d'aquesta part del parc s'hi troba una cascada. De l'antic disseny no més es conserven pocs vestigis, però sembla que el jardí romàntic fos construït per a al·ludir al tema de la mort —fins i tot hi havia una còpia d'un petit cementiri medieval avui desaparegut—, mentre el jardí neoclàssic gira a l'entorn del tema de l'amor.
La zona enjardinada del parc està envoltada d'un extens bosc mediterrani.

Curiositats

* Els jardins van ser l'escenari de recepcions als reis Carles IV (el 1802), Ferran VII i Alfons XIII (el 1929).[1]
* Els templets de la terrassa intermitja van ser escollits per Joan Maragall per fer-hi representacions de teatre clàssic.[1] El 10 d'octubre de 1898 s'hi va estrenar la tragèdia Ifigènia a Tàurida de Goethe traduïda per Maragall i dirigida per Adrià Gual.
* Al parc es va rodar una escena de la pel·lícula «El perfum» del director alemany Tom Tykwer.

Laberint
Quant arribem ens endinsem en aquest bonic parc, veritable oasis de verd i potser en un dia de diari fins i tot de pau, cosa que avui, no es pot dir, ja que esta ple de gom a gom, anem passejant primer per la zona del Jardí Romàntic, zona ombrívola on
petit canal d'aigua, navegable per petites barques
predomina l'aigua en formes naturals, rierols, cascades, fonts......sortim a la zona del Jardí Neoclàssic, aquí ja predomina'n les formes mes rectes, parterres, estancs d'aigua, templets, grans escalinates i en mig de tot, El Laberint, el petits i algun de no tant petit s'endinsen, algú diu, i si no troben la sortida, quina
templet en honor a la deesa Ariadna
tranquil·litat!! però la troben, hi ha qui diu que li vindria de gust un altre cafè, així dons, ens assentem en un petit quiosc i cada un, demana lo que vol, al estar assentats, alguns que anàvem massa primaverals agafem una mica de fred, per lo qual, decidim donar per acabada la visita, encara que la Isa i jo, diem de completar-la un
jardí domestic dins del Palau Desvalls
diumenge d'aquest que no sapiguem on anar, ens acomiadem i ja "cada mochuelo a su olivo".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada