Dilluns 06,00 sona el despertador, miro per la finestra, semble que no plou, avui, havíem quedat amb el Jose de caminar per la Vall de Mur a Sant Llorenç Savall, havia preparar una ruta intentant enllaçar alguns del punts emblemàtics com poden ser el Puig Rodo, el Pi de les Quatre Besses, Font del Cubell, Font del Dalmau, Sant Pere de Mur, Roca Mur i uns quants mes, aprofitant l'inestimable feina de georeferenciació feta pel Joan Escoda, a les set en punt recullo al Jose a Santa Perpetua i posem rumb a Sant Llorenç menystenint les quatre gotes que de quan en quan cauen damunt el parabrises, arribant a Sentmenat comença a ploure amb mes intensitat, això sumat a les prediccions que parlant de neu per sobre els quatre-cents metres fa que ens replantegem la qüestió, donem mitja volta i emprenem la tornada, arribant a Polinyà deixa de plovisquejar, tenim ganes d'estirar les cames, així dons aparquem el vehicle davant el cementiri de aquesta població i decidim fer un tomb pels rodals, mes o menys llarg en funció de la climatologia, per precaució no agafo la càmera ni trec de la motxilla el gps, de fet hem caminat mes d'un cop per aquestes contrades, per la dreta del cementiri agafem el Camí de Polinyà a Sentmenat quan encara tant degut a l'hora com als núvols es fosc, xino xano anem fent camí mentre fem travesses sobre quant tardara en començar a ploure, la pista ens porta al carrer Pau Vila de l'urbanitzacio Pedra Santa, el carrer va a trobar la C-1413a, la creuem i per un corriol anem vorejant la carretera fins a trobar el Camí de la Carena que va obrint-se pas per la carena de la Serra de Palau, arribats a la bifurcació de camins d'on surt la pista que ens portaria a Ca n'Ametller i després a Castellar, girem envers l'esquerra, fem uns pocs metres i anem a trobar el Camí Antic de Castellar a La Salut per on continuem en sentit Sabadell, quan som a la cruïlla de camins a tocar del Turo de Can Canyameres i veient per una banda l'hora que es i per altre que semble que la pluja es fa de pregar, decidim per la parada d'avituallament i fer el mos de mig mati, aprofito la parada i ara si que poso en funcionament el gps.
Reiniciem la caminada seguint per la pista de la dreta, pista que ens porta a tocar de Can Casamada, masia de grans dimensions coneguda pel conreu de la mongeta del Ganxet, seguim per la pista fins que aquesta va a sortir davant de Can Santpere, masia que te annexe l'ermita romànica de Sant Pere d'Ullastre avui en dia propietat de l'Ajuntament de Castellar del Vallés, girem envers l'esquerra i seguim en direcció al Ripoll, uns tres-cents metres abans d'arribar a l'aeròdrom de Can Moragues ens desviem envers l'esquerra i anem a trobar el Camí de Togores, passem a tocar de Can Vila, a mitat de camí entre Can Vila i Togores el Jose s'endinsa en lo que semble un petit corriol que baixa a la llera del Riu Tort, el corriol es perd i seguim com podem fins arribar a la llera que rau seca amb algun petit bassal que semble ser el bany dels responsables del seudo corriol, d'aquí cerquem la forma de pujar a l'altre costat i així es que anem a espetegar al Camí de Ripollet a Castellar del Vallés, que transcorre per la Serra de Sant Iscle, ha estat nostra petita dosis d'aventura del dia d'avui, arribem al Santuari de la Salut, girem envers l'esquerra i per dintre del Parc Periurbà de La Salut anem a trobar el barri de Serra Maurina que voregem, creuem la C-155, quan arribem a l'encreuament on la pista es creua amb el sender de la Via Augusta agafem aquesta en direcció a Polinyà, abans de creuar el Torrent de Can Rovira ens desviem per passar per la Font de la Mare de Deu, d'aquí ja fem els poc mes de 300 m. que ens separant del cementiri on aquest mati hem deixat el cotxe amb el pensament de fer una petita volta.
Agafem el vehicle i posem rumb a Santa Perpetua, deixo al Jose i cap a Martorelles, mes tard passo les dades al PC i un cop editat el track per afegir els tram on no tenia el gps funcionat, surt que així sense voler hem fet una mica mes de dinou quilometres, molt mes de lo que teníem previst fer, encara que no hem vist res de nou ni hem explorat noves contrades.
PD. Escric aquesta ressenya poc després de trucar al Francesc de Granollers per anular la sortida que teníem prevista per divendres per culpa d'un imprevist, d'aquí el títol.
Reiniciem la caminada seguint per la pista de la dreta, pista que ens porta a tocar de Can Casamada, masia de grans dimensions coneguda pel conreu de la mongeta del Ganxet, seguim per la pista fins que aquesta va a sortir davant de Can Santpere, masia que te annexe l'ermita romànica de Sant Pere d'Ullastre avui en dia propietat de l'Ajuntament de Castellar del Vallés, girem envers l'esquerra i seguim en direcció al Ripoll, uns tres-cents metres abans d'arribar a l'aeròdrom de Can Moragues ens desviem envers l'esquerra i anem a trobar el Camí de Togores, passem a tocar de Can Vila, a mitat de camí entre Can Vila i Togores el Jose s'endinsa en lo que semble un petit corriol que baixa a la llera del Riu Tort, el corriol es perd i seguim com podem fins arribar a la llera que rau seca amb algun petit bassal que semble ser el bany dels responsables del seudo corriol, d'aquí cerquem la forma de pujar a l'altre costat i així es que anem a espetegar al Camí de Ripollet a Castellar del Vallés, que transcorre per la Serra de Sant Iscle, ha estat nostra petita dosis d'aventura del dia d'avui, arribem al Santuari de la Salut, girem envers l'esquerra i per dintre del Parc Periurbà de La Salut anem a trobar el barri de Serra Maurina que voregem, creuem la C-155, quan arribem a l'encreuament on la pista es creua amb el sender de la Via Augusta agafem aquesta en direcció a Polinyà, abans de creuar el Torrent de Can Rovira ens desviem per passar per la Font de la Mare de Deu, d'aquí ja fem els poc mes de 300 m. que ens separant del cementiri on aquest mati hem deixat el cotxe amb el pensament de fer una petita volta.
Agafem el vehicle i posem rumb a Santa Perpetua, deixo al Jose i cap a Martorelles, mes tard passo les dades al PC i un cop editat el track per afegir els tram on no tenia el gps funcionat, surt que així sense voler hem fet una mica mes de dinou quilometres, molt mes de lo que teníem previst fer, encara que no hem vist res de nou ni hem explorat noves contrades.
PD. Escric aquesta ressenya poc després de trucar al Francesc de Granollers per anular la sortida que teníem prevista per divendres per culpa d'un imprevist, d'aquí el títol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada