TIBIDABO

Dilluns, 06.00 h. sona el despertador, em llevo, petit desdejuni. Dijous passat, mentre ens enfilàvem envers Castellruf i comentant sobre possibles caminades, el Salva va dir de pujar al Tibidabo tal com jo havia fet ja fa temps, i així varem quedar per avui dilluns, el mateix dijous al vespre, em truca el Jose que ja esta lliure per començar les nostres caminades, li comento el tema i s'apunta ràpidament. Així dons a les set, em recull el Salva amb el cotxe i enfilem cap a Santa Perpetua a recollir el Jose, presentacions de rigor i posem rumb envers Cerdanyola, ens fem una mica d'embolic degut a les obres de lo que semble una novautopista/autovia....potser el IV cinturo ? arribem a la fi al Passeig d'Horta al barri de Can Canaletes on deixem el vehicle i ja comencem a caminar enfilant pel

aqüeducte de Can Canaletes

camí de Can Catà, passant per sota les restes de l'aqüeducte de Can Canaletes i deixant a la nostre esquerra l'ermita de Santa Mª de les Feixes, mes endavant deixem a la dreta el camí de Can Codina, uns quants metres mes endavant, en una cruïlla senyalitzada, girem a la dreta deixant la pista que de seguir-la, ens portaria a Can Catà i a l'ermita de Sant Iscle de les Feixes i agafem la pista que després de uns quilometres, ens porta a trobar primer les feixes i després les instal·lacions de l'Area de Lleure de Can Coll, passem per la resclosa de Can Coll i anem seguint el

Resclosa de Can Coll

sender, que per la dreta i una mica per sota, va vorejant la carretera BV-1415 o carretera de Cerdanyola a Horta, fins que arribem a un altre cruïlla senyalitzada, agafem el corriol que surt per la dreta, de seguir de front, arribaríem a Can Cerdà, el corriol va a sortir al km 3 de la carretera no sense haver creuat el torrent de Can Cerdà en el seu trajecte a trobar el Torrent de Can Coll. Creuem la carretera i agafem pel Camí de Can Borrell, passem pel Coll de la Torrefera, d'on surt per la dreta una pista que passant pel Coll de la Torrefera va a sortir a Sant Cugat passant pel Pi d'en Xandri i la Torre Cendrera, l'obviem i seguin de front fins

Can Borrell

arribar a Can Borrell, aquí, trobem la causa i motiu de que algun camió, ens haguí envoltat en un núvol de pols pel camí, estant canalitzant la Riera de Sant Medir, donem la volta a la casa i seguim per la pista que s'endinsa en la Vall de Gausac jugant tota l'estona amb la riera, ara et creuo per la dreta.......ara per l'esquerra........, fins que arribem a Sant Medir, seiem al costat de la Font del Miracle i trèiem part de els viandes de les quals, donem complida compta, el Salva i el Jose fan unes quantes fotos i jo, com ja les tinc, els hi faig a ells, un cop

ermita de Sant Medir

descansats reiniciem la caminada i guiats en part pels meus records i en part pels indicadors anem fent camí envers el nostre destí, després d'una bona estona de caminar, arribem a unes enigmàtiques restes que per lo que he lleixi't, son les restes de lo que tenia que haver estat un casino, uns metres mes endavant, ens trobem el Viaducte de Can Ribes, pont, la finalitat del qual, semble anar de la ma

Viaducte de Can Ribes

amb el no nat casino. Creuem el viaducte i seguim de front fins que anem a sortir a la carretera de l'Arrabassada, seguim per aquesta uns 200 m. fins que trobem el sender que continua la ruta, seguim per aquest fins que anem a sortir al Camí de Sant Cugat, aquí indico la possibilitat de escurçar camí per un corriol, que en uns 150 m. de pujada amb alguna que altre pedra, ens portaria a la zona d'aparcaments que es troba a tocar del Hotel La Florida, però el Salva diu que ja coneix els meus

arribant al Tibidabo

"atajos" així que seguim pel camí de Sant Cugat que va rodejant tota la part alta de la muntanya i ens deixa a la zona d'aparcaments que es troba a prop del final del Funicular. Un cop hem fet el cim, decidim fer un tomb pel lloc no sense lamentar la

Temple Expiatori

espesa calitja que impedeix tenir una bona visió de tot l'espai que s'albira. El Salva diu que li ve de gust fer una visita al temple i decidim anar els tres, un cop feta, anem fent ruta buscant les remodelades instal·lacions de l'Hotel La Florida,

Altar Major del Temple

passant a tocar de la nova atracció que tanta polèmica va aixecar en el seu dia degut a la quantitat d'arbres que va ésser necessari tallar, arribem a la zona d'aparcament de sota l'hotel i agafem el corriol que hem descartat al pujar i arribem a l'encreuament de camins del Coll de la Vinassa, aquí, els dic que ja he complert la meva tasca i que ara ells escolleixin els camins, corriols i pistes per on tornar.

Hem fet el Cim ¡¡

Em prenen la paraula i decideixen agafar un corriol que surt per la dreta del que hem portar a la pujada,el corriol ens porta a trobar la carretera BP-1417, carretera de l'Arrabassada, caminem uns pocs metres per la carretera en sentit Barcelona fins que trobem un corriol amb les marques del GR-92 que s'endinsa al bosc, el corriol va durant una estona quasi paral·lel a la carretera fins que arriba a Vista Rica, aquí i seguin les indicacions de una dona, agafem un estret corriol que en suau davallada

la Font Groga

ens acosta a la Font Groga, un cop visitada, re emprenem la marxa pel mateix corriol que uns trams mes proper i uns altres mes allunyat, va resseguint el Torrent de la Salamandra, fins que poc abans de arribar a Sant Medir, ens desviem per la pista que porta a Can Gener, arribem a la casa restaurant i seguim camí, els hi comento que aigües avall del Torrent de Can Borrell que va paral·lel al sender que portem, es troba el Pantà de Can Borrell, així que decidim fer-li una visita, la memòria em juga una mala passada i quant crec que ja l'hem deixat enrere, divisem el pantà, be la veritat es que mai l'havia vist tan vuit i amb l'aigua tan de color xocolata, per damunt de la pared de la presa, creuem a l'altre costat i ens enfilem fins a trobar el sender que ens conduirà a Can Borrell, arribats aquí, cerquem un lloc amb ombra i ens asseiem a menjar les viandes que havíem reservat, un cop estem llestos, re emprenem la caminada ara ja desfent el camí que hem portat a l'anada, sense res a destacar si exceptuem les cerveses ben fredes que ens prenem al arribar a Can Coll, d'aquí, ja no parem fins arribar al cotxe quant son les 17,15 h. una mica menys de nou hores i mitja des de que hem començat a caminar. Arribat a casa i passades les dades del GPS a l'ordenador, aquest diu que hem fet 27 km.

CAMINADA A.P.D. MONTSERRAT ROIG OCTUBRE

Aquest diumenge, 11 d'octubre, com estava previst, començara la temporada de caminades 2009/10 organitzades per l'Associació Progressista de Dones Montserrat Roig i amb la col·laboració de un grup d'amants del senderisme. La sortida, serà a les 09.00 h. davant de la Masia Carranca, es pujara al Turo de Castellruf i visitarem el Dolmen i les restes del poblat ibèric, un cop realitzada la visita i feta la parada de rigor per recuperar les forces, iniciarem el retorn a Martorelles. Com totes les sortides que s'enfilen a trobar la carena de la Serralada, de pujada, gaudirem de unes pendents pronunciades, encara que em treballat per trobar una ruta on els trams amb pendents siguin lo mes suaus possible. Com sempre, es recomana portar calçat adecuat i aigua.

Ens veiem diumenge.

CASTELLRUF a la de dos...........

Dijous, 06,00 h. sona el despertador, em llevo, petit desdejuni, agafo els trastets i al carrer, avui, hem quedat a les 07,00 h. amb el Salva per tal de cercar un altre ruta per pujar a Castellruf, en l'intent de trobar una via amb el mínim de trams amb pendents massa pronunciades, al menys a la pujada. Així dons, quant passen pocs minuts de les set, enfilem pel torrent de Can Sunyer fins arribar al parc del mateix nom, travessem el carrer La Timba, i pels carrers del barri de Can Sunyer, anem a sortir a Anselm Clave, d'aquest, al carrer Montseny, Camí de Can Girona fins que quant som davant de Can Girona, agafem el Camí antic de Montornès, per on anem seguint fins que pocs metres abans d'arribar al Coll de Mercader, ens desviem envers la dreta, pel corriol que tants cops hem agafat per anar a parar als cirerers de Can Barbeta, un pic que som al Coll de Can Corbera, girem a la dreta i per la pista ample, anem fent camí, passem pel davant de les restes de la casa i el safareig de Can Barbeta i poc després, el sender, ens porta fins a la pista que venint de la Font de la Mercè, porta fins el Coll de la Font de Can Gurri, l'agafem en sentit del coll fins que som a l'entrada del corriol que

estat en que es troba la Font de Can Gurri

mena a la Font de Can Gurri ens desviem per aquest, arribem a la font i decidim fer la parada d'avituallament, veient el deplorable estat del lloc, es fa mes palesa la gran diferencia entre l'estat de conservació de les restes del passat que tenim a la zona, amb per exemple,la zona d'Argentona que varem visitar la setmana passada, si no s'empren algun tipus d'actuació la font, quedara totalment colgada per la vegetació. Després d'uns minuts, re emprenem la marxa pel corriol que porta a la Font del Llorer i d'aquesta, a la pista carenera marcada amb els colors blanc i vermell del GR, pista que seguim durant una estona fins que ens trobem la primera bifurcació, aquí, agafem un corriol que en una mica mes de 500 m. ens porta a trobar la pista que del turo Galzeran, porta fins a la font de la Mercè, visitem el dolmen

Dolmen de Castellruf

i ja enfilem pel estret i costerut corriol que transita els últims metres que queden per arribar a les restes del poblat ibèric, un cop acabem la visita iniciem la tornada, agafem la pista en direcció a la Font de la Mercè, a partir d'aquí, fem el mateix trajecte que vaig fer jo el dilluns passat amb alguna petita modificació, ja que en lloc de passar per Can Girona, anem a sortir a Can Bernades i en lloc de un cop deixat el Camí de Can Girona, anar a trobar la carretera, seguim per Anselm Clave fins que arribats davant de Ca la Xica, ja anem a trobar el sender que va resseguint el Torrent de Can Sunyer fins que arribem al carrer Primavera quant son les 11,12 h; quatre hores després de haver començat.

les vistes, be s'ho valen

Comentem amb el Salva les diferents possibilitats i arribem a la conclusió que pel dia 11 la millor opció, es fer de pujada lo que nosaltres hem fet de baixada i per tornar, agafar la pista que per sobre de la cantera de Can Gallemi, va a sortir a Santa Maria i ja, cap a Martorelles

PUJADA AL CASTELL DE BURRIAC PER LES FONTS D'ARGENTONA

Dimecres 6,15, sona el despertador, ahir va trucar el Salva per tal de canviar la sortida del dijous al dimecres, com no tenia cap inconvenient, així varem quedar, comentant d'on anar, surt el tema recurrent des de que varen fer el Paisatge Favorit de Catalunya de visitar el Castell de Burriac i decidim que es arribat el moment, em quedo encarregat de cercar la millor alternativa per arribar-hi i que entri dintre de la disponibilitat temporal. Fa temps que tinc preparada una ruta deixant el cotxe a la Roca d'en Toni, però te entre 15 i 20 km. en funció de si nomes arribes al castell o ja que ets allí, aprofites per visitar les Fonts d'Argentona, la descarto per la durada, així que cerco al Wikiloc les possibles alternatives i en trobo una que amb petites modificacions ens anirà al pel, i oh sorpresa!! resulta que es de l'amic Luis de Senderismo.Nico. Així dons, quant manquen uns minuts per les 7,00 h. ens trobem,

Font del Mig

avui ens acompanya la dona del Salva, la Joaquina, agafem el cotxe del Salva i posem rumb a Argentona, he vist al mapa que un lloc ideal per començar la caminada es a l'Avinguda de Burriac, aparquem el vehicle i seguim de front fins arribar a la porta de ferro que tanca el recinte enjardinat on es troba la Font del Mig, aquí, ja copsem quelcom que serà la tònica en tota la caminada, el bon estat de conservació i manteniment dels espais públics, sortim del recinte i enfilem pel Torrent de Burriac

Font de les Sureres

que serà el fil conductor de quasi tota l'anada, quant portem fets poc mes de 500 m. trobem el corriol que mena a la Font de les Sureres que visitem, tornem al camí que pocs metres després, deixem per endinsar-nos ja en el Torrent de Burriac, 300 m. mes endavant, trobem la Font de l'Esquirolet primer i després, la de l'Esquirol,

Font de l'Esquirolet

Font de l'Esquirol

quant portem 1 km. aproximadament ens trobem amb la Font del grup, batejada d'aquesta mena en homenatge al Grup de les Fonts que van dedicar temps i esforços a arrengar bona part de les fonts d'Argentona. Uns 100 m. mes endavant, trobem la Font del Ferro, ultima d'aquest tram de la caminada, ara seguim de pujada vorejant el

Font del Ferro

torrent fins que uns 900 m. mes endavant, anem a sortir a una pista ample d'on ja es divisa la torre del Castell de Burriac, l'agafem envers l'esquerra fins que uns 200/300 m. endavant, trobem un monòlit aixecat per celebrar els 500 anys de les Municipalitats del Maresme, aquí ens trobem dos opcions seguir per la pista, cosa

Monòlit en homenatge al V centenari de les Municipalitats

que descartem per que sembla davallar, o agafar un estret corriol que surt davant mateix del monòlit, cosa que si fem i de la que ens penedim ràpidament, ja que s'enfila per uns graons de pedra que segurament les cabres s'ho pensarien, lo cert, es que a la fi, arribem dalt de tot i ens topem amb la porta d'entrada al recinte murallat.

restes del Castell de Burriac, la Joaquina i el Salva

CASTELL DE BURRIAC

El Castell de Burriac és un castell que s'alça sobre el turó de Burriac, situat a 387,5 metres sobre el nivell del mar al terme de Cabrera de Mar i tocant al d'Argentona. Per la seva situació és molt visible des de bona part del Maresme central.

Castell de Burriac, torre de l'homenatge

El castell va ser construït sobre una torre de defensa anterior; la primera documentació que ens mostra l'existència del castell data de l'any 1017, en un document que Berenguer Ramon I va rebre de la comtessa Ermessenda, la seva mare.

Castell de Burriac, restes de la capella

Entre els segles XII i XIII van ser construïdes la torre de l'homenatge, els magatzems i la capella.

Va ser de propietat de la família dels Santvicenç en un principi (se n'havia dit Castell de Sant Vicenç fins el 1313 que va adquirir el nom de Burriac per un llegat testamentari) i a partir del segle XIV del llinatge Desbosc, ciutadans honrats de Barcelona i més tard nobles.

Cap al segle XVIII, el castell va deixar d'utilitzar-se definitivament, però no va ser fins el 1836 que va cessar l'activitat de la capella.

Castell de Burriac, detall

Durant l’edat mitjana va pertànyer a diversos pobles dels voltants, Cabrera de Mar però, se´n va quedar la propietat l’any 1931 quan el va adquirir a la família dels Copons, marquesos de Moià.

el Maresme vist del castell de Burriac

Un cop visitat el recinte, ens aturem uns minuts per recuperar forces amb unes peces de fruita i re emprenem la caminada ara anant a trobar la pista que a la pujada hem descartat fins que poc abans d'arribar on es situat el monòlit,agafem una pista ample de terra que en pronunciades pendents va davallant envers Argentona. Quant

Font del Camí

portem fets uns 4,3 km; arribem a la Font del Camí ja casi a tocar les primers cases del Passeig de Burriac, aquí, mentre contemplem la font, ens adonem de l'encert que hem tingut al escollir el sentit de la marxa, ja que de haver-la fet a l'inversa, les fortes pendents ens haurien castigat mes, seguim caminat i ja encarem a trobar

la Joaquina i el salva a la Font Picant

la Font Picant punt final de la caminada d'avui, la visitem i i un cop visitada ens dirigim a trobar el cotxe. La veritat es que per por de que el temps s'ens vingues a sobre potser hem fet la ruta massa curta o massa de presa, lo cert es que arribem al vehicle quan encara no es un quart d'onze, pugem i cap a Martorelles on arribem una mitja hora mes tard. Ha estat una sortida agradable i d'aquelles que deixen ganes de tornar.