GR-4, ETAPA 2, DE ALP AL COLL DE PALS

Lloc inici caminada: Avinguda de la Tossa d'Alp, Alp, Girona
Caminants: Jose Maria, Joaquina, Salva i Francesc
Data:29-06-2013
Hora d’inici caminada: 10:02:30
Hora d’arribada: 15:25:37
Duració:05:23:07
Temps en moviment: 03:32
Temps parat: 01:51
Alçada punt de sortida: 1147 m
Alçada mínima assolida: 1147 m
Alçada Màxima assolida: 2101 m
Desnivell màxim: 954 m
Ascensió acumulada: 1119 m
Descens acumulat: 170 m
Guany: 954 m
Distancia recorreguda: 12.86 Km
Velocitat mitjana: 2.3 Km/h
Velocitat en moviment:3.6 Km/h

deixant un vehicle a Coll de Pal

El cap de setmana del 29/30 teníem que pujar a Barcelona a recollir els nets que venien a passar uns dies amb nosaltres, també aprofitàvem per visitar els pares de la Isa, parlant amb el Jose Maria i amb el Salva, quedem en fer una sortida plegats. Ells estan realitzant el GR-4 per etapes i tenien pendent la segona etapa que varen ajornar per la neu, aixi dons quedem en que realitzarem aquesta etapa.

inici de la caminada a Alp

Dissabte a tres quarts de set em recull el Jose Maria davant la Masia Carranca i ens dirigim envers Hostalets de Balenyà on ens trobem amb la Joaquina i el Salva, en els dos vehicles ens dirigim a trobar el Coll de Pal on es queda el cotxe del Salva i tots en un sol vehicle en dirigim a buscar el Tunel del cadi per on fem cap al poble d'Alp on deixem el vehicle i ja donem inici a la caminada quan passen un parell de minuts de les 10 del mati. Aquesta etapa no presenta cap dificultat a banda de la pronunciada pendent, ja que des de l'inici ja es tota una pujada que ens fa salvar un desnivell de casi mil metres en poc menys de tretze quilometres.

estació superior del telecadira de La Masella

D'Alp fins arribar a la estació d'esquí de La Masella la travessa discorre per senders i pistes ombrívoles, quan son un quart i deu minuts de dotze, decidim parar a fer el mos asseguts en uns trocs, enllestit el mos seguim caminant i arribem a la estació d'esquí de La Masella passades les dotze del migdia. ara el Gr s'endinsa dins de les pistes d'esquí, pistes que ja no abandonarem fins que siguem arribats a la estació superior del telecadira de La Masella dalt el Coll de la Mola

el descans del senderista

Arribats aquí semble que deixem els dominis esquiables de La Masella per endinsar-nos en els de La Molina, la absència casi total de vegetació fa que el sol ens castigui de ple, arribem a la carretera BV-4024 en el llindar de les províncies de Girona i Barcelona aquí uns diuen de seguir per aquesta i altres de fer-lo resseguint el Torrent del Coll de Pal, guanya la ultima opció, aquí, el petit rierol que va saltant de pedra en pedra, semble que ens fa notar menys els efectes de la calor.

BV-4024 al llindar entre Girona i Barcelona, pistes de Coll de Pal

Fem l'ultim esforç i sempre pujant pujant, arribem altre cop dalt el Coll de Pal on aquest mati hem deixat un del vehicles, aquí, un cartell indica que som a 2070 metres sobre el nivell del mar, els Gps del tres, ens indiquen que som a 2104 metres...... qui tindrà raó?. Ara ja ens encabim en el cotxe i desfem camí per anar a buscar l'altre vehicle a Alp, de baixada i en veien una font a peu de carretera, decidim parar a dinar acompanyats per la dolça cantarella de la font, en acabar, pugem altre cop als vehicles, tornem a engruixir la caixa del concessionari dels túnels, arribats a Alp el Salva i la Joaquina en el seu vehicle i el Jose Maria i jo en l'altre ja donem inici a la tornada, aquesta la fem anant a trobar la Collada de Tossa, cosa que fa que amb tanta corba i al igual que al mati, noti una sensació de mareig que per sort, no va a mes, arribats a Martorelles m'acomiado del Jose Maria i dono per conclòs un dia ple de natura, bones vistes i molta pendent!!

Premis Versatile Blogger

El proppassat 22 de maig, el Toni Seuma creador del bloc La Brolla del Toni, em feia arribar un missatge on em comunicava que m'havia nominat pels premis Versatile Blogger. Aquests premis de caire honorific  son el reconeixement d'uns bloccaires envers altres blocs que per la seua temàtica, qualitat o altres motius, creuen mereixedors del guardo.

Les bases del premi, diuen que el nominat a de nominar al seu temps un màxim de 15 blocs que consideri mereixedors del guardo, tal com be diu el mateix Toni Seuma, considero que 15 es una quantitat massa elevada que pot desvirtuar l'esperit del premi. Aixi dons i amb un cert retràs, passo a nominar els meus blocs

En primer lloc i no se si contravenint les normes del premis, nomino el bloc http://labrolla.blogspot.com.es/ per la seua tasca de divulgació i descoberta de la zona de la Serralada Litoral i la seua zona d'influència.

En segon lloc, nomino el bloc http://antondensi.blogspot.com.es/ pel seu desinteressat treball informatiu de tot allò que es noticia a Martorelles, tant es aixi que algú, no sense una bona part de raó, arriba a dir que si no surt al bloc de l'Antonio, es que no ha passat.

En tercer lloc, nomino el bloc http://trotasendas.blogspot.com.es/ per la divulgació de sendes, camins i senders valencians amb especial incidència en la Serra Espada i altres zones de muntanya de Castelló i rodals.

En Quart lloc nomino el bloc http://andamontesenblog.blogspot.com.es/  on amb bon humor, bones imatges i algun que altri vídeo, ens fan conèixer llocs repartits per tota la geografia valenciana dignes de ser visitats.

En cinquè lloc nomino el bloc http://caminantperelpais.blogspot.com.es/ tant per la tasca d'investigació i divulgació de les restes que ens serveixen per recordar o aprendre part de la nostra historia, com per la superació del dolor i dels impediments físics que porta a terme el bon amic Francesc.

L'ordre es totalment aleatori i no indica preferència de uns envers altres, i també tinc que dir que s'han quedat molts tant o mes dignes de estar nominats, però tal com he dit a l'inici, crec que una quantitat mes elevada desvirtua o pot desvirtuar la fi dels premis.

NAIXEMENT RIU TOIXA (TUEJAR) ELS SERRANS

Lloc inici caminada: carrer Almazara Vieja, Toixa (Tuejar) Els Serrans
Caminants: Francesc

Data:23-05-2013

Hora d’inici caminada: 07:52:18
Hora d’arribada: 14:15:55
Duració:06:23:37
Temps en moviment: 04:30
Temps parat: 01:53
Alçada punt de sortida: 576 m
Alçada mínima assolida: 529 m
Alçada Màxima assolida: 869 m
Desnivell màxim: 340 m
Ascensió acumulada: 566 m
Descens acumulat: 562 m
Guany: 292 m
Distancia recorreguda: 18.93 Km
Velocitat mitjana: 2.9 Km/h
Velocitat en moviment:4.3 Km/h

El Nevero, petit pou de glaç a la Rambla de Arquela

 Feia dies que tenia preparada una eixida per visitar el Paratge Natural del Naixement del Riu Tuejar a la comarca d'Els Serrans, ahir comento amb la dona la possibilitat de poder disposar del cotxe, no te res urgent a fer, aixi es que decideixo que aquest dijous gaudiré d'una caminada que em portara a descobrir nous espais. Aquest mati em llevo i després d'un lleuger desdejuni agafo el vehicle i vaig a trobar la CV-35 per on faig cap fins arribar al poble de Tuejar, com la zona es de parla castellana crec adient respectar la toponímia en aquest idioma el reste del relat. Arribat que soc al poble aparco el vehicle i dono inici a la caminada quan pasen uns pocs minuts de tres quarts de vuit del mati.

Puente Tudela

Encara que no esta englobat dins el recorregut "oficial" he vist per internet que no gaire lluny es troba  l'aqüeducte romà  de La Dorca, aixi es que decideixo ampliar el recorregut per visitar-ho, agafo el Camino de Cantalobos, fet un quilometre es solapa al camí el PR-CV93 que ve de Xelva, uns metres mes i tot colgat per la vegetació i a l'altre llera del riu puc veure l'aqüeducte, es casi impossible poder fotografiar-lo, he vist que mes endavant es pot creuar el riu a gual, aixi dons continuo amb l'idea de creuar i desfer camí per tal d'arribar-mi, arribat al gual, la quantitat i la força que porta l'aigua fan que m'ho repensi amb tot el dolor.

Fuente el Saz

Quan porto fets uns dos quilometres i mig, soc a tocar del Puente Tudela, per on la CV-390 salva l'esvoranc del riu, aquí te inici de manera oficial l'Espai Natural, ara ja el sender va resseguint en tot moment el davallar de les aigües, uns cinc-cents metres mes i arribo a la Fuente Saz i a l'àrea recreativa, fa goig de veure la quantitat d'aigua que treuen els dos brocs. Per un pont de ferro creuo a l'altre riba i fets uns cinc-cents metres mes arribo a un petit mirador enlairat respecte al riu i d'on es pot gaudir de la vista de l'aigua saltant per damunt de una presa d'origen romà, aquí, te el seu origen l'Aqüeducte de Peña Cortada que vaig visitar en l'eixida del desembre passat.

presa romana, inici de l'aqüeducte de Peña Cortada

Cinc-cents metres mes i arribo al Puente de Molino Marco que permet el pas de la CV-35, el nom del pont ve d'un antic moli que s'hi troba a tocar, sempre seguint el sender i quan porto fets una mica menys de sis quilometres arribo a l'Area Recreativa del Azud, un espai ple de taules i bancs de pedra, fogons per coure i envoltat per les aigües del riu que li donen un bucòlic encant. Després d'una acurada visita, segueixo la ruta prevista, aquesta m'ha de portar en primer lloc a visitar els abrics on es troben las pintures rupestres de Los Corrales de Silla, lloc on arribo quant porto als peus una mica mes de set quilometres, ací  i sota una balma, es troben les restes dels corrals on  s'aixoplugava el bestiar i a mitja pared i protegides per un reixat es poden mig endevinar les restes de les pintures.

El Azud

Vist el lloc decideixo que es hora de fer el mos del mati, per la qual cosa cerco un lloc assolellat i proper al riu i assegut en unes pedres faig desaparèixer lo que portava. La zona de l'azud es considerada com el naixement del riu Tuejar ja que a partir del lloc, la Rambla de Arquela sol baixar eixuta excepte moments de pluges, avui he tingut sort i la dolça cantarella de l'aigua m'acompanya fins que seré arribat al pou de glaç conegut com El Nevero, aixo si, l'aigua llisca suaument, dolçament, com si volguera rescabalar a la llera de altres moments de fúria salvatge. Acabat el mos reinicio la caminada fins arribar al Nevero quant porto fets uns deu quilometres.Aquest, es un petit pou de glaç totalment restaurat i una de las "joyas" del paratge.

balma on s'aixopluguen les pintures rupestres

Vist el lloc i no amb una mica de pena, m'acomiado de la Rambla de Arquela que en tot moment m'ha acompanyat des de l'inici de la caminada, torno enrere uns metres i deixant el Camino de Arquela, m'endinso en el Camino de la Solana Carreras per on transcorre el PR-CV 93-1. Aci comença un tram podríem dir que difícil, tant per la quantitat de pedres soltes que entapissen el sol , com per la pronunciada pendent que salva en pocs quilometres. No soc partidari de tornar pel mateix camí sempre que aixo, sigui possible, però avui, es un d'aquells dies que si no hagués estat per que volia arribar-me a la Peña del Mediodia on es troba el Mirador del Azud, haguera tornar pel mateix lloc.

Continuara.............

CAMINADA TROTACAMINS MAIG - TORRENT D'ESTÍULA O DE LA CABANA, CAMPDEVANOL

Lloc inici caminada: Zona de lleure de la Font del Querol, Campdevànol, Ripollès
Caminants:Josep Maria i la seua filla, Julio, Pepi, Domènec,  Dolors, Tere, Salva, Josep, Rosa, Iko i la seua novia i Francesc..........

Data:12-05-2013

Hora d’inici caminada: 10:37
Hora d’arribada: 16:22
Duració: 05:45
Temps en moviment: 02:51
Temps parat: 02:54
Alçada punt de sortida: 769 m
Alçada mínima assolida: 761 m
Alçada Màxima assolida: 998 m
Desnivell màxim: 237 m
Ascensió acumulada: 566 m
Descens acumulat: 544 m
Guany: 228 m
Distancia recorreguda: 12.21 Km
Velocitat mitjana: 2.1 Km/h
Velocitat en moviment:4.1 Km/h

Aquest diumenge estava prevista l'eixida dels Trotacamins de Martorelles per realitzar l'itinerari que ressegueix el fresquívol torrent d’Estíula, conegut popularment com el torrent de la Cabana, com ja es recurrent últimament i nomes producte de la casualitat, aquest cap de setmana la dona i jo havíem pujat a BCN per visitar a la família, evidentment decideixo aprofitar i apuntar-mi.  Per  motius de salut no hem pogut gaudir de la companyia de l'Antonio i la Manuela , desitjo que sigui per poc temps, també teníem una mica lesionat al Joan Sanjuan i ha preferit reservar-se ja que dijous inicia un tram del Camí de Sant Jaume. A l'hora prevista ens trobem davant la masia cinc expedicionaris i el Joan que malgrat tot, no s'ha pogut estar de venir a desitjar-nos una bona caminada.

el grup a La Font del Querol

En dos vehicles ens hem desplaçat fins l'estació de la Renfe de Mollet-Santa Rosa, aquí s'ens agrega la Teresa, arriba el tren, pugem i ens disposem a gaudir del trajecte, arribats a La Garriga pugen la Dolors i el Domenec, diem d'aprofitar i guanyar temps fent el mos aquí mateix, arribem a Campdevànol i ens trobem amb el Josep Maria, la seua filla i la Rosa que han vingut directament des de Cànoves i també amb l'Iko i la novia, a la fi, el grup esta format per 12+1 expedicionaris, com no cabem tots en els dos vehicles fem un primer viatge fins a la Zona de lleure de la Font del Querol i el Josep Maria torna al poble a recollir als tres que quedaven.

Gorg de La Cabana

Un pic tots al lloc iniciem la marxa tot seguint les marques del sender local, malgrat que uns quants ens coneixem a la perfecció el camí. Anem caminant i gaudint de la bellesa del paisatge que degut a les ultimes pluges ens obsequia amb uns colors meravellosos. Després de passar a tocar de les restes de la casa de La Mosquera i de la seua font, arribem al primer gorg, el de la Cabana i ja es un constant pujar i baixar i embadalir-nos amb la bellesa dels salts i els gorgs, així es que  anem visitant  els  gorgs de: La Cabana, La Tosca,  L'Olla,  La Balma, arribats aquí, fem parada per que els que no han vingut amb el tren puguin fer el mos, encara que solament sigui per "solidaritat" amb ells, mengem alguna cosa.

Gorg de la Balma, parada per fer el mos

Re-iniciem la caminada i visitem el gorg del Forat i el Petit del Colomer, decidim deixar el del Colomer per la tornada i seguim ruta a visitar l'ermita de Sant Feliu d'Estiula, arribats al lloc i després de les fotos de rigor i del repic de campanes, decidim que el lloc es perfecte per fer l'àpat del migdia, en una de les taules de pedra que allí es trobem ens entaulem i procedim a alleugerir una mica el pes de les motxilles, entre acudits i tonteries mil anem fent desaparèixer les viandes, arribats als postres fan aparició que si xocolate, que si galetes,  bombons, postres de music...... i per rematar, una ampolla de patxaran fet pel Domènec, que fa que alguns, optin per intentar una petita migdiada.Tot plegat ha donat com a resultat un d'aquells moments de grata camaraderia que costa d'oblidar.

Sant Feliu d'Estíula

Quan creiem que ja es l'hora, iniciem el retorn desfent el camí fins arribar a tocar del Gorg del Colomer, aquest esta a vessar de gent, quina diferencia amb la solitud d'aquest mati, ens hi recreem una estona, ara creuem el torrent e iniciem l'ascens per la Baga del Colomer fins arribar al Collet de Daguí, aquí agafem l'antic Camí de Gausacs a La Mosquera, el sender ja va en lleugera baixada, cosa d'agrair a aquestes hores, passem a tocar de la casa de Gausacs i els seus verds prats,que ens obsequien amb una bella i bucòlica estampa, mes endavant entrem en una frondosa avellaneda que es troba al Bac del Querol i per aquesta fem camí fins anar a eixir altre cop a la Font del Querol, ara ja es cosa de anar resseguint el Riu Merdàs fins arribar a la Zona Industrial dels Quintans de Niubò on hem deixat els vehicles aquest mati.

Gorg del Colomer

Aquí tornem a fer lo mateix, un parell de viatges i ja som tots a l'estació del tren, ens acomiadem dels que han vingut amb cotxe, mentre esperem fem desaparèixer els postres de music que havien quedat del dinar, arriba el tren, pugem i agraïm que vagi mig buit ja que ens podem asseure, a La Garriga s'acomiaden la Dolors i el Domènec  arribats a Mollet s'acomiaden el Salva i el Josep.  La Pepi, la Tere el Julio i jo, fent cas a la amable invitació del Joan, ens apropem a sa casa on fem petar  la xerrada mentre piquem una mica, ara ja ens acomiadem i la Tere ens apropa al Julio i a mi fins a casa. aquí ja es el comiat final, bé, final final......nomes fins a la propera ocasió.

REPORTATGE FOTOGRÀFIC DEL JULIO