CERDANYOLA DEL VALLES-TIBIDABO-CERDANYOLA DEL VALLES

Lloc de trobada: Masia Can Carrancà

Lloc inici caminada: Avga. de Horta, Cerdanyola del Vallés

Caminants:  Salva i Francesc

Data: 12-12-2011

Hora d'inici caminada: 07:56:37

Hora d'arribada:16:52:29

Duració: 08:55:52

Alçada punt de sortida: 66 m

Alçada mínima assolida:65 m

Alçada Màxima assolida:509 m

Desnivell màxim: 444 m

Ascensió acumulada:831 m

Descens acumulat: 798 m

Guany: 442 m

Distancia recorreguda: 25.14 Km

Velocitat mitjana:2.8 Km/h (sense descomptar parades)

Hem fet el cim

Abans de l'aqüeducte de la Purisima-constitución,  havíem comentat amb el Salva que li venia mol de gust tornar repetir la caminada que varem realitzar l'octubre del 2009 des de Cerdanyola del Vallès al cim del Tibidabo (veure ressenya) quedem en que la repetirem aquest dilluns si res ho impedeix. Aixi dons, avui a dos quarts de vuit ens trobem davant Can Carrancà, em pujo al seu cotxe i ens dirigim a Cerdanyola, arribats al barri de Can Canaletes aparquem al Passeig d'Horta i donem inici a la caminada quan manquen tres minuts per les vuit.

Santa Maria de les Feixes

Després de passar per dessota de les restes de l'aqüeducte de Can Canaletes, que semble servia per portar l'aigua de Collserola a Barcelona i després de deixar a la nostre esquerra la ermita de Santa Maria de les Feixes, agafem el Camí de Can Catà,  un pic hem deixat enrere l'entrada a Can Codina, el deixem per agafar el Camí de Can Codina, per aquest, arribem a Can Coll, passem per la Resclosa i seguim per la pista que marxa paral·lela a la BV-1415 i que ens portaria a Can Cerdà, per un corriol baixem a creuar el torrent de Can Cerdà, seguim el corriol que en aquest tram semble mes un xaragall, pugem a la carretera que creuem i ens endinsem en el Camí de Can Borrell.

Sant Adjutori

Fets un quilometre i mig pel Camí de Can Borrell, creuem la Riera de Sant Medir per un nou i ample pont fet per facilitar el pas de vehicles al restaurant. A partir de la casa ja es qüestió de anar resseguint la riera que anirem creuant i tornant a creuar unes quantes vegades, tal como si portéssim  a terme un agradable joc amb ella, quan som davant del trencall que mena a l'ermita de Sant Adjutori i com l'altre vegada no hi varem passar ens desviem per fer-li visita, en apropem al Forn Iber i ens portem la desagradable sorpresa que a estat visitat per les B.B. (brigades de brètols) han malmès la claraboia que el protegia de les inclemències. Clar que la "solució" aportada pels responsables es també gloriosa, tapar-ho amb una lona blava.

Forn Iber "abrigat" amb una lona

Tornem al sender i sense res a destacar i gaudint de la bellesa i la tranquil·litat, arribem al Camp del Miracle de Sant Medir fets una mica mes de vuit quilometres de caminada. L'hora i el lloc son d'allò mes adient per fer el primer mos del dia, tasca en la que ens apliquem sense cap recança. enllestit l'assumpte reiniciem la caminada. Arribats a un encreuament de camins on convergeixen tant el que varem fer de pujada com de baixada l'altre cop, decidim agafar-los en sentit invers, quan estem a poc mes de cent metres de la Font Groga decidim agafar un corriol per veure on ens porta.

Font Groga

Després de un quilometre sempre de pujada sortim a Vista Rica, amb lo qual, tenim que fer mig quilometre ara de baixada per apropar-nos a la Font Groga, visitat el lloc ens toca desfer el camí i tornar a Vista Rica, resseguint la BV-1418 primer i la BV-1417 després, arribem al cim del Tibidabo amb els seus 512 sobre el nivell del mar. Donem una volta pel lloc, gaudim de els vistes sobre el Barcelonès, el Maresme i els Vallès, cerquem un lloc adient per fer el mos del migdia i un pic tips i descansats donem inici a la tornada. 

cim del Tibidabo

Del mirador que es troba davant del Hotel Florida agafem un corriol que baixa a trobar la BV-1417, la creuem, deixant a la nostre esquerra les restes del Gran Casino de l'Arrabassada, ens passegem  pel Viaducte de Can Ribes i ja agafem un corriol que pràcticament tota l'estona va carenejant per la cresta de la Serra de l'Arrabassada. Quan portem al peus uns vint quilometres arribem altre cop a Can Borrell. Sense res a destacar, a partir d'aquí anem desfent el camí que hem portar aquest mati fins arribar a Can Coll, arribats davant el trencall que porta al Puig de la Guàrdia, el salva diu de arribar-nos, encara que va contra els meus "principis" agafar pujades després de dinar, decidim pujar-hi.

dalt el Puig de la Guàrdia

Arribats dalt, gaudim de les vistes sobre Cerdanyola,  les cases de Montflorit,  les restes del Poblat Ibèric de Can Oliver, ara ja iniciem la davallada per un corriol que ens porta a sortir a la part posterior de Can Canaletes, la voregem i anem a sortir al Camí de Can Catà entre el Aqüeducte de Can Canaletes i la Riera de Sant Cugat, ja es qüestió de fer els poc metres que ens separen del vehicle, ens hi pugem i enfilem envers Martorelles, arribem i ens acomiadem fins dilluns. ara toca dutxa i una mica de relax abans de anar a la reunió per planificar les sortides del 2012 dels Trotacamins.

CAMINADA DESEMBRE TROTACAMINS

 Tal como estava previst, avui, quan passaven pocs minuts de les nou del mati,donàvem  inici a la caminada mensual dels Trotacamins de Martorelles, hem anat a trobar la B-500 que hem agafat en sentit Badalona fins arribar al Camí de l'Església Vella de Sant Fost, arribats al barri de Sant Pere ens hem aturat a visitar les restes de l'església i el lledoner quasi mil·lenari que marcava el limit de la seva sagrera. D'aquí ja ens hem dirigit a trobar la pista ample que passant per Can Torrents Vell ens ha portat a Sant Cebrià de Cabanyes, en arribar hem trobat que l'ermita restava oberta ja que estaven procedint a la seva neteja, després de tants anys es el primer cop que he pogut visitar el seu interior.

el grup davant Can Carrancà

Feta la visita i aprofitant el mur de pedra, la gent s'ha acomodat per fer el mos, acabat aquest, hem reiniciat la caminada desfent les passes que ens han dut fins al lloc, passat Can Torrents Vell hem deixat la pista per agafar un corriol que pel mig del bosc ens ha portar a sortir davant del cementiri. arribats a la B-500 l'hem creuat i agafat el carrer de les Heures, arribats a la Font de les Heures, hem fet una petita parada per visitar-la i rebre una petita però interessant explicació respecte a la seva historia a càrrec del Salvador de Sant Fost.

a Sant Cebrià de Cabanyes

 Agafem per Avinguda d'Antoni Mauri amunt fins arribar al carrer Montseny, aquí ja ens hem endinsat en una zona de camps erms fins sortir a la pista ample que uneix Sant Fost amb Santa Maria de Martorelles, arribats a la Font de Baix  l'Antonio i jo hem parat a fer unes fotos del lloc, per la Baixada de la Font ens apropem a la Fira de Nadal, aqui ja cada qui es dedica a mirar i a anar per les parades aixi es que encara que no estava previst, donem per acabada la caminada, llastima que al no estar previst no ens hem acomiadat  i desitjat bones festes.

degustant les melmelades de la "trotacamins" Neus

 Havíem quedat amb la dona que ens trobaríem aquí, la busco i fem un vol per les paradetes, després i en veient que pràcticament no queda ningú del grup i ja que ella ha vingut amb el cotxe, l'anem a buscar i posem rumb envers Martorelles.

VEURE LES FOTOS DEL GINO 

VEURE LES FOTOS DE L'ANTONIO 

VEURE LES FOTOS DEL JULIO

GR-92 CAMINS DE RONDA, DE S'AGARO A TORRE VALENTINA (SANT ANTONI DE CALONGE)

Lloc de trobada: Hostalets de Balenyà

Lloc inici caminada: Platja de Sant Pol, S'Agaró

Caminants:  Salva, Jose i Francesc

Data: 28-11-2011

Hora d'inici caminada: 09:48:27

Hora d'arribada:17:20:37

Duració: 07:32:10

Alçada punt de sortida: 2 m

Alçada mínima assolida:0 m

Alçada Màxima assolida:41 m

Desnivell màxim: 41 m

Ascensió acumulada:105 m

Descens acumulat: 85 m

Guany:  38 m

Distancia recorreguda: 20.66 Km

Velocitat mitjana:2.7 Km/h (sense descomptar parades)

Camins de Ronda, entre mar i muntanya

Camins de ronda. T'agrada el mar i la muntanya? A la Costa Brava tens la combinació perfecta. Camins que voltegen els penya-segats amb vistes al mar, tot seguint el sender GR-92, conegut popularment com sender del Mediterrani perquè recorre tota la costa catalana, i que al seu pas per la costa gironina, coincideix en alguns dels seus trams amb els camins de ronda, des dels quals es gaudeix d'impressionants vistes de la Costa Brava. De punta a punta de la ruta, que transcorre entre Portbou (l'Alt Empordà) i Blanes (la Selva), hi ha 12 trams, que es poden fer en diferents etapes. Són uns 215 quilòmetres, que si t'ho proposes, els pots fer en 15 dies, més o menys.

Fer tot aquest camí et permetrà veure que la Costa Brava no és uniforme. Primer, trobaràs la part més abrupte de tota la costa catalana a la Serra de l'Albera i al Cap de Creus, amb muntanyes que superen els 200 metres d'alçada a tocar de costa i on la forta tramuntana no deixa créixer els arbres. Per això, a la part més nord de la ruta, difícilment hi trobaràs ombra. Si comences el camí per aquí, et faràs una idea del que t'espera un cop arribis al Coll del Frare, a Portbou, des d'on es gaudeix d'una impressionant panoràmica de tota la part nord del Cap de Creus, de Colera a Port de la Selva.

De mica en mica, els imponents penya-segats es van suavitzant i cada cop hi ha més pins. Ens acostem a la frontera entre l'Alt i el Baix Empordà, marcada pel massís del Montgrí, que separa l'Escala i Torroella de Montgrí. Si fins ara caminar arran de costa era una prova contra el vertigen, ara tot es torna molt més fàcil per a aquells que no els agrada les altures.

Camins de Ronda

Els camins de ronda aquí són ja un clàssic pels turistes i et porten des de l'Estartit fins a Sant Feliu de Guíxols, passant per Palamós, Begur, Calonge i Platja d'Aro. La majoria de municipis han arreglat i senyalitzat els camins amb tots els avantatges i inconvenients que això suposa: camins més transitables però també més transitats, cosa que fa que, a l'estiu, quan més turistes hi ha, la quantitat de gent que passi per aquí faci perdre part de l'encant del paratge. Però quan vegis aquest paisatge costaner entendràs perquè té tant èxit. La combinació de pins, mar i roca i la barreja dels seus olors t'atraparan de seguida i faran de la teva excursió un agradable passeig.

Quan arribem a Sant Feliu de Guíxols entrem a la recta final de la ruta, a la comarca de la Selva, que ens porta fins a Tossa de Mar, Lloret de Mar i Blanes. En tan sols 20 quilòmetres passem de la tranquil·litat de Tossa i la seva petita vila medieval al bullici del més gran centre turístic de la Costa Brava, Lloret de Mar, i al municipi costaner gironí amb més vida comercial, Blanes. La massiva edificació dels darrers anys entre Lloret i Blanes han fet desaparèixer part del camí originari i l'han convertit en carreteres d'urbanitzacions. Però encara queden cales on refugiar-se del bullici turístic de l'estiu com Cala Sant Francesc, a Blanes, i Cala Canyelles i Santa Cristina, a Lloret.

La millor època de l'any per fer aquesta ruta és a la primavera i a la tardor, quan fa sol però les temperatures són suaus i no hi ha massa turistes. A l'estiu, però, tens l'al·licient que pots refrescar-te a les cales que hi ha pel camí i que potser no trobaries si anessis en cotxe.

S'Agaró, Platja de Sant Pol

Feia temps que teníem parlat amb el Salva de fer algun tram dels camins de Ronda per la Costa Brava. però uns dilluns pel temps i altres per motius diversos no havia estat possible. Dissabte en veien que portàvem uns dies assolellats quedem en fer-ho aquest dilluns. diumenge truca el Jose, de l'estiu ençà no ens havíem vist, li comento la jugada i encara que no gaire convençut pel alt quilometratge en vehicle, al final s'apunta.

Avui a un quart de vuit el recullo a Santa Perpetua i ens dirigim a Hostalets de Balenyà, ja veiem que el temps ha fet un canvi, el cel esta mig ennuvolat i arribant a  Hostalets comença la boira, ens canviem al cotxe del Salva i anem a trobar la C-25 que semble ser la ruta mes directa segons el navegador. després de molts quilometres i de trams lents tant per culpa de la boira com per les obres del desdoblament, arribem a S'agaro, aparquem a tocar de l'extrem nord de la Platja de Sant Pol, i donem inici a la caminada quan passen tres minuts de tres quarts de deu.

Camins de Ronda, entre S'Agaró i Calonge

Nomes iniciada aquesta, ens surt a l'encontre el tram del Camí de Ronda que va del Racó de S'Agaró a Punta Prima, aquí es troba la bocana de la Marina de Port d'Aro, complexe de habitatges que gira al voltant de un canal artificial d'aigua. Aquest tram es ple de petites caletes, Cala del Ferro, Cala de la Marieta de l'Hostal, Cala Pedrosa i algunes mes. Creuem la Platja de Sa Conca. i enfilats dalt de  Punta Prima  amb vistes al Mediterrani, fem el primer mos del dia. 

Enllestit el mos reiniciem la caminada baixat a trobar el carrer de Punta Prima, per aquí continuen les marques del GR-92, nosaltres decidim que no tots els dies podem caminar contemplant vaixells de tota mena, aixi que deixem les marques i anem resseguint el canal de la marina, aixo ens fa donar una mica de volta, sortint de la marina anem a trobar la C-253 on retrobem les marques blanques i vermelles, ultrapassat el Riudaura girem envers la dreta i pel marge esquerra del riu anem a sortir al Passeig Marítim de Platja d'Aro.

estàtua al Passeig Marítim de Platja d'Aro

Fem el quilometre i mig del passeig, arribem a la Punta d'en Ramis amb el seu Cavall Bernat, per un estret túnel sortim a la Platja de Cala Rovira i ja ens allunyem de la costa per anar a buscar altre cop la C-253 no sense aturar-nos a visitar les restes de la vil·la romana del Pla de Palol, anem fent camí per la carretera fins que a l'alçada de l'hotel Cap Roig ens parem a prendre imatges de la Capella de Sant Jordi, capella de planta circular que es troba dintre de una zona de habitatges anomenada Comtat de Sant Jordi. Arribant davant de Cala Gogo girem envers la dreta per anar a trobar altre cop la costa, voregem la Platja de ses Torretes i la de Can Cristos i ja ens endinsem en un altre tram de camí de ronda.

Torre Valentina

Després de passar per una munió de cales i esculls, arribem a la Platja de Torre Valentina a l'extrem sud de la Badia de Palamós, Torre Valentina es una torre de planta circular que es va construir per vigilar l'arribada del vaixells pirates, s'hi accedia per una escala exterior ja que la torre no te ni porta ni escales interiors. Avui en dia es troba mig amagada per blocs d'apartaments. Arribats aquí i després de una cervesa ben fresca, donem inici a la tornada. Donada l'hora decidim parar a fer el mos del migdia, cosa que fem asseguts en unes roques contemplant el anar i venir de les onades. Ara ja es tracta de desfer el camí portat a l'anada amb l'única diferencia de que ens estalviem el tram que hem fet per dintre de la Marina de Port d'Aro.

S'Agaró, Platja de Sant Pol al capvespre

Arribem a on hem deixat el vehicle aquest mati, ens hi pugem i ara ens toca fer el llarg recorregut fins arribar a Hostalets de Balenyà, arribats ens acomiadem del Salva i pujant al meu cotxe ens dirigim a Santa Perpetua, qui deixo al Jose i ja poso rumb envers Martorelles. A estat una caminada diferent, un petit tast, no se si hem conegut el millor tram dels camins de Ronda, però m'ha agradat, llastima que el dia no ha acompanyat

SALT DE LA MINYONA-FOLGUEROLES-SANT MARTI DE RIUDEPERES-SANT JULIA DE VILATORTA-ESPINELVES

Feia temps que teníem programada una sortida en plan "dominguero" amb la Joaquina i el Salva, dilluns passat em va fer memòria ja que se'm havia oblidat, quedem que avui ens trobarem a les nou davant de casa seva. A l'hora en punt allí ens trobem, agafem el seu vehicle i donem inici a una sortida que si be te alguns trets mig envestats, l'idea es anar improvisant sobre la marxa, el primer lloc a visitar serà el Salt de la Minyona a tocar de Folgueroles.

Salt de la Minyona amb el Pedró de la Verge dels Cingles

Salt de la Minyona. El salt de la Minyona és un bonic mirador que es troba al cim dels Munt, dominant el cingles de Vilanova. Des d'aquest punt, que es troba a més de vuit-cents metres d'alçada sobre el nivell del mar, es poden admirar gran part de les Guilleries. Trobarem el salt una vegada passat Folgueroles en direcció a Vilanova de Sau, just després del pont del Vent. En aquest punt, deixant la carretera podem agafar una pista que puja als Munts i és apta per a vehicles.
Diu la llegenda que la Minyona dels Munts era molt devota i no faltava cap diumenge a missa. Un dia que se li havia fet tard, quan encara estava dalt la cinglera, va escoltar que ja tocaven les campanes per començar la missa. Com que no volia arribar tard de cap manera, va saltar cingle avall sense pensar en l'alçada que hi havia. Miraculosament no li va passar res i va poder arribar a missa just a temps. Pocs dies després, va necessitar tornar a baixar al poble i va pensar que per estalviar-se temps i camí podia tornar a repetir el salt. Però aquesta segona vegada el miracle no es va produir i la pobra minyona va tenir un accident molt greu que li va costar la vida. Des de llavors aquell indret va començar a dir-se el salt de la Minyona, i ningú més ha tornat a intentar saltar.
Una simple barana de ferro de més de 80 m que contorneja les cingleres, separa del buit que origina un espadat d’extremada verticalitat.
En aquest mirador; conegut també com la M. de Déu del Cingle s’hi assenta el Pedró de la Verge dels Cingles.

Cingles dels Munts, sota el Salt de la Minyona

Vist el lloc i omplerts els ulls amb la bellesa  de les vistes que d'aquí dalt estant s'albiren, desfem el tram de pista que ens ha dut fins aquí, sortim a la carretera i ens dirigim a trobar Folgueroles, poble natal de Jacint Verdaguer, abans d'arribar al nucli urbà, fem visita a l'ermita de la Damunt  i a la font del mateix nom, el lloc es conegut per sortir anomenat en la seva composició  L'Arpa, una estrofa de la qual, esta gravada a la pedra que corona la font. Vist el lloc seguim fins arribar al centre del poble, visitem l'església de Santa Maria i els seus voltans, fem un petit mos en un bar de la plaça i tornant al vehicle seguim ruta.

ermita de la Damunt

Ermita de la Damunt. El culte en aquest indret ve d’antic, probablement en el mateix indret hi havia un petit pedró. Les primeres notícies documentals de l’ermita daten del segle XIII i fou ampliada i renovada als segles XVI i XVII. És un edifici d’una sola nau, de planta rectangular acabada amb un absis semicircular i coberta a dues vessants. Està orientada de llevant a ponent. A la part nord s’hi adossa un cos de planta rectangular cobert a dues vessants amb el carener perpendicular a la nau. Els goigs de la Verge de la Damunt parlen de la Damunt com l’escut sagrat que ha d’alliberar la Plana dels udols del mal esperit i de la pesta. Al llarg del anys el temple ha esdevingut el centre espiritual dels folguerolencs. Verdaguer, conta que de petit hi anava sovint amb la seva mare, avui podem considerar-lo un dels llocs verdaguerians més emblemàtics per ser l’escenari d’ una de les seves composicions més destacades: L’Arpa.
"Damunt de mon poblet hi ha una capella d’una roureda secular voltada, és son altar lo trono d’una verge d’aquella rodalia sobirana...."

Folgueroles, església de Santa Maria

Folgueroles. Es un petit municipi d’Osona que està situat a cavall de la plana de Vic i de l’inici de les Guilleries, les quals accidenten el sector oriental del terme. El relleu suau de ponent, esquitxat de masies i alguns petits turons (de les Mentides, Sant Jordi de Puiseslloses), es torna abrupte a llevant, amb barrancs i fondalades plenes de vegetació per on discorren torrents com el de Folgueroles (afluent del Gurri) o el Lledoner. Té el veïnatge dels termes de Tavèrnoles i Gurb (N), Sant Sadurní d’Osormort i Vilanova de Sau (E), Calldetenes i Sant Julià de Vilatorta (S) i Vic (O). Dista 5 km de Vic, 37 km de Ripoll, 60 km de Girona i 75 km de Barcelona.
El  nucli urbà de Folgueroles es formà durant l’alta edat mitjana entorn de l’església de Santa Maria (documentada el 967). El segle XV es constituí en una petita batllia i a finals del XVI es va formar el nucli del poble, constituït bàsicament per un carrer que es va anar ampliant paral·lelament al creixement demogràfic. Al segle XVIII el nucli s’amplià amb  el barri del Passavant, la Ricardera i el carrer de la Font.
L’església parroquial dedicada a Santa Maria és un edifici bastit amb gres de Folgueroles i pertany a grans trets a dues etapes constructives: una d’estil romànic llombard (segles XI-XII) de la qual es conserva l’àbsis, una part de la nau i la portalada, i l’altra d’estil barroc tardà (segles XVII- XVIII) que li dóna la fesomia actual amb una àmplia  façana i un campanar d’espadanya.

Folgueroles, Plaça Jacint Verdaguer

Ara ens dirigim envers Sant Julià de Vilatorta, però abans ens aturem a visitar l'església de Sant Martí de Riudeperes que malgrat estar a tocar de Folgueroles, pertany a Calldetenes, donem un tomb pels seus rodals i aixi ens endinsem en un tram de la Ruta dels Molins de Calldetenes que ressegueix el Torrent de Sant Martí. A tocar de l'església es troba el Moli de la Calvaria, aquests semble estar en bones condicions i es pot visitar per dintre els diumenges, el lloc ens agrada tant que entre el Salva i jo comentem que serà objecte d'una acurada visita en altre moment.

Sant Martí de Riudeperes

Sant Martí de Riudeperes. Documentada per primera vegada el 1050, en l'acta de consagració de l'església de Sant Julià de Vilatorta a la qual el bisbe de Vic va subjectar l'església de Sant Martí de Riudeperes.
L'església romànica de Sant Martí és d'una sola nau, de planta rectangular, construïda en dues etapes del romànic. La capçada és a llevant. Té un únic absis semicircular, ornat exteriorment amb arcuacions i bandes llombardes, en un ritme de dos arcs entre lesenes i sobre les quals s'insinua una cornisa llisa, situada a manera de barbacana allà on hauria d'arrencar la coberta de l'absis. Al punt central de l'absis hi ha una finestra de doble esqueixada amb dovelles.
La llargada de la nau primitiva es distingeix clarament des de l'exterior de l'ampliació posterior, ja que mentre que la construcció original té unes mateixes arcuacions i bandes seguint el ritme de l'absis, a l'ampliació del segle XII les bandes i arcuacions es van substituir per una cornisa, que a l'època era la barbacana de la teulada. Avui aquesta cornisa forma part del mur, perquè el segle XVII es va alçar la nau i s'hi va incorporar un ull de bou a sobre la porta.

Sant Martí de Riudeperes, antic comunidor

Un altre element que ens ajuda a distingir la construcció del segle XI de la del segle XII és que l'aparell dels murs més antics és de pedres irregulars, no excessivament carejades, i unides amb morter de calç. En la segona etapa, les pedres són carreuades, de mides considerables, i posades en fileres regulars, amb el morter dissimulat.
Actualment la porta d'entrada és situada a la part afegida, sobre el mur de ponent oposat a l'absis. Aquest cos d'edifici formava un atri o pòrtic obert en les seves tres façanes per dues arcades bessones, avui aparellades, de les quals només se'n conserven senyals en el mur. L'atri devia aixoplugar la portada, actualment desapareguda, i de la qual se'n conserven restes a la porta de l'hort veí. La nau és coberta amb teulada de dues vessants, igual que l'absis, que només és visible des de l'exterior ja que a l'interior és totalment amagat darrere l'altar major.
L'edifici romànic va ser la base de múltiples ampliacions i afegits d'època barroca, que van consistir en el ja esmentat aixecament de la nau, en l'addició de dues capelles laterals a ambdues bandes de l'absis formant creuer amb la nau existent, i amb el campanar de planta quadrada cobert a quatre aigües amb teules de ceràmica vidriada.
Actualment l'interior de l'església és tot enguixat i la volta de la nau plena de cornises, medallons i nervadures. Destaquen a l'interior dos nínxols excavats als murs, a cada costat de la nau, amb arc escarser, que sembla que van guardar dos sepulcres, dels quals avui no en queda res.
Davant la porta de l'església hi ha un recinte clos que distribueix l'accés a diferents llocs com el cementiri, l'hort veí, la porta de l'església, l'accés a l'espai que voreja el mur de tramuntana i l'accés des de la carretera, que antigament passava just per davant d'aquesta porta. L'accés des del camí es fa passant per un petit espai cobert, amb un banc a cada banda, que era l'antic comunidor.

Moli de La Calvaria

Tornem al vehicle i ens arribem a Sant Julià de Vilatorta, nomes entrar al poble ens crida l'atenció un complex de caire modernista, es el Col·legi del Roser, erigit per Josep Puig i Cunyer l’any 1907, seguim i ens arribem a la capella de Sant Roc construïda el 1873 amb motiu d'una promesa feta per invocar al sant contra una epidèmia de pesta que va fer molts estralls al poble. Mes tard la capella va servir com a lloc d'hostatge per a vianants, refugi i magatzem. Es va reparar al 1853 i finalment al 2005 es fan les darreres reformes a càrrec de l'ajuntament.

capella de Sant Roc

Ens capbussem pels carrers del poble, val la pena fer una tranquil·la passejada, moltes llindes porten dades del segle XVIII, es troben façanes amb esgrafiats dignes de veure, llastima que alguns presentin un avançat estat de degradació, tot passejant, ens arribem al Parc de les Set Fonts, El parc va ser construït  on hi havia la Font Noguera. Inicialment, constava de cinc brocs en el mateix mur actual. El parc va ser construït el 1933 amb la col·locació de dos brocs més ( els seus orígens es poden remuntar al 1723 ). Era una zona on les dones del pobles rentaven la roba i, per això, hi ha dos safareigs. Al costat de les fonts hi passa el torrent de Sant Julià, que va ser soterrat el 1964 i actualment discorre per sota el parc.

Sant Julià de Vilatorta

Ara, en veient l'hora, decidim que es temps de començar a cercar un lloc on dinar, preguntem on podem menjar i ens aconsellen arribar-nos al agregat de Vilalleons que es troba a uns quatre quilometres del nucli urbà, arribats, decidim fer una visita al Santuari del Puig-l'Agulla que es troba a dos quilometres per pista o a un per corriol. Visitat el lloc i després d'embadalir-nos un cop mes amb les vistes, tornem a Vilalleons i entrem a l'únic restaurant que trobem i ens entaulem. Ben tips donem un tomb per les quatre cases i per l'església de Santa Maria de Vilalleons.

Santuari de Puig-l'Agulla

Vilalleons i el Santuari de Puig-l’agulla. Vilalleons és un poble de poc més d’un centenar d’habitants situat a quatre quilòmetres de Sant Julià, amb el qual es fusionà l’any 1945. L’edifici que concentra gran part de l’interès historicoartístic de Vilalleons és l’església parroquial de bells trets romànics. Tot i que l’estructura de la primera edificació s’ha vist modificada pel comunidor aixecat sobre el magnífic absis i la torre-campanar construïda davant la nau al segle XII; per dins, l’església de Santa Maria de Vilalleons constitueix un preciós exemple de les magnituds que assolí l’art romànic català: Fins i tot els bells retaules barrocs, únics a la comarca es compenetren amb les primitives parets de pedra vermella. A finals de l’any 1654 l’exèrcit francès incendià l’església i cremà el valuós arxiu parroquial, els retaules i la talla romànica de la Mare de Déu. Davant l’adversitat, el poble, enlloc d’abandonar el culte a la Verge, passà a venerar l’indret on la llegenda situa el trobament de la imatge: a Puig-l’agulla, santuari de pelegrinatge marià. Aquesta església, d’estil renaixentista, fou consagrada l’any 1775 i es troba situada a la falda del puig-agut, a poc més d’un quilòmetre del nucli de Vilalleons. Un altre tret peculiar del poble de Vilalleons cal cercar-lo en les cases de pagès, disseminades per l’antic terme parroquial. Tots aquests masos són d’una tradició antiquíssima ja que alguns són esmentats des de l’alta edat mitjana. 

Vilalleons

Vist el lloc i un cop semble que el opípar dinar s'ha aposentat una mica, tornem al cotxe sense tenir molt clar on anar ara, fins que veiem un indicador que posa Espinelves, com tant la Isa com jo no hem estat, alli ens dirigim. Arribem i donem un tranquil tomb pel poble, tranquil·litat que quedar trencada en uns pocs dies, ja s'endevinen aqui i alla preparatius per la Fira de l'Avet que enguany sera del 3 al 11 de decembre

Espinelves

Espinelves. Es un poble de la comarca d´Osona, però pertanyent a la demarcació de Girona. És popular pel seu entorn natural, la seva església romànica i la seva peculiar especialitat en avets de Nadal. Espinelves està situat dins del bosc més gran de Catalunya, a la zona del Montseny-Guilleries, en plena muntanya i prop del mar. És una zona amb fresques arboredes, aigües netes i aires purs. El paisatge, que conjuga totes les tonalitats del verd, complementa tota la suma d' elements que fan d' aquest lloc un paradís pel visitant. Està a 84Km. de Barcelona; 21 de Vic i 45 de la Costa Brava. En el mateix Eix Transversal entre Vic i Girona.

 El nom d'Espinelves sembla derivar d'Espines albes, és a dir, Espines blanques. El poble d'Espinelves va a cavall de la història de l'església. És un dels pocs pobles del romànic que encara es conserven a Catalunya, i on hi podem trobar peces úniques de l'art d'aquella època i en un perfecte estat de conservació

La silueta del campanar de l'església romànica dóna una fisonomia inconfusible al poble, que enfilat a l'esquerra de la riera se'ns presenta petit i acollidor. La localitat ha guardat amb cura un aspecte net i agradable, amb les cases d' estructura de pedra, els carrers pavimentats amb lloses i les edificacions més modernes que harmonitzen amb el conjunt. La història d´Espinelves gira al voltant de la seva església: Sant Vicenç d´Espinelves.Original del segle XI-XII, fou ampliada amb una segona nau i absis al S.XVII

A l´interior conserva el portal primitiu, traslladat en part a la nau afegida al segle XII. L'actual portal presenta un àbac treballat, dos capitells amb figura humana i fulles, i dos absis amb arcuacions.

Cal destacar el seu magnífic campanar de planta quadrada, de tres pisos, amb finestres bessones i capitells trapezoïdals, i també la Verge, del S.XV, dedicada al Roser. El retaule de l´anomenat mestre d´Espinelves és actualment al Museu Episcopal de Vic. Fa pocs anys fou objecte d´una acurada restauració.  

típica botiga d'Espinelves

Visitat el poble ara ja iniciem la tornada a Hostalets de Balenyà, arribats que hi som, pugem una estona a casa de la Joaquina i el Salva i ja ens dirigim a Martorelles, Ha estat un dia ple de descobriments tant per la Isa i per a mi mateix, i tot, sense sortir de la comarca d'Osona.
La veritat es que hem mig entrevist llocs on valdrà la pena apropar-se tot caminat tranquil·lament.