MATI BOIROS A LA VALL DE MUR

6.00, sona el despertador, em llevo, petit desdejuni, sona el movil, es el Jose que diu que a Santa Perpetua esta plovisquejant, que potser es millor ajornar la sortida, bo potser comencem pel principi, avui havíem quedat el Jose, el Salva i jo mateix per anar a donar un tomb per la vall de Vall-forners i arribar-nos fins el Castanyer Gros de Can Cuc i de baixada passar per Sant Salvador, fet l'incís segueixo, com havíem quedat a les set a la masia, agafo els trastos i cap al carrer que fa baixada, abans d'arribar a la masia trobo al Salva, ahir es fa fer mal en un peu i no pot caminar be, i a tot això el cel totalment encapotat i amb una mena de plugim quasi insignificant, però que de estar, esta, tot semble confabular-se per que avui no camini, però en tinc ganes, així dons barrino quines opcions tinc i quina prendre, casi sense pensar agafo el cotxe i enfilo envers Caldes de Montbui, d'aquí, a Sentmenat, Castellar del Vallés i ja agafo la carretera

Les Marines amb les primeres llums del dia

B-124 envers Sant Llorenç Savall, passat el punt quilomètric 16, trobo l'entrada a l'urbanització Les Marines, la agafo i vaig a trobar el punt mes alt d'aquesta, deixo el vehicle a tocar de un transformador elèctric i després de posar en marxa el GPS inicio el tercer intent de descobrir la Vall de Mur, bo, de descobrir-la jo, que aquesta esta mes que descoberta, pel camí de Coma Grossa començo la caminada posant rumb envers el Puig Rodó on arribo en poc menys de dos

caminant a trobar el Puig Rodó

quilometres, la boira impedeix qualsevol intent de albirar l'horitzó, d'aquí vaig a trobar el Camí del Dalmau per on faig cap a trobar la masia, als casi tres quilometres de caminada trobo l'Avenc del Xarop a l'esquerra del camí, als tres quilometres i mig arribo a una cruïlla de camins, agafo el de mes a la dreta en un gir de casi 180º, el segueixo uns 250 metres fins trobar el corriol que baixa al Pi de les Quatre Besses del Dalmau, es imponent per la seva alçaria, encara que te la copa molt

Pi de les Quatre Besses del Dalmau

poc poblada, senyal d'una possible malaltia ?? qui ho sap, feta la visita segueixo pel mateix corriol que va a sortir a la Riera Seca, per aquesta em torno a incorporar al Camí del Dalmau i uns 300 metres mes endavant, trobo una barraca de pedra que segons es pot llegir en el dentell fou construïda per en Pera Dalmau al 1700 i escaig, de seguida i per la dreta del camí, surt el corriol que mena a la Font del Cubell, no es la font mes maca que he vist.....torno al camí i uns 300 metres mes i arribo a la Font del Dalmau dessota mateix de la casa, aquesta semble no estar

el Dalmau

habitada, faig un tomb pel voltans i ja, vaig a trobar el corriol que em portara fins a Sant Pere de Mur, també dit Sant Pere del Dalmau, petita ermita mig amagada entre els arbres del bosc, feta la visita continuo la caminada desfent els últims 150 metres fins a trobar el corriol que semble ser la continuació del Camí del Dalmau, nomes agafar aquest, a l'esquerra del corriol veig una

Sant Pere de Mur

construcció que per la bassa que te damunt, penso que pot haver estat un petit pou de glaç, avui en dia la bassa te una utilitat mes barroera, ja que semble ser la particular deixalleria de la casa per la quantitat d'andròmines de tot tipus que es troben al seu interior. Segueixo pel corriol uns 800 metres mes i em trobo a l'esquerra del camí les restes de un forn, no se si de calç o de pega, uns 800 metres mes i arribo a la Font del Daví, un lloc semble que agradable encara que la font

Font del Daví

no treu aigua, feta la visita torno enrere els últims metres i vaig a sortir a la casa del Daví, no es veu moviment encara que hi ha alguna llum encesa, aquí, el insignificant plugim que fa estona m'acompanya comença a fer-se mes intens, així dons, toca treure la capellina de la motxilla, enfundar-se en ella i seguir caminant pel Camí del Coll Gavatx, pista ample sense dificultats excepte una lleugera pendent fins que arriba al Coll Gavatx, l'idea era arribats aquí intentar la pujada a Roca Mur encara que no se si es possible, però avui el dia no es el mes adequat, així que

Pedra d'Aliga

segueixo per la pista, passo pel Puig Gavatx, arribo a l'alçada de la Pedra d'Aliga, em desvio per atansar-mi, em fa l'efecte de estar en la proa d'un vaixell en mig de la mes espesa boira, no crec que el camp visual sigui de mes de 25 metres de radi, torno al camí que ara es un estret corriol que va carenejant per la carena de la Serra del Bonaire, semble que la mare Natura s'apiadi de mi i per uns breus instants la boira s'obre a escletxes donat pas a un espectacle digne de veure, llàstima que no hagi estat capaç de fotografiar-lo en tot el seu esplendor, la Morella del Daví i Roca Mur apareixent entre retalls de boira..........l'espectacle dura poc però a valgut la pena,

La Morella del Daví i Roca Mur en mig de la boira

embadalit com estava, no havia notat que no plovisquejava, com ja son un quart i deu d'una i encara no he fet el mos, decideixo fer-ho ara, cerco un lloc on seure i poso combustible a la maquina, un pic enllestit el tema, reinicio la caminada pel corriol que un quilometre mes endavant va a sortir al Camí del Daví a l'alçada del Coll de Palomeres, giro envers l'esquerra i ja vaig a trobar Les Marines on he deixat el vehicle aquest mati, poc abans d'arribar-hi i en un altre fugaç espai sense boira i casi amb sol, prenc unes imatges de la Vall D'Horta i de la casa de La

casa de La Roca i retall de la Vall d'Horta

Roca a l'altre costat del Camí del Marquet de les Roques. Ja dono per acabada la caminada quant falten tres minuts per dos quarts de dos, ha estat un primer tast de aquesta vall, bo, mes que de la vall, de les seves altures, ja que la vall per culpa de la boira casi a passant desapercebuda als meus ulls, abans de continuar per la Vall d'Horta serà cosa de tornar a visitar-la.

PD Agrair des de aquí la feina feta pel Joan Escoda de Mura, amb la georeferenciació dels llocs mes emblematics i amb interes tant cultural com paisagistic de tota la zona d'influència del Parc de Sant llorenç del Munt i l'Obac

MONTSENY, NATURA I NEU A PROP DE CASA

Ahir, mentre fèiem el descans davant l'ermita de Sant Cebrià, el Montseny es veia tan bonic, amb el seu mantell blanc, que vaig pensar que no podia deixar passar l'ocasió sense fer-li una visita, així que quan varem tornar de la caminada, li vaig comentar a la Isa de apropar-nos avui. Aquest mati dons, ens hem llevat no massa aviat, hem fet un petit desdejuni i hem agafat el cotxe, per l'autopista ens hem dirigit envers Sant Celoni i ja aquí estan, agafem la BV-5114, passem per Campins, seguim carretera endavant, de seguida comencem a trobar taques de neu que cada vegada es van fent mes grans i mes continuades fins que ja es

un continuo blanc. Arribem a Santa Fe del Montseny, aparquem i ja iniciem un passeig pels voltans juguem una mica amb la neu, fem un tomb, ens acostem fins a l'ermita, baixem fins a la riera, i trepitjant la neu compactada pel pas de tanta gent durant tot el cap de setmana ens dirigim a la presa de l'embasament, la veritat es que

apartar-se de la neu trepitjada semble com si envaïssis l'intimidat d'algun ésser màgic, no em canso de prendre imatges, un cop som a la passera de la presa ja donem mitja volta e iniciem la tornada a l'aparcament, agafem el vehicle i sortint a la

carretera enfilem envers Sant Marçal, no parem ja que tots els espais on es podria deixar el vehicle estan plens de neu amb gruixos considerables, seguim per la carretera que a partir d'aquí ja es converteix en la GV-5201, ja que entrem a la provincià de Girona, sortim a la GI-543 i girem cap l'esquerra en direcció a

Viladrau, que creuem i poc després, parem en un petit restaurant a peu de carretera, La Solana dels Molins, on ja em dinat algun altre cop, menú 9,5 €, relació qualitat preu molt bona, recomanable, un cop dinats, tornem al cotxe i ja ens dirigim cap a

Martorelles anant a trobar la C-17 a l'alçada de Balenyà. A estat una escapada d'allò mes agradable.

CAMINADA A SANT CEBRIA DE CABANYES

Em llevo, petit desdejuni, després d'abrigar-me ben abrigat surto al carrer i em dirigeixo envers la Masia Carranca mentre barrino que el fred farà que molta gent es faci enrere, arribo a la masia i veig que ja han arribat algunes persones, poc a poc van arribant la resta i quant a les 9.00 l'Antonio dona el tret de sortida amb la foto de grup, som 21 intrèpids expedicionaris que no temem el fred, he comentat de fer l'anada pel camí del riu i no han hagut esmenes a la moció, així que anem a trobar el Torrent de Can Sunyer i posem rumb envers el Besos, passem pel mig dels

horts fotovoltaics i ja baixem al camí del riu per on xino xano anem fent via fins que un cop arribats a l'alçada dels desballestaments, anem a sortir a la carretera, la creuem i pel corriol que va paral·lel a la pista que passa per la subestació elèctrica i després de creuar el Torrent de Can Torrents, ens anem apropant a Can Torres, es nota que es temporada de caça, l'esplanada de la masia esta plena de vehicles, aquí ja agafem el petit tram amb un desnivell mes acusat fins que arribem

a l'Ermita de Sant Cebrià de Cabanyes, fotos, petit mos i descans. Després d'un temps prudencial, reiniciem la caminada ara ja seguint per la pista ample que passant a tocar de Can Torrents Vell ens porta a trobar la carretera de La Conreria, l'agafem de baixada fins arribar a l'encreuament amb el carrer Lleida, girem per aquest, creuem pel pont nou, aquí els que viuen per la part alta del poble es separant i la resta seguim a trobar la masia, al passar per davant de casa m'acomiado quant son las 11, 38 h.

S'ha comentat que la caminada del mes de febrer que serà el diumenge 14 sortira de davant de l'antic seminari de La Conreria, per arribar allí, ens trobarem igualment a la Masia Carranca i ens repartirem en els vehicles necessaris, de La Conreria seguirem pel GR-92 fins arribar a La Coscollada i al Turo del Pi Candeler on visitarem les restes del poblat ibèric de Les Maleses i tornarem al punt de partida.

Feu CLIK AQUI per veure les fotos del Gino

Feu CLIK AQUI per veure les fotos de l'Antonio

CAMINADA GENER ASSOCIACIO DE DONES MONTSERRAT ROIG

Diumenge 10 de gener, com cada segon diumenge de mes, primera caminada del 2010. Aquest cop serà a Sant Cebrià de Cabanyes, la sortida com sempre a les 09,00 davant la Masia Carranca.


Les sortides, son obertes a tothom

Procurarem respectar l'horari de sortida

L'organització, es reserva el dret de canviar o suprimir l'activitat sempre que sigui imprescindible.

Es recomana portat calçat adequat i aigua per beure

RESPECTEM EL MEDI AMBIENT