PASSEJANT ENTRE SENTMENAT I SANT LLORENÇ

Dilluns 5,45 h, sona el despertador, toca llevar-se, dissabte vaig parlar amb el Jose i li vaig comentar que el Salva tenia ganes de pujar a La Mola tots tres, varem quedar de fer-ho el proper dilluns però emprant un altre ruta, i ja que dilluns passat varem fer el Turo de l'Home i el que ve farem La Mola, decidim que avui, farem una caminada tranquil·la sense posar-nos cap mena de fita, arribant allà on els peus ens portin, intentant això si, trobar

primeres llums del dia

algun corriol, font, o lloc d'interès no conegut encara. Així es que a dos quarts de set el recullo a Santa Perpetua i posem rumb a Sentmenat, arribem al poble i seguim per la carretera en direcció a Castellar fins que per la dreta ens surt al pas el Camí de Guanta per on ens desviem, quan hem deixat enrere les Cases de Can Vinyals i en un revol de la pista, d'on surt el Camí de Can Senosa, aparquem el vehicle e iniciem la caminada pel Camí de Guanta mentre la llum del dia foragita les

Casa de Guanta

ombres de la nit, en uns 2,5 km, arribem a la Casa de Guanta, l'idea que portàvem era la de agafar el corriol que després de passar per la Font Falsa, va resseguint el Torrent de Guanta, però nomes deixar la Casa de Guanta veiem que per l'esquerra de la pista i coincidint amb unes marques de guix al terra pareix que algú ha netejat lo que semble l'inici de un corriol, decidim endinsar-nos, esta marcat amb guix tot ell i s'aprecia que han fet un treball d'esporga i neteja, indicis clars de que no fa gaire, ha sigut escenari d'alguna marxa organitzada, el corriol te una forta pendent i algun que altre tram on has de fer servir les mans, això a part, no

protecció al voltant de l'Avenc del Castellet

presenta gaires dificultats, així es que en 1,5 km, aprox. ens porta a sortir al Camí del Castellet que agafem envers la dreta, arribem a la casa del Castellet i nomes depassada, deixem la pista per agafar un corriol que surt del costat de la bassa d'aigua i que passa per la dreta del petit turo on es troba el diposit d'aigua contra incendis, seguim pel corriol fins que ens porta a sortir al Camí de Caldes de Montbui on girem envers l'esquerra i per on seguim poc mes de 200 m, el deixem per

Avenc del Castellet

agafar un altre corriol que surt per la dreta i que no deixem fins que es converteix en pista ample i ens porta a passar per davant de l'Avenc del Castellet, l'han voltat d'una protecció feta amb pals de fusta i han fet una neteja del bardissar que l'envoltava, la veritat es que era un perill tal com estava últimament, encara que diu la tradició que una truja prenyada de la casa del Castellet hi va caure, i que setmanes mes tard la varen trobar junt amb vuit garrins tots sans i estalvis voltant per Castellar. Seguim pista endavant i en uns 1,5 km, arribem on el topo del ICC indica que es troba la Font del Solell, prestem atenció i uns metres mes endavant en un

Font del Solell

pronunciat revolt de la pista veiem un corriol per l,esquerra, ens endinsem i en uns metres trobem mig amagada la font, a prou feines regalima aigua per la pared, aigua que alimenta el Torrent de la Jofresa que al seu temps, es tributari de la Riera de Caldes, un cop visitada la font seguim camí per la pista en direcció al Coll Monner, quan ens manca poc per arribar-hi, i en un revolt amb bones vistes, decidim fer la preceptiva parada d'avituallament, un cop apaivagat el runrun de la gana, reiniciem la caminada,

restes de la antiga casa de CollMonner

arribem a les restes de la casa de CollMonner, seguim i arribem dalt el coll, aquí i lleixin les indicacions dels pals informatius, veiem que a 2 km, es troba l'ermita de Sant Jaume de Vallverd, encara que s'aparta del camí que portàvem, decidim que la visita a aquest vestigi del romànic be val els quilometres de mes, així que hi posem rumb, en algun encreuament agafem la direcció equivocada i ens apartem del "bon camí" quan ens adonem la volta ja seria massa gran, així que ho deixem per altre

Parany del Federico a tocar de Can Cadafalac

ocasió i seguim camí ara ja de tornada. Quan portem uns 12 km, arribem al Parany del Federico a tocar de la Casa de Can Cadafalc, passem pel davant de la casa i pel Camí de Can Cadafalc, també conegut com Camí de Castellar a Sant Llorenç, continuem fent camí, 2 km, mes i arribem a l'Alzina Balladora, aquí, agafem el Camí del Puig de la Creu que deixem 1 km, mes endavant per agafar un corriol que per l'esquerra, en forta davallada i amb trams on es te que anar amb compte i fer servir mans i peus, ens mena a sortir a la Font de la Fagina, el lloc es agradable i esta en proces

Font de la Fagina

d'adequació......encara que molt lent, però ens trobem amb una desagradable sorpresa, quan anem a omplir les ampolles d'aigua que ja estaven buides, ens ve al nas una olor desagradable, com a animal mort, mirem pel voltants cercant la causa però no trobem res, quan vaig a fer el primer glop d'aigua, ens adonem que la ferum, ve de l'aigua mateixa, buidem les ampolles que queden amb aquesta desagradable olor, sort que uns metres mes enllà aprofitant un reguerot han fet una mena de font de la que cau un minso rajolí, esbandim una ampolla on portàvem vi i l'omplim d'aigua que bevem no sense abans assegurar-nos que compleix amb les tres condicions que de petits en varen ensenyar a l'escola, a saber que sigui insípida, que sigui inodora i que
sigui incolora.

petit bolet trobat pel camí

Ja que som aquí i tenim aigua i taules fem el segon mos del dia, un pic estem llestos reiniciem la marxa i per unes escales de pedra baixem al Torrent de Can Montllor sortint sota mateix del Salt de Montllor que rau sec, ara agafem l'estret corriol que va resseguint el torrent aigües avall, bo, lo d'aigües avall es un eufemisme ja que avui baixa pràcticament sec, arribem a les instal·lacions agropecuàries de Can Montllor de Dalt, on ens incorporem al Camí de Can Montllor que
seguim poc mes de 100 m, ja que se seguir endavant, ens portaria dalt la Serra Cavallera, així dons optem per seguir un corriol que uns cops mes aprop i altres menys, va resseguint el Torrent de Can Montllor fins que arribant a una esclarissada del bosc motivada pels treballs amb les línies de alta tensió i després de passar per sota de una de les torres, anem a trobar els carrers asfaltats de Can Vinyals, després de passar per on te inici el tram de camí que mena al Dolmen de Serra Cavallera ens endinsem en un corriol que baixa a trobar el Camí de Guanta uns metres per sota d'on aquest mati hem deixat el cotxe, hi arribem, ens pugem i ja poso rumb a Santa Perpetua, deixo al Jose i ja cap a Martorelles. Ha estat una caminada sense gaire a destacar però hem trobat una font nova, hem passat per camins per on no havíem passat fins avui, hem situat encara que no trobat un altre ermita i ens hem omplert els ulls de bellesa i el pulmons d'oxigen, que mes es pot demanar.

DE SANT CELONI A CAMPINS (una volta pel Baix Montseny)

Dijous, 06,00 h; sona el despertador, avui hem quedat amb el Salva de trobar-nos a tres quarts de set, ja que tal como varen parlar, l'idea es la de apropar-nos fins a Sant Celoni i fer el recorregut que la gent del Centre Excursionista Sant Celoni varen organitzar el proppassat dia 1 de aquest mes, per la qüestió de horaris optem per la opció curta que consta de 14 km; aprox. Agafem el cotxe i enfilem envers Sant Celoni, arribem i aparquem al carrer del Bruc, per un pont per a vianants, creuem la Riera de Pertagàs i arribant a les

comencem a caminar mentre es lleva el dia

instal·lacions del CEIP Josep Pallerola girem a la dreta, a partir d'aquí, comencem a trobar la senyalització vertical del GR-5 que ens acompanyaran fins que arribem a Can Pitarra, punt on iniciarem la tornada, anem fent camí, a la dreta una petita franja de bosc de ribera que acompanya el transcorre de les aigües de la Riera Pertagàs, a l'esquerra zona de horts periurbans ben cuidats, quan la riera passa per sota de la línia fèrria Barcelona Portbou, resseguim aquesta uns 400 m; fem un

massis del Montseny amb les primeres llums del dia

pronunciant gir de casi 180º i anem seguint per l'ample pista de terra agafant altura poc a poc cabussant-nos ara ja en la franja de bosc entre les rieres de Sellers i Telleda, aquest tros del camí no te res a destacar excepte que passa a tocar de Can Sellers, bonica masia amb una part davantera mol ben cuidada, no així

Can Sellers

la trasera, a partir de l'encreuament amb el camí de Campins a Gualba de Baix el bosc va deixant pas a zones conreades i una munió de masos disseminats, poc després arribem a una petita urbanització o agrupament de cases amb grans jardins amb hípica inclosa, que es a tocar del nucli urbà de Campins, uns metres mes i arribem davant de Can Pitarra, casa on va viure durant un temps fins que la va llegar a sa filla,

Can Pitarra

Frederic Soler i Hubert, actor, autor, director i empresari teatral així com poeta i escriptor satíric mes conegut pel seu pseudònim de Serafí Pitarra, creador de aquella famosa frase de "tans caps, tans barrets", aquí quan portem fets una mica mes de 6 km. ja donem mitja volta i per un altre pista iniciem la tornada deixat-nos guiar per les marques de guix deixades per la gent del CESC, Uns 900 m; mes endavant en l'encreuament amb el camí que ve de la carretera BV-5114, trobem la Creu de Terme de Campins, i pocs metres mes endavant, l'ermita de Sant Guillem.El seu origen és desconegut; la primera notícia és del 1488, que es donà llicència per a

ermita de Sant Guillem

captar per a la seva construcció o reparació, ja que el 1581 es diu que feia poc que s’havia construït. És un edifici rectangular de quatre trams, amb un petit campanar d’espadanya. S’hi celebra un aplec el segon diumenge de maig.
Aquí i donat l'hora, decidim fer una petita aturada i menjar-nos unes peces de fruita que portem, un cop acabem, reiniciem la caminada, 1 km; mes endavant arribem al Pi Gros, arbre de dimensions mes que apreciables, tant per la seva alçada com pel

el Pi Gros

diàmetre tant del tronc com de la copa i que rau mig amagat a l'esquerra del camí, encara que a poc que t'hi fixis es fàcil de veure. Uns metres mes i en un encreuament fem un un gir pronunciat a l'esquerra, uns 900 m, mes i tornem a girar, ara a la dreta i ja entrem en un sender que no deixarem fins que en uns 3 km. aprox. arribem al pont damunt la Riera Pertagàs que hem creuat aquest mati.

Riera Pertagàs

D'aquí, ja anem a trobar el cotxe, on arribem quan son les 10,40h; l'agafem i posem rumb a Martorelles, arribats que hi som, ens acomiadem i quedem emplaçats pel proper dijous. Si dilluns amb el Jose varem passejar pels cims del massis, avui ho hem fet per la part baixa, un altre visió d'aquest espai natural.

PRIMER CONTACTE AMB EL MONTSENY

Dilluns 05,45 h. sona el despertador, avui, hem quedat amb el Jose de intentar fer el Turo de l'Home, així dons a les 6,30 h. em recull a la Masia Carranca i enfilem envers Sant Celoni, arribats al poble, agafem la carretera que porta a Santa Fe, arribem, aparquem el vehicle i encara que pel

veure néixer el dia camí de Santa fe

camí l'he dit que en dilluns segurament no trobaríem res obert, el Jose te "mono" de fer un tallat i ens acostem a l'Avet Blau, esta tancat, així que ja iniciem la caminada anant a trobar la zona d'aparcament de Passavets resseguin la riera del mateix nom, única riera o torrent per la que veurem córrer aigua avui, aquí ja m'adono que l'idea que portava de fotografiar els colors de la tardor no podrà

Riera de Passavets

fer-se realitat, els arbres caducifolis han perdut totes les seves fulles i mostren impudicament la nuo en les seves branques, anem caminant per una acollidora i gruixuda catifa de fulles seques, arribem a Passavets i creuem la carretera, passem per davant de la Font de Passavets i anem fent via per camins i corriols, resseguint per una estona el torrent de Passavets, el sender esta bastant ben senyalitzat amb pals de color verd, però com aquest, va fent siga sagues per salvar

Font de Passavets

el desnivell amb mes suavitat, anem agafant trencalls que escurcen el camí enllacant uns trams amb altres, encara que a expenses de pendents mes pronunciades. Arribem a la Font del Briançó, ens aturem una estona encara que avui no ens delim per apaivagar la sed, en el menut fil d'aigua que treu, la veritat es que fa fred i a estones el vent bufa de valent, seguim ruta i quan som a tocar casi del Coll Sesbasses i a escassos 200 m. del punt

Font del Briançò

on te l'inici l'ultim tram per arribar dalt el Turo de l'Home, decidim apropar-nos primer per Les Agudes, així que girem cap a la dreta i per un sender que va una mica per sota de la Carena del Serrat dels Pous anem fent via, un pic hem deixat enrere el Turo de l'Home Mort ja ens enfilem fins la carena, passat el Puig Sacarbassa i arribats al Coll de Sesagudes, i abans de l'ultim esforç, cerquem un lloc arrecerat del vent i parem a fer un mos. No ens aturem gaire, fa fred, així que reiniciem camí ara ja fent l'ultim tram en forta pendent fins arribar dalt de Les Agudes, el lloc be val l'esforç, d'aquí dalt estant, tens una visió panoràmica de pràcticament tota Catalunya, veiem les

dalt Les Agudes sota els colors de la senyera

primeres neus de l'hivern allí a lo lluny, suposo que es el Pirineu lleidatà, ens entretenim una estona intentant donar nom a la munió de pobles i poblets que s'albiren, ara ja iniciem el descens i desfem el camí que hem portat al vindre, fins que arribats a tocar del Turo de l'Home Mort, en lloc de agafar el corriol de l'anada, decidim d'anar carenejant pel petits turons que conformam el serrat dels Pous, patidors que som de mena, arribem al Turo del Catiu D'Or, d'aquí ja baixem a

les primeres neus de l'hivern de Les Agudes estant

trobar el Coll Sesbasses a tocar de la zona d'aparcament, iniciem la pujada de l'ultim i costerut tram que falta per arribar dalt del Turo de l'Home, un cop dalt i després de recuperar l'ale, ens dediquem a contemplar les vistes, que potser no son tan esplèndides com les que es gaudeixen de Les Agudes, també es cert que el cel s'esta enteranyinant i la visibilitat no es tant bona com unes hores abans, les

instal·lacions del turo de l'Home

instal·lacions de l'estació meteorològica, semblen abandonades, amb uns incipients símptomes de degradació, ara, podríem donar per aconseguida la fita e iniciar el descens, però a poc mes de un quilometre, la silueta del Turo Gros ens crida l'atenció i decidim apropar-nos, dit i fet, anem resseguint el reixat que guarda les instal·lacions altre temps militars, ara suposo que civils que es troben dalt el Puig Sesolles, després de davallar una mica fins trobar el Coll del Pla Amagat, ens enfilem fins

la Costa Brava entrevista des de el Turo Gros

arribar dalt el turo, aquí i veient l'hora, cerquem un lloc arrecerat del vent i donem bona compte de les viandes que havíem deixat aquest mati, mentre ho fem, comentem de que fer ara, lo prudent seria tornar enrere fins el Turo de l'Home i allí, agafar el sender que hem vist que hi sortia de baixada, com això, seria lo prudent, lògicament optem per no fer-ho, i aprofitant que les vessants de la muntanya aquí estan casi nues, iniciem la davallada muntanya a traves esquivant les mates de ginebres i bruc que s'escampen a ras de terra semblant voler protegir el sol de les

baixant muntanya a traves

inclemències, anem baixant uns trams amb mes dificultat i altres menys, durant una estona anem per la llera seca de un torrent, ara el caminar es fa mes dificultós ja que la gruixuda catifa de fulles impedeix veure on poses el peus, en mes d'una ocasió enfonsem les cames fins l'alçada dels genolls, ara ja comencem a trobar senders que uns mes fresats i altres casi imperceptibles, ens van acostant a una pista ample i

embassament de Santa Fe

transitada que després de passar a tocar de lo que queda de la casa d'el Camps, ens porta a sortir a la carretera uns 200 m. mes amunt de on hem deixat el vehicle aquest mati.
L'agafem i ja ens dirigim envers Martorelles on el Jose em deixa i ens acomiadem, ha estat una sortida curta en quilometres però intensa, no hem gaudit dels colors de la tardor però la veritat es que les fagedes amb el arbres nus de fulles, tenien

fagedes als vols de Santa Fe

una bellesa digna d'admirar, així com els tocs de color verd dels avets i les pinzellades verdes i vermelles dels boix grèvols, que dir de les vistes, especialment les de dalt de Les Agudes, veritablement el Montseny es mereix ser reserva de la biosfera. Espero que ens tornem a trobar aviat, aquest primer tast m'ha deixat amb ganes de conèixer mes la zona.

PREPARANT LA CAMINADA DE DIUMENGE

Dijous, avui, de cara a la sortida de diumenge, hem quedat amb el Salva de arribar-nos fins al Turo de les Tres Creus per tal de comprovar l'estat del camí del Besos, així dons, a les 07,00 h. iniciem la caminada i ens dirigim a trobar el Parc de la Verneda, arribats a l'alçada de la deixalleria agafem el sender que porta fins el riu, però el trobem tallat per les obres, així que seguim uns quants metres mes fins que trobem un lloc per on incorporar-nos al camí del riu, aquest esta bastant malmès pel pas de camions però practicable, tenim que rodejar alguna tanca posada per impedir el pas, això apart, no trobem cap mes impediment fins arribar a la passera de fusta que creua el riu, d'aquesta, nomes en queden les dues bigues de ferro que fan de suport, passem pel damunt com dos bons equilibristes, seguim camí i després de passar per sota del pont que uneix Montornès amb Montmeló, resseguim uns metres el Congost, el creuem pel pont que porta al Polígon de la Riera Marsà i ara resseguim el Congost per l'altre riba fins arribar a la subestació elèctrica, aquí ens trobem amb les obres, no se si del AVE o de la Linea Orbital, lo que ens fa témer que el camí estigui tallat, no es així, han

troballes arqueològiques a les obres d'ADIF

deixat una passera al costat mateix de la subestació, les obres han posat al descobert unes restes arqueològiques semble que de època romana, possiblement coetànies de les que es trobem uns metres mes enllà, damunt el Turo de Can Taco o d'en Roina, declarades bé cultural d'interès nacional. Després de una parada per contemplar les restes, ja iniciem la pujada al turo de les Tres Creus, arribats

Salva, dalt del turo de les Tres Creus

dalt, fem la paradeta de rigor mentre albirem el paisatge, que avui es deixa veure casi a la perfecció, mentre estem dalt del turo i veient la torre del Telègraf, comentem que tornar pel mateix lloc seria apart de monòton, massa fàcil, per lo qual, decidim de enfilar-nos a trobar la torre i tornar envers Martorelles per la muntanya, iniciem el descens per un corriol, arribem a la subestació i veiem que

Cingles de Sant Sadurní de Gallifa al fons

estan fent treballs per assegurar el talús per tal de evitar que roques i altres objectes, caiguin damunt les troballes, ara, en lloc de passar per sota del pont que porta a Montornès, el creuem, creuem la BV-5001 i ens endinsem pels carrers de l'urbanització de Can Bosquerons, anys endarrere dita del Telègraf, ja que les restes d'aquesta instal·lació militar dels segles XVI-XVII semblen voler protegir-la

El Telègraf, torre de comunicacions militars segles XVI-XVII

de tot mal, anem fent siga sagues pels carrers de l'urbanització apropant-nos a les restes de la torre, la deixem a l'esquerra i enfilem pel sender que va carenejant, a la dreta, el Bosc de Can Bosquerons i la BV-5001 i a l'esquerra Les Licorelles i mes endavant, La Vinyassa, fins que després de unes quantes pujades i baixades, anem a espetegar a les instal·lacions on cada any es posa en escena el Pessebre Vivent de Martorelles, ara ja pels carrers del poble anem a trobar el carrer d'Horta on ens acomiadem després de haver comentat que de cara a diumenge i en cas de repetir la ruta, invertir el sentit d'aquesta, ja que així, agafaríem de baixada i nomes començar la caminada, el gruix de les pendents.

El Telègraf vist de la carena estan

Ens acomiadem no sense abans quedar per dijous vinent, que de no passar res, el Salva diu d'anar a fer un tom pels rodals del Montseny.