CAMÍ DE SANT JAUME 3ª PART, TERCER DIA. (BURGOS-HONTANAS)

Dilluns 11/5/2015

Em lleve, acabe de preparar la motxilla i isc al carrer, davant mateix de l'alberg hi ha un bar que ha obert a les sis, faig un petit desdejuni i ja em pose en marxa pel carrer Fernán González. Arribe fins a l'Arco de San Martín, de ferradura en estil mudèjar i molt restaurat en el segle XX. Només passar l'arc, gire a l'esquerra per a descendir per unes escales al carrer Emperador. seguisc, pel carrer Villalón, que desemboca en el Paseo de la Isla, a tocar del riu. Creue l'Arlanzón i gire a la dreta seguint el seu marge. Sempre resseguint la N-120 creu pel mig de la zona universitària, per les avingudes de Palència, José María Villacián Rebollo  i el carrer de Villadiego, arribe fins al desviament marcat com "Los Guindales Vivero Forestal" Km 4

adéu a Burgos, eixint per l'Arco de san Martin

Ho prenc, desviant-me a la dreta, i seguisc de front pel carrer Benito Pérez Galdós. Al costat de la porta del viver forestal, l'asfalt es torna en pista. El Camí rodeja per la dreta el poble de Villalbilla i salva l'Arroyo Molinar Km 5,9. a causa d'unes obres ens hem de desviar despres de  creuar el pont sobre la circumval·lació i anem un pas subterrani  de l'autovia A-231 que passem per sota, Km 9,6. Creuem el riu Arlanzón i  per un "andadero" paral·lel a la N-120 arribem  a Tardajos.Km 12,8.

Tardajos

Sembla que en temps de Roma, Tardajos va ser,  una mansió de la calçada romana que comunicava Clunia (la burgalesa Coruña del Conde) amb Juliobriga (l'actual Reinosa). Supere el poble pel carrer del Mediodia, la plaça Leandro Mayoral i el carrer Real Poniente. Pel Voral de la carretera, em dirigisc a la propera Rabé. En el curt trajecte passe el riu Urbel. Arribe a  Rabé de las Calzadas. Km 15,6..

Rabé de las Calzadas

Pel carrer Santa Marina sobrepasse una  font circular i isc del poble per Baldomero Pampliega. El que em trobaré d'ara endavant és, simplement, l'altiplà castellà.  Llargues rectes a una alçada d'entre vuit-cents i mil metres d'altura, sense més companyia que la meua pròpia ombra i grans extensions de cereal i com a teló de fons, les aspes dels molins dels parcs eòlics que neixen arreu.  Quasi a tres quilòmetres de Rabé, a mà dreta, es troba la font de Praotorre, on s'han habilitat unes taules per al descans cosa que aprofite. Km 18,4.

font de Praotorre, banc, taules i fogons

Només eixir de Rabé, el camí ha començat a guanyar altura de manera suau però continua, fins a arribar a una zona més plana, des d'on s'albira ja la vall on s'assenta Hornillos del Camino, Km 19,9. Tot el que he pujat en un poc més de cinc km. ara toca baixar-lo  per una pedregosa costera anomenada Matamulos. Després de creuar una carretera i el riu Hormazuela entre en Hornillos del Camíno, Creue el poble d'est a oest pel  carrer principal i isc del nucli urbà. Km 22,6.

Hornillos del camino

A l'eixida de Hornillos, em torne a trobar amb  una interminable pista de parcelaria que ascendeix per l'altiplà cerealista. L'única distracció es troba a les vores del camí, decorades per artístics munts fets amb les pedres que trauen els agricultors dels seus cultius. Cinc quilòmetres després de Hornillos em surt al pas  una creu de Santiago. Set-cents metres més endavant arribe a l'encreuament cap a l'alberg Sant Bol, situat a la vora del riu del mateix nom, Arroyo Sant Bol. Km 28,2. Només queden uns quatre quilometres per arribar al final de l'etapa, però els meus peus necessiten un descans, així doncs, em desvie i m'atanse a l'alberg.

un pardalet culminant un artistic munt de pedres

El lloc semble un oasi en mig del desert, fresc, ubèrrim, d'un verd exultant, mones arribar, l'hospitalera m'ajuda desprendrem de la motxilla i m'invita a traure'm el calçat, em descalce i em pose les xancles, demane una fresca cervesa i mentre em prepare unes patates amb xoriço, fique els peus en una bassa que recull l'aigua d'una deu que és a tocar de l'alberg, impossible aguantar més de 20 segons seguits, després de ficar-los uns quants colps i en tenir el dinar a taula, m'aplique en la tasca de deixar ben net el plat. Em calce altre colp i m'acomiade de l'amable hospitalera i tornant al camí, em dispose a fer els quatre quilòmetres que manquen per arribar a Hontanas.

alberg San Bol, oasis de pau i frescor

Després d'una hora més de caminada arribe, per fi, a Hontanas, amagat i ocult fins a l'últim moment. El nom de la població procedeix del terme llatí fontana, font en castellà. El sacerdot bolonyés i assidu pelegrí, Domenico Laffi, va relatar que en Hontanas els pastors envoltaven les seues cabanyes amb un mur per a defensar-se dels llops. Avui, no hi ha ni pastors ni llops, al seu lloc diversos albergs, hostal i casa rural ofereixen comoditat i descans al "caminante" del segle XXI. Km 33,20.

entrant a Hontanas

Arribe a l'alberg, m'endrece, m'agite un poquet i quant ja he descansat els peus, isc a donar un tomb pel poble, aquest és xicotet i no té gaire a visitar, aprofite per enviar un petit resumen de l'etapa pel Facebook, faig la bugada i quan són prop de les huit decidisc sopar un poquet, després de deixar preparada el màxim possible la motxilla, em fique a la llitera i no tarde gens a quedar adormit.

Distancia total:    33.20 Km
Altura mínima:     817 m
Altura Màxima:   937 m
Ascensió acumulada: 235 m
Distancia total acumulada: 84,44 Km.

CAMÍ DE SANT JAUME 3ª PART, SEGON DIA (AGÉS-BURGOS)

M'acomiade d'Agés quan tot just comença a clarejar, done una última ullada a la seua arquitectura  i deixe el poble  pel voral de la carretera, no gaires metres més endavant deixe a la meua esquerra un xicotet pont de pedra que diu la tradició va construir el mateix San Juan de Ortega. Sempre pel voral, arribe a Atapuerca, una illa en l'oceà del temps, com la defineixen els investigadors que treballen en els propers jaciments arqueològics.

pont que segons la tradició, va estar construït per san Juan de Ortega

Km 2,6. La carretera divideix la població en dues i actua com a carrer principal. Abans d'abandonar el poble deixe l'asfalt i em desvie a l'esquerra per una pista de terra i pedres. Aquesta avança entre matolls, xicotets arbres i resseguint una bona estona el filat que delimita un terreny d'ús estrictament militar, després de salvar una suau  pendent, arriba fins a una gran creu de fusta al Km 4,8. Cruz de Matagrande, al seu costat, un vèrtex geodèsic marca el començament del descens cap a la vall del riu Pico.

entrada a Atapuerca

 La visió s'eixampla  i a la dreta es descobreix una pedrera i més al fons ja, la ciutat de Burgos. Al final de la baixada  es  troben  dues  opcions,  com  ja tenia previst, agafe la de l'esquerra  que es dirigeix fins a Villalval. Km 7. Lo primer que destaca en entrar al poble és la imatge de l'església esfondrada, isc del poble per una carretera comarcal que condueix  a Cardeñuela Riopico. Km 8,6.  Dos quilòmetres més endavant arribe a Orbaneja. Km 10,6. Continue per la carretera i creue sobre l'AP-1. Uns  dos-cents metres més endavant i al costat d'unes unifamiliars,  es trobe una doble senyalització.  La que índica de front avança cap a  Villafría i la que es desvia a l'esquerra (marcada amb pintura amb l'opció Riu) es dirigeix fins a Castañares.

inici del Passeig Fluvial del riu Arlanzón

 Ja tenia previst optar per aquesta, així doncs, gire a  l'esquerra per la pista de terra i avance  fins a topar-me amb la tanca de l'aeroport,  Km 13,2. Pegat a la tanca, continue fins a arribar a Castañares, al peu de la N-120. Km 15,3. Arribat ací, torne a haver de decidir entre dues opcions, igual que abans, ja tenia clar quina agafaria,  Es tracta de prendre el passeig fluvial del riu Arlanzón que porta tranquil·lament fins al mateix centre de Burgos. No és històrica i els puristes del Camí no la donen suport  però va guanyant adeptes. S'inicia en un pont per a vianants sobre el riu burgalés.  

Catedral de Burgos

 Caminant a la vora del riu durant més de tres quilòmetres arribe al costat de la platja Fuente del Prior (Km 18,7). El mateix passeig em porta en uns quaranta llarguíssims minuts, fins al Puente de San Pablo o Puente del Cid, recognoscible per les superbes escultures medievals que adornen els seus pilars Km 22. Creuant el pont s'accedeix  a la Plaza del Cid, on es troba l'escultura eqüestre de Rodrigo Diaz de Vivar. Passada l'estàtua prenem el Paseo del Espolón per a accedir a la Plaza de la Catedral. Darrere d'aquest monument cim del gòtic, en el número 28 del carrer Fernán González, es troba l'alberg municipal. Km 23.40

entrada al Castell de Burgos

Sols entrar en l'alberg, quede gratament sorprés, les instal·lacions són modernes i en perfecte estar de conservació, un dels millor que he trobat en lo que porte fet de Camí, m'instal·le, endrece i isc al carrer a fer un mos i a conéixer un poquet Burgos. Em trobe amb una ciutat monumental d'impossible abast en tan sols unes poques hores. Quede gratament sorprés per la quantitat de zona verda que a banda i banda del riu Arlanzón disposa la ciutat. Puge al castell des d'on es domina pràcticament tota la ciutat, i en tornar a baixar, gaudisc d'un assossegat passeig pels seus carrers.

prova fefaent del meu pas per Burgos

 Faig un lleuger mos i ja torne a l'alberg, prepare lo màxim possible la motxilla i em dispose a gaudir d'un son dolç i reparador posant fi a aquest segon dia de pelegrinatge? Diguem-li així.

Distancia total: 23.40 Km
Altura mínima:  853 m
Altura Màxima: 1075 m
Ascensió acumulada: 117 m.
Distancia total acumulada: 51,24 Km. 

CAMÍ DE SANT JAUME 3ª PART, PRIMER DIA. (BELORADO-AGÉS)

Divendres 08/05/15 (Prèvia)

Ens llevem, petit desdejuni, done un últim repàs a la motxilla i la dona em porta amb el cotxe fins a l'estació d'autobusos de València, fem temps i quan s'apropa l'hora ens acomiadem i em dirigisc a trobar l'autobús que em portara fins a Logroño. Després d'unes quantes hores arribem a la capital de La Rioja, ací haig d'esperar quasi dues hores fins que isqué l'autobús que em deixara a Belorado, lloc on tinc previst iniciar aquesta tercera part del Camí de Sant Jaume (Camino de Santiago). Entre una cosa i altre arribe a l'alberg quan manquen uns pocs minuts per a les nou.

Preveient la intempestiva hora d'arribada, havia trucat a l'alberg "Caminante", arribe just quant la cuinera ja marxava, mentre complisc amb els tràmits de rigor, la dona torna a la cuina i em prepara un suculent sopar amb un somriure a la boca, que fa que no sàpiga que m'alimenta més si el menjar, o l'amabilitat. Amabilitat que també trobe en la Belen i la seua parella que són els que porten l'alberg. Sopat, m'endrece i a dormir que dema haig de matinar.

Belorado, mural

Dissabte 09/05/15

M'alce, desdejune i isc al carrer quan són més o menys tres quarts de set. Per a eixir de Belorado haig de travessar el carrer Hipòlito López Bernal i l'avinguda Camino de Santiago, creuant a continuació la N-120 i el riu Tirón per un pont per a vianants fet de fusta. Paral·lel a aquest es troba un pont de pedra d'origen romànic conegut com El Canto. Per una pista separada de la N-120 pel llit del Retorto, afluent del Tirón, avance còmodament fins a Tosantos. Just abans d'arribar hi ha un àrea de descans amb diverses taules, barbacoes i una font.

Belorado, El Canto

Km 4,7. Tosantos. En creuar la població es pot apreciar a la dreta i a l'altre costat tant del poble com de la N-120, l'ermita de la Virgen de la Peña, que sembla aprofitar alguna cavitat en les roques. Des de Tosantos un curt tram ens acosta fins a la següent població de Villambistia.

Tosantos, ermita de la Virgen de laPeña

Km 6,6.  Ens rep la parroquial de Sant Esteban, del segle XVII. Una llegenda atribueix poders a l'aigua que raja de la font de quatre canelles que i és a tocar junt amb un antic llavador. Assegura que per a recuperar la vitalitat i acabar amb el cansament no hi ha gens millor que remullar el cap en ella, em conforme a fer-ne un glop, omplir la botella i continuar camí. Passat Villambistia, sense res més que ressenyar, el camí segueix cap a Espinosa del Camí, on  arribem després de sortejar la N-120.

Villambistia, font "miraculosa"

Km 8,2. Ací, ací, a part d'una font amb abeurador  annex, trobe uns indicadors on m'assabente que em manquen 221 km. per arribar a León. A l'eixida el perfil de la pista s'empina un poquet  fins a arribar a les ruïnes del monestir mossàrab de Sant Félix, on la tradició situa les restes mortals del Comte Diego Rodríguez Porcelos, fundador de Burgos (Km 10). Passades les ruïnes, l'itinerari gira cap a l'esquerra a la recerca del voral de la Nacional, que ens condueix fins a Villafranca Montes d'Oca.

ruïnes del monestir mossàrab de Sant Félix

Km 11,7. Des d'aquesta població fins a Sant Joan d'Ortega hi ha uns 12 quilòmetres,  així que és recomanable detenir-se a esmorzar o fer provisió de menjar per a la travessia de los Montes de Oca. Antigament van constituir un lloc arriscat on els perills esperaven després de cada matoll, en canvi, avui, malgrat tractar-se d'un tram molt solitari, ofereixen naturalesa i pau. Deixem la N-120, passem al costat de l'església de Santiago  i també del que va estar l'hospital de la Reina o de Sant Antonio Abad. L'inici és empinat i convé prendre-li-ho amb calma. El calvari continua fins a arribar a un mirador sobre les serres de la Demanda i San Millán i a la font de Mojapán, on la pujada comença a suavitzar-se (Km 13). En poc més d'un quilòmetre  se supera un desnivell positiu d'uns 135 m.

monument en record dels afusellats per les tropes franquistes

Pare a fer un descans i a recuperar l'ale a la Fuente de Mojapan, Entremig de roures, ginebres i brucs, la pista continua el seu ascens, ara més suau fins a arribar a un monument als caiguts del "bàndol perdedor" durant la Guerra Civil (Km 15,2). Tot seguit la pista descendeix  fins al llit d'un riu per a afrontar una dura, encara que curta, costera. La pista  es converteix a partir d'ara en un ampli tallafocs enmig de pinedes repoblades, a partir del monument als caiguts, la pista inicia un suau davallar  fins a arribar al monestir de Sant Juan de Ortega.

San Juan de Ortega

Km 23,7. El conjunt d'edificis són Bé d'Interés Cultural des de 1931 i pertanyen al municipi de Barrios de Colina. San Juan de Ortega, nascut l'any 1080, és el fundador d'aquest petit llogaret. Al seu retorn de la peregrinació a Jerusalem, es converteix en deixeble i col·laborador de Santo Domingo, i promou la construcció d'hospitals, esglésies, ponts... L'església de San Juan de Ortega, del segle XII, és romànica, igual que el magnífic mausoleu i el sepulcre del sant. A l'interior de l'església esdevé l'anomenat "Miracle de la Llum": dos dies a l'any, en els equinoccis (entorn del 21 de març i al 23 de setembre), el sol il·lumina durant deu minuts el capitell que representa l'escena de la Anunciación. Hi ha qui no dubta a afirmar que San Juan de Ortega és un lloc on flueix amb intensitat l'energia tel·lúrica.

San Juan de Ortega, xicotet claustre

Per sort les edificacions resten obertes i puc fer un tomb, un vilatà em posa al corrent de part de la història del lloc i de les seues peculiaritats.  M'acomiade de l'amable vilatà, deixe  el conjunt monàstic i arribe a una carretera autonòmica on s'alça una creu de fusta. Seguisc  de front i agafe el camí que sense cap tipus d'incidència em porta pel mig de pins i sense pèrdua  en direcció a Agés, on arribe havent fet   27,84 km. Em dirigisc a l'alberg El Pajar de Agés on he reservat, dutxa i a dinar. Després de descansar un poquet isc a donar un tomb pel poble, aquest és petit i ben cuidat, els vilatans l'han omplert de detalls que el fan quasi un petit museu a l'aire lliure.

arribant a Agés

Torne a l'alberg, sopar, enviar un xicotet  resum pel Facebook i a les 22 h. ja sóc al llit, tònica que es repetira durant tot el camí, ja que abans de les sis m'alçaré cada dia per donar inici a la caminada.

Agés, xicotet pont d'origen romànic

Distancia total: 27.84 Km
Altura mínima:  760 m
Altura Màxima: 1150 m
Ascensió acumulada: 433m.
Distancia total acumulada: 27,84 Km.

RIERA DE MERLÈS, GORGS, MOLINS I ART ROMANIC, Ripolles i Berguedà

Lloc inici caminada: Sant Esteve de la Riva, Ripollès
Caminants:  Joaquina, Salva, Julio, Salva Arquer i Francesc
Data: 02-05-2015 

Hora d’inici caminada: 08:28:09
Hora d’arribada: 16:57:35
Duració: 08:29:26
Alçada punt de sortida: 973 m
Alçada mínima assolida: 894 m
Alçada Màxima assolida: 1171 m
Desnivell màxim: 277 m
Ascensió acumulada: 543 m
Descens acumulat: 612 m
Guany: 197 m
Distancia recorreguda: 18.52 Km
Velocitat mitjana: 2.3 Km/h (sense descomptar parades).

el grup davant la porta de sant Jaume de Frontanyà

 Aquest cap de setmana, pujava a Martorelles per recollir a la dona i visitar a la filla i els nets, parlant amb el Salva, quedem en fer una eixida ja sigui divendres o dissabte, en funció de com quedi amb la filla, al final quedem de eixir dissabte, comentant d'on anar, ix a col·lació la caminada per la Riera de Merlès de la Gent del Caminant per Catalunya, decidim de fer-la i quede encarregat de cercar algun track al wikiloc, en descarregue un de molt paregut i ja quedem en trobarnos dissabte a un quart de huit a Hostalets de Balenyà.

panell informatiu sobre Sant Esteve

La Riera de Merlès és un corrent fluvial que passa o voreja les comarques del Ripollès, Berguedà, Osona, i el Bages. Neix a la confluència de diversos torrents que davallen dels Rasos de Tubau, al terme municipal de Sant Jaume de Frontanyà .

El seu curs transcorre per municipis amb poca població i això fa que tingui un atractiu paisatgístic i natural força rellevant, ja que el paisatge s'ha modificat molt poc. Després de recórrer mes de 50 Km. entrega les seues aigües al riu Llobregat

primer contacte amb la Riera de Merlès, ací anomenada Rec de La Riba

Divendres em truca el Julio i em diu que un ocellet li ha contat lo que ens portem entre mans i diu d'agregar-se ell i el Salva Arquer. Quedem que ens trobarem davant Can Carranca a tres quarts de set, Dissabte a l'hora prevista ens trobem i pujant al cotxe del Julio ens dirigim a Hostalets de Balenyà, arribem i  ja estan esperant la Joaquina i el Salva, pugem tots cinc al seu vehicle i posem rumb envers Sant Esteve de la Riba. Per la C-17 primer i la C-26 després ens apropem a la pista que passant pel davant del càmping El Saiol arriba fins a Sant Esteve de la Riba punt que he escollit per iniciar la caminada.

Sant Esteve de La Riba adossat al Mas  La Riba

Sant Esteve de la Riba és una església del municipi de les Llosses inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.Construïda damunt d'un turó, es troba annexa al mas La Riba que degué tenir origen en la primitiva rectoria. És d'estil romànic amb una sola nau, amb volta un xic apuntada, l'absis orientat a llevant. La coberta és amb teula àrab i la porta s'obre a la façana sud. Es troba en perfecte estat de conservació. En l'angle sud-oest, té un petit campanar.

En el segle IX el comte Bernat de Cerdanya va fer donació de l'església al monestir de Ripoll, donació que es confirmà el 1080. L'edifici actual és del segle XII, i va ésser restaurat totalment pel seu propietari vers els anys seixanta del segle XX. Al seu interior es troba un senzill retaule barroc, amb boniques imatges típiques del barroc popular.

Sant Esteve de la Riba,  de la Ruta de Transhumancia

Aparquem i donem un tomb per prendre algunes imatges  del lloc, malgrat que com esta tot tancat, nomes por ser per fora. Comencem a caminar quan manquen un parell de minuts per dos quarts de nou, fets uns 500 metres ja tenim el primer contacte amb la riera que en aquest tram, s'anomena Rec de la Riba, fins que en l'aiguabarreig amb les aigües de la Riera del Moli, ja pren el nom de Riera de Merlès. Uns 500 metres mes i arribem al Moli de la Riba del que no dubtem en fer complida visita, l'edifici es troba en molt bon estat de conservació. després de prendre algunes imatges i fer un poquet "l'indi" amb la calavera d'algun animaló, tornem a la ruta.

Moli de la Riba

Quan portem poc menys de 2 km; i en un pronunciat revolt del camí, trobem la Font del Pantà que ens obsequia amb les seues fresques i cristallines aigües, a tocar quasi de la font ens trobem la represa del pantà que servia per recollir l'aigua que després, era canalitzada per a moure els mecanismes del moli. Des  de l'inici a Sant Esteve, el camí va guanyant alçada de manera suau però constant, el   fet no obstant, queda endolcit per la bellesa dels racons que anem descobrint.   No hem fet mes de 200 metres i trobem el Gorg de Caselles i el seu bonic salt d'aigua, parada, fotos i a seguir camí.

gorg i salt de Caselles

Enmig de bromes, comentaris sobre la ruta i sobre tot allò tant humà com diví, fem quasi 2 km. més i ja som al Gorg del Prat que pren el nom de la casa del Prat que es troba a pocs metres. Perdoneu si soc reiteratiu, però no puc per menys que lloar la bellesa d'aquests bonics racons amb els que la natura ens regala els sentits a cada poques passes. Uns pocs metres mes i trobem dos petits gorgs un junt a l'altre, es tracta del Gorg de Tubau i del Gorg de Montner, vistos que son, seguim caminat, ara la ruta s'aparta de la riera que a aquesta alçada rep el nom de Rec de Tubau, nom que pren del propers Rasos de Tubau d'on probe bona part del cabdal.

Font de la Mata

Sempre de pujada anem resseguit el track, passem a tocar de les restes de Cal Ribollet, un de tants masos que poblaven la zona, després d'un pronunciat revolt de la pista, arribem a la Font de la Mata, de la que no ens podem estar de tastar el seu preuat obsequi en forma de rajolí de fresca aigua. Encara que el track ens mena a seguir per la pista a trobar el Coll de Sant Jaume. decidim tornar unes passes enrere i seguir unes marques blaves que possiblement ens poden dur   al lloc on es pot considerar neix  la Riera de Merlès. Les marques passen pel mig de una verda i acollidora esplanada que ens fa pensar que ja va sent hora de fer el mos del matí.

alimentat l'esperit, ara toca alimentar el cos

Enllestit el mos reiniciem la caminada seguit les marques blaves, a la dreta i enlairades dalt d'un turo queden les restes de la casa d'El Cap del Camp i turo avall, lo que semble fora una mina d'aigua, escampades però quasi a tocar veiem les restes de Cal Eugasser i Cal Trempat, per sobre de aquestes i resseguint la eixuta llera arribem a lo que es por considerar el naixement de la Riera de Merlès. Assolida la fita donem mitja volta i anem a trobar altre colp la Font de la Mata, ara si que seguim per la pista que ens portara a eixir al Coll de Sant Jaume a tocar de la carretera de La Pobla de Lillet a sant Jaume de Frontanyà, punt mes elevant de la caminada d'hui.

punt on es pot considerar que neix la Riera de Merlès

Per mig dels boscos de Les Penyes Blanques, ens anem aproximant a Sant Jaume de Frontanyà on arribem després de passar a tocar de Cal Vicenç i havent fet uns 9 km. nomes arribar nosaltres, ens trobem amb la feliç coincidència que han anat a cercar les claus i estan obrint les portes de l'església, cosa que aprofitem per visitar el seu interior.

arribada a Sant Jaume de Frontanyà

Sant Jaume de Frontanyà és un monestir agustinià situat en el centre del poble del mateix nom, a la comarca del Berguedà.Es va construir al segle XI per a acollir la comunitat de Sant Jaume Vell (consagrada al 905), que estava en mal estat, a la part alta de la muntanya. Se sap que l'any 1066 ja estaven a la nova edificació. Els senyors del lloc feien grans donacions, arribant a tenir sis canonges i un prior.
 A partir de la mort del seu últim prior Arnald Fresc, el 1395, es va iniciar la seva decadència, ja que els priors comendataris es van començar a apropiar de les rendes que tenia el monestir. L'extinció dels monestirs de l'orde de Sant Agustí dictada pel papa Climent VIII  l'any 1592, va fer que passés a dependre del bisbat de Solsona. Al segle XVII, el monestir va ser enderrocat i només resten alguns capitells del claustre.

interior de l'església

 Del monestir solament queda l'església d'una sola nau, tres absis i transsepte. La nau i els braços del transsepte tenen volta de canó, sobre el creuer hi ha una cúpula vuitavada, que forma un cimbori a l'exterior de dotze cares, únic d'aquest període a Catalunya. A l'absis central hi ha cinc fornícules semicirculars separats per semi-columnes.
 A l'exterior, la façana presenta una finestra en forma d'ull de bou sobre la porta d'entrada formada per dos arcs de mig punt en degradació, feta amb dovelles i coberta per una arquivolta. Els absis tenen una decoració de tres sèries de cinc arcuacions separades per lesenes al central i frisos d'arcuacions als laterals. En el cimbori també s'hi troba un fris amb arcuacions. El campanar de cadireta quadrat col·locat sobre la façana principal va ser reedificat el 1572.

Moli del Quirze

 Després de fer un tomb per les quatre cases de que consta el poble, tornem a la ruta i passem pel mig dels coberts de Cal Casa Blanca, ara la ruta transita en tot moment per ampla pista de terra, quan hem fet 1 km mes o menys arribem al Moli del Quirze, un altre bonic moli que es veu ben conservat i que sembla habitat encara que nomes siga ocasionalment, el moli aprofitava les aigües de la Riera del Moli  que s'embassen en una xicoteta represa.A partir d'ací, la pista va guanyant altura respecte a la llera de la riera, cosa que fa que cada colp que volem visitar un gorg o salt, tinguem que fer petites grimpades i desgrimpades.

Font de la Moreta

Per no allargar massa la crònica, dir que  anem deixant la pista en cada ocasió que tenim l'oportunitat de visitar un gorg o salt, aixi visitem els gorgs següents: Gorg de Comafosca, Gorg del Matxo, Gorg de les Feixes, Gorg de l'Esquerd, Gorg del Moli, Gorg Blau, Gorg Petit, Gorg de Moreta, ací i a la dreta de la pista trobem la Font de Moreta de la que no dubtem en tastar la seua aigua. Sempre seguint la ruta arribem al Gorg del Moli del Puig, en veien que ja es un quart de quatre i que el lloc es molt agradable, decidim parar a fer el mos de migdia.

immillorable lloc per fer un mos

Desprès d'omplir l'estomac i d'una estona d'agradable relax, carreguem les motxilles i altre colp ens posem en camí, encara podem gaudir de la bellesa de alguns gorgs mes: Gorg Rodon, Gorg Negre i per finalitzar, el Gorg de La Riba. Arribats ací, mentre la resta gaudim del lloc i el Salva Arquer es treu la roba i es fica dintre de l'aigua de la que surt escopetejat, el Salva Leal que no ha baixat, diu que esperem mentre ell s'arriba a Sant Esteve on hem deixat el vehicle aquest matí, per no estar parats, anem caminant xixo xano i aixi arribem fins la passera de fusta que es troba poc abans de Sant Esteve, Ací si ja parem i esperem a que baixi el Salva, arriba, col·loquem motxilles i bastons en el portaequipatges i pujant al cotxe anem a trobar la C-26.

per un colp que tinc qui em faci la foto.....

Arribats a l'alçada del càmping El Saiol, la Joaquina que fa anys havia estat per ací acampada diu de parar i visitar un gorg que es troba pràcticament rodejat per les instal·lacions del càmping, es tracta de les restes del Moli de Capdevila i la seua represa,  vist el lloc tornem al vehicle i ara si ens dirigim a trobar la C-26 per la qual arribem a la C-17, ací parem a fer unes fresques i merescudes cerveses i ara ja si posem rumb envers Hostalets de Balenyà, arribem, ens acomiadem de la Joaquina i del Salva i pujant al cotxe del Julio ens dirigim a Martorelles on arribem donat per acabat un bonic dia de senderisme.
Que puc dir, uns racons de una bellesa casi salvatge,   permanent contacte amb rierols, salts d'aigua, gorgs, pau, natura, romanic, historia, bonics camins i tot aixo, amanit de una molt bona companyia. Un dia perfecte.