divendres, 3 de febrer de 2017

NAVAIXES-VIA VERDA D'OJOS NEGROS-PASEO DE LAS FUENTES-SALTO DE LA NOVIA

Lloc inici caminada: carrer Compositor Miguel Villar, Navaixes, Alt Palància
Caminants: Felix, Miguel Viguer, Pepe Gil, Pepe March i Francesc
Data: 02-02-2017
Hora d’inici caminada: 08:10:34
Hora d’arribada: 12:26:31
Duració: 04:15:57
Temps en moviment: 3:16:23
Alçada punt de sortida: 390 m
Alçada mínima assolida: 361 m
Alçada Màxima assolida: 458 m
Desnivell màxim: 96 m
Ascensió acumulada: 110 m
Descens acumulat: 110 m
Guany: 67 m
Distancia recorreguda: 10816 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 2.5 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 3.6 km/h
javascript:void(0); = 34 HKG
Cascada del Brazal al paratge del salto de la Novia, riu Palància
Parlant d'on anar aquesta setmana i un colp descartada l'opció d'Enguidanos perquè teníem que estat prompte en casa, Pepe Gil comenta de fer-ne una per Navaixes, per la zona, pràcticament totes les rutes giren al voltant de la Via Verda, i el Passeig de les Fonts, unes més llargues i altres més curtes.
Escollim una d'uns 16 km, que és de les més complertes i quedem per dijous a les 7 h al lloc de costum, Pepe Gil ens comenta que ens acompanyara el seu cunyat Miguel.
Salto de la Novia vist des de dalt
Dijous a l'hora acordada ens trobem, pugem al cotxe de Pepe Gil i per la CV-50, CV-35 i A-23, arribem a Navaixes, aparquem i comencem a caminar quan passen 10 m de les huit, ens apartem del centre urbà per anar a trobar l'improvisat mirador des d'on podem albirar  la Cascada del Brazal i el paratge del Salto de la Novia des de dalt.

ermita de Nuestra Sra. de La Esperança
Desfem l'últim tram fet, creuem les vies del tren València-Zaragoza resseguint el canal que alimenta la cascada, eixim a la CV-214, girem a dreta i fets uns 200 m la deixem girant a esquerra, entre camps de fruites, arribem al Paratge Natural Municipal de L'Esperança, pertanyent a Sogorb. Hi trobem la Deu d'aigua de l'Esperança, que proveeix la ciutat i els pobles d'Altura i Navaixes, l'Ermita de l'Esperança i restes del que va ser Convent dels Jerònims.
restes del monestir del jerònims
La muntanya de l'Esperança es correspon amb un xicotet turó que s'alça fins a una altura de 445 metres En l'actualitat la muntanya L'Esperança, donada la seua proximitat al nucli urbà, és utilitzat com a zona d'esbarjo pels ciutadans de Sogorb, que cerquen tranquil·litat en un entorn natural. A més, el paratge presenta elements destacables des del punt de vista històric-cultural, ja que tant les ruïnes del Monestir dels Jerònims com l'ermita de Nostra Sra. de l'Esperança, tenen referències documentals del segle XIV.
torre àrab d'Altomira
Abandonem el paratge per una escalinata que ens porta a eixir a la CV-216 que creuem i per una pista fem els aprox. 600 m que ens porten fins a la Via Verda d'Ojos Negros, ara ja es tracta d'anar caminat tranquil·lament deixant fluir la conversa. Quan portem 1 km de Via verda, la deixem momentàniament per arribar-nos fins a la Torre d'origen àrab que es troba dintre les instal·lacions del càmping Altomira. Per el pont "Donde se cayo la burra y no se mato" creuem la Via Verda i per una senda entre pins, eixim a la Via uns metres més endavant.
creuant el pont "donde se cayo la burra y no se mato"
A hores d'ara, comencen a caure unes gotes d'aigua, sense fer cas seguim ruta durant un tram, veien que no para, ens col·loquem la roba d'aigua i a seguir, arribem al primer túnel, el recorrem tot i arribats a l'eixida, decidim que és bon lloc per a fer el mos. La incomoditat del lloc, no és obstacle perquè com sempre, aquest moment siga d'allò més agradable i agraït, mentre anem fer desapareix les viandes, i en veient que semble no voler parar, decidim passar al pla B.
moment del mos aixoplugats dintre el tunel
Aquest consisteix a escurçar la caminada, així és que girem cua i comencem a desfer camí, uns 500 m abans d'arribar al càmping, deixem la Via verda i per una senda creuem primer la CV-213 i la via del tren després i eixim al Passeig de les Fonts a tocar del Palància. Malgrat la pluja, el lloc no perd res del seu encant, anem fent visita a les nombroses fonts que ens van eixint al pas, Fuente La Peña, Fuente de Nuestra Sra. de la Luz, Fuente del Hierro, Fuente de Mossèn Miguel.
fuente del Hierro
Arribats a l'inici de les escales que porten a la Cascada del Tio Juan i al Mirador del Paraiso i en veient que per una part no deixa de ploure i les roques estaran banyades i que per altra part, semble no baixa molta aigua, obviem la pujada i seguim a trobar el Salto de La Novia. Ho trobem crec jo, en el millor moment de tots els colps que ho he visitat, el volum d'aigua que porten, tant la Cascada del Brazal com el mateix Palància, són espectaculars.
cascada del Brazal
Vist el lloc tornem sobre les nostres passes, ara ja agafem la pujada que ens portara als carrers del poble, mentre ens dirigim a trobar el vehicle, Pepe March, com si es tractara d'un entremaliat dimoniet, ens deixa caure a l'orella que sap d'un lloc en Castellnovo que fan unes orelletes de porc que et llepes els dits, "quasi que per obligació" diem d'anar-hi. Arribem al lloc, demanem unes fresques cerveses i unes orelletes que realment estan d'allò més bones.
tastant les orelles de porc
Ara ja tornem al vehicle i ja si anem a trobar la A-23 per on iniciem la tornada a Vilamarxant, on arribem sense cap contratemps, la pluja ens ha fet canviar de plans, però no ha pogut amb les ganes de gaudir de la natura, del fet de caminar, la bona companyia, a la fi, de tot allò que val la pena.

1 comentari:

  1. ¡Hola Francesc! Just uns dies abans hem estat per la zona fent gairebé, gairebé la mateixa ruta que intentâreu fer vosaltres, llevat de la primera part. Llàstima de pluja que va impedir que la fèreu del tot. Tot i que el dia va tenir un bon final.
    Salutacions.

    ResponElimina