dissabte, 18 de febrer de 2017

VIA VERDA DEL LLOBREGAT, (de Cal Rosal a Sant Quirze de Pedret) Berga

Lloc inici caminada: Cal Rosal, Berga, Berguedà, Barcelona, Catalunya
Caminants: Salva Leal i Francesc
Data: 14-02-2017
Hora d’inici caminada: 08:30:27
Hora d’arribada: 12:59:24
Duració: 04:28:57
Temps en moviment: 4:16:24
Alçada punt de sortida: 488 m
Alçada mínima assolida: 488 m
Alçada Màxima assolida: 587 m
Desnivell màxim: 99 m
Ascensió acumulada: 325 m
Descens acumulat: 326 m
Guany:98 m
Distancia recorreguda: 13015 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 2.9 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 3.02 km/h
IBP index = 41 HKG
pont gòtic de Pedret, segles XII i XIII

Teníem previst pujar a Martorelles uns dies, així és que a part de quedar amb la Sílvia, truque al Salva i quedem de fer una escapada el dimarts 14, en principi em comenta de fer una ruta pels encontorns de Castellfollit de la Roca, a última hora i en veient la possibilitat de fortes pluges decidim fer una ruta més tranquil·la i sense cap tipus de dificultat.
panell informatiu Via verda del llobregat
Realitzarem un tram de la Via Verda del Llobregat, també conegut com a Via Verda del carrilet, eixirem de l'antiga Colònia Rosal i arribarem fins a Sant Quirze de Pedret, ací, girarem cua i tornarem al punt de partida. Seran uns 10,5 km sense pràcticament desnivell. Dimarts ens trobem a dos quarts de huit a Hostalets, puge al seu cotxe i ja ens dirigim a trobar Cal Rosal, aparquem i donem inici a la caminada.
Colònia Rosal
Fem un poquet d'història: Abans d'esdevenir una gran colònia tèxtil, Cal Rosal ja era un lloc de pas com ho prova el camí ral que unia Berga amb Vic, creuant el Llobregat. L'any 1858, els germans Rosal, van comprar uns terrenys a la vora del Llobregat per construir-hi una fàbrica, que es convertiria en la primera colònia tèxtil de Catalunya. La Fàbrica Vella va iniciar la seua activitat cap a l'any 1860. A mitjans de segle XX, la fàbrica de Cal Rosal va arribar a tenir 1.200 treballadors repartits en tres torns, que feien anar uns 25.000 fusos, uns 500 telers i les corresponents màquines complementàries de tot el procés tèxtil.
Km 0 de la Via Verda del Llobregat
A més de les línies ferroviàries de via ampla, es construïren a Catalunya vies secundàries de via estreta, anomenats "ferrocarrils econòmics", coneguts popularment com a carrilets. Aquests ferrocarrils, tenien l'origen en una estació de la xarxa ferroviària bàsica. El dia 7 de maig de 1885, arribava per primera vegada el tren a Puig-reig. Anys després, el 1914, arribaria al Clot del Moro. Entre 1885 i 1973 un carrilet unia Manresa amb Cal Rosal. Aquest tren s'unia al nord amb el carrilet que baixava de Guardiola de Berguedà, i al sud amb el tren de Manresa a Barcelona.
Via verda, punt quilometric
El 1972 l'Ajuntament de Guardiola rebia una notificació de la "Confederación Hidrográfica del Pirineo Oriental", que informava de la supressió de la línia fèrria d'Olvan a Guardiola, perquè quedava afectada per la construcció de l'embassament de la Baells. El 30 de juny de 1973, es clausurava el tram de cal Rosal a Sallent. L'últim tren passa per Viladomiu Vell el 30 de juny de 1973, una locomotora Alsthom dièsel de 825 cavalls va arrossegar l'últim tren de passatgers des de Cal Rosal fins a Manresa, el tren anava engalanat i portava escrit, 1885-1973, últim tren.
petit salt d'aigua
Al costat mateix d'on hem deixat el vehicle, trobem un panel informatiu de la Via Verda, aquesta és una ampla pista de terra compactada arranjada pel pas de ciclistes i vianants, en aquest primer tram, tenim el Llobregat a la nostra esquerra, i a l'altra riba, els vells edificis que formaven la Colònia Rosal, en evident estat d'abandó.
Viaducte C-16
Fets uns 400 m, passem per sota del viaducte de la C-16, de bon inici ja copsem que les fortes pluges, a banda d'augmentar el cabal del riu, li han proporcionat un to amarronat. Pel mig de la vegetació, anem endevinant uns quants salts d'aigua, segurament producte del retorn al riu d'alguna séquia. 600 m més i arribem a la resclosa que desviava les aigües fins a la fàbrica.
resclosa que portava l'aigua a la fabrica
Uns metres més i som a tocar de l'assut de la fàbrica de S.E. de Carburos Metalicos, un poquet més endavant som a on el Rec del Corral del Montsent s'entrega al Llobregat, entremig de la vegetació ens apropem al bonic salt d'aigua que crea el rec al caure per damunt d'una balma, tornem al sender i seguim endavant.
salt d'aigua al rec del Corral del Montsent

Quan portem fets uns 2,8 km, ens ix al pas el primer túnel, aquest no és massa llarg, i no disposa d'il·luminació artificial. 300 m més i arribem al segon túnel, aquest si disposa de llum, i és el més llarg de tots els que passarem. Fets 3,8 km creuem el Llobregat per un pont protegit per unes baranes de fusta.
pont per creuar el Llobregat
Ara el sender transcorre per la riba dreta del riu. Només creuar el pont, ens ix al pas el 3r i últim túnel, a la boca sud es troba la Font dels Pescadors, que almenys hui, no deixa anar ni gota d'aigua. Fets un total de 5 km, deixem el sender i baixem al riu que creuem per una passera de ciment i ens apropem per visitar el Pont de Pedret. Del tipus d'esquena d'ase, semble que fou construït entre els segles XII i XIII, per facilitar les comunicacions entre la vila de Berga i l'església de Sant Quirze de Pedret.
Pont de Pedret segles XII i XIII

Després de les fotos de rigor, iniciem el tram de pujada, únic en tota la ruta que en uns 500 m i un desnivell de 50 m, ens deixara davant del conjunt format pel que sembla l'antiga rectoria i l'església de Sant Quirze de Pedret.
arribant a Sant Quirze de Pedret
L'església de Sant Quirze de Pedret es troba al terme de Cercs (Berguedà). La primera notícia del lloc és de l'any 983, on surt esmentat Pedret com un dels dominis del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, en la seua acta de consagració i dotació. L'aspecte actual, fruit de diferents restauracions del segle passat, és força fidel a l'església existent als segles XII i XIII, quan ja comptava amb elements característics del romànic. El 1959, Sant Quirze de Pedret presentava un estat ruïnós.
Sant Quirze de Pedret, portic

Aprofitem el lloc per a fer el mosset del matí aixoplugats per l'atri de l'església, acabat aquest, reiniciem la caminada, ara en lloc de desfer el tram de pista, agafem una senda que per mitjà de la vegetació, ens torna al Pont de Pedret, creuem aquest i girem a dreta per seguir la Via Verda, ací es veu menys cuidada. Fets uns 700 m; el sender s'acaba just on en altres temps, hi havia un pont que permetia creuar el Llobregat.
restes del pont per on passava el carrilet

Ací girem cua i desfem l'últim tram fins a arribar altre colp al pont i ja des d'ací, seguir la Via verda de tornada a Cal Rosal, després de prendre alguna foto des d'un altre enquadre, arribem a on hem deixat el vehicle, malgrat que encara és prompte, decidim anar cercant un lloc per dinar.
escenari del nostre dinar

Salva sap d'un, d'altres colps que ha estat per ací, ens hi arribem però està tancat per reformes, a pocs metres en trobem un altre, després d'un dinar amb una relació qualitat preu prou correcta, Salva diu d'agafar el vehicle i apropar-nos al Llac de Graugés que es troba no gaire lluny. Així ho fem, en arribar, aparquem i fem una rapida visita.
Llac de Graugés
Els estanys de Graugés són un sistema de basses d'origen artificial creades a finals del segle XIX i principis del segle XX (entre 1900 i 1909), mitjançant la construcció de terraplens i connectades per séquies i bombes d'aigua. Aquestes masses d'aigua foren pensades per a l'abastament de la colònia agrícola de Graugés, fundada per Agustí Rosal i Sala.
Llac de Graugés
Malgrat el seu origen antròpic, aquests estanys i basses han esdevingut una de les principals zones humides de l'alta conca del Llobregat. Actualment encara s'utilitza l'aigua per a l'abastament i la zona, a més, és un punt conegut de lleure i educació ambiental a la comarca del Berguedà. L'espai està constituït actualment per un estany principal d’unes 7 ha de superfície i tres basses de reduïda extensió.
habitant del Llac de Graugés 
Vist el lloc, tornem al cotxe i retornem fins a Cal Rosal per agafar la C-14z per on arribem a L'Ametlla de Casserres, o Colònia Monegal, altre de les colònies tèxtils que es construïren al llarg del Llobregat. Sense baixar del vehicle, ens arribem fins davant de l'església de La Mare de Déu del Roser d'estil neogòtic i un dels edificis singulars de la colònia. Foto i tornem a la carretera i ara ja sí que posem rumb envers Hostalets de Balenyà.
L'Ametlla de Casserres, Mare de Déu del Roser
Arribem, entre un moment per saludar a la Joaquina que hui no ha pogut acompanyar-nos, agafe el cotxe i ja em dirigisc cap a Martorelles, on arribe sense contratemps. Ha estat una eixida còmoda, agradable, coneixent llocs nous i sobretot, en bona companyia, vaja, que no es pot demanar res més a un plan B. 

2 comentaris:

  1. ¡Hola Francesc! Tranqui.la i entretinguda ruta per la Via Verda. L'aigua i les construccions per aprofitar-la aíxí con el paisatge que la envolta li donen l'atractiu necessari per fer d'ella una ruta interesant. El que més m'agradat ha sigut el pont gòtic i la portada de l'esglèsia de SanT Quirze.
    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Emilio !!! Encantat de veure't per ací, la veritat es que per a estat un "plan B" ens va eixir una caminada prou complerta. El tema del art romànic i gòtic, degut a la cronologia de la gradual expulsió dels moros que per ací dalt s'inicia abans, es un fet prou "normal" trobar algun element en moltes de les rutes.
      Salut i camins.

      Elimina