LES ALCUBLES-COVA SANTA-SACANYET (Neu, vent, historia i bona companyia)

tot el grup a Sacanyet

Cada colp que des de la terrassa de casa mirava en direcció a la part més occidental de La Calderona i veia els cims emblanquinats per la neu, pensava a agafar el cotxe i anar a xafar-ne un poquet. Faig un comentari en el grup de senderisme entre setmana i Pepe March diu que podríem anar dissabte, així podria agregar-se més gent que entre setmana no pot, al final, som nou els que quedem en eixir dissabte: Anita, Mila, Tere, Felix, Monzo, Pepe Gil, Pepe March, Vicens i jo.

monument en record de l'aeròdrom de la guerra civil

Dissabte a les huit, ens trobem en el lloc habitual i ens repartim en els cotxes dels dos Pepes, CV-50, CV-35 i CV-384 ens deixen en Les Alcubles, ací ens desanimen un poquet, ja que no quede res de neu, com havíem comentat d'aprofitar i arribar-nos a la Cova Santa, agafem la CV-245 i cap allí que ens dirigim, fets uns pocs quilometres, ja ens animen, a banda i banda de la carretera ja anem trobant munts de neu que les maquines han apartat.

exterior de la Cova Santa

Arribem a la Cova Santa i ací, el paisatge canvia per complert, hi ha moltes clapes de neu que ens permet un primer contacte, veiem que no obren fins a les deu, així que decidim fer un tomb pels voltants, com no podia estar d'altra manera, de totes les possibilitats, escollim la que té més costera amunt.

Anem a trobar les estacions d'un calvari que té el final en un conjunt escultòric que representa la passió de Jesús, per cert en bastant mal estat de conservació.

dalt de l'Alt de Montmajor

Les fortes rafegues de vent, fan que la sensació siga de més fred de què fa, així és que un colp vist el lloc, iniciem la tornada al santuari obviant la possibilitat d'arribar-nos dalt del Montmajor, màxima altura de la Serra Calderona i que és a tocar.

el Montmajor a tocar

Arribem baix i malgrat ja ser les 10 h, encara és tancat, així doncs, decidim cercar un lloc a resguard del vent per fer el mosset, protegits del vent i acaronats pels raigs de sol, procedim al sempre ben rebut ritual del mos.

hora del mos

No entraré en detalls, només dir que el nivell al qual han arribat els nostres esmorzars, és difícilment superable, en tot cas ho pot ser si ja entren en escena brases i graelles tal com va succeir dimecres passat. Acabat el sacrificat tràmit del mos, recollim i tornem cap al santuari a veure si ja han obert, així és, i podem realitzar la visita a la Cova Santa.

entrada a la Cova Santa

El Santuari de la Cova Santa del municipi valencià d'Altura (Alt Palància) és una capella-santuari situada en una cova a 811 metres d'altitud, en la Serra Calderona. Conta la llegenda que en 1511 aparegué una verge a qui li atribueixen nombrosos miracles.

capella a l'interior de la cova

La cova allotja una capella d'advocació mariana amb el títol de la Mare de Déu de la Cova Santa, patrona de la diòcesi de Sogorb-Castelló i dels espeleòlegs, entre d'altres. Tradicionalment la cova era coneguda amb el nom de Cueva del Latonero, vocable que en el dialecte xurro significa lledoner. Té 20 metres de profunditat i va ser utilitzada pels pastors com refugi.

el grupet menys jo, davant la Cova Santa

En el fons de l'avenc es va edificar una capella de gruixuts murs de carreus i maçoneria. En l'interior es conserva un retaule, format per pedestals i columnes. Entre elles es troben les imatges de Sant Joaquim i Santa Anna en marbre. En el segon cos del retaule se situa una taula de marbre tallada en relleu, representant als dos sants, que duen de la mà a la Mare de Déu. En l'exterior de la cova existeix un alberg,  actualment es troba tancat.

Els Molins (Les Alcubles)

Acabada la visita, eixim fora i ens dirigim als vehicles, pugem i posem rumb envers Les Alcubles, abans d'arribar a l'ermita de santa Barbara, agafem un desviament a l'esquerra senyalitzat amb un cartell que indica a los Molinos, per pista en bon estat, arribem dalt del turo de los Molinos. Ací trobem dos molins construïts al segle XVII, a uns 900 metres d'altura, màxima elevació del municipi, es tracta d'uns molins de vent, d'eix horitzontal, destinats a la mòlta de blat. L'any 2008 foren restaurats.

arribant a Sacanyet

Tornem als cotxes i arribant a l'ermita de santa Barbara, Pepe March que va davant, para i comenta d'arribar-nos a Sacanyet, agafem la CV-235 i fem els pocs quilometres que ens hi separen, pel camí ja se'ns obren els ulls plens d'admiració, ara sí que podem dir que veurem complit el desig de xafar neu, el paisatge a banda i banda de la carretera, sembla una postal de Nadal.

carrer de Sacanyet

Arribem al poble, aparquem i recorrem alguns dels seus carrers, crec que som més els visitants que els veïns del poble, tot és ple de neu, carrers, places, camps dels voltants fins on arriba la vista, ací ens ix el xiquet/ta que portem dintre i volen per l'aire unes quantes boles de neu. Passaran anys segurament fins a poder contemplar això altre colp, tornem als cotxes i ja posem rumb envers Vilamarxant, on arribem havent acomplert les nostres expectatives i amb els ulls encara plens de tanta bellesa.