Pàgines

dissabte, 12 de novembre del 2016

HOCES DEL RIO MIRA, MIRA, CUENCA

Lloc inici caminada: Molino de la Hoz, Mira, Serrania Baja, Cuenca
Caminants:  Anita, Mila, Tere, Felix, Pepe Gil I, Pepe Gil II, Pepe March, Vicenç i Francesc
Data: 12-11-2016
Hora d’inici caminada: 08:20:54
Hora d’arribada: 13:01:20
Duració: 04:40:26
Temps en moviment: 3:31:26
Alçada punt de sortida: 807 m
Alçada mínima assolida: 775 m
Alçada Màxima assolida: 851 m
Desnivell màxim: 75 m
Ascensió acumulada: 434 m
Descens acumulat: 448 m
Guany: 43 m
Distancia recorreguda: 13637 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 2.89 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 3.8 km/h
el grup menys un a punt de iniciar la ruta
Fa unes setmanes, donant un cop d'ull al bloc CAMINADO HACIA LAS ALTURAS, de l'Emilio Vera, un dels meus blocs de referència pel que fa a senderisme al País Valencià, vaig veure l'entrada referent a Las Hoces del Río Mira en la comarca de la Serrania Baja pertanyent a Cuenca, al moment em vaig dir que l'havia de realitzar a no tardar massa. "Las Hoces del rio Mira" són una sèrie de canons amb forma de falç que el riu Ojos de Moya / Mira, afluent del  Cabriel, ha anat creant en una zona de roca calcària al seu pas pel municipi de Mira.
mostra evident de les baixes temperatures que ens trobem
Dins del grup de senderisme entre setmana, havíem parlat de fer una que altra eixida en dissabte, per què es pogueren agregar alguns que normalment no poden en dies feiners, decidim que aquest dissabte en serà un, i propose fer la ruta de Las Hoces del Rio Mira, aceptada la proposta un dels participants comenta que li apeteix venir, però té que ser a casa com a molt a les 14,30 h. Ajustem els horaris per a que puga participar i ens emplacem per dissabte.
Molino de la Hoz amb els colors tardorencs
Dissabte a les 6,45 h, ens trobem al lloc habitual, som un total de nou persones i un gosset, ens repartim en dos vehicles i iniciem l'aproximació anant a trobar la CV-50, A-3, CV-470 i CM-2109, per on arribem a Mira, en lloc d'entrar al poble, girem a l'esquerra i resseguim el riu pel passeig de Don Julian Castellanos, per on fem els 2 km que ens deixen a tocar del Molino de la Hoz. L'Emilio ja comentava en el seu bloc, l'opció de retallar la ruta en 4 km iniciant la caminada ací.

canons del riu Mira des del Mirador del Pozo de las Animas
Creuem el pont sobre el riu i trobem el mapa-mural del Passeig Botànic, que és en realitat on comença la sendera SL-CU 6. Ens hi fem la foto de rigor i iniciem la caminada, se'ns passen per alt els esglaons fets amb troncs i que faciliten la pujada al Mirador del Pozo de las Animas. Anem resseguen el riu que no ens deixara pràcticament en tot el recorregut, el creuem per un pontet de fusta i als pocs metres ens ix al pas la senda que baixa del mirador, encara que ens farà fer uns metres més, decidim pujar-hi.

colors de tardor
Pugem dalt el mirador i gaudim de les vistes, des d'ací s'observa perfectament el tall que el riu a anat creant amb el pas del temps, tornem a baixar i ens acomiadem de moment del Sl-06 per incorporar-nos al GR-64 que seguirem en direcció a Enguidanos. "Las Hoces" del riu Mira són una sèrie de canons amb forma de falç amb una abundant vegetació aquàtica, que serveix de base ecològica per a albergar una rica fauna piscícola. També alberga una extensa i rica vegetació rupícola i de ribera, que acull a multitud d'espècies animals, pròpies de la regió muntanyenca.
Riu Mira
Deixem a la dreta un abric obrat, antic refugi dels ramats i al seu davant, un petit pont per on tornarem, més tard., les parets que ens envolten, estan repletes de coves i forats produïdes per l'erosió en els materials calcaris. En un eixamplament del canó, arribem a les restes en bastant bon estat, d'una casa feta aprofitant un abric de grans dimensions. Fets uns 4,5 km i en veient que tant l'hora com el lloc són els apropiats, decidim parar a fer el mosset de mig matí.
casa troglodita
Amb l'estómac ple i millor no entrar en detalls de tot el que ix de les motxilles, reemprenem la caminada, als pocs metres ens ix al pas una curta però intensa pujada que ens porta a un mirador natural, xicoteta parada per admirar les vistes i tornem al nivell del riu, ara anem deixant a la nostra dreta Hoya Hermoso, una vall on es conreen diversos tipus de conreus de seca, amb predomini de la vinya. Als 6 km arribem a una bifurcació, ací de tornada farem una xicoteta variació.
moment del mosset
Ara seguim rectes i als pocs metres ens trobem un pi de proporcions gegantines, no tant a l'alt com a l'ample, seguim i en poquets metres ja atalaiem l'espectacular estampa d'un gran viaducte, el pont de Villa Paz o viaducte de Mira, és un dels ponts del ferrocarril València-Aranjuez. Les seues formes esveltes i la seua altura superen l'expectació de qualsevol visitant. Té cinc grans arcs, tots ells iguals, i un sisé de menor grandària. Creuem per sota del viaducte i als pocs metres es troba un poblat abandonat, conegut per Villa Paz, format per algunes cases al costat del riu i alguns corrals de bestiar.

viaducte de Mira
Per un pont travessem el riu per a visitar el despoblat, després de deliberar sobre els usos que tinguera, tornem a travessar el riu i comencem ara el camí de retorn per la mateixa senda per la qual hem arribat, passem altre colp per baix del viaducte, també per davant de pi i arribem a la bifurcació, ara agafem el sender de la dreta i sempre tenint el Mira a l'esquerra, anem desfent camí, però per l'altra riba. Arribem al xicotet pont que hem vist a l'anada i el creuem, ara ja si es tracta de desfer les passes que ens han portat ací.
despoblat de Villa Paz
Arribem al Molino de la Hoz, ens felicitem per aquest matí tan  agradable, ens acomiadem i cada qui, puja al cotxe en el qual ha vingut i desfem els 2 km de pista que ens han portat fins ací, eixim a la CM-2109 i posem rumb Vilamarxant, fem una xicoteta variant per no entrar a Utiel i arribem al poble sense cap contratemps. L'única pega potser, és que hem anat 15 dies tard per poder trobar els arbres de ribera en el seu màxim esplendor tardorenc.

Powered by Wikiloc

2 comentaris:

  1. Hola Francesc! M'alegre molt que hagueu gaudit de la ruta. És cert que tal vegada, uns dies més arrere haguéreu gaudit millor de les tonalitats de la tardor. No passa res. Vindran més tardors per poder gaudir.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Emilio!! No es por arribar a tots els llocs on voldries, a pesar de tot, varem tornar molt satisfets dels matí. Gracies per compartir

      Salutacions!!

      Elimina