Lloc inici caminada: Plaça de l'Església, Vilafermosa del Riu, Alt Millars, Castelló
Caminants: Tere,Miguel Angel, Pepe Gil,Vicenç, Beni, Felix i Francesc
Data: 02-09-2016
Hora d’inici caminada:08:39:54
Hora d’arribada: 14:19:28
Duració: 05:39:34
Alçada punt de sortida: 753 m
Alçada mínima assolida: 704 m
Alçada Màxima assolida: 938 m
Desnivell màxim: 234 m
Ascensió acumulada: 497 m
Descens acumulat: 504 m
Guany: 184 m
Distancia recorreguda: 12427 m
velocitat mitjana (sense descomptar parades): 2.49 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 3,41 Km/h
 |
| Salt d'Aigua del Carbó |
Dimarts Miguel Angel,
em comenta de fer una escapada divendres per realitzar una ruta de la
qual ja havíem parlat, es tracta eixint de Vilafermosa del Riu, de
caminar seguint el curs del riu Carbó fins a arribar al Salt d'aigua que
es trobe sota mateix del molí de la Roca, com sempre fem, ho posem al
grup i s'agreguen: Tere, Vicenç, Benito Pepe Gil i Felix. Quedem a dos quarts de set al lloc de costum, ja que hem de fer algun quilòmetre més de carretera que dissabte passat.
 |
| a punt d'iniciar ruta |
A l'hora prevista, ens trobem, pugem als vehicles i posem rumb envers Vilafermosa del Riu, arribem, aparquem a la plaça de l'Església i iniciem la caminada quan falten 20 minuts per les nou, pel carrer
Caballeros anem eixint del poble seguint en principi les traces del
GR-7. A l'eixida del poble, ens acomiadem momentàniament del
GR i seguim pel Camí del Mas de Borràs. Fet un quilòmetre,
arribem a la llera del riu Carbó que per ací, no porta aigua, el Camí
del Mas de Borràs se'n va per la dreta i nosaltres seguim el curs del
riu.
 |
| primeres passes pels carrers del poble |
Quan portem fets uns 3,5 km arribem al Mas de
Roncales, antic mas reconvertit en casa de turisme rural, escola de natura i restaurant, ací ens retrobem amb el
GR-7
que ja no deixarem fins quasi el final del recorregut. Ara ja
comencem a escoltar la cantarella de l'aigua i anem trobant petites
poues plenes d'una aigua fresca i transparent. Sempre resseguint el riu,
uns trams per a prop i altre més de lluny, continuem ruta fins que el cuquet de la gana ens diu que és hora de fer el mosset.
 |
| Vilafermosa des de la distancia |
En un revolt del riu, ens acomodem en unes pedres i després de
refrescar-nos, ens dediquem a treure pes a les motxilles mentre comentem
la sort que tenim de poder gaudir d'eixos moments. Amb un poquet de
pena, tornem a la ruta. Pràcticament des del principi el camí a estat
costera amunt tota l'estona, però a partir d'ací aquesta es fa més
pronunciada, cosa que em fa suar de valent i que els altres tinguen que parar de quant en quant a esperar-me.
 |
| fent el mosset |
Gaudint en tot moment de les vistes, de les poues, dels xicotets salts
d'aigua, trobant les restes d'algun vell molí i fets uns 5,5 km arribem a la Font de la Figuera que deixa anar un bon cabal d'aigua. Ens refresquem i a seguir ruta, fets uns 6 km, deixem la pista i el
PR
que continuen per la dreta i per una senda baixem a trobar el riu i la
perla de la ruta de hui, el Salt del Carbó, el lloc i malgrat que la
quantitat d'aigua no és massa, ens regala la vista amb unes imatges de gran bellesa, amb un gorg d'aigua color blau turquesa.
 |
| el grup davant del Salt del Carbó |
Durant una estona ens omplim els ulls amb l'espectacle, però tot té un final i hem d'iniciar la tornada, uns metres més avall, es troba un altre salt d'aigua i el seu gorg, que encara que més xicotets, són dignes d'admirar,
en arribar-hi, veiem que una colla de xiquets i xiquetes gaudeixen del
lloc, no els molestem i ja iniciem la tornada que serà en tot moment
pel mateix lloc per on hem vingut. Ara és tot costera avall cosa que fa que el caminar siga més lleuger.
 |
| petit salt |
Arribant al Mas de
Roncales anem pensant a
refrescar-nos en la font que es troba al costat, arribats, algú
pregunta si per casualitat no podríem refrescar-nos per dintre amb
quelcom mes que un glop d'aigua, prenem seient en una taula i gaudim de unes fresques i merescudes cerveses, mentrestant, la responsable del lloc ens va explicant les mil aventures que han passat per tirar allò endavant, llastima que siga molt prompte, el lloc seria ideal per dinar.
 |
| merescut descans al Mas Roncales |
Reprenem la marxa per fer els poquet més de 3,5 km que ens queden per arribar al poble, l'últim tram és per una costeruda pista encimentada que acaba amb les meues forces. Arribats als vehicles, preguntem per un lloc per dinar i sembla que acaben d'eixir de festes i tots han agarrat vacances.
Miguel Angel i jo diem d'anar a dinar on havíem d'anar dissabte passat. Pugem als cotxes i fem els poquets quilòmetres que ens separen de Castillo de Vilamalefa.
 |
| no solo de pan vive el hombre, tambe de carn, vi, allioli....... |
En el Restaurant El Castillo ens entaulem i fem un dinar a base de carns a la brasa que ens deixa més que satisfets. En acabar i ja descansats, tornem als cotxes i després dels comiats i felicitacions per un dia tan meravellós, pugem als vehicles i ja posem rumb envers Vilamarxant on arribem sense cap contratemps, cansats però contents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada