divendres, 1 de gener de 2016

RODA DE TER, BOIRA, AIGUA, FONTS, ERMITES I CASTELLS

Lloc inici caminada: C. Barcelona a tocar del Pont vell, Roda de Ter, Osona, Catalunya
Caminants:  Salva i Francesc 
Data: 28-12-2015
Hora d’inici caminada:08:25:51
Hora d’arribada: 13:36:27
Duració:05:10:36
Alçada punt de sortida: 440 m
Alçada mínima assolida: 440 m
Alçada Màxima assolida: 560 m
Desnivell màxim: 120 m
Ascensió acumulada: 285 m
Descens acumulat: 287 m
Guany: 120 m
Distancia recorreguda: 14.113 m
Velocitat mitjana: 2.7 km/h (sense descomptar parades)
Pont vell enmig de la boira
Per problemes imprevistos, el Salva no podrà participar en l'eixida que dijous vàrem concretar pel dimecres 30, per aquest motiu parlem de fer-ne una nosaltres aquest dilluns, comenta de fer una ruta per Roda de Ter i quedem en trobar-nos davant de casa seua a les 08.00. Hui en lleve, agarre el cotxe i em dirigisc a Hostalets de Balenyà, aparque i agarrem el seu vehicle i ens dirigim a Roda de Ter, pel camí ja ens adonem que serà una caminada entre boires, per una part impedeix de poder gaudir de vistes, però per altra banda, dóna una sensació que a mi personalment m'agrada.
capella de la Mare de Déu del Sòl del Pont
 Arribem a Roda de Ter, deixem el vehicle a tocar del Pont Vell i de la capella de la Mare de Déu del Sòl del Pont i ja donem inici a la caminada faltant cinc minuts per dos quarts de nou, en aquest primer tram, anem resseguen el Ter aigües avall, primer per asfalt i fets uns 500 m. ens endinsem en senda de terra un xicotet tram d'uns 400 m. Eixim altre colp a asfalt i uns metres endavant ens ix al pas la Font dels Molins, un racó al qual la boira li done un aspecte força misteriós, llastima que la font romanga eixuta.
Font de l'esquerda
Deixem a la dreta la Resclosa de Samelassa amb la passera per a vianants per on creuarem de tornada, 500 m. mes i arribem a la Font de les Bruixes que també roman seca, al seu costat es troba una zona equipada com a rocòdrom, malgrat que uns cartells avisen del perill de despreniments. Sempre per asfalt i fets uns altres 300 m. arribem a la Font de les Cametes que queda un xic enlairada respecte a la pista, un altre bonic racó amb l'afegit que aquesta si deixa caure un minso raig d'aigua. Tornem a la pista i fets uns 400 m. mes, som davant de l'entrada de l'antiga Colònia Salou.
Colònia Salou, Casa del Guarda
La Colònia Salou és una antiga colònia tèxtil de Les Masies de Roda (Osona), al peu del riu Ter, actualment inactiva i amb un elevat valor patrimonial. També es coneix com a colònia Baurier pel nom del seu fundador, el ciutadà francés Pierre Baurier. La colònia va abandonar l'activitat industrial el 1963, arran de la construcció del pantà de Sau. Malgrat que hagen desaparegut alguns elements, a causa del nivell del pantà de Sau quan està a màxima capacitat, resten encara molts elements arquitectònics i patrimonials que fan d'aquesta colònia una de les més singulars i desconegudes de les colònies de Catalunya.
Colònia Salou, edificació
Cal destacar la torre dels propietaris i la dels directors, l'habitatge del capellà i l'església, així com l'edifici conegut com La Casa del Guarda. Tot aquest conjunt, en bon estat de conservació, és envoltat de jardins i de bosc. L'estil, bastant uniforme i majestuós, s'inspira en l'arquitectura tradicional borgonyona, fet que es pot apreciar en els elements decoratius dels edificis, en el pendent de les teulades, els grans finestrals de fusta i els jardins. L'església encara està oberta al culte i s'hi fan actes esporàdics (batejos, casaments, comunions...).
Colònia Salou, capella de Sant Pere
El lloc, malgrat que es troba dintre d'una tanca, és visitable, així que després de passar per La Porteria i tenint sempre el riu a la nostra esquerra, fem els aprop. 1.300 m. de passeig que ens porta a passar per les diverses edificacions: Casa del Guarda, Vila Anne Marie, Castellnou, Casa Magem, Vila Antonina, l'església de Sant Pere....., passada Vila Annie, ja girem a la dreta i ens endinsem en el bosc per on anem guanyant altura fins que fets un total de 5 km; arribem dalt d'un pla on es troba la capella de Santa Magdalena de Conangle.
Colònia Salou, font ornamental
Santa Magdalena de Conangle és una capella d'origen romànic, amb modificacions amb el pas del temps, construïda a sobre un alt i ampli meandre del riu Ter, a 300 metres d'altitud, dins una finca privada. El conjunt està format per l'església, les capelles laterals, el campanar i el claustre. Aquest edifici apareix esmentat en els documents medievals com a capella però l'establiment, des de principis del segle XIV, d'una petita comunitat de monges en aquest indret, ha afavorit que sovint se li done el nom de monestir.
Santa Magdalena de Conangle
Els edificis actuals formen un conjunt en bon estat de conservació, que des dels seus orígens remots s'ha anat modificant. L'origen romànic hi és ben palés en l'articulació originària de l'edifici, i no es pot descartar que l'origen fos més remot. El primer esment del lloc de Conangle, correspon a l'any 1231 i coincideix amb la primera notícia que es té de la capella, dedicada originàriament a Santa Maria.
Santa Magdalena de Conangle, claustre
El 1927, la família Baurier, propietaris de la Colònia Salou, arribà a un acord amb el bisbat de Vic per a la compra del sòl ocupat pel conjunt constructiu de Santa Magdalena, però no dels edificis en si, que continuaren depenent del bisbat. Les escriptures estipulaven que els nous propietaris es comprometien a preservar, conservar i mantenir la capella, mentre que el bisbat es reservava la jurisdicció canònica i el manteniment del culte i el servei religiós.
Santa Magdalena de Conangle, pou
Entorn el 1955, l'ermita de Santa Magdalena de Conangle fou restaurada per la família Baurier que manà fer-hi algunes obres de reforma, recuperant-ne l'ús i la devoció per a tota la comarca: enjardinaren els voltants, arranjaren els camins d'accés, i el 1960 hi adossaren el claustre neoclàssic del convent de carmelites descalços de Sant Josep de Vic, que l'any 1984 fou cobert amb teules.
Santa Magdalena de Conangle, restes d'edificació
Visitat el lloc i després de fer el mos de mig matí asseguts en uns bancs de pedra, reiniciem la ruta anant a trobar el  espero rocós on es troben les restes del castell de s'Avellana, abans, passem per una barraca de pedra seca coneguda com la Barraca del Puig de Conangle. De Santa Magdalena fins ací, hi ha una distancia d'uns 1,2 km.
Barraca del Puig de Conangle
Castell de s'Avellana. Actualment el Castell de s’Avellana està en ruïnes. Era un castell-fortalesa del qual es conserven restes del que van ser els murs, una escala i la base d’una torre. Està situat darrere el Puig de Conangle, sobre un extrem rocós i molt proper al riu Ter. El Castell de s’Avellana està documentat des del 1067. Va ser declarat bé cultural d'interés nacional l'any 1993.
Les seues muralles s’arrapen a dues grans penyes unides per la plana superior. Els murs més notables estant situats a migjorn i mesuren entre 1,65 i 2 metres d’amplària. Tant les penyes sobre les quals s’aixequen les parets com la planta de les mateixes, tenen una forma allargada, semblant a un vaixell, amb un esperó molt pronunciat a la banda de llevant i un angle més suau a la de ponent.
Castell de s'Avellana, restes de pared
El castell havia disposat d’una torre circular ubicada a tocar de la paret de tramuntana, cap a la part nord oest de la seua planta, i construïda amb posterioritat al conjunt de l’edificació. Les principals característiques de la construcció són els murs agafats a la roca, per tal de donar major amplitud a la plana superior; els clots o capades de moro de la banda de llevant, i l’escala, excavada a la pedra, que encara avui facilita l’accés i que es troba a la banda de tramuntana, entre la penya de l’esperó i la que forma el cos de l’edificació.

Castell de s'Avellana, murs
Descendim uns quants metres i eixim a una pista asfaltada a tocar de la bàscula d'allò que semblen unes instal·lacions industrials d'extracció de pedra, girem a dreta i fets uns poquets metres deixem la pista i ens endinsem en una zona de bosc per on per senda ben marcada fem aprop. 1,5 km. fins a eixir a una pista que ens porta a passar a tocar de la casa de Can Toni Xic. Ara el paisatge s'humanitza i anem trobant masos, urbanitzacions, depuradores........, així, arribem a La Bauma, casal de bones dimensions construït pràcticament dessota d'una gran balma.
La Bauma, detall
 Uns poquets metres més i quan portem un total de 10,4 km. arribem a un sender que ens porta al Pou de Glaç de Salou, del segle XVIII, és de forma circular, de 5,63 metres de profunditat, 6,9 m de diàmetre, 50 centímetres d’amplada de paret i amb una petita porta d’entrada. El pou és tancat per una porta i semble que es pot visitar si demanes la clau a l'ajuntament de Les Masies de Roda. El pou, s'omplia amb el gel que es fabricava a partir de l'aigua de la propera Riera de Tavèrnoles.
Pou de Glaç del salou
 Tornem a la pista i seguim caminant, fets uns 600 m. som al punt on es troba la desviació que porta a l'entrada de la Colònia Salou, ara ja anem trepitjant el camí fet aquest matí. Arribem a l'altura de la Resclosa de Samelassa i creuem el Ter per la passera metàl·lica que ens porta fins a una xicoteta península formada per un dels meandres del Ter i coneguda com a L'Esquerda. Per desconeixement, passem per alt un jaciment arqueològic que es troba en la part més elevada de la península, semble que va estar habitat des del bronze final fins ben entrada l'edat mitjana.
 
passera per a vianants damut la Resclosa de Samelassa
Ara ja entrem en els carrers del poble, passem per la plaça major on es troba l'ajuntament, per l'actual església parroquial de Sant Pere, creuem el Pont vell i arribem on hem deixat el vehicle aquest matí. Descarreguem les motxilles i ja sense el seu pes ens apropem a visitar Les Tres Fonts, aquesta és una font amb tres dolls d'aigua i amb una xicoteta fornícula amb la Verge del Carme, Ací donem per finalitzada la caminada de hui, ara i en veient l'hora, cerquem un lloc on dinar.
Les Tres Fonts
 Ara ja anem a trobar el cotxe i ja ens dirigim a Hostalets, arribem, ens acomiadem i pose rumb envers Martorelles. Ha estat una eixida amb un munt de llocs interessants de visitar i que ens permet conèixer un poquet més de l'historia del nostre País. Malgrat la boira, o potser gràcies a ella, torne amb un molt bon sabor de boca.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada