GATOVA-FONFRIA-MARMALÉ-FUENTE REBOLLO-FUENTE ALAMEDA-GATOVA

Lloc inici caminada: Carrer Monte Rodeno, Gàtova, Camp del Túria, País Valencià
Caminants:  Francesc

Data: 06-01-2016

Hora d’inici caminada: 08:35:40
Hora d’arribada: 12:47:02
Duració: 04:11:22
Alçada punt de sortida: 581 m
Alçada mínima assolida: 564,5 m
Alçada Màxima assolida: 765,5 m
Desnivell màxim: 201 m
Ascensió acumulada: 432 m
Descens acumulat: 433 m
Guany: 184,5 m
Distancia recorreguda: 13055 m
Velocitat mitjana: 2.68 km/h (sense descomptar parades).

restes del poblat morisc de Marmalé, leitmotiv de la ruta

Quan el passat mes de desembre, el Pepe i jo vàrem apropar-nos a Gàtova per pujar al Pic de l'Àguila, i en acabar ens aproparem a comprar oli al molí, vàrem albirar les marques del GR-10 i les d'un Sender Local, vaig pensar que havia de cercar informació, es tracta del SL-CV129 o Ruta de Marmalé, trobe el track oficial i un altre que es desvia d'aquest per passar per les restes de l'antic poblat morisc de Marmalé que done nom a la ruta, guarde els dos en el bagul d'eixides pendents.

Gátova des del mirador de l'Era del Pi

Nit de Reis, sol a casa amb aquella sensació de melangia que em produeixen aquestes festes, decidisc que he d'eixir a caminar, recupere els tracks i prepare les coses per a eixir l'endemà. Em lleve, carregue els trastos al cotxe i ja pose rumb envers Gàtova, arribe, deixe el vehicle al mateix lloc que l'altra ocasió i comence a caminar quan passen cinc minuts de dos quarts de nou.

Pic de l'Aguila amb els primers raigs de sol

Ho faig per la CV-25 en direcció a Altura, 250 m. i em desvie per l'esquerra per la pista que baixa al molí, creue el Barranc del Carraixet i ja la senda inicia una pujada pronunciada encara que de bon fer. Als poquets metres es troba el Mirador de l'Era del Pi des d'on se té una bona visió del poble i els seus rodals, continue ascendint per una senda en mig de bosc mediterrani, fets uns 1,5 km, la pujada s'endolceix al mateix temps que a la dreta del camí trobe les restes dels Corrals de l'Alto, 150 m. mes i arribe a la Fuente de la Fonfria.

font de La Fonfria

 Aquesta es troba protegida per una coberta a la qual donen suport tres arcs de mig punt i presenta dos brocs per on ix l'aigua, als voltants es troba una zona de lleure amb taules, bancs i paellers. Al seu costat trobe paletes indicadores del GR-10 i del sender local, per ací dalt els camps plens d'ametlers han substituït el bosc. Seguisc les marques del sender local, fets uns 600 m. des de la font arribe a una cruïlla de camins a tocar de restes d'una edificació, ací és on les dues rutes que porte se separen, la "oficial" segueix de front per pista i l'altre gira a l'esquerra per una senda.

paletes indicadores

El fet de poder visitar les restes del despoblat morisc, em fan decidir, a seguir eixa ultima, al poquet trobe uns cartells que avisen d'estar entrant en zona militar, dubte si seguir, però el mal estat dels cartells, el no haver creuat cap tanca i el fet de seguir un track recent, em decideixen a continuar. Haguera estat una pena no fer-ho, ara té inici el tram més aventurer del dia, per un estret sender i amb algun tram força aeri, vaig descendint seguint la traça del Barranco de los Cinglos. Tinc en tot moment a la dreta les cingleres conegudes com Los Cinglos.

Los Cinglos

Malgrat estar el sender mig colgat per la vegetació i que a prou feines i passa una persona, queda algun tram on s'endevinen restes d'un antic camí empedrat, que supose portaria fins al poblat. En ple descens passe per la Fuente de Los Cinglos que no deixa anar gens d'aigua, seguisc baixant fins que fets 4,1 km arribe a les restes de Marmalé, antic poblat morisc, només queden en peus uns quants trams de paret i un forn en bastant bon estat.

Marmalé, forn morisc

 Feta la parada per prendre algunes imatges, reinicie ruta, uns pocs metres i el sender es transforma en pista, ara toca pujar allò que he descendit, pel Camino de Marmalé vaig pujant fins que fets 1000 m; m'ix per la dreta el Camino de Las Lomas on em retrobe amb les marques del sender local. Supose que el sender local ha obviat el poblat per què en el seu moment, les instal·lacions militars ho impedirien, des de l'encreuament, el camí coincideix amb els límits del Parc de la Serra Calderona.

Fuente El Rebollo

Sense deixar el Camino de Las Lomas i quan porte fets un total de 6,3 km; arribe a la Fuente del Rebollo, aquesta també consta de paellers, bancs i taules i de la font, brolla un bonic raig de líquid element, ara agarre el Camino del Rebollo que ressegueix en tot moment el Barranco de la Fuente del Rebollo, a partir de la font la pista és asfaltada, cosa que queda compensada per transcórrer per zona densament arbrada. Fets 2,3 km; mes, arribe a la Fuente de La Alameda.

Fuente de la Alameda

Igual que les altres, disposa de zona de lleure amb paellers, taules i bancs, personalment de totes les que he trobat hui, és la que més m'agrada malgrat estar a tocar de la pista asfaltada, el fet d'estar a tocar del barranc, que per arribar a la font hages de creuar per un pont damunt el barranc, la integració dins de la zona arbrada......., tot junt li donen un aire bucòlic i natural o naturalitzat. En veien que són quasi les 12 i que encara estic en dejú, aprofite per a fer un ràpid mos.

Fuente de la Alameda

Reinicie la marxa deixant als pocs metres l'asfalt, per agarrar una senda que ix per la dreta i que s'aparta del barranc, entre camps i clapes de bosc vaig caminant sense deixar la senda, a poc a poc aquesta, es va apropant altre colp al barranc que ací ha canviat el nom per Barranco de Gatova o Barranc del Carraixet. Passades les Piscines Municipals, la senda em porta a eixir a la CV-25 per on faig els últims metres fins a arribar a Gatova i anar a trobar el vehicle

Fuente de san Isidro o de los 15 caños

Passant pel davant de la Fuente de San Isidro, no puc deixar, de fer les ultimes fotos del dia, tant a la font com al llavador annexe, arribe al vehicle, puge i ja em dirigisc a trobar la CV-25 que no deixe fins a arribar a Llíria, i d'ací ja directe a Vilamarxant on arribe satisfet del matí i amb estat més optimista que quan he eixit fa unes hores.