GATOVA-PIC DE L'AGUILA-MOLI D'IRANZO-MOLI DE LA CEJA-GATOVA

Lloc inici caminada: Gatova, carrer Monte Rodeno Camp del Túria, País Valencià

Caminants:  Jose March i Francesc

Data: 29-11-2015

Hora d’inici caminada: 07:46:13
Hora d’arribada: 11:49:35
Duració: 04:03:22
Alçada punt de sortida: 586 m
Alçada mínima assolida: 571 m
Alçada Màxima assolida: 876 m
Desnivell màxim: 305 m
Ascensió acumulada: 392 m
Descens acumulat: 406 m
Guany: 290 m
Distancia recorreguda: 9.000 m
Velocitat mitjana: 2.23 km/h (sense descomptar parades)
Velocitat mitjana: 3.32 km/h

Pic de l'Àguila, un altre cim de La calderona assolit

Aquesta setmana per motius diversos només podíem eixir Pepe i jo, així que quedem en buscar una ruta que no haguérem de fer massa carretera, li comente de pujar al Pic de l'àguila a Gatova i li pareix bé, quedem per a dijous a l'hora i al lloc de sempre. Hui a les set en punt ens trobem, pugem al cotxe de Pepe i ja ens dirigim a trobar Gatova, no és gaire distància, però la quantitat de revolts que té la carretera, fa que tardem quasi tres quarts d'hora en arribar, aparquem el vehicle al carrer Monte Rodeno i donem inici a la caminada passant un minut de tres quarts de huit.

fent camí amb els primers raigs de sol

Pel mateix carrer on hem aparcat anem eixint del poble, guanyant altura ràpidament per la forta costera que presenta, fets uns 300 m i en un pronunciat revol, trobem una font, intente fer una foto però la manca de llum fa que ho deixe per a la tornada. Caminem pel Camino de Soneja, per on passa el PR V-63.9 Gatova-Soneja, aquest és una pista amb trams formigonats i trams de terra, que porta fins dalt del Pic de l'Àguila. De tant en tant el PR aprofita trams de senda per a escurçar el camí.

xicotet refugi dalt del Pic de l'Aguila

Quan portem fets 1,4 km som en el punt a on haurem de tornar de baixada del pic per seguir la ruta, a partir d'ací el nostre camí conflueix amb la Colada de la Mojonera, antiga ruta de transhumància, encara que anem trobant algun tram més de senda, decidim pujar per la pista com els senyors, arribem dalt del pic quan portem fets uns 2,2 km, la cosa primera que ens ix al pas és un xicotet refugi construït imitant l'estètica dels propers antics molins. També trobem ací dalt un vèrtex geodèsic i una xicoteta estació meteorològica.

Serra d'Espadà, al fons el Penyagolosa

En l'últim tram de pista hem anat passant de Castelló a Valencià, de l'Alt Palància al Camp del Túria, de Sogorb a Gatova, les vistes especialment cap al nord i a l'est són dignes de l'esforç: la vall del Palància, la Serra d'Espadà, Sogorb, Navaixes, Altura i com no, al fons impertèrrit, veient passar el temps, el Gegant de Pedra, el Penyagolosa. Ens acomiadem del lloc i donem inici a la baixada desfent l'últim tram que ens ha portat fins dalt del cim.

moli d'Iranzo o Cachumbito

Arribem al punt on conflueixen l'anada i la tornada, ara seguim de front per pista carenera de terra, aquesta segueix senyalant la divisòria entre Castelló I Valencià, fets un total de 3,9 km, deixem la pista per una senda que ix a la dreta i que en pronunciada pujada ens porta a trobar el Moli d'Iranzo o Cachumbito com també es coneix. Ens entretenim a visitar les restes del molí, per l'interior té unes escales que permeten pujar fins dalt, això el converteix en un magnífic mirador.

Gatova

Seguim ruta i ara tenim pel davant una baixada amb pendent molt pronunciada que en uns 1,3 km ens porta a eixir al Camino de Gatova a Tristany, girem a la dreta i fem un poquet més de 300 m que ens deixen davant del molí de La Ceja, de característiques similars al d'Iranzo, xicoteta visita i aprofitem uns bancs de pedra que hi han al costat, per a fer el mosset del matí. Acabat aquest, reiniciem la caminada, ara ja tot per asfalt, pel Camino de Tristany passem per la Fuente del Tormo, parada, fotos i a seguir.

moli de La ceja

Seguint el track i quan portem fets 8,0 km i estem a punt d'arribar a gatova, trobem la Fuente de Iranzo, parada, fotos i a continuar, ara ja pels carrers del poble ens apropem a on a primera hora hem deixat el vehicle, passem per la font que aquest matí hem mig endevinat a les fosques i ja arribem al cotxe, Pepe diu d'arribar-nos al molí que un llaurador ens ha indicat com anar-hi, ens arribem i donem una rapida ullada al procés i comprem un poquet d'oli.

Font de Sant Isidro

De tornada al poble fem una parada per a obsequiar-nos amb una beguda fresqueta que ens hem ben guanyat, aprofite i faig unes fotos a la Font de San Isidro i al llavador annexe, ara ja sí que pugem al vehicle i posem rumb envers Vilamarxant, hui hem acabat prompte, havia calculat més temps pensat en el desnivell fins dalt del Pic de l'Àguila, però la veritat és que se m'ha fet de bon pujar. Arribem a Vilamarxant i ens acomiadem quedant en què passat el pont ja parlarem per quedar.