Pàgines

dilluns, 26 de gener del 2015

SEGART, GARBI PER LA CANAL, MOLA DE SEGART, SEGART. Amb Senderistes Les Rodanes

Lloc de trobada: Explanada davant el Llavador
Lloc inici caminada: Segart, Camp del Morvedre,
Caminants: 24 senderistes
Data: 25-01-2015
Hora d’inici caminada: 07:47:31
Hora d’arribada: 13:09:01
Duració: 05:21:30
Temps en moviment: 03:10:00
Temps parat: 02:10:00
Alçada punt d'inici: 254 m
Alçada mínima assolida:220 m
Alçada Màxima assolida: 568 m
Desnivell màxim: 348 m
Ascensió acumulada: 621 m
Descens acumulat: 646 m
Guany: 313 m
Distancia recorreguda: 11.64 Km
Velocitat mitjana: 2.1 Km/h (sense descomptar parades)
Velocitat en moviment: 3.62 Km/h.

el grup abans d'iniciar la caminada
Hui era el dia previst per a fer la caminada mensual de la Secció de Muntanya del Club d'Atletisme Vilamarxant, el passat dia sis, el Miguel (Porrina) i jo vàrem fer la prèvia per  evitar en lo possible qualsevol imprevist. Poc abans de tres quarts de set comença a arribar gent, ens repartim en els vehicles i ja ens dirigim cap a Segart, arribem, aparquem els vehicles a la Plaça del Castell i ja donem inici a la caminada quan passen dos minuts de tres quarts de huit, no sense fer la foto del grup encara mig a les fosques.

el Garbí il·luminat pels primers raigs de sol
Desfem uns huit-cents metres per la carretera per on hem arribat, fins a trobar el punt on el Barranc del Basso creua la carretera, ací ja té inici la ininterrompuda ascensió que ens farà salvar un desnivell de 370 m. en un poc menys de tres quilòmetres, el tram és exigent i amb algun pas compromés, malgrat tot, en arribar dalt, les cares de satisfacció demostren que ens ho hem passat d'allò més bé. A mi personalment l'espectacle de veure el grup grimpant per la canal és quelcom que em quedara molt de temps en el record.
part del grup grimpant per la canal
 Arribats dalt del Pla del Garbí, ens apropem al Mirador del Diable, aquest és el primer dels tres miradors dels quals disposa el lloc,   com els altres miradors i l'ermita de la Santa Creu ja s'han visitat en altres ocasions i encara ens queda molt de camí a fer, no seguirem més endavant. Un colp hem gaudit de les impressionants vistes  que hui es poden albirar, girem sobre les nostres passes i anem a trobar la Pujada del Llongo per on baixarem, aquest és un altre tram amb una certa dificultat per culpa de les pedres soltes i al pronunciat desnivell, res que l'intrèpid grup no supere sense contratemps.
dalt el Mirador del Diable
Arribem a la pista que ressegueix el Barranc de La Font, per l'esquerra aniríem a eixir a Segart, girem a dreta i en el primer revolt parem a fer el mos tal com decidirem en la prèvia, ací com sempre  es comenta i es riu, mentre es comparteix que si pastes, que si galetes, que si café, que si mistela. Enllestida la qüestió gastronòmica reiniciem la caminada anant a trobar el Camí de la Rodana, per aquest fem un poc menys de tres quilòmetres fins a arribar a on comença la senda que porta dalt de La Mola de Segart, arribats ací una de les senderistes i jo decidim que esperarem a què baixen mentre prenem el sol..
baixant per la Pujada del Llongo
La resta del grup fa l'ultim esforç i salvant un desnivell d'uns cent trenta metres arriben dalt de La Mola, omplerts els ulls amb les vistes, donen inici a la baixada fins a on ens hem quedat esperant-los, tots reagrupats iniciem el retorn a Segart primer pel Camí de la Mola i després pel Camí de Segart al Sant Esperit. Arribant a les primeres cases del poble ens topem amb una concentració de cotxes "antics", parem a fer visita al Llavador i a la font que es troben sota de l'ajuntament i ja arribem on hem deixat el vehicles.

part del grup que va pujar a La Mola
Amb motiu del Dia del Senderista en arribar a Vilamarxant ens espera un dinar de germanor, ahir a la tarda un grupet sota la direccio tècnica de Jose "El Valencià" va preparar una Olleta a base de carrillada, xoriço,cigrons i altres ingredients secrets. A dos quarts de tres és el dinar a casa del Manolo i l'Encarna que com sempre no tenen inconvenient en cedir-nos els baixos per a l'ocasió. En un ambient de franca camaraderia transcorre el dinar i la sobretaula, digna cloenda a un altre dia de contacte amb la natura i de gaudi de bona companyia.

2 comentaris:

  1. ¡Hola Francesc! Impresionant ruta que encara em falta per fer. Eixa canal mai l'he pujada i pareix molt interesant.
    Salutacions.

    ResponElimina
  2. Hola Emilio!!! La veritat es que es una ruta molt "divertida" encara que amb algun tram un poquet exigent, els tres colps que he pujat al Garbí sempre ha estat per la canal i espero que eixa, no siga l'ultima.

    Salut.

    ResponElimina